Les administracions catalanes han adjudicat contractes per gairebé 800 milions a Telefónica els darrers quatre anys

  • Marc Font
  • dimecres, 10 juny 2015

La Generalitat concentra el 97% de l'import adjudicat a la multinacional i és la institució amb més força per exigir el compliment del 'Compromís de les Escales'

Protesta dels treballadors de Movistar / JORDI BORRÀS

Protesta dels treballadors de Movistar / JORDI BORRÀS

Una de les conseqüències més significatives de la prolongada protesta dels treballadors de les empreses subcontractades de Telefónica-Movistar ha estat la signatura del ‘Compromís de les Escales’ per part de diversos regidors electes de formacions d’esquerres. L’adhesió implicava comprometre’s a no contractar la multinacional de telecomunicacions espanyola des de les administracions locals respectives fins que no garanteixi unes condicions laborals dignes als treballadors subcontractats. Molts dels vaguistes, en vaga indefinida des del passat 7 d’abril, són autònoms i després de maratonianes jornades laborals a final de mes tot just ingressen menys de 700 euros nets.

El ‘Compromís de les Escales’, signat per representants electes de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o Sant Adrià de Besòs, implica utilitzar la capacitat d’adquisició de béns i serveis de les administracions com a eina de pressió a una gran empresa privada. Però fins a quin punt és significativa aquesta força en una companyia que ha ingressat més d’11.500 milions d’euros i ha obtingut 1.800 milions d’euros de benefici en el primer trimestre de l’any? Les principals administracions del Principat han adjudicat contractes a Telefónica valorats en més de 780 milions en els darrers quatre anys, però el 97% d’aquest import correspon només a la Generalitat de Catalunya, segons la recerca que ha fet CRÍTIC en portals de transparència i publicacions oficials, com el DOGC (‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’), el BOE (‘Butlletí Oficial de l’Estat’) o el BOPB (‘Butlletí Oficial de la Província de Barcelona’).

Mentre que la institució autonòmica ha atorgat via contractes gairebé 760 milions a la companyia, pràcticament la totalitat a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), la resta d’administracions analitzades arriben conjuntament a poc més de 20 milions. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, els contractes assoleixen 8,7 milions, mentre que la Diputació provincial s’apropa a 4,2 milions. L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, amb més de 3 milions, i la Diputació de Tarragona, que passa d’1,5 milions, han signat altres adjudicacions importants amb la companyia.

El pes del CTTI i el ‘contracte del segle’

El CTTI s’encarrega de “garantir la direcció, planificació, gestió i control dels sistemes d’informació i dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya”. Segons la definició que apareix al seu portal, també “dissenya, construeix, coordina i desplega” els projectes que l’Administració autonòmica li encomana per “desenvolupar i fer créixer la Societat del Coneixement en el nostre país”. El 2012, el CTTI va encarregar-se de treure a concurs el nou model TIC de la Generalitat de Catalunya, que amb més de 2.000 milions d’euros va convertir-se en l‘adjudicació més important en la història de l’Executiu del Principat amb l’única excepció de la línia 9 del metro.

L’objectiu del que es va anomenar el ‘contracte del segle’ era agrupar en menys de 40 contractes els més de 3.000 que tenia en aquest àmbit l’Executiu del Principat. El procés d’adjudicació va fer-se mitjançant l’anomenat “diàleg competitiu”, un sistema de converses en què van participar les dues parts —empreses privades i Administració pública— i que va culminar amb l’adjudicació de grans contractes per a períodes d’entre 6 i 10 anys dividits en quatre àrees: les telecomunicacions, les aplicacions, els llocs de treball i atenció als usuaris, i els servidors. Segons la memòria 2011-2012 del CTTI, amb el nou model es va assolir un estalvi del 23%, passant d’una despesa TIC de 609 milions el 2010 a 468 dos anys més tard.

A l’hora de la veritat, el ‘contracte del segle’ va afavorir fonamentalment grans empreses del sector, fins al punt que Telefónica va rebre el 25% dels fons adjudicats, i T-Systems, el 21%. En concret, Telefónica va rebre quatre contractes a través del diàleg competitiu: serveis de provisió i operació de plataformes tecnològiques, per 224,77 milions (IVA inclòs) durant els 8 anys de contracte; connectivitat, per 472 milions i 10 anys; de telefonia fixa, videoconferència i xarxa intel·ligent, també durant 10 anys i un total de 56,6 milions, i número especial, per 1,68 milions. Tenint en compte el volum econòmic, és evident que la capacitat de pressió de la Generalitat de Catalunya sí que pot ser important i, en aquest sentit, la setmana passada el Parlament va aprovar una moció que exigeix a l’Executiu complir el que estableix el ‘Compromís de les Escales’.

La reculada de Trias

La victòria de Barcelona en Comú en les eleccions municipals del 24 de maig ha tingut conseqüències per a Telefónica, com demostra el fet que l’alcalde en funcions, el convergent Xavier Trias, aturés la pròrroga per un any d’un contracte amb la multinacional valorat en 3,2 milions. Finalment, Barcelona en Comú, adherida al ‘Compromís de les Escales’, va anunciar que signaria la pròrroga però per un període de 6 mesos i no de 12. El contracte original es va adjudicar el 10 de juliol de 2013 per un import que superava els 6 milions i per encarregar-se dels “serveis de telecomunicacions de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus organismes autònoms, dels Instituts Municipals i de les empreses participades al 100% per l’Ajuntament”. Ha estat l’adjudicació més important que ha rebut Telefónica per part del consistori en el darrer mandat, però no l’única, ja que, per exemple, durant el 2012 les companyies del grup de telecomunicacions van superar els 2 milions en contractes amb l’Ajuntament.

La tercera administració catalana amb més pes als comptes de la companyia és la Diputació de Barcelona, que en el darrer mandat li ha concedit contractes per gairebé 4,2 milions, fonamentalment concentrats en el “servei de comunicacions de dades i accés a Internet” de l’ens provincial i del seu organisme de gestió tributària, adjudicat a l’estiu de 2012 per gairebé 4 milions. Molts ajuntaments catalans tenen contractes amb Telefónica, entre els quals destaquen el de l’Hospitalet de Llobregat —més de 3 milions per encarregar-se dels serveis i sistemes de comunicació del consistori entre el 2013 i el 2016—, el de Tarragona —telecomunicacions de veu fixa i dades per 620.000 euros el 2013—, o el de Santa Coloma de Gramenet —gairebé 2 milions pels serveis i sistemes de telecomunicacions i gestió d’infraestructures de cablatge del consistori. En tot cas, queda clar que l’Administració del Principat que més podria pressionar la multinacional perquè dignifiqués les condicions laborals del personal que li fa la feina és la Generalitat.

Deixa el teu comentari