L’hospital públic que no va poder atendre Enrique Gheron d’un infart acumula retallades per valor de 27 milions d’euros

  • Laia Altarriba
  • dijous, 8 gener 2015

La denúncia d'un pacient el 2012 ja va alertar de greus conseqüències si no s'obria durant 24 hores el servei d'hemodinàmica

Façana principal, amb cartells de protesta, de l'hospital Joan XXIII de Tarragona / CGT

Façana principal, amb cartells de protesta, de l’Hospital Joan XXIII, de Tarragona / CGT

El dia de Nadal, Enrique Gheron va morir a l’ambulància que el traslladava cap a Bellvitge. Havia patit un infart de miocardi i havia acudit al seu hospital de referència, el Joan XXIII, a Tarragona. Però la Unitat d’Hemodinàmica d’aquest centre sanitari on l’haurien hagut d’atendre només obre 12 hores el dia, i era tancada. El van derivar a un hospital a l’àrea de Barcelona, a més de 100 quilòmetres, però no hi va poder arribar viu. La vídua de Gheron, María Victoria Viu, ha denunciat la situació que va patir el seu marit i ha assegurat que, si la unitat del Joan XXIII hagués estat oberta, el pacient no hauria mort. Aquest hospital públic tarragoní, que no va poder atendre Enrique Gheron, acumula unes retallades en el pressupost entre el 2007 i el 2014 d’un 20%, ja que els diners anuals dels quals disposa han passat de 130 a 103 milions d’euros.

Les alarmes ja es van encendre fa tres anys

La situació s’agreuja quan es coneixen les queixes i els antecedents. Una denúncia al gener de 2012 ja alertava que podia passar alguna cosa més greu si no s’obria de manera permanent el servei d’hemodinàmica. En aquell moment, la situació que va viure el pacient Felipe Ribas va ser una de les espurnes que van encendre les protestes ciutadanes per les retallades sanitàries. Ribas va patir un infart i, un cop recuperat, va alertar que per atendre’l l’havien hagut de traslladar d’urgència fins a Barcelona, ja que la Unitat d’Hemodinàmica tarragonina (l’única que existia i existeix a tota la demarcació) només obria fins a les 5 hores de la tarda. A més a més, a Lleida i a Girona la Unitat d’Hemodinàmica també tanca diverses hores cada dia.

Treballadors del centre hospitalari (convocats per la CGT i COBAS), pacients afectats i el Moviment del 15-M van organitzar aleshores una sèrie de protestes per denunciar les mancances que estaven provocant en el Joan XXIII les retallades a la sanitat pública. Es van arribar a recollir 16.000 signatures per demanar una ampliació horària de la Unitat d’Hemodinàmica i amb aquella pressió van aconseguir que fos oberta fins a 12 hores diàries, però no les 24 hores que exigien.

L’última mobilització va ser precisament fa poques setmanes. Convocats per la CGT, el sindicat majoritari al Joan XXIII, diversos treballadors i pacients es van concentrar el dimarts 9 de desembre davant la seu dels Serveis Territorials de Salut de Tarragona per reivindicar que el servei sigui sempre obert. Durant la tardor, la CGT també ha fet reivindicacions similars a Lleida i a Girona.

A més de les mobilitzacions sindicals, el cap territorial del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) de Tarragona va elaborar un informe el 2009 d’activació del Codi Infart on indicava la necessitat que el servei fos obert de manera permanent. Un informe més recent (d’abril de 2014), en aquest cas de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, s’ha sumat a la demanda d’ampliació horària d’aquesta unitat única a tota la província de Tarragona.

Conseqüència de les retallades al Joan XXIII

Les dificultats econòmiques que passen els centres hospitalaris públics catalans expliquen que no s’obrin tots els serveis que els treballadors i els usuaris demanen. A la tardor passada,  CRÍTIC ja es va fer ressò de les retallades pressupostàries que pateix des de fa anys l’Hospital Joan XXIII i que han impedit l’obertura 24 hores el dia de la Unitat d’Hemodinàmica i també han comportat altres perjudicis per als pacients.

En concret, entre el 2007 i el 2014 aquest centre sanitari ha vist reduir el pressupost anual un 20,77%, ja que ha passat de 130 a 103 milions d’euros, una reducció de 27 milions d’euros. Al reportatge també s’explicava que, per contra, la Generalitat cada vegada ha destinat més diners a la fundació privada Xarxa Santa Tecla, que gestiona l’Hospital de Santa Tecla i el del Vendrell (que atenen població del Tarragonès i del Baix Penedès). En aquest cas, els dos centres concertats han passat de rebre 64 milions d’euros públics el 2007 a 74 milions el 2012 (un 15,62% més).

Protesta demanant l'Unitat d'Hemodinàmica durant les 24 hores del dia a la província de Tarragona / CGT

Protesta per demanar la Unitat d’Hemodinàmica durant les 24 hores del dia a la província de Tarragona / CGT

Davant de la davallada pressupostària, el Joan XXIII ha hagut de retallar personal i serveis. “Ens han castigat moltíssim”. Ho denuncia Conchi de Tera, representant de la CGT d’aquest hospital, però és un sentiment àmpliament estès a la plantilla. De Tera detalla com s’ha concretat la retallada a la pràctica: “Cada vegada podem fer menys activitats i menys atenció als pacients. Tanquen llits perquè no hi ha pressupost per mantenir tot l’hospital obert; també tanquen quiròfans i es fan menys proves diagnòstiques i menys visites als especialistes”.

Del 2010 a la tardor de 2014 s’han perdut 83 llits: de 372 a 289. Conchi de Tera s’exclama que hi ha una taxa d’ocupació “brutal” dels llits oberts, i que això implica que de vegades es col·lapsen perquè n’hi ha sobredemanda. La conseqüència és que de mitjana hi ha entre 15 i 20 pacients esperant a urgències que els donin un llit en planta i que alguns malalts passen 3 o 4 dies en aquesta situació d’impàs.

Pel que fa als quiròfans, des de la Junta de Personal del Joan XXIII alertaven el passat 8 de setembre que dels 11 quiròfans que podrien estar en funcionament, només n’hi ha 4 d’oberts als matins i un que obre tres tardes la setmana.

Si no s’obren llits ni quiròfans, és perquè no hi ha prou personal per atendre els pacients. Conchi de Tera hi posa xifres: si el 2010 hi havia 1.526 persones en plantilla al Joan XXIII, actualment n’hi ha aproximadament 1.250. És a dir, 276 treballadors i treballadores menys. No és que hagin fet fora personal, sinó que principalment es tracta de no-renovacions de persones amb contractes temporals. La plantilla que hi ha cada vegada ha de treballar més hores per un sou menor. En concret, el torn diürn ha passat de fer 1.599 hores anuals a 1.664 (65 hores més l’any); pel que fa al torn de nit, han passat de 1.400 o 1.445 hores (en funció de l’antiguitat) a 1.500 tothom (entre 50 i 100 hores més l’any).

Augmenten les llistes d’espera

Una altra conseqüència de la reducció del pressupost dels hospitals públics és l’augment de les llistes d’espera, ja que disposen de menys recursos per atendre els mateixos pacients. Des del Departament de Salut de la Generalitat busquen la manera de reduir-les. Al Joan XXIII, la Junta de Personal ha alertat que la fórmula escollida en aquest hospital és derivar les intervencions a centres de gestió i/o titularitat privada. És a dir, que les retallades pressupostàries han provocat llistes més llargues, que ara s’escurcen pagant a centres privats perquè s’ocupin de les operacions.

Aquest estiu, l’hospital tarragoní va derivar al Centre Mèdic Quirúrgic de Reus fins a 300 persones que feia mesos que estaven en llista d’espera al Joan XXIII perquè les operessin de galindons (coneguts també com a “juanetes”). Aquesta clínica és un centre privat que ofereix els seus serveis a la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP). A la crítica pel fet d’estar traspassant diners de la sanitat pública a la privada, Conchi de Tera, representant de la CGT, hi afegeix que aquestes derivacions en realitat no són un estalvi, sinó que resulten més cares: “Els costos són majors perquè darrere dels centres privats hi ha empreses que n’esperen beneficis”.

El llibre ‘Com comercien amb la teva salut‘, coordinat per Ana Martínez i Montse Vergara, de l’editorial Icària, dóna la raó a Conchi de Tera. A partir de diversos estudis internacionals, el llibre conclou que l’atenció als pacients en “hospitals amb ànim de lucre presenta uns pitjors resultats i amb uns costos superiors que els dels atesos en hospitals públics o privats sense ànim de lucre”.

Deixa el teu comentari