McDonald’s s’estalvia 70 milions en impostos a l’Estat a través d’una societat a Luxemburg

McDonald’s no apareixia al LuxLeaks, l’escàndol fiscal en què es va revelar que més de 300 multinacionals havien arribat a acords secrets amb el Govern de Luxemburg per pagar menys impostos, però això no significa que la transnacional nord-americana de menjar ràpid no s’aprofiti dels avantatges tributaris del Gran Ducat per millorar els seus comptes. McDonald’s desvia a un hòlding ubicat a Luxemburg els beneficis obtinguts als establiments que té als països de la Unió Europea. Així s’estalvia pagar centenars de milions d’euros en impostos. Aquesta societat de cartera paga una quantitat irrisòria en tributs. Això provoca un perjudici sobre la recaptació en impostos dels estats on la cadena té restaurants.

L’informe ‘Unhappy meal’ (‘Menjar infeliç’), que es presenta avui i al qual ha tingut accés CRÍTIC en primícia, revela que entre el 2009 i el 2013 McDonald’s va eludir el pagament de més de 1.000 milions d’euros en impostos a Europa, on té 7.850 establiments. A l’Estat espanyol, la xifra arribaria a 68,5 milions en impostos impagats durant els cinc anys analitzats. L’informe calcula que, si McDonald’s fos multat per les autoritats espanyoles, podria acabar pagant, amb recàrrecs, 102,8 milions d’euros a la Hisenda espanyola. El document ha estat elaborat per una coalició de sindicats europeus i dels Estats Units i la campanya britànica contra la pobresa War on Want.

McDonald’s Espanya té 481 establiments a l’Estat espanyol, dels quals 156 —gairebé una tercera part— s’ubiquen als Països Catalans: 82 al Principat, 56 al País Valencià i 18 a les Illes. Del total, la majoria —391— són franquícies, en la línia del model que hi ha a la resta del continent. Entre el 2009 i el 2013, la filial espanyola —actualment Mapel Spain 2012 SL— va acumular unes vendes de gairebé 4.500 milions d’euros i en va pagar 228,4 en concepte de cànon a la societat matriu luxemburguesa, McD Europe Franchising Sàrl.

Com s’ho fan per no pagar impostos?

La clau per eludir el pagament d’impostos, com sol succeir amb altres casos com el d’Apple, Amazon o Google, és el seu entramat empresarial. El hòlding o societat de cartera de McDonalds només disposa de 13 treballadors i no té una activitat productiva, sinó únicament financera i de gestió, però és on van a parar gran part dels beneficis europeus de la cadena de menjar ràpid. McDonald’s Corporation, la matriu del grup transnacional i amb seu a Delaware —considerat un paradís fiscal dins els Estats Units— va crear a final del 2008 McD Europe Franchising Sàrl, una filial ubicada a Luxemburg a la qual se li va transferir la propietat intel·lectual europea de la companyia i els drets sobre les franquícies. Alhora, el nou hòlding té branques als Estats Units i a Suïssa. Al juliol del 2009, l’empresa matriu va fer un segon moviment en clau d’enginyeria fiscal. Va traslladar la seu europea de Londres a Ginebra (Suïssa), operació que li ha permès rebaixar la factura fiscal a l’hora de gestionar la concessió dels drets de propietat internacional a les seves franquícies.

El mecanisme de funcionament és relativament simple. Les filials europees declaren uns beneficis molt baixos, de manera que pràcticament no han d’abonar res en impost de societats. Per fer-ho possible, desvien els beneficis reals cap al hòlding luxemburguès, mitjançant el pagament del cànon, i un cop allà s’aprofiten d’una normativa extremament generosa amb aquest tipus de societats per reduir la seva factura tributària gairebé a zero. Durant el període analitzat a l’informe ‘Unhappy meal’, McD Europe Franchising Sàrl va cobrar més de 3.700 milions d’euros en concepte de cànon de les seves filials europees, però només va pagar-ne un total de 16 milions en impostos, un ridícul 0,43%, segons els seus propis comptes. Res a veure amb els 1.060 milions que hauria abonat si els cànons s’haguessin pagat com a impost de societats als països d’origen.

Sota sospita a França

Segons l’informe al qual ha tingut accés CRÍTIC, el gravamen final és inferior al que tocaria pagar a Luxemburg. Per això els sindicats europeus i nord-americans sospiten que McDonald’s també es beneficia d’algun tipus d’acord secret amb el Govern del Gran Ducat per tributar menys. Per això reclama que el seu cas s’incorpori a les investigacions en marxa de la Comissió Europea i del Comitè Especial sobre Decisions Fiscals del Parlament Europeu arran del LuxLeaks. En aquest sentit, la companyia ja és en el punt de mira d’algunes autoritats europees i, de fet, a finals de 2013 les autoritats franceses van iniciar-ne una investigació, amb la sospita que havia evadit entre 330 i 650 milions en impostos a través de les societats a Luxemburg i a Ginebra.

Com a conclusions, ‘Unhappy meal’ subratlla que McDonald’s ha utilitzat una enginyeria fiscal “agressiva i potencialment abusiva” per esquivar el pagament d’impostos i reclama que es qüestioni la legalitat del seu règim fiscal. El document de la coalició de sindicats i de la campanya antipobresa War or Want també exigeix que els països europeus revelin els seus acords fiscals secrets, que les autoritats fiscals dels països de la UE investiguin les mesures fiscals de McDonald’s, que la companyia detalli totes les claus del seu sistema d’optimització fiscal, que la informació financera clau de les grans corporacions —com facturació o impostos pagats— es doni a conèixer país per país i no conjuntament com a grup consolidat, així com un registre públic de les estructures de l’empresa.

Paradigma de l’explotació i la precarietat laboral, amb casos extrems com els contractes de zero hores que pateixen bona part dels seus treballadors al Regne Unit, i amb denúncies a Catalunya per vulnerar la llibertat sindical, McDonald’s ha augmentat la seva facturació un 20% a Europa des de l’esclat de la crisi. “És vergonyós veure que una empresa de milers de milions d’euros, que paga salaris baixos als seus treballadors, encara busca evitar la seva responsabilitat de pagar la seva part justa d’impostos molt necessaris per finançar els serveis públics dels quals tots depenem”, assegura el secretari general de la Federació Europea de Sindicats dels Serveis Públics, Jan Willem Goudriaan. Lluny de contribuir a alleugerir la situació de les administracions amb el pagament dels impostos que li tocarien, la companyia de menjar ràpid més famosa del planeta hauria seguit el camí de tantes altres transnacionals i esquiva les seves obligacions fiscals amb la complicitat de les autoritats de Luxemburg.