Per a què serveix la vaga general del 8-N? Sis preguntes i respostes

  • Laura Aznar i Laia Soldevila
  • dilluns, 6 novembre 2017

CRÍTIC ha parlat amb els sindicats catalans per donar respostes a tots els dubtes sobre l'aturada laboral convocada per la Intersindical-CSC

Tall a l’A-2 a l’altura de Tàrrega per la vaga del 3 d’octubre. / ORIOL BOSCH – ACN

Aquest dimecres 8-N serà la segona vegada que hi ha una convocatòria de vaga general a Catalunya en poc més d’un mes. Mai, en els últims 30 anys, hi havia hagut dues aturades dels treballadors catalans en tan poc temps. Però què és una vaga general i què és una aturada de país? Què implica secundar una vaga? Quines conseqüències té convocar-la? Si la tensió política, judicial i social augmenta, n’hi haurà més les setmanes que vénen? És possible una vaga general indefinida? De què serveix, en definitiva, fer vaga? CRÍTIC ha parlat amb sindicats i experts en dret i economia per donar respostes concretes a tots els dubtes que s’obren aquests dies a la majoria de grups de WhatsApp i converses de cafè.

La darrera vaga general o “aturada de país” va ser el 3 d’octubre, dos dies després de la repressió policial que es va viure als col·legis electorals durant l’1-O. La tensió social era màxima. En aquell moment, hi va haver un ampli acord per aturar la producció laboral, tot i que el “sindicalisme alternatiu” va apostar per la vaga general, mentre que els sindicats majoritaris van mobilitzar-se sota la crida d’una “aturada de país”. Aquestes diferències s’han fet més paleses aquest 8 de novembre. Ara, no hi ha hagut imatges de violència policial, però l’Audiència Nacional ha posat mig Govern català en presó preventiva. La crida de la Intersindical-CSC ha estat secundada per la COS (Coordinadora Obrera Sindical), la USTEC-STEs (el sindicat majoritari d’ensenyament), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), algunes sectorials de la CGT, Comites de Defensa de la República i Universitats per la República. Els grans sindicats, CCOO i la UGT, així com les resta d’entitats que conformen la Taula per la Democràcia, animen a participar a les concentracions que s’organitzaran dimecres davant dels ajuntaments de les capitals de comarca, però no se sumaran a la vaga. L’ANC i Òmnium hi donen suport, tot i que participaran a “l’aturada de país”. A l’altra banda, les patronals PIMEC i CECOT s’han mostrat crítiques amb la convocatòria.

1. Quins suports té la vaga de dimecres?

Tot el que afecti la classe treballadora hauria de ser subjecte de ser defensat mitjançant una vaga general“. Així argumenta la convocatòria d’aquest dimecres el secretari d’Acció Sindical de la Intersindical-CSC, Marc Faustino. Però no tots els altres sindicats ho interpreten de la mateixa manera. Alguns opten per la mobilització però no per la vaga. “El dia 8 hem de trobar un espai comú al qual tothom li pugui posar el seu accent”, o el que és el mateix, un espai que sobrepassi l’espectre estrictament sindical, comenta el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros.

Montse Ros (CCOO): “La vaga és l’instrument més potent que tenim i no el posarem en perill”

Per la seva banda, la portaveu de Comissions Obreres de Catalunya, Montse Ros, entén que els motius que justifiquen la convocatòria de la vaga de dimecres no tenen una base laboral, sinó política, i opina que el plantejament de la Intersindical-CSC és “una jugada de risc que només pot assumir un sindicat que no arriba a representar ni un 1% en les eleccions“. Per aquest motiu, es mostra taxativa: “La vaga laboral és l’instrument més potent que tenim, i s’ha de preservar per allò que és. El que no farem és posar-la en perill perquè s’acabi il·legalitzant”. “Porten convocant i desconvocant vagues des del dia 2 d’octubre, a rebuf de decisions polítiques de fora del món del treball”, exposa Ros. “Hem de vigilar amb les irresponsabilitats de gent minoritària que es presta a obeir consignes polítiques”, conclou. Malgrat que no secunden la convocatòria del dia 8, els dos sindicats majoritaris sí que preveuen protestar davant la conjuntura política actual, i s’han articulat amb les altres entitats de la Taula per la Democràcia per a organitzar protestes a les 12h i a les 18h a les capitals de comarca.

La CGT tampoc no s’ha sumat a la proposta de la Intersindical-CSC, tot i que sí que ho han fet algunes de les seves sectorials. En un comunicat emès divendres passat, exposava que “no hi havia temps material” per afegir-se a la vaga amb una convocatòria pròpia, però que, davant “la deriva reaccionària” de l’Estat espanyol, les organitzacions laborals no podien “restar impassibles”. El secretari general de la CGT, Ermengol Gassiot, explica que, a diferència de la vaga convocada el passat 3 d’octubre, “que es va produir en un clima de cooperació entre sindicats”, en aquesta ocasió “la Intersindical-CSC no se’ns ha adreçat i hem anat tenint informació de la convocatòria a través dels mitjans de comunicació”. Per aquesta raó, opina que no han tingut prou elements per traslladar la qüestió als seus membres, “que és a qui correspon decidir si hem de tirar endavant una vaga general o no”. Però això no vol dir que no li donin suport. “En absolut”, diu Gassiot, que matisa que l’organització ha traslladat la informació a l’afiliació perquè cadascú prengui la decisió que consideri oportuna.

2. Una vaga o una aturada de país?

El darrer precedent de mobilització massiva a Catalunya va ser fa poc més d’un mes, el 3 d’octubre. Llavors ja hi va haver divergències entre els sindicats sobre la convocatòria, perquè alguns consideraven que la mobilització es feia contra la repressió viscuda el dia 1 i no per qüestions laborals. Finalment hi va haver dues crides paral·leles: l’una, a l’aturada de país, i l’altra, a la vaga general. Respecte a aquesta última, Foment del Treball ja ha manifestat que considera que va ser una vaga política i, per tant, il·legal. Ara, la patronal catalana disposa d’un any per denunciar la convocatòria i, si la justícia li donés la raó, “les persones del comitè de vaga i les organitzacions sindicals haurien de pagar els diners que la patronal va deixar de guanyar durant la jornada”, apunta Ermengol Gassiot. Pel que fa a la vaga del 8-N, Foment de Treball també va presentar un recurs per il·legalitzar-la però aquest dimarts, 7 de novembre, el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat la demanda de la patronal i, per tant, la vaga és legal.

Independentment del curs de la justícia, la mobilització del dia 3 va tenir un “seguiment massiu” segons el Departament de Treball de la mateixa Generalitat de Catalunya. Les reflexions dels diferents representants sindicals en aquest sentit, però, són diverses. “La virtut que va tenir és que va ser executada dos dies més tard del referèndum, que prevèiem que hi hauria molta repressió contra els funcionaris i vam deixar un dia al mig per treballar-la”, explica Ermengol Gassiot. Camil Ros també destaca que el 3 es “va visibilitzar molta gent al carrer”, però considera que el motiu va ser la creació d’un marc ampli on moltes organitzacions s’hi van sentir còmodes i per això, creu, van voler sumar-se a l’aturada de país. Des de CCOO també comparteixen la seva postura. Montse Ros considera que l’èxit de la mobilització massiva no va ser mèrit de la vaga, sinó de l’ampli consens que va portar a l’aturada de país per protestar unànimement contra la violència de l’1-O. “No va ser un conflicte entre treballadors i patronal”, explica, “sinó que hi va haver un pacte entre el Govern, els partits, les entitats, els sindicats i dues patronals per fer una acció de rebuig col·lectiva que no va pesar sobre els salaris dels treballadors”, diu Ros.

L’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Vidal Aragonés, critica que els sindicats majoritaris optessin llavors per l’aturada de país en lloc de per la vaga. Per ell, la diferència entre l’una cosa i l’altra és una qüestió de drets: “Amb la vaga els tenim assegurats, mentre que amb l’aturada de país hem de confiar en la bona voluntat de les empreses, de si volen permetre que els treballadors s’aturin o no”. Algunes companyies com la Seat o Roca van fer valdre aquesta diferència i no van parar la producció, explica l’advocat.

3. La vaga general és una eina estrictament laboral?

La vaga general és un mecanisme legal que tenen els sindicats i altres representants dels treballadors i que està reconegut per l’article 28.2 de la Constitució espanyola. Per promoure-la, “la formalitat legal diu que s’ha de fer un preavís complint els requisits –que no són gaires– i que passin 10 dies naturals entre que es convoca i s’executa”, explica Vidal Aragonés. Per ser més concrets, aquest article de la Constitució matisa que els treballadors poden fer vaga “per defensar els seus interessos”, i és per això que l’advocat entén que, en una situació d’excepció –com pot ser la que està vivint Catalunya–, la convocatòria és legal des d’un punt de vista tècnic i jurídic. “El Suprem i el Constitucional emparen la vaga en contextos polítics que influencien les condicions laborals dels treballadors, i és evident que una intervenció de l’autonomia catalana afecta treballadors públics i privats”, afirma.

Per la Intersindical-CSC, la vaga general ha de defensar les condicions de vida i treball de la classe obrera

Marc Faustino, de la Intersindical-CSC, explica que la convocatòria del 8 fa referència a motivacions estrictament laborals, com l’atur, la precarització de les condicions de treball, la pobresa “o el reial decret del Govern espanyol que facilita la sortida d’empreses de Catalunya”. Però va més enllà. Faustino coincideix amb Vidal Aragonés en el fet que la conjuntura política també justifica la vaga, perquè “la màxima aspiració del poble treballador de Catalunya és recuperar el seu autogovern per tenir les seves pròpies eines per superar qualsevol crisi”. La Intersindical-CSC entén que la vaga general ha de ser una eina per combatre una escalada repressiva que afecti les condicions de vida i de treball de la classe obrera, i això transcendeix la visió d’altres sindicats, segons els quals, diu, “la vaga és un instrument que només es faria servir per reivindicar millors convenis col·lectius”.

Respecte a això, Montse Ros, de CCOO, té una posició antagònica. La portaveu d’un dels dos sindicats majoritaris a Catalunya considera que les darreres actuacions “repressives” de l’Estat espanyol no han comportat l’afectació de drets laborals, que és l’únic argument que justificaria la vaga general. “No s’ha d’utilitzar com a via per lluitar contra la repressió”, explica Ros, entre altres coses, perquè tampoc no considera que això pugui resultar útil per als empresonats. “Hem de fer protesta política perquè la situació s’ho mereix, però sense posar en perill aquesta eina”, sentencia.

4. Quin impacte té la vaga?

L’èxit d’una vaga té molt a veure amb la seva capacitat mobilitzadora i, per això, un punt clau és que hi hagi una bona organització prèvia de la jornada. El líder de la UGT, Camil Ros, explica que organitzar-la “comporta almenys tres setmanes de treball”, mentre que Montse Ros, de Comissions Obreres, ho estira fins als “dos mesos” de feina previs. També Vidal Aragonés, que és advocat laboralista, considera que cal un marge ampli d’organització, en primer lloc perquè “els centres de treball puguin discutir-ho amb tranquil·litat”, i en segon lloc, perquè la mobilització s’ampliï i “pugui coordinar-se amb l’esquerra política i, ara, també amb els Comitès de Defensa de la República (CDR)”. Per Aragonés, l’impacte de la vaga pot servir, a més, per demostrar “la capacitat d’autoorganització i intervenció en política que tenen les masses, més enllà de votar cada quatre anys”.

Però les vagues i mobilitzacions poden tenir un impacte econòmic? Segons Iolanda Fresnillo, sociòloga, experta en el deute i cofundadora d’Ekona, és difícil que tingui un impacte real sobre els interessos econòmics més importants. L’impacte d’una vaga es calcula segons el PIB i el que s’ha deixat de produir durant el dia. Paralitzar Catalunya costaria al voltant de 750 milions d’euros diaris, que és la quantitat que deixaria de produir-se o de vendre’s si s’aturés l’activitat global del país. Fresnillo, però, alerta que aquesta xifra no és ben bé exacta per dos motius. Primer perquè, econòmicament, una vaga d’un dia “té una repercussió també sobre altres dies, no només el de l’aturada” i, segon, perquè no tots els sectors paren de treballar. “El turisme, per exemple, que representa un percentatge important del PIB, funcionarà igualment encara que hi hagi vaga”, assegura.

Iolanda Fresnillo: “Un impacte econòmic fort es donaria si s’aturés el mercat laboral una setmana i no un dia”

Perquè una aturada general tingui una repercussió econòmica important, la sociòloga destaca la importància que sigui una mobilització “amb una dimensió més política i amb una suposada intenció de persistència, com la que alguns sectors estan proposant”, afirma. Per ella, això tindria efectes en el nerviosisme dels inversors estrangers i, per tant, “en la compra del deute espanyol”.

Les dades, però, mostren que la inestabilitat política actual ha produït canvis molt petits en el mercat les darreres setmanes. “Hi va haver un lleuger augment de la prima de risc –que defineix quant val el deute espanyol– després de l’1 d’octubre i també el dia 27, però van ser augments poc rellevants”, explica Fresnillo, que ho compara amb els forts canvis que van patir els mercats mesos abans de les eleccions franceses, quan les enquestes consideraven que era possible una victòria de la ultradretana Marine Le Pen. Per la cooperativista, un impacte econòmic fort “es donaria si s’aturés el mercat laboral una setmana i no un dia” perquè, segons explica, als mercats els preocupa més la inestabilitat social persistent que una mobilització concreta. Tot i això, entén les implicacions polítiques que té la vaga: “Es tracta de mostrar múscul: aquesta és la nostra capacitat d’aturar un país”, afirma.

5. Es convocaran més vagues generals els pròxims dies?

Secundar una vaga implica que el treballador ha de notificar a l’empresa la voluntat de no anar a treballar aquest dia. Això té conseqüències econòmiques en diversos aspectes. D’una banda, perquè “hi ha una pèrdua quant a la cotització a la Seguretat Social d’aquell dia”, comenta Vidal Aragonés, i de l’altra, perquè el treballador que fa vaga no cobra la jornada però també se li descompta “la part proporcional dels dissabtes i diumenges (que s’obté del que s’ha treballat de dilluns a divendres) i la part proporcional de pagues”.

Des de l’1 d’octubre, les detencions i les mobilitzacions han crescut quasi en paral·lel i no sembla haver-hi un horitzó de desescalada de la tensió. Les eleccions del 21 de desembre marcaran un punt d’inflexió; però, fins llavors, els fets no paren de succeir-se. Per tot això… és possible que hi hagi una nova convocatòria les pròximes setmanes?

Ermengol Gassiot: “Si hi ha una escalada de la repressió, el sindicat hi serà d’una manera clara”

Els dos sindicats majoritaris es mostren escèptics amb un futur ús de l’instrument de la vaga per mobilitzar-se en els termes actuals. Des de la UGT, no veuen clara l’opció de vagues per acció-reacció. “Potser es fa una vaga el 8 i el 9 entra l’altra meitat del Govern a la presó. Fem una altra aturada?”, es pregunta Camil Ros, que reflexiona: “A vegades es confon la vaga amb una ‘mani’ o una costellada, però és molt diferent. Tu pots anar a totes les ‘manis’ que vulguis, perquè ho fas fora de l’horari de treball. La vaga ja és més fumut”. Sigui com vulgui, Ros no tanca la porta a res i assegura que, des del seu sindicat, ho valoraran tot “segons avancin els esdeveniments”. Així mateix ho farà CCOO. Montse Ros diu que ara mateix no poden descartar res, “perquè l’escenari és molt incert i el PP està en una deriva autoritària”, tot i que remarca que la vaga “és i ha de ser un instrument per a la classe treballadora”.

Per contra, des de la Intersindical-CSC, Marc Faustino lamenta que els dos grans sindicats “tinguin recances a l’hora de cridar la classe treballadora a la vaga si no és a remolc d’una convocatòria estatal” i considera que hi ha motius laborals que justificarien noves convocatòries. En aquesta mateixa línia es posiciona Ermengol Gassiot, de la CGT, que també creu que “fa anys que tenim motius” per anar a la vaga i cita la reforma laboral del 2012 com una qüestió de pes per a la mobilització. A més, si hi ha una escalada de la repressió que transcendeixi els càrrecs electes i es concreti, per exemple, “amb la il·legalització de partits polítics, d’organitzacions sindicals, o amb la detenció de militants”, Gassiot assegura que “sens dubte, el sindicat hi serà d’una manera clara”… Encara que el format d’això no sigui pròpiament el d’una vaga avisada amb l’antelació legal que es requereix.

6. Seria possible una vaga indefinida?

Els sindicats no es posen d’acord en la possibilitat de convocar futures vagues, però sí que coincideixen més davant la possibilitat de plantejar-ne una d’indefinida: és molt difícil o quasi impossible, sobretot tenint en compte la precarietat laboral que fa que molts treballadors no puguin permetre’s perdre dies de sou. “Una vaga general té un cost amb diners i estaríem demanant que l’assumís una classe treballadora que cobra menys de 1.000 euros mensuals”, diu Montse Ros, de CCOO. 

Vidal Aragonés: “Més de dos dies de vaga dificultarien l’existència material dels treballadors”

Per Marc Faustino, de la Intersindical-CSC, malgrat que seria “desitjable” que la gent “estigués prou compromesa davant la situació política i social per assumir fins i tot una vaga d’una setmana”, reconeix que això exigiria tenir “recursos per recuperar aquesta pèrdua”, que ara mateix no hi són. També ho remarca la sociòloga Iolanda Fresnillo, que creu que allargar una vaga en el temps “requereix una infraestructura i caixes de resistència o xarxes de suport mutu”.

L’advocat laboralista Vidal Aragonés també remarca que, per la “realitat econòmica” del país, no veu possible aguantar una vaga més enllà de 48 hores. “Tenim una economia molt ajustada i estem demanant als treballadors un sacrifici molt gran. Més de dos dies de vaga ja dificultarien la seva existència material”, comenta. L’advocat també considera que allargar una vaga “ens dividiria, ens separaria i ens atomitzaria en les mobilitzacions” i planteja valorar, pas a pas, l’in crescendo d’una convocatòria més àmplia. “Si hem fet una vaga d’un dia, podem valorar què implicaria fer-la de dos, després valorar com ha anat i anar fent aturades”, proposa.

Allunyar-se de la vaga indefinida però no de la mobilització permanent és una opció que també valora el secretari general de la CGT. De fet, considera que davant l’eventualitat que les vagues generals com a resposta “a un estat d’excepció encobert” siguin il·legalitzades, “probablement haurem d’anar cap a situacions d’aturada i afectació de l’activitat econòmica i social per la via dels fets”. “Com parava una fàbrica durant el franquisme, quan no hi havia la legislació actual sobre les vagues? S’aturava la cadena de muntatge sense avisar ni encomanar-se a ningú”, rebla Ermengol Gassiot. Això, legalment, no es pot considerar com una vaga i, per tant, no es pot il·legalitzar.

De moment, i en l’espera de nous esdeveniments, (gairebé) tot resta obert en el món sindical i social.

5 comentaris
  • Subscriptor Ramon Salvat Guarque 7 de novembre de 2017 - 9:11

    Siguem seriosos, el dia 3 Octubre no és va fer vaga, va esser un acte mes d’agitació i propaganda dels procesistes, organitzat i promocionat des de el llavors Govern, conjuntament amb les seves “avantguardes” de l’ ANC Omnium. Una vega és una cosa molt seriosa i és trist que acabi esdevenint una eina mes de tot un circ de post-veritats, de imprecisions, d’enganys i falses il•lusions irrealitzables . Una vaga no pot esser un instrument per la divisió de classe: bons catalans independentistes del Barri de Gracia i Olot , catalans dolents de Sant Adrià i Camp-clar de Tarragona per “unionistes”• La vaga ha d’esser un instrument per tot el contrari d’això. Els qui convoquen demà, son una total minoria que representa molt poc en el mon del treball, i l’objectiu és bàsicament que la repressió “ de l’estat opressor neo-franquista” torni a caure a la trampa….. i mes bastonades, perquè “la flama patriòtica” continuï.

    • Jaume2 7 de novembre de 2017 - 12:37

      Si home, i tant, i la culpa de la víctima que va provocant, com durant el franquisme tu!

  • Subscriptor Jordi Armadans 7 de novembre de 2017 - 10:12

    Interessant peça. Però un matís tècnic: la Intersindical Alternativa de Catalunya també convoca a la vaga de demà, no? http://iac.cat/2017/11/05/el-dia-8-a-la-vaga-general/

    • Laia Soldevila Roig 7 de novembre de 2017 - 12:29

      Tens raó, Jordi. Corregit. Gràcies!

  • Subscriptor Ramon Serna Ros 7 de novembre de 2017 - 12:12

    En primer lloc, la meva opinió com a subscriptor és que aquest article hauria d’obrir-se ja, si el que es vol és incidir en la jornada de demà. En segon lloc, lamentar que no es parli de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), que el dia 5 va fer pública la seva crida a la vaga. Es parla d’USTEC-STES, però no com a sindicat de la IAC. Simplament va ser el primer sindicat de la IAC que es va adherir a la vaga, però de seguida ho va fer tota la IAC. Finalment, unes opinions sobre les posicions expressades en l’article:
    1.- Destacar que els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, segueixen anclats al règim del 78, als seus presupòsits i a la seva legalitat, i no tenen gaire intenció de canviar-lo simplement perquè estan afavorits pel règim. Precisament aquests favors han de ser posats en qüestió en el procés constituent propugnat per l’independentisme d’esquerres. Igualment, la prohibició de vagues polítiques és una simple arma dels règims autoritaris. També estaven prohibides en temps del franquisme i bé que se’n feien. Una vaga general és sempre política per definició.
    2.- Evidentment, si no desobeïm la legalitat del règim no ens en sortirem. Qui no vol desobeir, no vol aconseguir els objectius. És importantíssim que ens anem preparant per a un vaga salvatge. Vaga salvatge no vol dir que ens haguem de pintar la cara ni posar plomes ni llençar pedres. Vaga salvatge vol dir autoorganitzada. Que siguin els treballadors i treballadores i els veïns i les veïnes dels barris coordinades entre sí qui decideixin quan comença i quan acaba la vaga, quins són els serveis mínims que s’han de donar, etc. etc. Sense autoorganització no hi ha autogovern. En fi, que el tema té tela.

Deixa el teu comentari