Què opinen els moviments socials de Barcelona dels dos primers anys de mandat d’Ada Colau?

  • Carina Bellver / @Kaarinss
  • dilluns, 22 maig 2017

25 activistes de moviments socials, d'organitzacions i d'ONG barcelonins valoren els primers dos anys del govern de Barcelona en Comú

Ada Colau aixecant la vara de la ciutat el dia del seu nomenament, al passat mes de juny del 2015 / AJUNTAMENT DE BARCELONA

En aquestes eleccions hi ha hagut un vot pel canvi i aquest canvi es produirà“. La promesa va ser part del discurs d’Ada Colau durant la nit electoral en què l’exactivista social i antiga portaveu de la PAH es va transformar en la primera alcaldessa de Barcelona, arrabassant-li l’alcaldia, per només un regidor, al convergent Xavier Trias. Dos anys després de “la victòria de David contra Goliat”, l’executiu de Barcelona en Comú arriba a l’equador del mandat, passant de governar en minoria a fer-ho amb el PSC de Jaume Collboni. Un acord que va ser criticat per partits de l’oposició com ERC o la CUP per contradir, segons algunes veus, el discurs rupturista de la candidatura de Barcelona en Comú.

L’equip de govern dels Comuns ha hagut d’afrontar en aquests dos anys intensos debats i polèmiques socials com ara les manifestacions de ‘manters’; l’exposició sobre el franquisme al Born; els suposats fitxers de dades de la Guàrdia Urbana; la crisi del Banc Expropiat al barri de Gràcia; la paralització de les obres de les Glòries; les contractacions de grans empreses elèctriques o telefòniques; el debat sobre la regulació de la prostitució, o, fora de l’àmbit estrictament municipal, la presa de posició sobre el referèndum i la qüestió nacional de Catalunya.

En el seu discurs d’investidura, Ada Colau advertia: “No confieu mai que us representarem bé. Feu-nos fora si no fem el que hem promès“. Recollint el guant i aprofitant l’efemèride electoral, CRÍTIC ha volgut fer una valoració del mandat d’Ada Colau per part ‘dels seus’, és a dir, dels moviments socials, organitzacions, plataformes i lluites diverses de les quals es va nodrir ideològicament la candidatura de Barcelona en Comú i que, per a l’alcaldessa, són “els imprescindibles”.

La majoria dels entrevistats valoren positivament el canvi de música, de llenguatge i de relacions que, segons consideren, ha suposat l’entrada dels Comuns a l’Ajuntament, però alerten que la lletra és encara insuficient per complir les seves reivindicacions històriques. Són crítics. Demanen més i millor.

Segons l’opinió d’alguns moviments socials i entitats més representatives de la ciutat, el govern de Barcelona en Comú hauria de millorar en els dos anys que queden de mandat fins a les eleccions del 2019 en aspectes clau com un pla d’habitatge social més ambiciós; la reforma dels serveis socials; la connexió del tramvia; la fiscalitat ecològica sobre el cotxe, o les multes contra les elèctriques per lluitar contra la pobresa energètica. Però també, segons ells, cal avançar en la remunicipalització del servei d’aigua; frenar els excessos del turisme sobre la vida als barris; solucionar el conflicte laboral al metro; augmentar les multes als bancs per tenir pisos buits, i, en general, oferir més transparència, sobretot, en la informació sobre el que fan i els diners que gasten les empreses municipals. Aquestes són, almenys, algunes de les demandes dels moviments socials barcelonins consultats per CRÍTIC.

Vagi per endavant que la tasca d’aquesta enquesta no ha estat fàcil i que ha topat amb reticències internes d’algunes organitzacions. Un total de 25 representants i portaveus d’organitzacions socials, entitats veïnals i ONG han acceptat respondre a aquestes dues preguntes:

Quin balanç feu del govern de Barcelona en Comú dels dos últims anys?

Què li demanaríeu al govern municipal abans d’acabar el mandat?

Drets socials / Economia social / Habitatge

1. Oriol Illa: “Cal abordar una reforma absoluta dels serveis socials municipals”

President de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Valoració

Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector

El govern d’Ada Colau ha estat des del primer dia sensible amb els temes que tenen a veure amb les desigualtats, l’exclusió i la pobresa i ha fet un discurs per combatre aquestes situacions. Valorem positivament la participació en la producció de polítiques públiques lligades al tercer sector social i a l’economia social, amb una aposta per entendre que les desigualtats no es resolen només amb polítiques socials, sinó que hi ha un sistema econòmic generador de les desigualtats. També celebrem l’esforç en la contractació pública, amb un codi de bones pràctiques en el qual s’està treballant, malgrat que no sigui fàcil i sigui lluny encara del que voldríem. La valoració negativa té a veure amb els temes que estan encara per resoldre. Les desigualtats han augmentat a la ciutat en un moment de creixement econòmic. Això vol dir que no estem trobant els instruments adequats per redistribuir la riquesa cap als més desfavorits. En aquest sentit, encara és un repte trobar solucions pel que fa a l’habitatge i l’exclusió residencial.

Demandes

Els serveis socials municipals requereixen una reforma absoluta perquè hi ha moltes demandes socials que no estan ateses de forma correcta, amb un model obsolet. Insistim que cal abordar una reforma, malgrat que sabem que és difícil. També cal avançar en compromisos en habitatge social per no generar noves formes d’exclusió. Segons un estudi elaborat per la nostra entitat, en els pròxims dos anys caldran 770 habitatges per respondre a la demanda de les necessitats de les entitats del tercer sector social.

2. Teresa Crespo: “El pla d’habitatge social es queda curt davant la realitat”

Presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

Valoració

Teresa Crespo, presidenta d’ECAS

El govern d’Ada Colau ha plantejat un canvi d’orientació en el camp social i ha fet moltes coses. Ara bé, cal actuar encara més. Hi ha problemes que vénen de lluny i que ja és hora que es resolguin. En dos anys s’han detectat els dèficits i s’han presentat propostes de millora, però no s’han posat en marxa. Creiem que hi ha molts plans presentats que s’han quedat a mitges i ara caldrà veure com s’implementen. Aquest any serà crucial per fer un seguiment de les propostes proposades per als problemes detectats, amb dubtes de si es tiraran endavant o no. Nosaltres estem convençuts que ho faran, però estarem a l’aguait.

Demandes

Cal resoldre les desigualtats de barri. Es va presentar un pla de xoc de 160 milions que de moment és més una previsió que una realitat. Un problema seriós el tenim en l’àmbit de l’habitatge. Creiem que el pla presentat es queda curt davant la realitat i que calen més mesures per evitar que s’expulsi dels seus barris els ciutadans de Barcelona. També s’ha d’abordar una millora dels serveis socials i del Servei d’Atenció Domiciliària de la gent gran, que és insuficient. Si tot això s’aconsegueix, hi haurà un abans i un després, com també passa amb el protocol per a la contractació responsable, amb tensions dins l’Ajuntament per visions confrontades en aquest tema. També és necessari potenciar l’ocupació de col·lectius vulnerables. Aquí hi ha hagut un pas endavant molt feble i en aquest àmbit també cal inversió, planificació i creació de mercat.

3. Carlos Macías: “L’Ajuntament ha de multar tots els pisos buits d’entitats financeres”

Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

Valoració

Carlos Macías, portaveu de la PAH

Dir que el govern municipal no ha fet res en aquest àmbit seria mentir, però dir que ho ha solucionat tot, també. S’ha fet més del que s’havia fet en mandats anteriors, però no és suficient, i cal accelerar la màquina perquè hi ha una gran emergència habitacional, amb 10 desnonaments el dia de mitjana a la ciutat. Considerem que la unitat de mediació per donar solució a les famílies desnonades és una de les millors polítiques en matèria d’emergència, però es necessiten més coses. Patim un dèficit històric de parc públic d’habitatge, amb només un 1%, i no s’arriba al requeriment de la llei catalana, que és d’un 15%. Remarquem que per fi hi ha un govern que ha iniciat un cens d’habitatges buits, però només s’ha fet en tres barris. També celebrem que s’hagin començat a sancionar els pisos buits d’entitats financeres, però critiquem que només s’hagin posat quatre multes, quan s’han comptabilitzat 2.000 habitatges buits que infringeixen la llei.

Demandes

No ens conformarem amb els simbolismes. Creiem que a mig mandat ja s’havien d’haver multat tots els pisos buits censats amb l’objectiu de mobilitzar parc públic i que s’ha d’acabar el mandat amb un desplegament del cens d’habitatges buits en tota la ciutat. També s’hauria de fer una campanya intensiva per buscar propietaris que posin els seus habitatges en la borsa de lloguer per fomentar el lloguer assequible. Valorem que s’hagin fet grups de treball amb els diferents col·lectius per dissenyar polítiques públiques d’habitatge i que moltes propostes s’hagin tirat endavant, com ara la d’ampliar el protocol d’emergència. El problema continua sent que tot és molt lent i que atorgar un habitatge a una família desnonada continua sent un procés massa llarg.

Migracions / Drets humans

4. Daouda Dieye: “Volem un lloc on vendre legalment a la ciutat”

Portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona

Valoració

Daouda Dieye, membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants

Valorem positivament que l’Ajuntament hagi creat una cooperativa d’intervenció social, on participen 15 ‘manters’. Estem contents que hi hagi companys que hagin pogut canviar la seva vida; és millor que res, però no és suficient. Amb aquesta proposta no han solucionat el problema de la venda ambulant, només les circumstàncies de 15 persones concretes. Hi ha 200 ‘manters’ a la ciutat i, si cada any només poden sumar un o dos ‘manters’ al projecte, haurem d’esperar 200 anys per donar sortida a tota la gent que ven al carrer. La Llei d’estrangeria ens està ofegant. No som una pilota de joc i no vam venir a Europa per vendre al carrer il·legalment. Creiem que l’alcaldessa no ha sabut gestionar bé el conflicte i que li falta motivació per fer-ho. Ha de donar la cara, denunciar els problemes que tenim per aconseguir els papers i treballar per a la nostra legalització.

Demandes

Demanem que ens deixin treballar, que l’Ajuntament ens busqui un lloc a la ciutat on poder vendre legalment. Nosaltres ens comprometem a pagar impostos i a canviar la nostra mercaderia si cal. Reclamem també que l’alcaldessa Ada Colau doni la cara, que no s’amagui i que afronti el problema de la legalització amb les institucions pertinents, denunciant-ho davant l’Estat espanyol i la Generalitat. També li reclamem més respecte, tolerància i comprensió. Volem poder negociar amb l’Ajuntament sense interlocutors i trencar la barrera que separa l’immigrant i el governant per representar-nos a nosaltres mateixos. Aquesta és la raó de ser del sindicat i per a nosaltres és una manca de respecte que el consistori busqui un interlocutor que no siguem nosaltres.

5. Mercè Duch: “Cal protegir els ciutadans en risc de ser deportats o tancats al CIE”

Portaveu de Tanquem els CIE

Valoració

Mercè Duch, portaveu de Tanquem els CIE

No podem oblidar que l’alcaldessa Ada Colau i la regidora Gala Pin, entre altres membres de l’actual govern municipal, eren persones compromeses amb el tancament del CIE abans d’arribar a l’Ajuntament; com a activistes, ja havien participat en diverses mobilitzacions i accions de protesta. Un cop arribats a l’Ajuntament, el govern municipal ha tirat endavant diverses iniciatives en aquest sentit, la més important de les quals, el pla d’acció per precintar el centre per no tenir llicència d’activitat. En aquest sentit, valorem que una institució com l’Ajuntament estigui explorant els mecanismes tècnics possibles dins de les seves competències per tancar el CIE de la Zona Franca i que estigui litigant contra el Ministeri de l’Interior per aconseguir-ho. Tenim clar que la lluita per un canvi de paradigma en la política migratòria va molt més enllà del tancament del CIE, però sabem que tindria un efecte dinamitzador. Tant de bo totes les institucions anessin en aquesta direcció amb l’exercici de les seves competències.

Demandes

Pensem que l’Ajuntament ha de tenir una implicació més directa amb els ciutadans reclosos al CIE per protegir i promoure els seus drets, i no només buscar els aspectes tècnics per aconseguir el tancament del centre. També ens amoïna que cada vegada hi hagi més ciutadans sotmesos al risc de les deportacions exprés o a un tancament al CIE, sense garanties jurídiques. En aquest sentit, cal buscar mecanismes de protecció per a aquestes persones. La prioritat de l’Ajuntament no pot estar centrada en temes de seguretat, irregularitats administratives o comercials, sinó en la defensa dels drets humans de tots els ciutadans de Barcelona. Això es mereix una reflexió ràpida i urgent.

Crisi del refugi / Cooperació al desenvolupament

6. Estel·la Pareja: “Reclamem que no baixi l’interès polític quan la crisi del refugi deixi de ser mediàtica”

Directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

Valoració

Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

Des de la CCAR fem una molt bona valoració del treball de l’equip de govern en relació amb les persones refugiades perquè ha posat sobre la taula accions i fets concrets, més enllà de posicionaments polítics. L’Ajuntament de Barcelona va ser una de les primeres administracions que al setembre del 2015 van fer un crit de solidaritat en la crisi del refugi, amb un seguit de propostes. Ràpidament van fer l’exercici de seure amb les entitats i ens hem sentit molt escoltats. Volien saber com podien donar un cop de mà malgrat que les competències són estatals. I es van prendre diverses accions, una de les quals el programa Nausica, del qual estem molt contents perquè feia anys que insistíem en la necessitat de recursos i programes complementaris per a persones vulnerables que han finalitzat el pla estatal d’acollida. La voluntat política s’ha traslladat en accions concretes i no totes les administracions ho han fet. Això ha animat altres municipis, de colors polítics diferents, a arremangar-se i declarar-se ciutat refugi, com en el cas de Sabadell, Sant Boi de Llobregat o Lliçà de Munt.

Demandes

Demanem que tot el que s’ha fet fins ara perduri, que no sigui una flor de primavera i que es mantingui quan la crisi del refugi deixi de ser un fet mediàtic. En aquest sentit, reclamem que no baixi l’interès polític malgrat que desaparegui la pressió ciutadana i que s’acabin de consolidar totes les accions per créixer i quedar-se. Volem que tot el que s’ha construït en dos anys perduri fins al punt que el govern que surti de les pròximes eleccions, sigui del color que sigui, ho entomi com una obligació ètica en matèria de drets humans, amb una aposta pressupostària digna d’una democràcia madura.

7. Míriam Acebillo: “Demanem que es resolguin les incoherències en el conjunt de l’actuació municipal”

Presidenta de LaFede.cat, la Federació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament

Valoració

Míriam Acebillo, presidenta de LaFede

Des de LaFede fem una valoració positiva en el nostre àmbit. L’Ajuntament va assolir el compromís el 2015 de destinar el 0,7% de recursos propis a temes de cooperació i justícia social. Hi ha una aposta política en aquest àmbit, amb un pla director de l’àrea que s’ha fet de forma participativa. La direcció de serveis fins i tot ha canviat el nom a Justícia Global i Cooperació Internacional, i això demostra una voluntat d’ampliar la comprensió de la cooperació lluny de la manera tradicional de fer-ho i allargar la mirada incorporant-hi temes de drets humans. També hem percebut que hi ha hagut iniciatives en diverses situacions, com, per exemple, amb la crisi de refugiats. I celebrem que s’estigui repensant l’espai consultiu a través del consell de cooperació. L’aspecte negatiu és que hi ha hagut molt traspàs de càrrecs a l’Ajuntament i hem hagut de marcar distàncies. Ha costat trobar l’encaix, i això ha estat tot un repte.

Demandes

Hem detectat divergències i conflictes interns entre Barcelona en Comú i el PSC, el seu soci de govern. Per aquest motiu, demanem que s’exposi de manera clara quina és la política de relacions internacionals que es vol seguir i les connexions que tenen els diferents òrgans en l’àmbit intern. A més, demanem coherència interna amb la resta de les àrees de l’Ajuntament i amb el conjunt de l’actuació municipal. Això implica, per exemple, repensar el paper de la Guàrdia Urbana en la defensa dels drets humans, el paper de la Fira de Barcelona en la promoció del militarisme i els continguts que es promouen al Mobile World Congress. La demanda és veure com es resolen aquestes incoherències.

Urbanisme / Mobilitat / Medi ambient

8. Camilo Ramos: “El govern municipal no ha sabut decidir les prioritats del mandat en urbanisme”

Portaveu de la Taula Veïnal d’Urbanisme de Barcelona

Valoració

Camilo Ramos, portaveu de la Taula Veïnal d’Urbanisme de Barcelona

Els dos primers anys del mandat d’Ada Colau són contradictoris en temes d’urbanisme. S’han intentat fer coses absolutament necessàries, com el PEUAT (Pla especial urbanístic d’allotjaments urbans) en termes d’habitatge turístic, però no s’han sabut decidir les prioritats del mandat. No sembla que es mogui res pel que fa a la modificació del Pla general metropolità, en relació amb la necessitat de sòl públic per construir habitatge protegit, un tema ancorat. Tampoc hi ha concrecions sobre plans importants com el dels Tres Turons, ni sobre els espais productius de la ciutat. En aquest sentit, cal revisar el 22@, els polígons del Bon Pastor o la Marina del Prat Vermell. D’altra banda, no s’ha avançat res en l’entorn de Collserola ni en el planejament urbanístic de projectes paralitzats per altres administracions, com els entorns de la Sagrera i de l’estació de l’AVE. En general, tot el planejament urbanístic de la ciutat va excessivament lent i no es compta amb els treballs previs dels moviments socials.

Demandes

Les relacions no han estat tan fluides com ens hauria agradat, però ara cal asseure’s i prioritzar, a través d’una agenda establerta entre moviments socials i Administració. Hi ha molts projectes que el nou govern ha paralitzat per estudiar-los, però els moviments socials no volem que s’ajornin sense data. Sabem que l’herència rebuda en termes urbanístics és complicada. Entre el 2003 i el 2009 es van aprovar tants planejaments com en tots els 26 anys anteriors però sense dotar-los de pressupost. En alguns casos, molts d’aquests projectes encara no han tirat endavant i en d’altres, com amb les Rondes, les Glòries o el Calaix de Sants, la ciutat no hauria d’haver assumit tantes inversions a la vegada que ara comprometessin uns recursos que s’haurien de destinar a altres necessitats immediates.

9. Ricard Riol: “Insistim en el compromís perquè la connexió del tramvia per la Diagonal sigui una realitat”

Portaveu de la Plataforma pel Transport Públic (PTP)

Valoració

Ricard Riol, portaveu de la Plataforma pel Transport Públic

La PTP va ser convidada a participar en la confecció del programa de Barcelona en Comú i alguns dels compromisos electorals s’han complert al cent per cent, com és el cas del desbloqueig de la connexió del tramvia per la Diagonal que reclamàvem. Ara només queda un acord de plenari per acabar-lo de desencallar del tot. Pel que fa al bus, s’han incrementat els recursos després de la gran retallada que va fer el govern de CiU, però encara no som al nivell de l’etapa socialista i a l’abril ha finalitzat el procés participatiu per definir la nova xarxa. La construcció de carrils bici és la part més avançada del programa, amb un desplegament que va a bon ritme. Ara només falta disciplina i un canvi d’hàbits dels ciutadans.

Demandes

Insistim en el compromís de la connexió del tramvia perquè sigui una realitat i demanem que s’estengui el bus elèctric per tota la ciutat, no només a la Diagonal. En aquest sentit, s’ha de millorar el servei d’autobús. Cal redefinir les amplades dels carrils bus, ara massa estrets, amb l’objectiu de guanyar velocitat comercial, una competència exclusiva de l’Ajuntament. A part de millorar les freqüències, cal donar-hi infraestructura urbana i de resultes d’això arribaran les superilles. Ara bé, no es pot transposar el model de superilla del Poblenou a l’Eixample perquè pot ser perillós per a la mobilitat. Ha de ser l’impuls de la bicicleta i de l’autobús, amb uns eixos potents de transport públic ben definits, el que faci néixer les superilles per donar alternativa al cotxe, i al Poblenou no s’ha fet així. Pel que fa a tarifes, reclamem canviar la política de targetes de 10 viatges per un abonament mensual, com estableix el programa de Barcelona en Comú. I demanem que les motos també paguin àrea verda per aparcar al carrer.

10. Toni Edo: “Ens hem trobat amb una política més propera als ideals de dretes que al de les suposades esquerres”

Delegat de la CGT al comitè d’empresa del metro de Barcelona

Valoració

Toni Edo, delegat de la CGT al comitè d’empresa del metro

El govern d’Ada Colau i de Barcelona en Comú ha estat una mala experiència. Ens hem trobat amb una política més propera a ideals de dretes que de suposades esquerres. Exemples d’això són les declaracions de l’alcaldessa oposant-se a negociar amb una vaga convocada o el filtratge de salaris de treballadors, sense anar acompanyat dels sous de l’alta direcció de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona). Teníem unes expectatives que no s’han complert en cap cas. Ens hem trobat amb una paret i com a treballadors ens sentim bastant estafats. No sabem trobar res de positiu perquè estem en conflicte fins que no se signi el conveni col·lectiu, encallat des de fa més d’un any. Som treballadors, com la majoria dels seus votants, i estem d’acord amb les polítiques socials i mediambientals de Barcelona en Comú, però creiem que es converteixen en un discurs buit si no van acompanyades d’una política dura i consistent en la defensa dels drets laborals. Creiem que el discurs actual no és el d’un partit d’esquerres.

Demandes

Demanen que el govern de Barcelona en Comú posi l’accent en la defensa dels treballadors, una de les parts que representen els seus votants. És una irresponsabilitat per part de l’Ajuntament tenir una vaga convocada i no portar a terme una mediació. L’estratègia d’intentar culpar els treballadors de la situació que afecta el metro és d’una política que ja ens hauria sorprès de Xavier Trias, per la seva radicalitat, però que no acceptem en cap cas per part del suposat govern d’esquerres d’Ada Colau.

11. Maria Garcia: “Reclamem un peatge de congestió a la ciutat per a aquest mandat”

Portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire

Valoració

Maria Garcia, portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire

S’ha fet molta sensibilització sobre el problema i s’ha fet molta feina, però considerem que l’equip de govern no posa el focus en els temes clau per lluitar contra la contaminació. Al principi del mandat es va presentar un programa amb moltes mesures que són pedaços i que no van a l’arrel del problema. Ara el govern municipal s’ha instal·lat en el refugi del consens amb la Generalitat i l’AMB (l’Àrea Metropolitana de Barcelona) sobre accions que s’han aplicat des dels anys noranta i que sabem que no són efectives. Cridem a la responsabilitat perquè s’està incomplint la legalitat pel que fa a contaminació des del 2010 i l’Ajuntament està mostrant manca de valentia per aplicar mesures impopulars. Anem tard i les accions anunciades s’aplicaran el 2020, en un altre mandat. No podem esperar tres anys.

Demandes

S’ha de reduir el trànsit un 30% per complir la legalitat i un 50% per protegir la salut, a través de dues mesures impopulars: un peatge de congestió, que ja funciona en més de 15 ciutats europees, i la restricció de circulació a tots els dièsel. Són mesures impopulars però necessàries, ja que tenim la densitat de cotxes més alta d’Europa, el doble que Madrid i el triple que Londres o París. L’Ajuntament s’ha centrat en el protocol per episodis de contaminació, però calen polítiques de reducció del trànsit que siguin estructurals i permanents, no puntuals. No podem esperar perquè hi ha una obligació legal i els municipis tenen competències per fer-ho i són qui arrosseguen la resta de les administracions. En els dos anys de mandat que queden, el govern d’Ada Colau pot demostrar que es pot fer alguna cosa amb efectes ràpids per a la reducció del trànsit i de la contaminació, com establir un peatge de congestió.

Participació

12. Albert Recio: “Detectem resistències internes que podrien dificultar l’acció de govern”

Vicepresident primer de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)

Valoració

Albert Recio, vicepresident primer de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona

Des de la FAVB creiem que Barcelona en Comú, com a força política nova, ha arribat a l’Ajuntament amb manca d’experiència de govern i, a més, en minoria. En algunes coses s’ha millorat respecte al mandat anterior, com en el tracte en general cap al moviment veïnal, que abans era d’enfrontament constant. També hi ha un canvi d’actitud amb determinats gestos; però, en general, veiem lentitud en tots els projectes oberts, com, per exemple, les qüestions d’urbanisme, d’habitatge o de turisme i inèrcies en l’estructura municipal. S’han abordat tots els temes, però no se sap si s’hi ha entrat amb prou força i detectem resistències internes que no sabem fins a quin punt podrien dificultar l’acció de govern. En participació s’ha abordat fer un nou reglament, un gran avenç, però creiem que els models tan individualitzats són poc eficients i generen biaixos.

Demandes

Cal tornar a models de participació més deliberatius, tenint en compte el fet que les entitats fa molts anys que treballen i els models informàtics de participació que aixequen polseguera en alguns barris. Demanem que es comencin a executar tots els plans oberts i que es desencallin els plans urbanístics ancorats, com el de les Rondes, els barris de muntanya, Glòries o la Meridiana. Cal treballar en el control del turisme, prohibint els apartaments turístics i implementant els plans d’ocupació.

Educació

13. Joan Cela: “Celebrem que la privatització s’hagi acabat, però ara cal abaixar les ràtios”

Portaveu d’Escoles Bressol Indignades

Valoració

Joan Cela, portaveu d’Escoles Bressol Indignades

En el mandat del convergent Xavier Trias vam patir tres conflictes: l’augment de ràtios, la reducció del suport educatiu i la privatització de tres escoles bressol, amb l’amenaça que les noves guarderies fossin de gestió privada. Tot plegat va suposar vagues i mobilitzacions en el sector de l’educació 0-3. Quan va guanyar Barcelona en Comú, l’alcaldessa va remunicipalitzar de seguida les tres escoles bressol a través d’un decret d’alcaldia. Celebrem que la privatització s’hagi aturat i que les futures escoles bressol siguin de gestió pública. Sabem que hi ha la voluntat política de rebaixar les ràtios, s’està treballant per veure com fer-ho, i s’ha solucionat el suport educatiu amb un increment del nombre d’hores a partir del curs vinent. També celebrem que s’hagi aconseguit la tarifació social, que es posarà en marxa a partir del setembre. Tot són avenços importants, però queda molta feina.

Demandes

Creiem que és del tot necessari abaixar les ràtios d’alumnes a nivells europeus i seguir treballant per mantenir el nivell pedagògic d’excel·lència que tenim. Falta complir el compromís d’obrir oposicions per reduir el gran interinatge del 50% de la plantilla, que desestabilitza molts centres. També cal parlar d’unificar l’etapa d’educació infantil ampliant-la dels 0 als 6 anys i crear més espais familiars, com també reforçar el treball de l’escola en xarxa, amb pediatres i serveis socials.

Associacionisme

14. Montserrat Morera: “Volem que les entitats històriques tinguin el mateix reconeixement que les que gestionen equipaments públics”

Presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona

Valoració

Montserrat Morera, presidenta del CAB

El CAB agrupa 32 federacions i més de 2.000 entitats, moltes d’històriques, i al principi ens va fer la sensació que es veia l’associacionisme tradicional com si estigués passat de moda, se’l considerava menys important i es prioritzaven nous models associatius menys tradicionals. En aquest sentit, ens va semblar que es prioritzaven les iniciatives públiques de gestió d’equipaments, com centres cívics i casals, en detriment dels ateneus que gestionen equipaments privats, malgrat ser entitats històriques. Ara s’ha millorat aquest encaix. D’altra banda, creiem que les polítiques en participació són molt bones, amb un increment del diàleg i d’espais de participació per fer aportacions.

Demandes

Esperem que s’aprovi la nova regulació de normes de participació i la reformulació del model de subvencions. Ens agradaria que tiressin endavant i que no quedessin només en un paper, a causa de la dificultat d’aprovar mesures que té l’actual govern en minoria. També demanem que les associacions que gestionen equipaments privats tinguin el mateix reconeixement que les que gestionen els públics i que es continuï ajudant a la seva patrimonialització. En aquest sentit, ens agradaria que es continuessin donant ajuts, com en el mandat anterior, per ajudar les entitats a adaptar els seus locals a la normativa vigent. A més, reclamem que es faciliti l’ús de l’espai públic a les entitats i que es faci un reconeixement a aquelles que assumeixen el codi ètic de les associacions, un incentiu que es pugui tenir en compte a l’hora de demanar subvencions. A més, també reclamem que s’avanci en la descentralització i el reglament funcional dels districtes, per donar més importància als consells de barri on les associacions hi són representades.

Feminismes

15. Montserrat Otero: “Cal reforçar la política de remunicipalització dels serveis d’atenció a la dona”

Membre de Ca la Dona i de la Xarxa Feminista de Catalunya

Valoració

Montserrat Otero Vidal, membre de Ca la Dona / ALERTA FEMINISTA

Valorem molt que a l’alcaldia hi hagi una dona que reculli i representi la tradició dels feminismes, amb la seva manera de fer dialogant malgrat que la correlació de forces faci que l’oposició freni molts projectes amb una crítica constant. L’entrada del PSC ha suavitzat la gestió del dia a dia i hi ha la sensació que qualsevol iniciativa ràpidament és contestada per l’oposició, tant de dretes com d’esquerres. També creiem que s’han dedicat molts esforços i s’han portat a terme iniciatives que han significat un reconeixement a la trajectòria del moviment feminista. Hem sentit molt suport per part de l’Ajuntament per recuperar espais feministes, un treball molt més important del que s’havia fet mai, i s’està fent molta feina en l’àmbit participatiu, sobretot a escala de districtes. Valorem també la remunicipalització dels serveis a la dona, com el SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida) o els PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones), ja que els governs anteriors havien apostat per la seva externalització, adduint que era més rendible.

Demandes

Creiem que cal reforçar, potenciar i incrementar tots els serveis per prevenir la violència contra les dones perquè mai són suficients, i potenciar també els programes d’atenció a les víctimes. També propiciar, mantenir i reforçar la política de municipalització de serveis d’atenció a la dona. Demanem que es creï un servei específic per a les dones que viuen al carrer i que les demandes que sorgeixen en els espais de participació siguin vinculants, que es puguin incorporar als programes d’actuació i es dotin de pressupost perquè tinguin continuïtat. També cal provocar que l’acció municipal en aquest àmbit repercuteixi en el món educatiu, amb polítiques educatives d’orientació sexual i de prevenció de l’assetjament escolar als menors transsexuals a les escoles.

Memòria històrica

16. Manel Perona: “És necessari fer actes de reconeixement a les víctimes de la repressió franquista”

President de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya

Valoració

Manel Perona, president de l’ARMHC / SECCIÓN ABIERTA

En memòria històrica, hi ha un canvi molt important de política si el comparem amb el govern de l’alcalde Trias. Aquest evident canvi de tendència es nota en l’increment del nombre d’actes de reconeixement de víctimes i de famílies. El govern d’Ada Colau s’ha involucrat no només en la recuperació de la memòria històrica franquista i de la Guerra Civil, sinó també en l’àmbit de barris i de la immigració que va venir a Barcelona provinent d’Espanya. Tenim un concepte molt bo de Ricard Vinyes, el comissionat de Programes de Memòria. És una persona molt implicada, amb un coneixement extraordinari del tema, i el valorem molt positivament. És la primera vegada que es posa una figura municipal per reivindicar la memòria i s’ha triat una persona que té un gran bagatge i que està aconseguint elevar la qüestió a nivells docents i científics, no només polítics. D’altra banda, creiem que es va generar una polèmica innecessària entorn de l’exposició de l’estàtua decapitada de Franco al Born. Va revitalitzar la crítica contra qualsevol acte de memòria històrica a través d’una mostra que creiem que s’havia de fer i que estava molt bé per vindicar la memòria.

Demandes

S’ha pres un camí molt important que no s’ha de deixar. La política actual en memòria històrica és molt adequada i esperem no només que continuï, sinó que progressi en més àmbits. És molt important que es cuidin molt les víctimes i es pugui atendre els seus requeriments, com ara mantenir els espais de memòria que tenim a la ciutat, que no es deteriorin, com va passar en mandats anteriors amb el Fossar de la Pedrera. I sobretot cal fer actes de reconeixement a les víctimes i a les famílies.

Pobresa energètica / Municipalització de l’aigua

17. Maria Campuzano: “Falta control en el compliment de la llei. L’Ajuntament només ha posat una multa contra les elèctriques”

Portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica

Valoració

Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica

Considerem que l’Ajuntament ha anat tard en l’aplicació de la Llei contra la pobresa energètica, però l’evolució és positiva. En aquest segon any de mandat ho han redreçat i finalment han canviat l’enfocament. Han iniciat una campanya informativa i han obert punts d’assessorament energètic, després que critiquéssim la prova pilot, que només se centrava en l’estalvi i no a informar sobre els drets energètics. Un altre tema positiu és que des de fa dos mesos s’ha posat en marxa el protocol per derivar casos de pobresa energètica a serveis socials a partir de les actuacions que fan els bombers. És una bona actuació preventiva per trobar aquelles persones víctimes de la pobresa energètica que no acudeixen als serveis socials.

Demandes

Trobem a faltar més control en el compliment de la llei. L’Ajuntament és l’únic municipi català que ha creat un organisme sancionador, però només ha interposat una multa, amb una xifra irrisòria. Per això emfatitzem que és necessari tenir un protocol de detecció dels incompliments de la llei. També ens sembla insuficient el conveni pel qual les empreses subministradores només han de pagar el 50% de la factura de les famílies vulnerables i no el total del deute. Un altre repte és obligar les elèctriques a subministrar els serveis a aquelles famílies desnonades que han ocupat un habitatge per tal que no hagin de punxar la llum o il·luminar-se amb espelmes. L’Ajuntament ha de fer un pas endavant i solucionar aquest problema perquè les administracions estan girant-li l’esquena. A l’últim, trobem a faltar un espai de treball estable entre les entitats, les elèctriques i l’Ajuntament.

18. Pau Ortínez: “Volem saber si el PSC, com a soci de govern, també està d’acord amb la remunicipalització de l’aigua”

Portaveu d’Aigua és Vida

Valoració

Pau Ortínez, portaveu d’Aigua és Vida

Des de la plataforma Aigua és Vida considerem que el govern de Barcelona en Comú ha començat a fer els passos correctes i necessaris per remunicipalitzar el servei d’aigua a la ciutat. Celebrem que l’Ajuntament promogués una moció de suport a la remunicipalització, el pas necessari i simbòlic per començar els estudis. Ara bé, som conscients que el procés no és fàcil, que trigarà anys i que segurament no estarà acabat abans del 2019. Malgrat tot, estem satisfets que s’hagin començat a fer els primers passos.

Demandes

Necessitem que el procés no només sigui tècnic, sinó que compti amb la participació de la ciutadania. Per tant, emplacem l’Ajuntament a explicar quin és el problema amb la gestió de l’aigua i quins passos està duent a terme per remunicipalitzar-la. D’altra banda, volem que es deixi clar si el soci de govern, el PSC, també està d’acord amb la gestió pública de l’aigua, i ens agradaria aconseguir una majoria política amb la resta dels grups. Creiem que l’acord de ple es pot fer més extens. Per aquest motiu, emplacem el govern d’Ada Colau a parlar amb el PDeCAT, Ciutadans i el PP perquè hi hagi el màxim d’agents polítics a favor i que faci el mateix procés amb els agents socials, per tal que la voluntat de canvi pugui ser majoritària.

Cultura

19. Nora Ancarola: “El retorn dels socialistes implica restituir les antigues polítiques culturals que no van tenir bons resultats”

Presidenta de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya i portaveu de la Federació de Professionals de la Cultura

Valoració

Nora Ancarola, presidenta de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya

Pensàvem que l’arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament comportaria un canvi substancial. Al principi, vam tenir una primera decepció per un comissionat i no una regidoria de Cultura, però l’entrada de Berta Sureda va suposar un canvi il·lusionant. Van començar a funcionar processos participatius i una altra manera de fer concursos, més professionals i oxigenats. Però el canvi només ha durat un any. L’arribada del PSC, amb Jaume Collboni creant ara sí una regidoria de Cultura, ha suposat una galleda d’aigua freda. Que tornin els socialistes ha implicat restituir les antigues polítiques culturals que no van tenir bons resultats. Durant els 30 anys de govern socialista no es va generar cap interrelació entre els agents culturals. I ara la política cultural que proposa Collboni està lligada a les indústries culturals que, al seu torn, estan lligades a les exigències del mercat i allunyades de crear un altre tipus de producte que articuli la transformació social i l’esperit crític.

Demandes

Demanem que l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) tingui una interlocució directa amb els professionals de la cultura i que es generi un model deslligat dels grans esdeveniments i festivals, que només beneficien les empreses culturals. També s’ha de generar un protocol de bones pràctiques per no seleccionar a dit les persones que han de dirigir les institucions i els projectes i concursos. Ha passat amb les biblioteques, amb l’Auditori i ara amb l’empresa de Risto Mejide. Encara estem esperant el compromís que va adquirir al gener l’alcaldessa per crear una taula de tots els agents per generar estratègies consensuades.

Gent Gran

20. Joan Carné: “No trobem que l’arribada d’Ada Colau hagi comportat cap canvi substancial en el nostre sector”

President de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC)

Valoració

Josep Carné, president de la FATEC

Des de la FATEC no trobem que l’arribada d’Ada Colau a l’Ajuntament hagi comportat cap canvi substancial en el nostre sector. Al contrari. En l’anterior mandat de CiU hi havia la comissionada per a la Gent Gran, un càrrec que va deixar de funcionar quan va entrar Barcelona en Comú i que ara s’ha transformat en una regidora amb l’arribada del PSC al consistori com a socis de govern. En positiu, valorem que no s’hagi congelat el bitllet de transport públic i que s’hagin incrementat les línies d’autobús.

Demandes

És necessari augmentar el nombre de pisos assistits per a gent gran per contrarestar les residències. Creiem que, en aquest sentit, s’està treballant molt poc. Com a alcaldessa que prové de la PAH, cal que prengui més mesures per evitar els desnonaments de persones grans que no poden pagar el lloguer i també implementar amb eficàcia el projecte Radars, que no s’aplica com caldria. D’altra banda, creiem que és necessari millorar els accessos a les andanes de moltes estacions de metro, com la d’Urquinaona, i revisar les parades d’autobús, que en alguns casos queden lluny de serveis com poden ser els hospitals. Pel que fa a les bicicletes, cal revisar el model per evitar atropellaments a gent gran, amb carrils bidireccionals que comparteixen vorera amb el vianant.

Habitatge

21. Jaime Palomera: “Cal penalitzar les operacions de compravenda de grans fons d’inversió, com s’està fent en altres ciutats”

Portaveu del Sindicat de Llogaters de Barcelona

Valoració

Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters

El recent cicle electoral ha evidenciat els límits institucionals respecte al problema de l’habitatge: cal voluntat política però no només. Sense mobilització al carrer i autoorganització de llogaters i llogateres, no hi haurà canvis. Això és el que aquest Sindicat vol fomentar i neix per defensar: uns lloguers justos, assequibles i estables. Només a Barcelona som més de mig milió de persones: si ens unim, podem ser un actor amb autonomia i força, que posi fre a l’especulació immobiliària que ens escanya. Que garanteixi, per tots els mitjans disponibles, el dret a l’habitatge i a viure a la ciutat. Els objectius del Sindicat (la regulació dels preus, una llei d’arrendaments justa i el desenvolupament d’un autèntic parc públic d’habitatge de lloguer) depenen en bona mesura de competències que no són d’àmbit municipal. Tanmateix, pressionarem a tots els nivells de govern per empènyer el canvi i perquè s’actuï contra l’abús.

Demandes

Primer, i reconeixent els esforços realitzats, cal seguir ampliant el parc d’habitatge públic local per respondre a un mercat en crisi, i també garantir que totes les persones i famílies que pateixen un desnonament siguin reallotjades als seus barris. En segon lloc, per adreçar el problema, hem de disposar de més informació: censos que ens permetin esbrinar quants habitatges buits hi ha a la ciutat, i quina és l’actual distribució de la propietat. Quants pisos de lloguer estan en mans de grans propietaris, i quants en mans de petits? Finalment, s’han de pensar fórmules per gravar fiscalment o penalitzar les operacions de compravenda, clarament especulatives, que practiquen els grans fons inversors com ja s’està fent en altres ciutats del món.

Transparència / Contractació responsable

22. Iolanda Fresnillo: “Calen auditories d’empreses públiques, el gran forat negre que acumula un deute important”

Membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute i d’eKona

Valoració

Iolanda Fresnillo, impulsora d’Ekona

Des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute destaquem que el nou govern de Barcelona en Comú no ha iniciat el procés d’auditoria que la plataforma va proposar en el procés participatiu​ de PAM (Programa d’actuació municipal). Considerem que s’ha avançat molt en transparència en l’àmbit general però no en dades detallades de deute, especialment sobre els creditors, com sí que han fet altres ciutats, entre les quals Madrid. També creiem que caldria més transparència en què es paga, a qui o per concepte de què. Estan fent auditories internes, com amb FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) i Glòries, però cal que publiquin els sobrecostos.

Demandes

Una demanda seria avançar en els processos d’auditoria d’empreses públiques, com en el cas de TBM o del Patronat d’Habitatge. Són el gran forat negre i acumulen també un deute important, gairebé tant com tot l’Ajuntament, que és d’uns 800 milions d’euros. I cal que aquestes auditories siguin obertes i participades per la ciutadania. A més, com a eKona podem dir que a l’Ajuntament li manca una proposta econòmica que contraresti el model Barcelona, massa dependent del monocultiu turístic. Per tant, creiem que cal una estratègia de política econòmica a llarg termini, que ens permeti construir alternatives reals al turisme i a les externalitats que genera. Si volem que els valors de l’economia social i solidària s’estenguin al model econòmic de la ciutat o creiem que cal defensar el petit i mitjà comerç a la ciutat (perquè és el que genera més llocs de treball) i volem tornar a generar activitat productiva a Barcelona, cal que ens posem a treballar de forma més decidida per tal que aquestes polítiques no es quedin en programes anecdòtics. Es necessita una anàlisi més rigorosa i detallada sobre les dinàmiques, el metabolisme i les externalitats de l’economia a la ciutat, si volem influir-hi a través de la política econòmica.

23. Alba Trepat: “És contradictori que l’Ajuntament promogui amb diners públics empreses que vulneren drets al Mobile World Congress”

Portaveu del Mobile Social Congress (MSC)

Valoració

Alba Trepat, portaveu del Mobile Social Congress

Des de l’MSC, valorem positivament que l’Ajuntament d’Ada Colau hagi apostat per formar part, com un dels 25 membres fundadors, de l’observatori internacional Electronic Watch, una organització de supervisió independent que ajuda els compradors del sector públic a complir la seva responsabilitat de protegir els drets dels treballadors en la cadena de subministrament. Ja fa més d’un any que en formen part, i això ha fet que la contractació de tecnologia incorpori clàusules i un codi de conducta obligatori per exigir la transparència en tot el procés, des de la fabricació del producte fins a la seva compra. En aquesta línia s’enquadra també la compra de Fairphones a l’Ajuntament. D’altra banda, celebrem també la publicació d’una guia de contractació pública social, que creiem que s’ha fet en temps rècord. I valorem la creació de la figura d’un comissionat en Economia Social, que ja per si és innovadora en l’estructura del govern municipal a Barcelona.

Demandes

Demanem que s’implementin bé les clàusules d’Electronic Watch i que l’Ajuntament intervingui si es detecten vulneracions de drets. Fins ara encara no s’ha hagut d’activar aquest mecanisme. Creiem que l’Ajuntament ha obert el camí que esdevé la millor eina per crear un mercat de treball digne. Ara bé, aquesta manera de fer es contradiu amb la celebració del Mobile World Congress, ja que amb finançament públic se celebra un congrés amb empreses del sector vinculades a la vulneració de drets humans. Nosaltres ho hem estat denunciant amb la celebració d’un congrés alternatiu, el Mobile Social Congress.

Turisme

24. Sònia Fabra: “Barcelona en Comú ha estat poc valenta aprovant un PEUAT que no aposta pel decreixement turístic”

Portaveu de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS)

Valoració

Sònia Fabra, portaveu de l’ABTS

Valorem positivament que l’Ajuntament hagi aprovat el PEUAT (Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics), un text imprescindible per aturar la barra lliure dels governs municipals anteriors i que ens ha portat a la situació de saturació i caos actual. Ara bé, creiem que és insuficient perquè no aposta pel decreixement turístic. Malauradament, el pla aprovat preveu en algunes zones de la ciutat un creixement sostingut d’allotjaments turístics i és aquí on persisteix el problema, ja que, malgrat que el turisme es relegui als afores, no es reduirà la pressió als barris més turístics i cèntrics de la ciutat. És aquí on veiem la nota negativa del PEUAT. Som conscients que hi ha un ball de majories a l’Ajuntament, però creiem que el govern de Barcelona en Comú ha estat poc valent.

Demandes

Des de l’ABTS, demanem que l’Ajuntament aposti pel decreixement turístic, malgrat que el PEUAT estigui aprovat. També considerem necessari crear una comissió de seguiment, formada per veïns i veïnes, que es reuneixi trimestralment amb l’òrgan de gestió del cens que demanem, per controlar rigorosament el compliment del PEUAT. D’altra banda, creiem que cal reforçar el sistema d’inspeccions i sancions tant dels apartaments legals com dels il·legals, dels hotels o ‘hostels’ que incompleixin la normativa de soroll, neteja o condicions laborals. També exigim reformes legislatives per poder retirar llicències ja atorgades si reiteradament hi ha queixes de veïns i proves de vulneració recurrent de la normativa. No entenem que no pugui ser així.

Ocupació / Recuperació d’espais

25. Pau Guerra: “Treballem en una proposta urbanística alternativa al pla que preveia l’enderroc del Centre Social Autogestionat”

Portaveu del Centre Social Autogestionat Can Vies (barri de Sants)

Valoració

Centre Social Autogestionat Can Vies

El 26 de maig del 2014 s’iniciava el desallotjament del CSA Can Vies, que va acabar una setmana més tard, amb la reokupació d’aquest històric i simbòlic centre social del barri de Sants. Aquest conflicte va anar més enllà del barri i del teixit més combatiu de la ciutat. Va suposar un combat entre dos models de ciutat, i, per primera vegada, una mobilització popular de carrer va vèncer la maquinària del poder. A ningú se li escapa que, a més, va ser un dels motius que van suposar la sortida del poder municipal de Convergència i Unió.

Des d’aleshores, des de Can Vies s’ha superat la situació d’enderroc parcial de l’espai, després d’un any de procés de reconstrucció, gràcies a l’esforç dels col·lectius, tant físic com econòmic. El centre torna a funcionar com a seu d’una desena d’organitzacions, és obert cada dia, oferint tallers, activitats culturals, polítiques i socials i és obert a les demandes del barri. A més, se segueix amb la línia política de generar poder popular al marge de les institucions, participant de l’Assemblea de Barri de Sants (ABS), on en l’últim any s’ha creat un grup d’habitatge, un col·lectiu contra la massificació turística al barri i fins i tot un projecte d’horticultura urbana okupant un solar abandonat.

Des de la reokupació del 2014, no hi ha hagut cap denúncia per desallotjar l’espai, motiu que ha fet que des de Can Vies s’hagi realitzat un procés amb l’ABS i altres entitats del barri per presentar una proposta urbanística de consens, alternativa al pla actual que en preveia l’enderroc.

4 comentaris
  • Subscriptor Maria L. Sciascia 23 de maig de 2017 - 11:34

    Hores d’ara, potser el govern de BenComu, ha constatat , que de cap manera pot fer tot el que havia promès.
    Opino que en aquests dos anys,hi ha hagut un excés de propaganda en alguns casos, que han quedat en gestos inútils.(pe Contractacions, Cie, ..i en d’altres s’han exagerat les bondats (control del turisme,) i en d’altres no queda clar el paper municipal (TMB…).
    Crec sincerament que a la gent, se li ha de poder explicar amb claredat les possibilitats i els límits.Es un exercici que seria bo per tots. Per poder participar i corresponssabilitzarse. No hi d’altra si no es vol decebre. No hi d’altra si volem una manera nova i millor de fer política.

  • Subscriptor Xavier Orduña 23 de maig de 2017 - 21:27

    Tant que us agraden les xifres, jo crec que aquest article hagués guanyat si s’hagués donat una puntuació en cada àmbit i haver tret la mitjana …..

  • Subscriptor Alfons Garcia Garcia 24 de maig de 2017 - 10:00

    No entenc que fa el representant de la CNT del metro… Entenc que té interessos obvis i em qüestiono sinó clarament corporatius.
    Estic també d’acord que poder de forma de valoració numèrica o altres ja que el que ‘enquesta reflecteix no és tant una valoració sinó l’ expressió dels màxims de cada organització

  • Arnau M.V 27 de maig de 2017 - 0:21

    Es significatiu que no s’hagi triat cap representant del moment agroecològic local, reflexe de debilitat per les dues bandes, la del moviment a l’hora d’articular-se políticament i la política municipal, d’on només n’hi ha una petita llavor dins el comissionat d’Economia Social.

    D’altra banda, demanar-vos si Crític pot fer una investigació sobre el tema de la peatonalització i la reducció dels cotxes a la ciutat. Malgrat que gairebé cap entitat de les que heu entrevistat ho menciona (i resulta díficil d’entendre); és un tema central de ciutat; possiblement un dels tres més importants en relació al canvi climàtic (junt amb el fluxe de mercaderies i les polítiques energètiques i de rehabilitació) i un dels que més afecta als veins dia a dia, i que a més aquest any ha estat noticia recurrent pels alts nivells de contaminació i el seu efecte sobre la salut. Dona la sensació que les super illes estan aturades, no hi ha transparència en general ni es resol lo del Metro ni lo del tranvia en concret (tot i que en això últim si que hi ha més informació disponible). Hi ha un horitzó esperançador pels propers dos anys? Concrecions a la vista? Límits comunicables?

Deixa el teu comentari