17/11/2017 | 19:00
La militància de la CUP – Crida Constituent va avalar dijous, amb el 66,22% dels vots, les llistes de la formació de l’esquerra independentista de cara a les eleccions al Parlament del 21 de desembre. Com ja va passar en els comicis del 2012 i del 2015, el cap de cartell serà un home, en aquest cas el barceloní Carles Riera. A la resta de les demarcacions, els número u seran Natàlia Sànchez (Girona), Mireia Boya (Lleida) i Xavier Milian (Tarragona). Amb l’excepció de l’escriptora Bel Olid, les llistes destaquen pel seu fort component orgànic, atès que els primers llocs estan copats per persones que en són càrrecs electes, formen part del secretariat nacional (o executiva) cupaire o han estat alliberats de la formació.
Pirates de Catalunya s’integra a la candidatura, però no altres organitzacions com Som Alternativa —la plataforma impulsada per l’exsecretari general de Podem, Albano-Dante Fachin— o Procés Constituent. En un comunicat, la CUP explica que els “terminis tan ajustats que hem hagut d’afrontar han fet impossible un acord amb altres formacions de l’esquerra transformadora, amb les quals existeix la voluntat de treballar junts per assolir futures col·laboracions i confluències”. De cara a la pròxima legislatura, la recent assemblea nacional dels anticapitalistes s’ha fixat “el desplegament de la República i la ruptura automàtica amb l’Estat”, així com el “rebuig als projectes polítics basats en impossibles com un referèndum pactat i el retorn a l’autonomisme“. Electoralment, poques enquestes preveuen que la CUP mantingui els 10 diputats actuals, tot i que tradicionalment les projeccions no acostumen a encertar els seus resultats.
CRÍTIC radiografia a fons els 10 primers candidats de la CUP de la demarcació de Barcelona i els caps de llista a Girona, a Tarragona i a Lleida en uns comicis clau per al futur de Catalunya.
Carles Riera, un històric de l’esquerra independentista
Riera acumula dècades de militància a l’independentisme d’esquerres i és una de les poques persones que viuen en primera persona tant l’època de forta presència al carrer de mitjan anys vuitanta —amb el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), per on no va passar, com a principal exponent— com la que suposa la creació de les bases de l’actual moviment institucional. Parlem de finals del segle XX, quan una nova generació aterra al moviment, amb activistes com Anna Gabriel. Riera era un dels veterans d’aquest espai. Prèviament, va ser portaveu nacional de la Crida a la Solidaritat en Defensa la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, juntament amb el ja expresident de l’ANC, Jordi Sànchez. Durant els noranta va formar part de l’Assemblea de la Unitat Popular i, a diferència d’altres membres, com Eduard López, Carme Porta o Jaume Oliveras, no va fer el salt a ERC, sinó que va mantenir-se en posicions rupturistes.
Sociòleg i psicoterapeuta, Riera va ser director de la Fundació Randa, lligada a Lluís Maria Xirinacs, i entre el 2010 i el 2015 va presidir el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN). Per l’entitat hi han passat altres destacats cupaires, com ara l’exdiputat Quim Arrufat, que va treballar-hi, o la mateixa Anna Gabriel, que va estar a la junta. Ferm defensor dels Països Catalans, poc després de la investidura de Carles Puigdemont va signar un article amb Gerard Horta i Aleix Cardona —un activista del Lluçanès que, com ell mateix, connecta l’independentisme rupturista d’esquerres dels vuitanta amb l’actual— en què advertia del procés d'”institucionalització” de l’esquerra independentista. En el text, també afirmaven que “el procés sobiranista està qüestionant i afeblint com mai fins ara el projecte de construcció nacional dels Països Catalans” i advocaven per ser “més en una etapa de desmantellament de l’actual entramat institucional que no pas instituint des de les instàncies autonòmiques”. Amb tot, ara Riera serà un dels dirigents clau de l’aposta institucional de la CUP.
Natàlia Sànchez, la baula de connexió amb Òmnium
La cap de llista per Girona és aquesta figuerenca de 34 anys, que actualment és regidora a l’oposició al consistori de la capital de l’Alt Empordà, a més de formar part del secretariat nacional de la CUP. Com bona part dels integrants de la candidatura, Natàlia Sànchez (@Nataliadipp) té una àmplia trajectòria dins l’organització. Juntament amb l’exdiputat Quim Arrufat i el regidor a l’Ajuntament de Girona Lluc Salellas, va ser l’encarregada de bastir la candidatura conjunta a l’executiva cupaire que va ser escollida a l’estiu de l’any passat, amb l’objectiu de recosir el partit després d’una etapa de forta divisió. Més enllà del càrrec orgànic i electe, Sànchez també va ser durant alguns mesos tècnica de la CUP, com a alliberada d’economia i administració.
Especialitzada en qüestions de memòria històrica, professionalment va treballar durant diversos anys a l’equip tècnic d’Òmnium Cultural. De la seva etapa a l’entitat li queda una relació d’amistat amb Oriol Soler, forjada en la campanya “Ara és l’hora”. Soler és el president del grup cooperatiu Som i va dirigir la campanya de Junts pel Sí en les eleccions del 27-S. Un missatge de WhatsApp de Sànchez a Soler el 6 de gener de 2016 va ajudar a desencallar les negociacions entre les formacions independentistes que quatre dies més tard desembocarien en la investidura de Carles Puigdemont. Sànchez porta mitja vida implicada a l’esquerra independentista i en la seva etapa juvenil va militar al Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) i, posteriorment, per la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC). En l’àmbit local va participar a l’assemblea de l’antic Casal la Volta, ja tancat.
Mireia Boya, la pulsió occitanista
Aranesa —i occitanista— de 38 anys, Boya és, juntament amb Carles Riera, l’única diputada de la legislatura anterior que té opcions de continuar al Parlament després de les eleccions del 21 de desembre. Va entrar a l’hemicicle al gener del 2016, després de la renúncia de Ramon Usall. Fins a les eleccions del 27-S, la seva relació amb la CUP era molt tènue. De fet, la seva entrada en política és molt recent i, a diferència d’altres candidats, no acumula una llarga trajectòria en moviments socials. Ambientòloga de professió i de militància, va cursar un doctorat en Gestió i Ordenació del Territori al Quebec, on va viure més de quatre anys.
Filla de Maria Pilar Busquet, síndica d’Aran del 1991 al 1993 i diputada al Parlament de CiU en l’època de màxim apogeu del pujolisme (1984-1992), el 2013 va ser una de les creadores de la secció de l’ANC a l’Aran. Dos anys més tard va convertir-se en una de les fundadores de Corròp, un partit assembleari d’arrel occitanista que va obtenir dos regidors a l’Ajuntament de Les, una de les quals era Boya (@yeyaboya). Mesos més tard s’integrava a les llistes de la CUP per al 27-S gairebé de rebot, com va recordar en una entrevista a CRÍTIC. Sense una trajectòria orgànica prèvia, reconeix que aleshores no coneixia ni Endavant ni Poble Lliure, però amb el pas del temps s’ha anat situant en l’òrbita d’aquesta darrera organització. A la mateixa entrevista de CRÍTIC, reconeix que no investir Artur Mas va ser “positiu”, tot i que en el moment de prendre la decisió ella “hauria optat per una altra cosa”.
Xavier Milian, la peça clau per destapar el ‘cas Innova’
Si surt escollit diputat, Xavier Milian viurà la seva primera experiència com a càrrec electe. Ara bé, això no significa que aquest reusenc de 33 anys sigui un nouvingut a la formació. De fet, fa temps que se’l situa com un dels puntals de la CUP a la demarcació de Tarragona. Milita a l’assemblea de la seva ciutat des del 2008. Llicenciat en història i periodisme i màster en anàlisi política i dret Públic, Milian suma més de sis anys com a assessor de la CUP, primer a l’Ajuntament de Reus (2011-2015) i després a la Diputació de Tarragona (des del 2015). A banda d’adquirir un detallat coneixement del funcionament de les administracions locals i supramunicipals, durant aquest temps Milian s’ha convertit en tot un expert a descobrir les perversions del sistema sanitari català. Juntament amb l’exregidor David Vidal —posteriorment també va ser diputat provincial— va tenir un paper cabdal en la denúncia que va permetre treure a la llum el ‘cas Innova’, amb epicentre a Reus i que acumula un centenar d’imputats i més d’una desena de peces. El candidat forma part del grup de treball de Sanitat de la CUP en l’àmbit nacional. Durant l’adolescència va militar a l’assemblea de Maulets del Baix Camp. Afiliat al sindicat COS, és un dels impulsors de Ràdio Terra i és soci del reusenc Casal Despertaferro.
Maria Sirvent, l’advocada activista
Nascuda el 1987, Maria Sirvent (@MariaSirvnt) és regidora de la CUP a l’Ajuntament de Terrassa des de les eleccions municipals del 2015. La primera, i de moment única, edil que ha tingut la formació anticapitalista al consistori de la quarta ciutat més poblada de Catalunya és advocada, especialitzada en temes de gènere i en qüestions vinculades al dret a l’habitatge. Com a activista ha participat en moviments com Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT). Formada en el moviment estudiantil en l’època d’oposició al ‘pla Bolonya’, Sirvent va implicar-se a la CUP a partir del 2010, després de tornar d’un Erasmus a Itàlia.
A escala municipal, la CUP va ser una de les formacions que van impulsar la remunicipalització del servei de l’aigua a la ciutat egarenca. Al novembre del 2015, va ser una de les signants del manifest ‘Per un gir a l’esquerra‘, que refusava el suport de la CUP a la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. L’any passat, va haver de comparèixer als jutjats després que 15 policies locals interposessin una querella contra ella i contra la formació per “injúries i difamacions contra el cos municipal”. La regidora havia criticat en un ple municipal el Grup d’Intervenció Especial (GIE) de la policia municipal i va demanar la dissolució d’aquesta unitat d’antiavalots. Durant tot el procés, va rebre el suport de diversos moviments de la ciutat i, finalment, els agents van retirar la querella.
Vidal Aragonés, un referent metropolità
Advocat laborista del Col·lectiu Ronda i professor associat del dret del treball i de la Seguretat Social a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Vidal Aragonés Chicharro (Cornellà, 1978) encapçala l’oposició municipal a Cornellà de Llobregat com a cap de llista de la confluència Cornellà en Comú – Crida per Cornellà. Aquest “cornellanenc d’origen castellà” nascut i crescut al barri de Sant Ildefons acumula una àmplia experiència activista. Ja als anys noranta, va ser membre de la Mesa Cívica pels Drets Socials i és soci de l’Ateneu Popular de Cornellà. De marcat perfil anticapitalista, Aragonés (@VidalAragones) va ser crític amb la decisió de la CUP de facilitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2017, com va explicar en un article a CRÍTIC. També va oposar-se a la investidura de Mas. Recentment admetia que la classe treballadora no està participant “majoritàriament” en el procés sobiranista, cosa que no significa que no hi participi. Ferm defensor dels Comitès de Defensa de la República (CDR), “els sectors més revolucionaris que hi ha dins del moviment d’emancipació nacional”, és autor, entre d’altres, del llibre ‘Las transformaciones hacia el socialismo en Venezuela‘.
Maria Ballester, la veu del Maresme
La número quatre de la llista cupaire a la demarcació de Barcelona és la regidora de la formació a Arenys de Munt. Maria Ballester (@mariaballesterg) és llicenciada en filosofia i lletres i diplomada en estudis avançats en ètica i filosofia política per la UB. Ha treballat a la Generalitat i des de fa uns quants anys ho fa a m1tv, el consorci que gestiona el servei públic audiovisual del centre i sud del Maresme. Propera als postulats de Poble Lliure —l’organització que, juntament amb Endavant, més influència té en la línia estratègia de la CUP—, Ballester era la número dos de la candidatura de la CUP en les darreres municipals, en què la formació va obtenir tres regidors. Ara mateix, però, és l’única edil que representa el partit, després que, arran d’un procés intern, l’exalcalde Josep Manel Ximenis i la regidora Esther Sánchez fossin expulsats de la CUP. Ara mateix a l’oposició, durant un any Ballester va formar part de l’equip de govern municipal, assumint les àrees de Municipalitzacions, Transparència i Noves Tecnologies. A principi d’any, però, va sortir del govern, integrat ara només per ERC i pel PSC. La formació va reclamar que a Arenys de Munt li calia un “independentisme més compromès, polítiques d’esquerres de debò i més unitat popular”.
Jordi Salvia, veterà militant i antic cap de premsa
Fins ara, mai ha ocupat cap càrrec institucional, però Jordi Salvia (Vilafranca del Penedès, 1980) és probablement una de les persones que millor coneixen internament la formació. Implicat a l’esquerra independentista des de l’adolescència, aquest militant de la CUP de Vilafranca va ser membre del secretariat nacional —la direcció del partit— entre el 2009 i el 2013. En aquell període, la CUP va decidir, el 2012, presentar-se per primera vegada a unes eleccions al Parlament. A banda, durant quatre anys Salvia (@jordisalvia) va ser el responsable nacional de premsa de la formació, ocupació que va finalitzar tot just fa un any. Des d’aquesta àrea s’encarregava de la gestió dels comptes de xarxes socials de la CUP, que han assolit un gran impacte, superant el de formacions amb més vots (ara mateix, la pàgina de Facebook té més de 70.000 seguidors i el perfil de Twitter sobrepassa els 230.000). Per tot plegat, ni que sigui des de la sala de màquines, Salvia és un dels futurs diputats cupaires més bregats tant en el funcionament del Parlament com en la relació amb els mitjans.
Bel Olid, l’escriptora feminista de discurs directe
La presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana és l’únic perfil realment independent incorporat a un possible lloc de sortida dins la candidatura cupaire. Mai no ha tingut cap càrrec ni institucional ni tècnic a la formació. Nascuda a Mataró el 1977, Olid (@BelOlid) és escriptora i professora de traducció a la UAB i actualment també exerceix de tertuliana al programa ‘Més 324’. És coneguda pel seu discurs feminista, directe, desacomplexat i “moderadament radical”, segons ella mateixa. Fa alguns mesos afirmava en una entrevista a ‘Públic’ que “no he trobat mai un partit que em representi al 100%, però la CUP seria el partit amb el qual jo podria estar més còmoda. Fan moltíssimes coses que no m’agraden, però és que els altres partits en fan més”. Autora d’una notable producció literària, el seu darrer llibre és ‘Feminisme de butxaca. Kit de supervivència’, editat enguany per Angle.
Ramon Vancells, l’exalcalde tombat per una moció de CiU i d’ERC
El número 7 per Barcelona serà l’exalcalde de Monistrol de Calders, un petit municipi de 700 habitants del Moianès. Vancells (@ramonvancells), que és picapedrer d’ofici i s’ha dedicat a la restauració relacionada amb la pedra, és un històric de la CUP de la Catalunya central, ja que en forma part des dels anys noranta, quan va arrelar-hi. Antic membre de la Coordinadora en Defensa de l’Ensenyament Públic (CODEP), el 2007 havia anat a la candidatura cupaire a l’Ajuntament de Manresa i vuit anys més tard va aconseguir l’alcaldia del seu municipi. La CUP va imposar-se als comicis, però només va poder governar durant any, després que CiU i MDI-ERC tiressin endavant una moció de censura. La moció va desfermar una forta polèmica al municipi i la CUP hi va respondre ja fora del govern amb una consulta municipal, òbviament no vinculant. Persones properes a la CUP que l’han tractat defineixen Vancells com algú “molt íntegre, honest i treballador”.
Maria Rovira, la veu de l’oposició d’esquerres a Colau
Barcelonina de 29 anys, Rovira (@mrovira) s’ha convertit en una de les dirigents més conegudes de l’esquerra independentista gràcies a la visibilitat del seu càrrec de portaveu del grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona a l’Ajuntament de la capital catalana. També és diputada provincial. Psicòloga de formació, la seva politització va arrencar en moviments juvenils, com l’antiga Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) i, posteriorment, Arran. Propera als postulats d’Endavant, va exercir de portaveu de les Trobades Populars Municipalistes, l’espai a partir del qual es va articular la candidatura per a les eleccions municipals del 2015. Com la resta del grup municipal, s’ha mostrat molt crítica amb l’acord entre Barcelona en Comú i el PSC, que tot just va trencar-se la setmana passada. Tot i que algunes informacions periodístiques la situaven de número dos de la candidatura, finalment Rovira ocuparà el vuitè lloc de la llista. Implicada en l’activisme de barri, és sòcia del Casal Independentista la Cruïlla, de l’Eixample.
Arnau Comas, l’expert en el món municipal
El número nou de la llista per Barcelona serà Arnau Comas (1978), que acumula una àmplia experiència dins el partit. Durant quatre anys (2012-2016) ha exercit un càrrec tècnic dins la formació, com a responsable de l’àrea d’assessorament municipal. Des del 2011 és regidor a l’oposició a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), el poble on resideix de fa més d’una dècada. Abans de la creació del nucli de la CUP al municipi va militar a la CUP de Sant Celoni. Comas (@arnau78) és membre de Poble Lliure, tradicionalment una de les dues organitzacions —l’altra és Endavant— que més han incidit a l’hora de fixar el rumb de la CUP. Comas va ser un dels signants del manifest ‘Ni un pas enrere cap a la independència‘, que al desembre del 2015 advocava per un pacte entre la CUP i Junts pel Sí. El text va presentar-se en un moment d’una gran tensió interna a la formació, dividida entre els partidaris de refusar de totes totes la investidura d’Artur Mas com a president i els que en darrer terme l’acceptaven, un sector representat al document. Dies després, com se sap, el consell polític cupaire va rebutjar la investidura d’Artur Mas i es va obrir l’operació que acabaria amb Carles Puigdemont de president.
Núria Gibert, veu conciliadora i paradigma de la tercera via
Portaveu del secretariat nacional, a Gibert (Barcelona, 1984) se la considera una de les representants més genuïnes de l’anomenada tercera via dins l’organització, és a dir i sabent que és una simplificació, la que no s’alinea ni amb Endavant ni amb Poble Lliure. Amb fama de pencaire i conciliadora, Núria Gibert (@nudenu) exerceix de cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, després que en les eleccions municipals la CUP es convertís en la segona força més votada, només per darrere de CiU. Va cursar estudis de filosofia, però professionalment s’ha dedicat al món de la dinamització i la gestió cultural. Gibert té una trajectòria assimilable a molts cupaires de la seva generació, ja que va passar per Maulets i va formar part de la segona generació d’activistes de l’organització estudiantil Alternativa Estel. En l’àmbit municipal, va ser una de les fundadores del Casal Popular La Guitza, i s’ha implicat en projectes com l’Assemblea Popular per l’Habitatge, les festes majors alternatives o Cal Temerari. En una entrevista recent al diari ‘Jornada’, reconeixia que l’aprovació dels pressupostos del 2017 de la Generalitat ha estat la “màxima contradicció” viscuda per la CUP.
