Quines empreses espanyoles han guanyat contractes milionaris amb el viatge de Rajoy a la Xina?

  • Sergi Picazo
  • dilluns, 29 setembre 2014

Contractes per a Telefónica, Banc Santander, Abengoa, l’eòlica Gamesa, la nuclear ENUSA i els grans agroexportadors d’alfals

Font: Govern d'Espanya

Font: Govern d’Espanya

Multinacionals espanyoles com Telefónica, el Banc Santander, Abengoa, l’eòlica Gamesa, la nuclear ENUSA i els grans agroexportadors d’alfals van aconseguir firmar acords i contractes milionaris gràcies al darrer viatge de Mariano Rajoy a la Xina. Les protestes in crescendo en defensa de la democràcia a Hong Kong, la condemna a cadena perpètua d’un intel·lectual de l’ètnia uigur i l’augment del control sobre Internet no van ser notícia per a l’expedició formada per la cúpula del Govern del PP i la patronal espanyola CEOE. La Moncloa va presumir d’haver aconseguit contractes per valor de 3.150 milions d’euros. Però aquests diners no aniran a les malmeses arques públiques de l’Estat. Aniran, gràcies a la mediació de l’Executiu espanyol, a importants contractes per a grans empreses de l’Ibex-35, la nuclear i l’agrobusiness. “Volem més empreses espanyoles treballant a la Xina i volem més inversió xinesa a Espanya”, va admetre sense eufemismes el president del Govern espanyol a Pequín.

En els últims anys han invertit a la Xina empreses espanyoles com Telefónica, La Caixa, el BBVA, el Banc Santander, Indra, Inditex, Cepsa, Seat, Roca, el Grup Mondragón, el Grup Antolín o Gamesa. Però les relacions diplomàtiques i econòmiques necessitaven un pas més. El PP buscava la fotografia amb el president de la República Popular Xinesa, Xi Jinping, des de l’inici de la legislatura. Fins i tot va arribar a suspendre la legislació sobre justícia universal per satisfer les queixes dels dirigents xinesos que tenien por que la demanda internacional contra ells a l’Audiència Nacional arribés massa lluny. L’expresident Jiang Zemin, entre d’altres, estava acusat de delictes de genocidi, tortura i de lesa humanitat duts a terme des de l’ocupació del Tibet el 1950. Rajoy, al contrari del que solen fer fins i tot els presidents dels Estats Units reclamant una major obertura i democratització, no va fer en cap moment cap menció dels drets humans a la Xina.

Organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han denunciat sistemàticament els “atacs arbitraris sobre la llibertat d’expressió, associació, reunió i religió”, la “prohibició de sindicats independents i d’organitzacions democràtiques” i “el control del partit sobre totes les institucions judicials”. El Govern del PP, però, va fer el sord. L’important, per a Rajoy, era firmar el màxim d’acords comercials per a empreses transnacionals espanyoles a la Xina i per afavorir la inversió xinesa a Espanya.

Les sis grans empreses més ben parades de l’expedició xinesa de Rajoy són:

Telefónica

Acord de col·laboració entre Telefónica i Huawei. L’empresa espanyola ja havia firmat acords amb el productor de telèfons mòbils xinès per afavorir la seva estratègia low cost i el desplegament de fibra òptica a Espanya.

Banc Santander

Acord de col·laboració entre el Banc Santander i el Banc de Pequín. El banc del difunt Emilio Botín ja tenia una participació del 8% al Banc de Xangai i acords amb universitats xineses per obrir-se camí en el mercat financer de la Xina.

Gamesa

Venda de 150 megawatts a la xinesa Hebei en aerogeneradors de la filial del grup basc Gamesa, una de les companyies líders al món en parcs eòlics.

ENUSA

Subministrament d’un equip de detecció per ultrasons de fuites radioactives de varetes de combustible nuclear, que la companyia pública espanyola ENUSA, l’antiga Empresa Nacional d’Urani, SA, vendrà a l’Institut de Recerca d’Energia Nuclear de Suzhou.

Abengoa

Dessalinització d’aigua marina i generació híbrida d’electricitat a Dalian, a càrrec d’Abengoa Water, filial del grup industrial espanyol Abengoa.

Exportadors d’alfals

La Xina i Espanya van firmar un protocol sobre requisits sanitaris per a l’exportació d’alfals per obrir el mercat del gegant asiàtic a Espanya, que és el segon exportador mundial d’aquest producte després dels Estats Units, amb més d’un milió de tones. L’acord pot permetre l’entrada a la Xina de fins a 200.000 tones anuals d’alfals, per valor d’uns 40 milions d’euros, i permetrà a 24 empreses espanyoles començar immediatament els enviaments. La cooperativa catalana Transalfals en pot ser una de les més beneficiades.

Com a contrapartida, el Govern del PP també va oferir rebaixes a la Xina per les inversions a Espanya. Això, però, ha passat més desapercebut. El Ministeri de Cultura va firmar un conveni per atorgar deduccions fiscals del 15% a la indústria cinematogràfica xinesa que vingui a rodar en territori espanyol i, a més, l’Executiu va confirmar a Pequín que els ciutadans xinesos poden obtenir la nacionalitat espanyola, i, per tant, un passaport de la Unió Europea, si compren a Espanya una casa per un valor superior a 300.000 euros.

Un comentari
  • perico239 20 d'octubre de 2014 - 20:15

    a la llotja del Bernabeu, tant se l’hi don, si aquí tampoc hi ha una real democràcia

Deixa el teu comentari