Tres raons perquè la Generalitat vagi a judici contra la infanta Cristina i Urdangarin per frau fiscal

  • Sergi Picazo
  • dimecres, 18 febrer 2015

La Hisenda espanyola considera que Iñaki Urdangarin va defraudar més de 300.000 euros mitjançant la tributació de l'IRPF

La Infanta Cristina, en una imatge de 2009 /PAN AMERICAN HEALTH ORGANIZATION

La infanta Cristina, en una imatge de 2009 en una visita als Estats Units / PAN AMERICAN HEALTH ORGANIZATION

El Grup de Treball contra la Corrupció a Catalunya impulsat per Xnet, el grup parlamentari de la CUP-AE i altres organitzacions socials demanaran avui oficialment a la Generalitat que es personi com a part perjudicada en el ‘cas Nóos’ contra la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. Per què? Per un possible frau en l’IRPF que haurien d’haver pagat a Catalunya i, presumptament, no van pagar. Però l’objectiu de fons d’aquest col·lectiu anticorrupció català és que la Generalitat s’impliqui en el cas per evitar l’aplicació de la ‘doctrina Botín’. En una sèrie de cartes a les quals ha tingut accés CRÍTIC, el grup d’activistes contra la corrupció exhorten la Generalitat i l’Agència Tributària Catalana a demanar els diners defraudats.

La Hisenda espanyola considera que Iñaki Urdangarin va defraudar més de 300.000 euros mitjançant la tributació de l’IRPF dels exercicis de 2007 i de 2008. L’últim informe dels pèrits de l’Agència Tributària, enviat al jutge José Castro, assegura que el cunyat del rei Felip va declarar a través d’Aizoon ingressos que li venien donats per la seva condició de conseller en fins a cinc grans empreses, que li pagaven per les seves tasques d’assessoria. El que fins ara ningú no havia tingut en compte és que el 50% d’aquests diners haurien d’haver anat a parar a les arques de la Generalitat, ja que Catalunya percep directament el 50% de tot el que recapta l’Estat a través de l’impost sobre la renda. Serien, doncs, 150.000 euros defraudats, indirectament, a la Generalitat.

El jutge va decidir que la infanta Cristina de Borbó hauria d’asseure’s al banc dels acusats davant un tribunal com a “cooperadora necessària” en els delictes fiscals del seu marit. Castro li demana 2,6 milions d’euros de responsabilitat pecuniària. La defensa de la infanta, liderada per l’exdirigent de CiU Miquel Roca, creu que no hi ha indicis delictius contra la infanta i tornarà a demanar l’aplicacióal seu favor— de l’anomenada ‘doctrina Botín’.

Si la Generalitat, que és una administració que forma part de l’Estat, es personés com a afectada pel frau fiscal, podria canviar la situació. Hi ha, doncs, bàsicament tres raons per implicar-se en el cas.

Primer motiu: Urdangarin i Cristina són ‘catalans’

Catalunya és el lloc de residència dels imputats i, per tant, fiscalment Urdangarin i Cristina de Borbó són catalans. Els promotors de la iniciativa creuen que “la societat civil catalana és una perjudicada directa pel presumpte delicte contra la Hisenda pública”, i com a tal, hauria de ser defensada pels seus representants en el judici pel ‘cas Nóos’. A més, opinen que l’Agència Tributària “no té el monopoli de la condició d’ofès o perjudicat en els delictes contra la Hisenda pública”, ja que aquests atempten contra un bé de titularitat col·lectiva.

Segon motiu: la Generalitat rep el 50% de l’IRPF

El frau és, en principi, a la Hisenda estatal, però hi ha un detall significatiu: després de l’últim acord de finançament Estat-Generalitat, el 50% de la recaptació de l’IRPF correspon a la Generalitat. Una cosa és que la Llei de finançament de les comunitats autònomes li atorgui l’exclusivitat en l’aplicació, gestió i inspecció, i una altra de diferent és que els recursos d’aquest impost siguin una exclusiva de l’Estat. El grup anticorrupció considera que, segons l’article 305 del Codi penal, existeix un perjudicat més: la Generalitat també hauria estat defraudada.

Tercer motiu: evitar la ‘doctrina Botín’

L’objectiu de fons és evitar l’aplicació de la ‘doctrina Botín’ en favor de la infanta Cristina. Una sentència del Tribunal Suprem assenyala que, si la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat no acusen una persona per un delicte que afecta l’Estat, no s’hauria de jutjarHi ha una possibilitat alta que la germana del rei no acabi sent jutjada gràcies a aquesta jurisprudència. L’expresident del Banc Santander va ser exonerat de ser jutjat en un cas de cessions de crèdits perquè no existia ni acusació del fiscal ni acusació particular.

Per què cal fer-ho ara?

Iñaki Urdangarin, durant la seva estada a Washington / IÑAKI ZUGALDIA

Iñaki Urdangarin, durant la seva estada a Washington / IÑAKI ZUGALDIA

Avui es farà una roda de premsa al Parlament per explicar els motius de la iniciativa del Grup de Treball contra la Corrupció a Catalunya. Aquest col·lectiu agrupa persones i grups actius contra la  corrupció a Catalunya com Xnet, el diputat de la CUP David Fernàndez, el 15MpaRato, la revista ‘Cafè amb Llet’ i la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) i té el suport de la Comissió Anticorrupció del Partit X. En declaracions a CRÍTIC, una de les portaveus del grup, Simona Levi, explica que “actuem amb la intenció de donar suport a la feina del jutge Castro”, ja que, segons ella, “s’ha quedat completament sol en la lluita per no aplicar la ‘doctrina Botín'”. Levi admet que la proposta “arriba tard perquè la instrucció està tancant-se, però no fer-hi res seria encara pitjor”. Al seu parer, la Generalitat “pot personar-s’hi encara”.

Levi reivindica el paper dels ciutadans actius i, en general, de la societat civil en la lluita contra el frau fiscal i la corrupció. Posa com a exemple el grup 15MpaRato, una plataforma ciutadana nascuda a partir de gent que participava en el 15-M i que va interposar la querella que dóna inici al ‘cas Bankia’ que està sent jutjat a Madrid. La proposta actual, explica Levi, “és un suggeriment fet per ciutadans que col·laboren” amb el Grup de Treball Anticorrupció. Els ciutadans hem d’actuar. Ens semblava important subratllar la deixadesa de funcions de les institucions i destacar que el treball anticorrupció s’està fent des de la societat civil. Molts casos de corrupció han estat revelats per ciutadans i funcionaris”, conclou Levi.

Ara caldrà esperar fins a veure quin és el posicionament del Govern de la Generalitat i, també, el dels partits polítics de l’oposició.

Deixa el teu comentari