Una empresa catalana es lucra a Colòmbia amb un projecte vinculat a vulneracions de drets humans

  • Marc Font / @marcfontribas
  • divendres, 26 juny 2015

Un informe de la Taula per Colòmbia demana al Parlament de Catalunya que creï un "observatori sobre els impactes de la inversió catalana en l'exterior"

Foto13

Foto: Javier Sulé

Enriquir-se mitjançant projectes que, lluny de millorar les condicions de vida de l’empobrida població local, les empitjoren, danyar el medi ambient i contribuir, ni que sigui de forma indirecta, a alimentar un clima de violència que es tradueix en morts, desplaçaments forçats de milers de persones i vulneracions de drets humans. L’esquema descrit, repetit molt sovint amb els beneficis econòmics per a una gran transnacional del Nord i els perjudicis per a una comunitat depauperada del Sud, succeeix des de fa alguns anys a la ciutat colombiana de Buenaventura i amb protagonisme del grup català Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB), segons ha denunciat avui al Parlament de Catalunya la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia en un extens informe.

Buenaventura és una localitat de la costa colombiana del Pacífic, prop de Cali i que voreja els 400.000 habitants —el 90% dels quals són negres, el percentatge més elevat entre les ciutats del país. S’ha convertit els darrers anys en l’escenari de diversos megaprojectes de desenvolupament econòmic. Malgrat tenir el principal port de Colòmbia, Buenaventura és una de les urbs més pobres del país llatinoamericà i pateix un altíssim nivell de violència, que s’ha traduït en l’assassinat de centenars de persones i en el desplaçament forçat de més de 100.000 persones, que s’han vist obligades a abandonar les seves llars. Això sí, el plans de desenvolupament han facilitat l’aterratge de grans companyies transnacionals, incentivades pels successius governs colombians.

Grup TCB, una de les principals companyies del sector a escala mundial, genera un gran impacte negatiu ambiental i vulneracions de drets humans a Buenaventura, segons assegura el treball de la Taula per Colòmbia, realitzat després de més d’un any de feina i centenars d’entrevistes. TCB opera una terminal de contenidors de la ciutat a través de la societat filial TCBUEN. El document, de més de 200 pàgines i que s’ha presentat aquest divendres a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació, reclama un canvi en l’actuació de TCB i també fa una crida a la Generalitat de Catalunya perquè es creï un “observatori o centre d’estudis sobre els impactes de la inversió catalana en l’exterior amb respecte a la salvaguarda dels drets humans i la promoció de la pau”. La intenció de l’entitat és que des de l’Executiu català es garanteixi que la “promoció de la internacionalització de l’economia” del Principat va acompanyada del “respecte dels drets humans, de la cultura de pau i del medi ambient com a norma d’obligat compliment”.

L’informe relata un seguit d’impactes negatius que ha tingut l’actuació de l’empresa catalana per a l’empobrida població autòctona i que van des de l’afectació als habitatges pels “tremolors i vibracions produïts per l’activitat portuària”, la contaminació auditiva, vessaments irregulars de líquids, la pèrdua d’espais comunitaris recreatius, fins a l’afectació a l’activitat pesquera, amb una disminució del volum de captures i malformacions als peixos com a conseqüència d'”agents contaminants” que, a la pràctica, suposen que la comunitat “hagi perdut un dels principals mitjans de vida tradicionals i de generació d’ingressos econòmics”. Si a això s’hi sumen les males condicions de vida de la zona, amb greus mancances en serveis bàsics com l’aigua i el clavegueram, els autors del treball conclouen que tot plegat “ha contribuït que TCBUEN pogués comprar habitatges i terrenys al barri”.

L’empresa, per la seva part, manifesta que l’espai on s’ha fet la terminal és una adjudicació pública i que van rebre una esplanada buida.

Finançament del Banc Mundial

Foto: Javier Sulé

Foto: Javier Sulé

Bona part dels projectes d’impuls econòmic de Buenaventura giren al voltant del port i la seva ampliació, entre els quals hi ha la construcció i posada en marxa de la terminal TCBUEN, que es desenvolupa en quatre fases a la comuna número 5 de la ciutat, una de les més afectades per la violència. La primera va ser la mateixa construcció de la terminal de contenidors, que va arrencar a l’agost de 2008 i va culminar al maig de 2011, amb una inauguració a la qual va assistir el president colombià, Juan Manuel Santos. Les obres van suposar una inversió de 240 milions de dòlars, amb finançament de la Corporació Financera Internacional, pertanyent al Banc Mundial. Al juliol de 2012 van iniciar-se els treballs de les fases 2 i 3, que pretenen ampliar de 100 a 150 metres el canal d’accés a la terminal, a banda d’engrandir també la dàrsena de gir i la zona de maniobres.

L’activitat de TCBUEN, lògicament, comença abans de l’inici de les obres i, segons relata l’informe de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, la companyia va començar a comprar propietats a la zona on s’ubicaria la terminal el 2007, “enmig d’un context molt violent”. Entre el 1990 i el 2014, a la ciutat s’han documentat 5.047 assassinats, 548 desaparicions forçades i el desplaçament, també obligat, de més de 150.000 persones. A la comuna 5, on s’ubica la terminal de la filial de l’empresa catalana, s’han registrat desenes d’homicidis des del 2008 —incloent-hi el d’un líder veïnal—, a banda d’un “degoteig continu de desplaçaments” de persones, que han afectat de llarg més de 1.000 dels antics residents de la zona. De fet, la Taula arriba a afirmar que a Buenaventura hi ha un procés d'”etnocidi”.

Un gegant dirigit des de Barcelona

El Grup TCB, amb seu a Barcelona, és l’inversor amb major pes a TCBUEN, amb el 60% del capital, però no l’únic. En segon lloc, hi apareix el colombià Grupo Empresarial del Pacífico (GEPSA), amb un 30%. Finalment, el 10% restant de les accions se’l reparteixen la Corporación Autónoma Regional del Valle del Cauca (CVC), amb el 2,5%; l’alcaldia de Buenaventura, que hi té el mateix pes, i accionistes minoritaris, que sumen el 5%. TCB va facturar uns 450 milions d’euros el 2014 i, a banda de l’Estat espanyol —als ports de Barcelona, València, Santa Cruz de Tenerife i Gijón—, opera al Brasil, a Mèxic, a Turquia i a Guatemala, a més de Colòmbia.

La corporació està controlada pel grup navilier madrileny Pérez y Cia —de la família Pérez Maura—, amb el 41,9% del capital, per la britànica Portobar Capital (38,6%) —darrere de la qual hi ha un grup australià, Queensland Investment Corporation, i un de portuguès, Finpro— i pel fons d’inversió holandès Belami (18,6%). L’empresa té una presència i interessos globals i el cas de Buenaventura no és el primer en què la seva actuació aixeca polseguera. Líders comunitaris i sindicalistes van demanar fa uns quants mesos que s’aturessin les obres de la terminal de contenidors Quetzal, a San José (Guatemala), amb l’argument que s’hi havien comès diverses il·legalitats.

Vincle entre conflictes i megaprojectes

La companyia TCB exposa que “l’empresa del futur adquirirà un major protagonisme en la societat si és socialment responsable, cosa que incorpora aspectes com que els seus serveis i productes siguin acceptats pels ciutadans, millori la normativa vigent, els seus directius tinguin un comportament ètic irrefutable, concedeixi una elevada importància a la relació amb els seus empleats i sindicats, sigui respectuosa amb el medi ambient i doni suport a les persones més desafavorides de les comunitats en les quals opera”. La retòrica, però, no es correspon amb la seva actuació a Buenaventura, ja que, segons la denúncia, la companyia no ha consultat la població afectada pel seu projecte, els impactes ambientals han quedat clarament documentats i, sempre segons l’informe de la Taula per Colòmbia, “els treballadors entrevistats van confirmar la no-existència de sindicats a l’empresa per un clima de temor i intimidació creat per pràctiques antisindicals com l’acomiadament de persones per estar sindicades”. TCB afirma, en canvi, que “hi ha llibertat per sindicar-se”. A més a més, l’activitat de la companyia tampoc no s’ha traduït en el compliment dels “plans d’ocupació a la comunitat que havia promès”.

El conflicte de més de cinc dècades entre la guerrilla de les FARC, l’Exèrcit i grups paramilitars és l’embrió de l’actual situació d’elevada violència a l’àrea de Buenaventura. La guerrilla va arribar a tenir una gran influència a la zona, però és a partir de l’any 2000, i amb el predomini dels grups paramilitars, que el problema de la violència s’accentua, amb una desmobilització anunciada a so de bombo i platerets des del Govern aleshores encapçalat pel conservador Álvaro Uribe que a la pràctica no arriba mai a culminar-se amb èxit. La cronificació del problema, amb els assassinats, les desaparicions i els desplaçaments forçats, també té un paper en l’actual model de desenvolupament econòmic de la regió: “La violència ha tingut un paper determinant a l’hora de posar en marxa els megaprojectes portuaris i ha estat utilitzada per pressionar la població perquè abandoni el territori sense cap compensació, sota amenaces de mort. O per forçar-la a vendre a preus baixos, per prendre’ls el control (del sòl) o usufructuar-lo immediatament amb grans beneficis econòmics”.

La investigació conclou que precisament a les zones de la ciutat on s’han fet o es fan els megaprojectes és on “s’han concentrat els conflictes més greus”. Respecte a això, TCB assegura que només són “responsables del que passa dins el terreny” de la terminal i no del que succeeix a fora, que és responsabilitat de les autoritats locals. Rocío del Pilar Segura, una líder comunitària, nega aquesta versió i assegura que ella mateixa va rebre amenaces en oposar-se, juntament amb altres veïns i veïnes, a la plantació de bambú per esmorteir el soroll de la terminal: “Un noi va venir en dues ocasions a casa meva a amenaçar-me”.

La líder comunitària viu a uns 20 metres de la terminal de contenidors i denuncia que el soroll és insuportable, especialment a la nit: “L’oïda de les criatures se’n ressent i no poden dormir”. A més, hi ha gent que s’ha vist obligada a marxar de casa seva per la contaminació acústica i les vibracions que estan malmetent els habitatges, molts, en situacions de precarietat, sense accés a l’aigua ni a un servei de clavegueram. Un exemple dels molts que denuncien els activistes és el de la casa d’una parella gran que viu prop de casa seva: està a punt de col·lapsar-se, però l’empresa els ha notificat que no se’n fa responsable.

La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia reclama l’aturada de la segona fase d’ampliació de la terminal TCBUEN, que es consulti la població afectada i que es reparin els danys “individuals i col·lectius” que s’han causat. Així mateix, exigeix al Grup TCB que “resolgui els dubtes que la seva inversió s’hagi pogut beneficiar, directament o indirectament, de la violència, i que no és còmplice de l’espiral de desallotjament que presenten els barris de la comuna 5”.

TCB no és l’única empresa catalana involucrada en negocis a Buenaventura, ja que la consultoria Esteyco —especialitzada en enginyeria civil— va elaborar el Master Plan 2050 —una mena de planificació estratègica per a la ciutat— a canvi d’uns 340.000 euros.

Un comentari

Deixa el teu comentari