Els nous reptes de les metròpolis mundials, a debat a Barcelona en unes jornades de l’AMB

  • Redacció (amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona)
  • dijous, 16 novembre 2017
  • Comenta
  • General

Assistents internacionals a les jornades sobre els reptes de les metròpolis / AMB

Una trentena d’experts internacionals s’han reunit aquesta setmana a Barcelona en un seminari sobre com les metròpolis o grans ciutats fan front als reptes del futur, en la línia del que va tractar la conferència Habitat III, celebrada l’octubre de l’any passat a Quito (Equador) sota l’impuls de l’ONU. El seminari era organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la col·laboració de l’IBEI (Institut Barcelona d’Estudis Internacionals), l’Associació Metropolis i AL-LAs, l’Aliança euro-llatinoamericana de cooperació entre ciutats.

Les jornades es van fer els dies 13 i 14 de novembre a la seu de l’AMB, a la Zona Franca de Barcelona. El primer dia va tenir una part oberta al públic i una altra destinada exclusivament als experts internacionals convidats. La primera part va comptar amb una introducció d’Alfred Bosch, vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, així com una salutació per part de Paulius Koulikasuskas, director del Programa de les Nacions Unides pels Assentaments Humans. A continuació, Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, va fer la conferència inaugural.

Ramon Torra, gerent de l’AMB, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a la segona part de la jornada, exclusiva per als experts internacionals. Mariona Tomàs, professora de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i experta en governança metropolitana, va conduir a continuació una sessió de debat amb l’objectiu de reflexionar sobre les capacitats dels governs locals per afrontar els reptes actuals de les metròpolis mundials.

Mariona Tomàs i Ramon Torra, en un moment de la primera jornada / AMB

La majoria d’experts multidisciplinars creuen que millorar els sistemes metropolitans de governança és necessari per construir societats més justes i inclusives, però tambe saben que aconseguir-ho és complicat, a causa de la configuració institucional del territori: les àrees urbanes estan inserides en estructures jeràrquiques superiors, de caire més polític, que dificulten l’execució de les eines bàsiques.

El segon dia del seminari, el 14 de novembre, va ser destinat a discutir les principals missions de les àrees urbanes: sostenibilitat, planificació urbana, cohesió social, competitivitat i desenvolupament local. Els participants es van dividir en quatre grups temàtics per discutir aquests temes, que finalment es van posar en comú en una sessió plenària final.

Les àrees metropolitanes, espais de noves oportunitats

Aquest seminari, organitzat per l’AMB, entronca directament amb la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Urbà Sostenible i Construcció, més coneguda com a ONU-Habitat. La tercera edició d’aquesta cimera es va celebrar a la capital equatoriana, Quito, l’octubre de 2016. En aquell encontre mundial es van posar els fonaments de la Nova Agenda Urbana. Va ser una oportunitat per analitzar les potencialitats i els reptes de les grans metròpolis mundials en un context de globalització i d’urbanització creixent.

De fet, 4.000 milions de persones viuen en àrees urbanes de tot el món, segons dades de les Nacions Unides, i es calcula que en tres dècades en siguin 2.400 milions més. Aquesta urbanització accelerada comporta greus problemes de salut i mediambientals, però paradoxalment, és a les metròpolis on és més factible trobar-hi solucions. Les xifres que quantifiquen aquests efectes negatius són contundents: gairebé 830 milions de persones viuen en barris marginals o hi ha anualment 5,5 milions de persones mortes de forma prematura a causa de la contaminació atmosfèrica. I malgrat aquestes xifres terribles, les àrees metropolitanes són espais d’innovació i generació de riquesa, cultura i noves oportunitats, que poden esdevenir font de solucions als problemes als quals s’enfronta el món actual.

Els reptes que es proposen les metròpolis d’Europa per afrontar aquestes desigualtats socials són l’acollida d’immigrants i refugiats, establir una economia circular (estratègia que té per objectiu reduir tant l’entrada de materials com la producció de deixalles, tancant els cicles o fluxos econòmics i ecològics dels recursos), creació de treball en economies locals, la transició digital o la innovació de l’administració pública.

Deixa el teu comentari