Un cicle de conferències al CCCB aborda la crisi del deute

  • Redacció / Amb el suport del CCCB
  • dilluns, 28 gener 2019
  • Comenta
  • General

El CCCB aborda la crisi del deute amb un cicle de conferències entre gener i febrer. Europa arrossega avui, una dècada després del seu esclat, les conseqüències de la crisi del deute. El cicle ‘El deute. Nous i vells vincles europeus’, que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, analitzarà, des d’àmbits diversos com ara la sociologia o la filosofia, com aquest fenomen ha influït en els nostres vincles i imaginaris.

Ara ja fa una dècada, el col·lapse del sistema financer va demostrar-nos la fragilitat i imprevisibilitat dels mercats i va posar en dubte els pactes de solidaritat que fonamenten la Unió Europea. La crisi del deute va fer reviscolar debats sobre deutes històrics i morals, tot evidenciant el reduccionisme del discurs econòmic, que menysté la pluralitat de préstecs i intercanvis culturals que han teixit la història d’Europa i els seus pobles. Una diversitat d’intercanvis que segueix enriquint-se avui gràcies als fluxos de persones, i amb elles idees i valors, que constantment travessen les fronteres d’Europa en ambdues direccions, creant comunitats i identitats que superen les divisions polítiques.

Jens Beckert / CCCB

Amb aquest cicle, organitzat arran del projecte de recerca europeu ‘The Debt: Historicizing Europe’s Relation with the ‘South’’, es proposa una reflexió sobre els aspectes històrics, socials i culturals del fenomen del deute. Començarà el dijous 31 de gener amb la conferència del sociòleg Jens Beckert que, sota el títol ‘Expectatives fictícies: creixement i crisi en el crac del deute europeu’, demostra com les expectatives fictícies van tenir un paper clau en el col·lapse econòmic europeu. L’acte serà presentat per Peter Wagner, doctor en Ciències Polítiques i professor d’investigació ICREA en Ciències socials a la Universitat de Barcelona.

L’economia, lluny de ser una ciència exacta i sotmesa a lleis objectives i calculables, es regeix per una multitud de factors no racionals. El funcionament dels mercats es basa en expectatives de futur menys plausibles que no pensem, en impulsos emocionals derivats d’imatges i prejudicis creats al llarg del temps. Jens Beckert, director de l’Institut Max Planck d’Estudis Socials de Colònia, analitzarà la crisi del deute sobirà grec i les narratives i expectatives que hi van influir. Quin paper van tenir-hi els imaginaris i percepcions que els diversos protagonistes tenien uns d’altres? De quina manera la crisi del deute ha canviat les relacions entre els països del “nord” i del “sud”?

Silke Meyer / CCCB

El 7 de febrer l’etnògrafa Silke Meyer il·lustrarà, en la seva conferència ‘L’Europa transnacional: diners i identitats en flux’, com les relacions laborals i econòmiques són fonamentals en la creació de noves identitats i la construcció de comunitats transnacionals. Especialitzada en antropologia econòmica, Meyer estudia el diner com a praxi social i cultural.

El treball i les relacions econòmiques no només sustenten la nostra vida material, sinó que tenen un paper clau en la construcció d’identitats individuals i col·lectives. En una Europa globalitzada, els treballadors que travessen constantment les fronteres de la Unió i que envien i reben remeses de diners no només generen transaccions monetàries, sinó també intercanvis d’idees, valors i expectatives. A partir de l’estudi de comunitats de treballadors d’origen turc a Àustria, Silke Meyer indaga sobre com aquests vincles socioeconòmics superen els límits d’Europa i la connecten amb altres regions del món. Com es generen aquestes identitats híbrides? Quins deutes, materials i immaterials, té Europa amb aquests ciutadans?

Simona Forti / CCCB

El cicle acabarà amb la conferència de la filòsofa italiana Simona Forti, reconeguda a escala internacional pels seus estudis de filosofia política i ètica contemporània. Porta per títol ‘L’esperit de Sòcrates: el nostre deute permanent’ i tindrà lloc el 21 febrer. Forti subratlla el deute que Europa té respecte del llegat filosòfic i cultural grec i en reivindica l’esperit crític i de diàleg. Són especialment importants els seus estudis sobre el pensament de Hannah Arendt i el concepte de “totalitarisme”.

Simona Forti, una de les principals veus europees en el camp de la filosofia, ens recorda que hi ha deutes immaterials que són tan transcendents o més que els econòmics. En aquest sentit, Forti subratlla l’aportació clau de la cultura grega clàssica en el que considerem avui els fonaments de la cultura europea, des de la filosofia fins a la ciència o la política democràtica. En un escenari de qüestionament i replantejament del projecte europeu, Forti reivindica l’actitud de filòsofs com Sòcrates, obert al diàleg i exemple d’una actitud crítica que és avui més necessària que mai.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Espai Crític és una secció on CRÍTIC produeix continguts amb fonts de tercers. Aquestes fonts d'ingressos ens permeten reforçar el projecte i explorar temes d'interès per a la nostra comunitat. La presentació del contingut deixa clar com s'ha encarregat i produït, i també qui l'ha finançat, especificant-ho al costat de la signatura i al peu de l'article.

Tots els continguts publicats a 'Espai Crític' són produïts per la redacció de CRÍTIC a partir de criteris periodístics i s'adequen als criteris del codi ètic comercial de la cooperativa.

A Espai Crític hi trobareu recomanacions i continguts d'interès per a la 'comunitat crítica'. És un espai obert a propostes, idees i reflexions, amb el suport de 'partners' i col·laboradors que contribueixen a fer possible el projecte de CRÍTIC.

Cerca al blog