Les nenes de lletres, els nens de ciències?… i més preguntes sobre el rendiment escolar i el gènere

educacio i genere

Nenes i nens en una classe

Els nens, són de ciències, i les nenes, de lletres? Les nenes són més aplicades als estudis? Hi ha més casos d’abandonament escolar entre els nens? El gènere, segons la majoria d’estudis o informes, pot marcar el rendiment escolar. És sabut que l’origen o el nivell de renda són condicionants socials que tenen una gran influència. Però, tot i que sovint l’escola o les famílies no hi presten tota l’atenció necessària, també hi ha desigualtats i diferències entre nens i nenes. I la manera com ensenyem hi té molt a veure.

“Els nens són més…”, “les nenes són més…”. Aquest tipus d’idees que naturalitzen les conductes diferents per raó de gènere en el món educatiu són tan habituals com preocupants. El prejudici fa desaparèixer el problema de fons. Anem a les dades recopilades per l’Observatori IQ sobre les desigualtats de gènere en l’educació. D’una banda, hi ha una bretxa de gènere en el rendiment educatiu a favor de les nenes, sobre tot a partir del’ESO; i d’una altra banda, s’observa un fenomen anomenat segregació horitzontal: una mena d’”especialització” de competències i preferències concordant amb els rols tradicionals de gènere. Tots dos processos, que es poden donar alhora, s’incrementen amb l’augment de l’edat de l’alumnat.

Per reflexionar sobre aquesta qüestió, us recomanem veure aquest vídeo sobre els biaixos de gènere en les interaccions de les persones adultes amb un nadó.

Les nenes de lletres, els nens de ciències?

Les competències bàsiques a sisè de primària són molt similars entre nens i nenes, tot i que apareix una tendència lleu pel que fa al millor rendiment d’ells en matemàtiques i d’elles en llengua.

educacio_8

Aquesta tendència, però, s’aguditza i a quart de l’ESO la diferència de puntuació a favor de les noies en llengua catalana és de 3,2 punts, en llengua castellana de 2,9 punts, en llengua anglesa de 3,6 punts i a favor dels nens en matemàtiques és de 5,3 punts (dades del curs 2013-2014). Així, com pots veure a la següent imatge, quan nois i noies arriben al batxillerat, ja hi ha una predisposició d’ells a fer estudis de ciències i tecnologia, i d’elles a fer humanitats, ciències socials i arts.

segregació

Si vols veure l’abast de la segregació horitzontal de gènere als estudis de formació professional i universitaris, consulta la pàgina web de l’ Observatori iQ.

Les nenes són més aplicades?

Aquesta tendència creixent es produeix també pel que fa al rendiment educatiu. La “taxa d’idoneïtat” mesura la proporció d’alumnes que estudien el curs que els pertoca per edat. Aquest indicador és pràcticament igualitari a la primària, on, de fet, com a norma no hi ha repeticions de curs. Des de 6è de primària, però, en cada curs augmenta la bretxa fins arribar a tercer i quart d’ESO, on hi ha una diferència de 7,5 punts en la taxa d’idoneïtat de noies i nois.

taxa idoneitat 3

Així, arribem a l’indicador amb majors conseqüències per a la vida i el futur dels nostres fills i filles: l’abandonament escolar en finalitzar l’escolarització obligatòria. Aquest adquireix nivells força preocupants en el nostre país (si bé menors durant els anys de la crisi) i també una bretxa de gènere molt clara.

abandonament prematur

Així, en el nivell post obligatori, aquesta tendència ja està consolidada, i a dia d’avui les dones són un 55,4% de les persones que finalitzen un grau i un 55,7% de les que finalitzen un màster oficial (dades del curs 2013-2014 del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya).

Cal assenyalar que en les diferències de gènere en el rendiment educatiu la realitat és clarament interseccional: el factor gènere es combina amb altres (classe social, origen, nivell educatius dels pares, ètnia) tot determinant perfils i casuístiques diferents. Per exemple, un estudi de l’Instituto de la Mujer realitzat l’any 2006 sobre la relació amb l’escola de nois i noies d’ètnia gitana suggeria que elles ingressaven en menor mesura a l’educació secundària que ells, però que les que ho feien presentaven menors nivells d’abandonament que els nois de la mateixa edat, al mateix temps que un menor rendiment que les noies que no eren d’ètnia gitana.

Així doncs, veiem que les diferències són menys estàtiques del que podríem pensar. En qualsevol cas, no volem encallar-nos al debat sobre si és “natural” o “après”. No pretenem predir com seria el comportament de nens i nenes si l’educació fos igualitària i reconeixedora de la diferència. El que volem és assenyalar el clar alineament entre: (a) rols i estereotips femenins i masculins a l’educació,(b) comportament efectiu de nens i nenes, i (c) rendiment escolar. I reivindicar una educació que, pel que fa al gènere, consideri igual de valuoses les diferents experiències –sense tòpics- i intervingui activament contra la desigualtat. Parlem de la coeducació. 

Buscant les causes d’aquestes diferències i desigualtats

Un informe de la Comissió Europea (2010) que resumeix investigacions de diversos països sobre la qüestió, identifica diversos elements que influeixen en el diferent i desigual rendiment educatiu de nens i nenes. Abans de res, l’informe posa en dubte la neutralitat de les proves que serveixen per a mesurar les diverses competències: en determinats casos les desigualtats en els resultats no són causades per una capacitat desigual de l’alumnat sinó per un biaix en la manera com estan formulades les proves, que faciliten la millor interpretació o interès d’un sexe o de l’altre.

children at school_Lucélia_Ribeiro

Escolars de Primària davant d’un ordinador portàtil / Lucélia Ribeiro

Pel que fa a la segregació horitzontal, entre la població més menuda (a partir dels 3 anys), aquest informe assenyala que les recerques mostren com les famílies proporcionen un millor entorn a les nenes que als nens, ja que realitzen amb elles en major mesura activitats de lectura, visites a biblioteques, aprenentatge de cançons i rimes, dibuix i activitats amb lletres i números. Podem afirmar que en general a les nenes se’ls parla més i se les estimula més per tal que s’expressin, fet que pot tenir una repercussió directa en el millors resultats en les llengües. A més, els llibres de text o altres lectures presenten continguts que assignen rols de gènere. Els biaixos en aquests llibres i contes és un indicador de l’abast dels estereotips sexistes al sistema educatiu, i tenen una gran influència, sobretot en els més menuts. I en la construcció de la seva identitat de gènere, aprenent ben aviat, què han i poden fer com a nenes i com a nens, per a ser futures dones i homes.

Igualment, el rendiment escolar també es veu afectat per els prejudicis de gènere de l’entorn. El professorat acostuma a estar convençut de fer un tractament igualitari a l’alumnat. En canvi, diversos estudis mostren això no és sempre així, tant per part de professors com de professores. Les relacions de gènere ens travessen a totes les persones i cal estar amatents. Per exemple alguns estudis mostren com es fomenta la passivitat i el conformisme en les noies, a qui més sovint s’atorguen tasques associades a la cura col·lectiva o la neteja. Així mateix, també se les considera més meticuloses, cooperatives i esforçades. En canvi en els nois es fomenta més la individualitat i l’autonomia hi ha més tolerància amb la seva indisciplina. A més, algunes recerques citades en l’estudi de la Comissió Europea esmenten que els nois es mostren menys a gust a l’escola que les noies, i estableixen relacions menys positives amb el professorat. Com és lògic, tot això influeix en el rendiment escolar, ja que la percepció dels i les estudiants sobre sí mateixos i la seva motivació a l’escola té un gran impacte en l’aprenentatge.

En darrer terme, tal i com ho assenyala l’informe esmentat, la problemàtica té arrels profundes: més del 60% del professorat de primària a la major part dels països de la UE són dones. Aquest fet en sí mateix ja condiciona tant els models que s’ofereix a l’alumnat com el paper que es dóna a les tasques educatives i de cura, principalment realitzades per dones. A més, tot i que existeix un esforç generalitzat per a introduir en els currículums continguts sobre igualtat de gènere, aquest mateix esforç no es produeix amb l’element clau per a canviar el procés d’aprenentatge: els mètodes i la didàctica.

Així doncs, encara estem molt lluny de tenir un ensenyament coeducatiu. La coeducació és escola mixta, però molt més. Requereix posar en valor tot allò que les dones aporten i han aportat històricament a la societat, respectar i reconèixer les diferències i promoure que totes les tasques, relacions i habilitats necessàries per a la vida siguin dutes a terme tant per part de les noies com per part dels nois. Implica una multiplicitat d’eines i estratègies didàctiques per trencar amb les inèrcies que arrosseguem cadascú de nosaltres des de la petita infància (vegeu una bona experiència en aquest vídeo). El camí és llarg i ple de nous reptes, com el de la identitat de gènere obligatòria, però això ja mereixeria un nou article.

* Amb la col·laboració d’Alba González Castellví (CoeducAcció)

 

Un comentari
  • Marta_rgb 8 de juliol de 2016 - 12:01

    O sigui el que ve a dir és que en l’educació sexista els nens són un dels grans perjudicats. Casi el doble d’abandonament prematur dels estuids en relació a les nenes.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Associació iQ
Observatori iQ
Web: http://iqobservatori.org
Twitter: @iquotidiana
Facebook: www.facebook.com/InstitutQuotidiana

Feminisme Crític és el tinter i les paraules de l’Associació iQ, que treballa per introduir la perspectiva de gènere en el debat social i polític, tot (re)interpretant-la com un element d'innovació, de democràcia, de justícia i canvi social.

Volem una societat on dones i homes puguin desenvolupar les seves capacitats de forma lliure i equitativa, i on les experiències i les necessitats d'ells i d'elles siguin considerades igual de valuoses.

Les dones que formem part d’iQ i que escrivim en aquest blog estem convençudes que tant la perspectiva de les dones com la mirada igualitària donen les claus d’interpretació del món i són les palanques de canvi que hauran de permetre el trànsit cap a una vida compartida més amable, més feliç. Mans a la lletra!

Coordinació

Maria de la Fuente Vázquez

Cerca al blog