La comunitat científica fa xarxa a Europa per estudiar el benestar infantil

Foto: VAIT_MCRIGHT

El benestar dels infants i els joves, com el d’altres col·lectius exclosos del poder, sovint queda als marges de l’abordatge polític, del focus mediàtic i, fins i tot, de l’observació mateixa del fenomen. Com a concepte abstracte, el benestar ha estat analitzat des de l’àmbit comunitari tant en la seva vessant material com pel que fa al capital social i els valors intangibles relacionats amb un bon desenvolupament vital. L’Eurostat contempla la “qualitat de vida” com un element format per vuit dimensions: les condicions materials; la salut; l’educació; les activitats productives; els drets bàsics i l’acció governamental; les interaccions socials; l’entorn de vida i la seguretat econòmica i física. Tot i l’àmplia recerca en aquest sentit, les necessitats específiques de joves i adolescents fan que la recollida de dades es faci insuficient per a tots ells i exigeixi un treball amb un focus més estret. Del contrari, els més de 88 milions de persones joves –entre 15 i 29 anys- i més de 79 milions d’infants de la Unió Europea quedarien sense les eines per fer front a les problemàtiques que els travessen.

Aquest és l’objectiu de ‘l’European Cohort Development Project’ (EuroCohort), un projecte d’investigació i recol·lecció de dades que pretén donar resposta a la necessitat d’emmagatzemar informació sobre la situació de joves i infants europeus. Es tracta d’una xarxa d’universitats que s’han conjurat per pensar com dotar-se d’una infraestructura de recerca sobre el benestar infantil i adolescent i realitzar una enquesta a gran escala, pel que fa a la mostra i al temps d’investigació. Un projecte sense precedents en l’àmbit de la Unió Europea, tal com explica el seu coordinador, el professor de sociologia de la Universitat Metropolitana de Manchester, Gary Pollock: “L’objectiu principal és recollir dades longitudinals representatives que puguin ser utilitzades per desenvolupar polítiques enfocades en el benestar d’infants i joves”, explica.

L’EuroCohort, que tot just comença a arrencar amb trobades entre els professionals que en formen part, vol iniciar un camí de 25 anys d’estudi que funcionarà com a banc d’informació pels legisladors nacionals i transnacionals que en formin part, així com pels equips d’assessors, que s’han vist orfes dels llaços de cooperació en l’estudi científic d’aquesta matèria: “El benestar dels nens i nenes i dels joves hauria de ser una prioritat en la societat, en tant que és la generació del futur. Seran els futurs treballadors, i per poder ser capaços de treballar en els seus somnis, han de tenir el benestar com a base del seu camí vital”, defensa Pollock. Al centre de la investigació hi haurà qüestions relatives a les condicions materials de vida, com ara la pobresa o la cobertura de necessitats bàsiques, però també al benestar subjectiu i la satisfacció amb la vida: les relacions amb els pares, amb els companys, amb mestres, el benestar a l’escola, l’estat de salut…

Aquest professor, estudiós de la pobresa que afecta als infants o de la salut mental juvenil, entre d’altres qüestions, insisteix en un canvi de paradigma en l’observació del benestar dels infants i joves que porta a enfortir els llaços entre les diverses institucions especialitzades en aquest camp: “Hi ha un interès creixent en utilitzar dades comparatives i a llarg termini en el procés de creació de polítiques públiques; aquesta és una prioritat contemporània que no existia en el passat”, diu Pollock. En efecte, són 15 les institucions involucrades en aquest projecte -entre elles l’Agència Catalana de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat-, totes vinculades al món acadèmic i a l’acció governamental.

Europa, a cegues amb el benestar dels infants

Els reptes econòmics i socials viscuts durant els darrers anys arreu del globus deixen un rastre inequívoc sobre les greus desigualtats que travessen la infància i la joventut. N’és un exemple l’informe número 15 d’UNICEF, tal com assenyala Pollock, sobre les diferències relatives a l’educació dels infants als països rics, un dels indicadors més citats pel que fa al benestar d’aquest col·lectiu. S’observa que la gran majoria dels 41 països estudiats presenten més d’un 10% de nens i nenes que no arriben al nivell mitjà de comprensió lectora, lluny dels objectius de Desenvolupament Sostenible mundials del 2015 establerts per la mateixa organització. En aquest cas, l’Estat espanyol és un dels tres països que presenten un major nivell d’igualtat entre infants.

No són igual d’encoratjadores les dades de pobresa infantil publicades a l’Idescat, que mostren una de les cares més desfavorables de l’impacte de la crisi econòmica: a Catalunya, des del 2008 fins el 2017, la pobresa infantil (menys de 15 anys) ha passat del 23,3% al 28,5%, mentre que la juvenil (de 15 a 29 anys) ha augmentat del 18,1% al 24,3%.

Il·lustació: HELENA OLCINA

Les dades repeteixen patró en l’àmbit espanyol, que pugen d’un 26,8% a un 28,1% entre infants, i d’un 18,1% al 24,3%, entre els joves. Altres organitzacions que treballen amb el col·lectiu denuncien la manca d’inversions per revertir aquesta situació a casa nostra, com Save The Children, que denuncia que l’Estat espanyol destina només un 1,3% del seu PIB en lluitar contra aquest fenomen, 8 punts percentuals menys que la mitjana de la Unió Europea dels 28.

Il·lustació: HELENA OLCINA

“Els serveis destinats als joves i els infants acostumen a ser els primers en patir retallades de pressupostos quan no hi ha diners”, denuncia el professor. Per a Pollock, els nombrosos informes d’àmbit nacional i internacional han estat essencials per oferir la possibilitat de rastrejar les tendències positives i negatives del benestar infantil i juvenil, però encara queden lluny de ser capaços de traçar una línia d’actuació clara. L’Eurocohort no només es proposa aprofundir en qüestions on encara queda camp per explorar amb l’ús d’indicadors poc utilitzats, sinó que també recollirà informació dels infants des del seu naixement i també sobre l’embaràs, el part, o les condicions de vida dels progenitors, incloent també entrevistes amb els pares. Per tal d’evitar l’impacte que deixen entreveure les xifres publicades per les grans organitzacions que treballen pels drets dels infants, Pollock insisteix en la importància de cobrir la tasca d’investigació prèvia a l’acció política: “Des de l’EuroCohort, creiem que no existeix una base d’evidències adequada per a Europa en particular, per saber com aproximar-nos al desenvolupament de polítiques enfocades a la qualitat de vida dels infants. Per aquest motiu, estem treballant en una xarxa europea que centri el focus en aquesta qüestió”.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Amb feina però sobrequalificats, a l’atur, precaris, a l’exili o amb moltes dificultats per emancipar-se... Aquests són alguns trets que defineixen moltes persones joves, que han vist com la crisi frustrava les seves expectatives de futur i convertia la joventut en un grup especialment vulnerable. En aquest context, alguns joves exhibeixen grans dosis d'imaginació per posar en marxa iniciatives d'innovació social, noves formes de participació i d'organització del treball que puguin revertir aquest escenari. “Joves a contracorrent” és un espai impulsat per CRÍTIC, a partir de les dades que genera l'Observatori Català de la Joventut, àrea de l’Agència Catalana de la Joventut que es dedica a produir coneixement i donar a conèixer la realitat social de la gent jove a Catalunya.

Cerca al blog

Comentaris recents