Els obstacles per recuperar una empresa en fallida i transformar-la en cooperativa

mol_matric-gent

Els socis de treball de la cooperativa Mol-Matric, de Barberà del Vallès / MOL-MATRIC

El 1982 va néixer Mol-Matric, una empresa dedicada a la fabricació de matrius i utillatge per al sector de l’automòbil. Trenta-cinc anys després, la companyia —ubicada a Barberà del Vallès— ha esdevingut un dels símbols del cooperativisme a Catalunya. L’origen de Mol-Matric és una empresa mercantil que va fer fallida, però els empleats van continuar fent la feina i, poc després, van decidir constituir-se en cooperativa. Aquest procés es va repetir en diverses ocasions en la dècada dels vuitanta, coincidint amb la crisi industrial, però no s’ha pogut reproduir de la mateixa manera durant els darrers 10 anys.

El cooperativisme ha resistit millor els estralls de la crisi econòmica i financera de la darrera dècada, fins al punt que actualment el nombre de cooperatives que hi ha a Catalunya i de persones que hi treballen és més elevat que el 2008. Ara bé, el repunt s’ha donat sobretot a través de l’aparició de nous projectes d’autoocupació col·lectiva, sense que s’hagin repetit processos de reconversió com el protagonitzat per Mol-Matric.

Per què? D’entrada, “el teixit industrial que hi ha actualment és molt menys important que el que hi havia durant els vuitanta. Hem passat a tenir una economia molt més basada en els serveis”, recorda Ernest Garcia, tècnic de l’Àrea d’Economia Social del Col·lectiu Ronda. Però hi ha un altre element encara més decisiu que ho explica. El resumeix Josep Pérez, advocat laboralista també del Col·lectiu Ronda: “Amb l’actual Llei concursal [vigent des del 2004], és molt difícil que els treballadors puguin quedar-se la maquinària i les instal·lacions de l’empresa si aquesta va malament, els deu diners i va cap a la fallida. No hi ha procediments d’execució i adjudicació als treballadors; si volen la unitat productiva, l’han de comprar. A la pràctica, la nova normativa va posar fi a una legislació més protectora per als treballadors, que permetia que, en cas de crisi, es fes la conversió en cooperativa, mentre que ara [quan hi ha fallida] s’ho queda primer el banc”.

Ramon Campa, també tècnic de l’Àrea d’Economia Social del Col·lectiu Ronda, hi afegeix que, durant la crisi, “realment hi ha hagut molt poques empreses que s’hagin pogut transformar en cooperatives. De fet, més que recuperació d’empreses, com havia passat durant els vuitanta, el que hi ha hagut és gent que ha sortit d’empreses en crisi i ha decidit tirar endavant per compte propi el seu projecte, fent la mateixa activitat, conservant una part dels clients i a través d’una cooperativa”. Peixateria Meridiana o Fast Impressió són dos exemples d’aquesta casuística.

Major suport d’algunes administracions a les cooperatives

El que realment explica el creixement del cooperativisme dels últims anys és l’aparició de nous projectes d’autoocupació no vinculats a empreses prèvies. A poc a poc, algunes administracions públiques també han començat a potenciar la creació de companyies d’aquest tipus. Per exemple, Barcelona Activa —organisme que executa les polítiques d’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona— s’ha posat les piles en aquest àmbit —sobretot després del canvi de govern de fa un any i mig—, mentre que la Generalitat ha arrencat el projecte Ateneus Cooperatius, que, a través de centres distribuïts pel territori, ofereix ajuts i assessorament per a la creació d’empreses de l’economia social i solidària.

Ara bé, perquè les cooperatives passin d’un creixement sostingut a fer un gran salt endavant, calen més coses, i per a Josep Pérez és necessari “un canvi cultural i conceptual en la percepció del mercat de treball, que no es plantegi com anar a treballar per a algú altre, sinó que les persones siguin propietàries del seu projecte compartit amb altres persones. Això ajudaria a impulsar valors com la solidaritat i també es contribuiria a construir una societat millor”. Ramon Campa recorda que la “cooperativa posa al centre el lloc de treball” i no pas el benefici econòmic, i això explica la seva major resistència durant la crisi, amb menor destrucció d’ocupació que les societats mercantils. “Cal un canvi, començar per les escoles i fomentar-hi les cooperatives i també pressionar les administracions i el legislador per tenir un marc [normatiu] més favorable”, hi afegeix.

La necessitat de canviar la Llei concursal

Un factor que els tres coincideixen a veure imprescindible per impulsar el nombre de cooperatives i, sobretot, facilitar la reconversió d’empreses en crisi, és un canvi en la Llei concursal. “Per exemple, si una empresa va malament i deu salaris als treballadors, caldria facilitar que el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) es pugui demanar i cobrar més ràpidament, per poder tirar endavant un projecte cooperatiu i evitar un procés de transformació molt lent que et pot fer perdre els clients i fer inviable el projecte”, comenta Josep Pérez.

“A través d’acords amb el FOGASA i de la capitalització de l’atur s’hauria de poder arrencar i tenir una liquiditat inicial per fer funcionar la cooperativa”, hi afegeix l’advocat, per a qui “s’hauria de permetre que els treballadors es poguessin quedar empreses industrials” que són adquirides per multinacionals. “Per què no s’incentiva que un empresari, en comptes de vendre la companyia a una multinacional, que sovint suposarà l’inici d’un procés de deslocalització i acomiadaments, la passi als treballadors? Es pot plantejar com una inversió, ja que es mantindria l’ocupació i es pagarien impostos”, remata Pérez.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Aquest és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.

Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.

Cerca al blog