Un sindicat propi, eina per aconseguir millores en l’atenció a les víctimes de violència masclista

  • Marc Font (amb el suport del Col·lectiu Ronda)
  • diumenge, 18 febrer 2018
  • Comenta
  • General

Les treballadores del SIE en Violència Masclista del Baix Llobregat / SINDICAT  TERESA CLARAMUNT

Les treballadores del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) en Violència Masclista del Baix Llobregat van iniciar el passat 12 de febrer una vaga amb una aturada de dues hores en un moment de la jornada en què no s’atén a dones. La mobilització pretén denunciar la progressiva degradació de les condicions laborals, que alhora ha comportat una pèrdua de la qualitat assistencial del centre. El personal està contractat per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), a la qual la Generalitat va adjudicar la concessió del servei del centre de Sant Feliu de Llobregat. La protesta, que de moment es mantindrà cada dilluns de febrer, es va convocar mesos després que les treballadores constituïssin el Sindicat Teresa Claramunt, com a eina legal per defensar els seus drets. Més enllà de les demandes laborals concretes, el conflicte permet abordar temes com l’aposta per l’autoorganització com a mecanisme d’apoderament i defensa dels treballadors, qüestionar l’estratègia d’externalitzar serveis que teòricament s’encarreguen d’implantar polítiques estructurals de l’administració, i mostrar la distància entre les declaracions i els fets a l’hora de posar els recursos necessaris per atendre les víctimes de la violència masclista.

Anem per ordre. El 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que va propiciar la creació de vuit SIE repartits pel territori. El 2014, la Generalitat va decidir retallar el servei, prescindint en el cas del centre de Sant Feliu de tres places que ocupaven “psicòlogues, treballadores socials i inseridores laborals”. Paral·lelament va rebaixar el preu de la concessió a l’entitat que gestionava el servei, ABD. A partir d’aquest moment, el personal que va seguir-hi treballant va haver d’assumir les mateixes tasques amb una plantilla més reduïda.

“El SIE som un servei especialitzat i amb una mirada multidisciplinar. Això és així perquè quan una dona pateix violència masclista, aquesta li travessa totes les parts de la seva vida. Part de la nostra potencialitat com a servei especialitzat és que les professionals que hi treballem podem atendre cadascuna d’aquestes parts integrant, alhora, cadascuna la seva mirada professional. Si cada vegada tenim menys espais per coordinar-nos entre nosaltres, aquesta visió multidisciplinar es perd i, en conseqüència, es perd també l’especialització del nostre servei. I que haguem d’assumir la mateixa càrrega de feina ara que som sis professionals fent atenció directa que quan n’érem nou vol dir que perdem espais de coordinació i treball intern, perquè l’única cosa que valora l’empresa és el nombre de casos que atenem, sense tenir en compte la qualitat de l’atenció que puguem oferir”, exposa a CRÍTIC Sònia Mataró, portaveu de les treballadores.

Concentració a Sant Feliu de Llobregat per rebutjar l’assassinat d’una dona per part de la seva parella, l’abril de 2016.

Mataró afegeix que com que no poden dedicar el temps necessari a cada cas, “les professionals acumulem càrregues emocionals importants”, un fet que se suma a l’acumulació d’hores no remunerades de feina per buscar espais i moments per la coordinació, entre d’altres qüestions. Amb aquest context de fons, fa mig any les treballadores van començar a negociar amb ABD per assolir determinades millores vinculades a l’organització interna de la feina i la “sobrecàrrega” que acumulen, al capdavall les qüestions que depenen directament de la concessionària. “Si al final vam optar per convocar vaga va ser perquè en aquest temps no hem trobat cap voluntat real per part de l’empresa per arribar a cap acord estructural”, apunta la portaveu de la plantilla. De moment s’han fet dues mediacions de vaga, però que no han servit per assolir un acord i en cap dels dos casos s’ha presentat la Generalitat, malgrat que hi estava convocada i és la responsable última del servei.

En concret, les treballadores demanen poder disposar de “petits períodes de temps per recuperar-nos de la sobrecàrrega” emocional que arrosseguen, explica Mataró. “No volem treballar menys hores, el que proposem és poder aglutinar mitja hora més a la setmana per poder acumular hores de manera estructural i poder disposar d’aquests períodes de dies que et deia. Garantint que el servei estigui cobert”, afegeix. Segons elles, “disposar d’aquests períodes de ‘descompressió’ de manera estructural, permetria, d’una banda, reduir les baixes laborals per sobrecàrrega emocional i laboral i, d’una altra, organitzar-te la feina multidisciplinar sabent quan disposes de cadascuna de les teves companyes”.

Creació d’un sindicat propi

La idea de crear un sindicat propi va sorgir arran de l’assessorament que les treballadores reben del Col·lectiu Ronda. L’advocat Quim Español comenta que “constituir un sindicat fomenta claríssimament l’autoorganització, ja que es generen processos de debat entre les treballadores, comencen a fer feina, van trobant problemes i busquen la manera de resoldre’ls. És passar de ser un subjecte passiu a ser-ne un d’actiu que fa propostes”. Segons el lletrat, en el fons el “terreny sindical és un espai de reivindicació que va més enllà dels canals formals”, de manera que també hi caben “les assemblees de treballadors que es reuneixen per definir com volen treballar en un centre concret”. Per a Español, el personal del SIE del Baix Llobregat feia mesos que feia “sindicalisme” abans de fer el pas i constituir una organització.

“Vam creure que era millor crear un sindicat propi per a serveis d’atenció, assessorament i recuperació de la violència masclista, perquè creiem que ningú millor que les pròpies treballadores d’aquests serveis podem saber quines són les necessitats de les dones i filles i fills que atenem, i quines són les mancances i la precarietat en què ens trobem” detalla Sònia Mataró. Arran d’haver fet el pas, la treballadora considera que “ens hem fet més fortes com a equip i també hem corroborat que l’única manera de poder obtenir algun canvi és organitzar-nos col·lectivament”.

Teresa Claramunt, sindicalista catalana de tombants del segle XIX al XX, que ha donat nom al nou sindicat / WIKIMEDIA COMMONS

Amb la creació del Sindicat Teresa Claramunt buscaven guanyar força com a treballadores per poder interpel·lar tant a l’empresa com a la Generalitat. El nom escollit no és casual, sinó que homenatja una històrica militant anarquista i feminista nascuda a Sabadell el 1862 i morta a Barcelona el 1931. Entre d’altres espais, Claramunt va implicar-se en la CNT. De moment, l’organització es limita al SIE de Sant Feliu, però ja s’ha reunit amb treballadores dels altres centres de Catalunya. L’objectiu és anar més enllà dels SIE i “aglutinar el màxim de serveis de la xarxa de violència masclista” per tenir el màxim de força de cara a la Generalitat.

Discurs públic a favor dels serveis que no es tradueix en recursos

El conflicte també posa de manifest alguns mancances derivades de l’aposta per l’externalització de serveis per part de l’administració. D’entrada, un d’evident és la major precarietat econòmica de les treballadores, a la que en aquest cas se’ls aplica el conveni d’acció social, amb uns sous clarament inferiors al que tindrien si fossin personal de la Generalitat. L’advocat del Col·lectiu Ronda Quim Español subratlla que “un servei externalitzat no el controles i només des de la lògica pressupostària es pot entendre que s’opti per aquesta via en el cas d’aquells serveis en què vols definir perfils, tenir-hi reunions periòdiques per veure’n l’evolució i que despleguen polítiques de govern”. “La internalització [del servei] seria la lògica conseqüència de dirigir-lo des del Departament de Benestar. A banda de millorar la situació de les treballadores si es fes t’hauries d’asseure com a empresari i tindràs la capacitat de negociació pròpia d’una administració pública. Al final, millorar les condicions de la gent que hi treballa és un mecanisme per millorar les condicions d’atenció del servei”, afegeix.

Sònia Mataró també destaca que la “responsabilitat última” dels SIE és de la Generalitat. “Si decideix externalitzar els serveis d’atenció, assessorament i recuperació de violència masclista, ha de vetllar sí o sí pel seu funcionament digne i de qualitat. I si realment creu que la violència masclista és un problema estructural de la societat en què vivim, ha de garantir sí o sí l’excel·lència del seu funcionament. I això vol dir, per exemple, dotació de pressupost, conveni col·lectiu i gestió directa”. Per a la portaveu del Sindicat Teresa Claramunt, “és xocant que la Generalitat tingui un discurs prou clar en relació amb la necessitat de dotar de serveis d’atenció, assessorament i recuperació per a les supervivents de la violència masclista i que a la pràctica s’oblidi del funcionament d’aquest serveis i, en definitiva, de les persones que hi atenem. És pervers, de fet. Calen voluntats i recursos per part de l’Administració. Si no és així, tot queda en paper mullat”.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Aquest és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.

Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.

Cerca al blog