L’eterna discriminació legal de les treballadores de la llar

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dilluns, 19 novembre 2018
  • Comenta
  • General

Pancarta del Sindicat de treballadores de la llar, en una manifestació a Barcelona / SINDILLAR

Segons les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), gairebé 640.000 persones es dediquen al treball de la llar a l’Estat espanyol, de la quals només 420.288 estan donades d’alta a la Seguretat Social. La immensa majoria, el 96%, són dones i un gruix significatiu -el 42% del total- són migrades. Les jornades maratonianes, sovint sense contracte de treball, i els salaris de misèria són, encara avui, una realitat comuna en un col·lectiu que veu com administració rere administració es perpetua la discriminació que pateix i que, directament, té rang legal.

La promesa d’incorporar plenament les treballadores de la llar al règim general de la Seguretat Social per tal que se’ls equiparin els drets amb el de qualsevol treballador per compte aliè fa anys que s’arrossega, però a la pràctica acumula ajornaments. I, malgrat alguns petits canvis, la qüestió tampoc es resoldrà durant el govern de Pedro Sánchez, amb independència que pogués tirar endavant l’acord de pressupostos pactat amb Podem. La situació actual “facilita els abusos” i es tradueix en una “desprotecció total” de les treballadores, en paraules de l’advocada del Col·lectiu Ronda Anna Huertos.

El 14 de novembre de 2011 el govern espanyol de Zapatero, aleshores a les acaballes, va aprovar el Reial Decret 1620/2011, que regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar. La nova regulació va arribar després que aquell mateix any l’Organització Internacional del Treball (OIT) aprovés el conveni 189 sobre el treball decent per a les treballadores i treballadores domèstics. El conveni, que encara avui no ha ratificat l’Estat espanyol, insta els països signants a “assegurar que els treballadors domèstics tinguin condicions no menys favorables que les condicions aplicables als treballadors en general amb respecte a la protecció de la seguretat social“.

Tot i alguns avenços, el Reial Decret 1620/2011 no ha acabat ni de lluny amb la discriminació legal que pateixen les treballadores de la llar. Fins el 2012, les treballadores de la llar tenien un règim especial a la Seguretat Social, el que significa que tenien una normativa diferent a la que hi ha al règim general, que és on s’inclou el gruix dels treballadors per compte aliè. A partir d’aquell any, però, van passar a ser un “sistema especial” dins el règim general de la seguretat social, el que segons detalla Anna Huertos implica que només puguin existir diferències “en aspectes formals”, com ara les formes de cotització, respecte el gruix del règim general. En cap cas, però, “en quan a l’acció protectora de la seguretat social”. La realitat és que sis anys després existeixen diferències “tant sobre la cotització com en l’acció protectora”, el que suposa “contravenir el que diu l’article 11 de la Llei general de la seguretat social”, que és justament la que defineix que és un sistema especial.

Tres grans diferències

A la pràctica, hi ha tres grans qüestions que el reial decret del 2011 no ha resolt i que els governs, primer de Rajoy i ara de Sánchez, han ajornat. Les explica Anna Huertos. La primera és relativa a la cotització de les treballadores de la llar. La seva cotització màxima se situa en 896,94 euros bruts mensuals, tot just uns 40 euros per damunt del salari mínim interprofessional (SMI), que és la cotització mínima en el gruix del règim general. “Aquesta cotització no reflecteix la remuneració salarial, que sol ser baixa però normalment està per damunt”, comenta. Aquest topall màxim té conseqüències com ara unes menors prestacions en cas de baixa o pensions.

Segons el Reial Decret del 2011, l’1 de gener de 2019 s’havia de resoldre aquesta qüestió i, per tant, la cotització havia de reflectir el salari real. L’any passat, però, el PP va presentar una esmena al Senat contra el seu propi projecte de pressupostos que va aprovar-se (hi té majoria absoluta) i va ajornar la integració de les cotitzacions de les treballadores de la llar al règim general de la Seguretat Social fins el 2024. L’acord de pressupostos entre PSOE i Podem ho modifica i diu que aquesta integració “no pot demorar-se més enllà de 2021”, si bé comporta la creació de dos nous trams de cotització per a les treballadores de la llar, de manera que es passa de vuit a deu i la cotització màxima seria més elevada que els menys de 900 euros actuals.

La mobilització pels drets laborals de les treballadores de la llar és d’àmbit mundial. A la imatge, una protesta a Bolívia / PALLQA

La segona qüestió fa referència a la cobertura dels períodes buits de cotització de cara als càlculs de les pensions d’invalidesa i jubilació, el que es coneix com a integració de llacunes. En el cas de les persones donades d’alta com a treballadors per compte aliena en el règim general de la Seguretat Social, els períodes no cotitzats que s’inclouen en el període de càlcul per exemple de la jubilació s’incorporen amb una base de cotització equivalent a l’SMI en els primers quatre anys i a la meitat durant la resta de temps. En canvi, per a les treballadores de la llar no existeix aquesta integració de la llacunes, és a dir, el temps no cotitzat es compatibilitza com a zero euros, la qual cosa, òbviament, es tradueix en una pensió d’invalidesa o de jubilació sensiblement més baixes. Sobre aquesta qüestió l’acord PSOE – Podem no en diu res, de manera que passi el que passi amb els pressupostos representa que no s’abordaria fins el 2024.

I la tercera qüestió, que segurament és la més coneguda, és l’accés a la prestació d’atur. I és que, fins ara, les treballadores de la llar mai l’han poguda percebre. El Reial Decret de 2012 establia com a límit que el 31 de desembre de 2012 un grup d’experts hagués redactat un informe que contingués una proposta sobre la creació d’aquesta prestació, però sis anys després ni tan sols existeix l’informe. Segons recalca l’advocada del Col·lectiu Ronda, la discriminació en aquest àmbit “no es justifica de cap manera”. Quan van incorporar-se les treballadores de la llar com un sistema especial dins el règim general de la Seguretat Social, un dels articles, el 251, va sentenciar que “l’acció protectora no comprendrà la corresponent prestació de l’atur”, amb l’argument que això depèn de la “sostenibilitat” del sistema de la Seguretat Social, però alhora l’article 11 de la Llei general de la Seguretat Social deixa clar que “els sistemes especials no poden tenir diferències en matèria d’acció protectora”.

“Haurien de tenir els mateixos drets”

L’advocada Anna Huertos subratlla que les treballadores de la llar són “treballadores per compte aliena i, per tant, haurien tenir la mateixa equiparació tant en drets laborals com en drets de seguretat social“. Actualment, a banda de no tenir tampoc dret a qüestions com les vacances pagades, el col·lectiu sovint és víctima d’abusos com a conseqüència que fonamentalment desenvolupa l’activitat en un àmbit tancat i privat com és una llar, on els mecanismes de control, com ara la Inspecció de Treball, hi tenen una presència nul·la o baixa.

A tot plegat s’hi afegeix que parlem d’un col·lectiu que tradicionalment ha estat poc organitzat sindicalment, si bé és cert que darrerament han aparegut associacions i entitats de dones migrades -com Libélulas, Mujeres Pa’lante, l’associació Mujeres Migrantes y Diversas o Sindillar / Sindihogar-, que enguany van impulsar la Taula de Defensa dels Drets de les Treballadores de la Llar. La iniciativa pretén, precisament, que l’Estat ratifiqui el conveni 189 de l’OIT i que s’acabi amb la discriminació que pateixen.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Aquest és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.

Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.

Cerca al blog