Vuit lectures feministes que no podràs ignorar aquest 8 de març

Simone+de+Beauvoir++2Amb motiu del dia internacional de la dona, el dia 8 de març, l’equip de l’Espai Contrabandos hem fet una selecció de llibres claus. Alguns acaben de sortir del forn, altres els hem recuperat perquè continuen tenint molta vigència en la lluita dels feminismes. En la tria hi trobareu noms internacionals com ara Silvia Federici i Nancy Fraser, però també firmes més properes com les de Maria Llopis o Yadira Calvo. Alguns llibres documenten les expressions del masclisme al llarg de la història europea i espanyola. Alguns són més divulgatius, d’altres més acadèmics. Trobareu títols que teniu ganes de llegir un 8 de març: sobre l’evolució dels moviments feministes i que no s’obliden de parlar del present. Títols que posen les cures al centre de la vida i proposen models contrahegemònics al capitalisme actual, per exemple, en l’àmbit de la maternitat. Fins i tot hi trobareu un llibre que homenatja la Barcelona més ‘trans’ dels 70 i una petita (gran) faula.

Dones, cos i acumulació originària

CalibanylabrujaA ‘Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria‘ (Traficantes de Sueños, 2015), la filòsofa Silvia Federici aporta una mirada feminista a l’anàlisi de l’acumulació primitiva. Parteix d’aquest concepte encunyat per Karl Marx i fa una explicació radical de l’explotació social i econòmica de les dones. L’autora ofereix una lectura del gran canvi històric que va suposar la transició del feudalisme al capitalisme. La filosofia política també canvia quan apareixen els cossos silenciats de les dones: Federici parla de la caça de bruixes com una de les tècniques de poder i de disciplina més brutals de l’era moderna. Aquest clàssic contemporani del pensament feminista, que ja ha arribat a la cinquena edició, és imprescindible per entendre les lluites per preservar la propietat comunal i les relacions comunals. I també per comprendre com el sotmetiment de les dones sosté el capitalisme.

L’aritmètica del patriarcat, igualtat per a iguals

La_aritmetica_-portLa filòloga Yadira Calvo Fajardo qüestiona a ‘La aritmètica del patriarcado’ (Bellaterra, 2016) els arguments que han legitimat la dominació masculina al llarg dels segles. El llibre, farcit de referències bibliogràfiques, repassa textos filosòfics, científics i religiosos i desemmascara els interessos de multitud d’autors que consideren que les dones són inferiors –fisiològicament, intel•lectual i moral–, que estan castigades per Déu o són l’excepció dels aclamats principis d’igualtat. L’autora aborda la deningració del cos i la ment femenines, i acaba parlant de la por a les dones, del disgust que generen i les consegüents manifestacions de persecució cap a elles. Calvo fa un viatge històric per raonaments atroços que combinaven el llenguatge verbal amb el llenguatge matemàtic per acabar concloent que, si les dones valien menys, era il•lògic que tinguessin els mateixos drets. Un càlcul perfecte i perfectament interessat, oi?

El cos de les dones en temps de Franco

portada_16510En cuerpo y alma. Ser mujer en tiempos de Franco’, d’Aurora Morcillo Gómez (Siglo XXI, 2015), s’endinsa en la relació simbòlica entre l’Estat franquista i el cos al•legòric de la nació. Una nació que s’equipara a la figura física d’una dona, amb les característiques atribuïdes a aquesta: maternitat, vulnerabilitat i fertilitat. La tesi principal és que els cossos de les dones desenvolupen un paper central en l’imaginari polític i que controlar-los és essencial pels poders. L’autora defensa que l’Espanya del franquisme va fer un retorn al Barroc i a un misticisme medieval que encarna el mateix dictador. Tot i ser una obra acadèmica, la lectura resulta entretinguda i s’enriqueix amb fotografies de núvies, estadístiques sorprenents sobre els mètodes anticonceptius dels anys 70, l’opinió sobre el divorci en xifres o imatges de revistes culturals. L’assaig recorre des de l’ideal catòlic de dona espanyola fins a la redefinició de la feminitat en l’època del ‘destape’.

Dones armades contra el feixisme

partisanas2-689x1024Hi ha llibres que són necessaris perquè treuen de l’oblit noms, cares i veus esborrades de l’imaginari col•lectiu i del relat històric. Un bon exemple és ‘Partisanas. La mujer en la resistencia armada contra el fascismo y la ocupación alemana (1936-1945)’ (Virus Editorial, 2015), que s’edita en castellà per tercera vegada. La periodista, historiadora i cineasta Ingrid Strobol tracta de lluitadores com Hannie Schaft, una de les terroristes més buscades per la Gestapo als Països Baixos, o Niuta Tejtelbojm, una jove jueva perseguida pels nazis a Varsòvia. Durant la Guerra civil espanyola, l’exèrcit de Franco s’havia d’enfrontar a milicianes de 17 anys. Strobol recorda que moltes resistents van patir un triple estigma: el de ser comunista, jueva i dona, o fins i tot estrangera. I que van haver de combatre els rols masclistes inserits en la seva pròpia lluita. La versió espanyola inclou un encertat epíleg de Dolors Martín sobre combatents anarquistes.

Cap al feminisme resurgent del segle XXI

portada-page-001De la selecció que hem preparat, ‘Fortunas del feminismo’ (Traficantes de Sueños, 2016), de Nancy Fraser, és el llibre més centrat en els moviments feministes. La teòrica nord-americana concep el llibre en tres actes. El primer analitza un “feminisme insurgent”, de la “segona onada” dels 60 i 70. Posteriorment, Fraser tracta d’un “feminisme domesticat”, en ple neoliberalisme, que s’endinsa des d’un pla més cultural en les polítiques de reconeixement i de les identitats. Per acabar, parla dels feminismes de tercera fase: els anomena “feminisme resurgent” i creu que han de treballar amb altres moviments igualitaris per posar l’economia sota el control democràtic. L’assagista es pregunta si la crisi profunda que vivim ens ha de portar a ser més defensives o és una oportunitat de transformació. I proposa superar la noció d’igualtat entesa des de l’òptica més liberal per aconseguir la plena paritat de participació, una igualtat amarada de democràcia radical.

Maternitats subversives

untitledHi ha mares subversives, però… pot subvertir-se la maternitat exercint el rol de mare? A ‘Maternidades subversivas’ (Txalaparta, 2015), l’artista María Llopis entrevista dinou persones que qüestionen la maternitat des de diferents perspectives. Al llarg d’aquesta sèrie de converses disteses, l’autora posa les seves cartes sobre la taula. El llibre repassa els parts desmedicalitzats i parts orgàsmics, la maternitat com un estadi més de la sexualitat, els avortaments autogestionats, les tetes compartides i anticapitalistes, les maternitats remunerades, mares de la terra i de l’art del porno, les mapaternitats ‘trans’, la maternitat trans-hack-feminista, la criança ‘queer’ i compartida, el matriarcat… L’autora ofereix un recorregut per diverses vivències, pràctiques i discursos que polititzen i sexualitzen la maternitat, que la desvinculen de la biologia i la resignifiquen, omplint el mateix concepte amb opcions imprevistes pel patriarcat i, fins i tot, fent-lo explotar.

La Transició ‘trans’

TRANSBARCELONASTransbarcelonas. Cultura, género y sexualidad en la España del siglo XX’ (Bellaterra, 2016), de Rafel M. Mérida Jiménez, contextualitza les representacions de la transexualitat o el travestisme al llarg del segle XX. Ho fa a partir d’una tesi diàfana: la Transició política espanyola va ser molt ‘trans’ per molts motius, encara que s’hagi intentat amagar o ignorar. En aquell període de discursos pactistes i prudents també van sorgir propostes polítiques i culturals trencadores. I l’autor desgrana les iniciatives culturals nascudes a Barcelona i alguns dels seus barris més canalles. En l’apartat “Las Ramblas Mariconas”, Mérida recorre els personatges i icones ‘trans’ del moment i traça, per exemple, la relació entre dues figures clau de la dècada dels setanta: el pintor José Pérez Ocaña i Nazario Luque Vera, que l’autor anomena “el creador de còmic gai, ‘queer’ o simplement ‘maricón’ més important d’Espanya del segle XX”.

Una història d’amor amb princesa i sense príncep blau

books4_5441Quan seleccionem contes per les nostres criatures des d’una mirada feminista, les històries de princeses, gripaus i salvacions triomfals són les primeres a ser descartades. Ara bé, quan una història d’amor té com a protagonista una princesa, i no apareix el príncep blau, la cosa canvia. ‘La princesa Li / Princess Li’ (Egales, 2012) és una faula escrita en castellà i en anglès per Luis Amavisca, il•lustrada amb les aquarel•les de colors intensos d’Elena Rendeiro. Aquest conte ens parla d’un romanç entre la filla d’una noble família reial xinesa i una jove valenta que ve de terres llunyanes. I tot i que no és de bon gust revelar els finals, aquesta vegada està justificat: és una història d’amor entre dones amb final feliç.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Llibres de contraban

Llibres de contraban és un bloc de pensament crític impulsat per l’Espai Contrabandos, un espai situat al barri del Raval, a Barcelona, que agrupa editorials independents que publiquen llibre de pensament crític i dinamitzen activitats culturals. En el bloc s'hi troben propostes literàries transformadores, novetats d’assaig crític i relats sobre les activitats, en molts gèneres i formats. Periòdicament, també s’hi inclouen articles d’opinió de les editorials independents. Llibres de contraban s’adreça a un públic no conformat, no resignat, per qui llegir és somiar (i fer possible) un món millor.

El blog és coordinat pel periodista Ignasi Franch.

Cerca al blog