Trenta-un llibres de no ficció per estimular el contraban d’idees (i 3 propostes per a la mainada)

critic_assaig02Després de les deu recomanacions literàries, us hem preparat un llistat complet de llibres, predominantment d’assaig, que tenim a l’Espai Contrabandos i que no us podeu perdre aquest Sant Jordi. Són trenta-quatre títols d’editorials independents sota el paraigua del pensament crític: apunts històrics i antropològics, assaigs sobre filosofia i pensament polític i econòmic, reculls d’articles sobre els moviments socials, manifestos feministes i algunes sorpreses més. Us proposem títols que tracten dels feminismes i de la nova esquerra, de l’hegemonia neoliberal i les alternatives a aquest model. També s’aborda l’existència d’un altre gihadisme, s’indaga en la cultura ‘queer’ o es reflexiona la postmodernitat. Les criatures també tenen un lloc en aquest rànquing, tot i que els hem estalviat l’assaig.

Alteritats, identitats

Civilización y barbarie‘ (Bellaterra), del prestigiós historiador i antropòleg senegalès Cheikh Anta Diop, parteix d’un qüestionament a l’existència de la civilització i de la barbàrie. Qui és què i què es vol aconseguir sent una cosa o l’altra? El llibre ha estat traduït al castellà per Albert Roca.

El professor d’història d’origen camerunès Achille Mbembe travessa amb ‘Crítica de la razón negra‘ (Ned Ediciones) tres moments de la història del concepte i el subjecte “negre”: l’inici de l’esclavisme, les primeres revoltes i independències i finalment, l’època actual, el que ell anomena “la privatització del món”.

Figuras de la dominación‘ (Horsori) inclou textos d’autors com ara Javier de Lucas, Pere Vilanova o Ángeles Perona. Al llarg del volum, es reflexiona sobre quines velles i noves formes de dominació es detecten en el present i com es poden combatre.

L’investigador de Filosofia Política Lorenzo Bernini proposa a ‘Apocalipsis queer‘ (Egales) una mirada a els corrents més antisocials de la teoria ‘queer’, en contraposició a les versions més progressistes i positivitzades de, per exemple, Michel Foucault o Judith Butler.

El llibre coral ‘Múltiple yihad múltiple‘ (Oozebap) aprofundeix en el concepte que s’han apropiat alguns grups extremistes, tant islamistes com islamòfobs, i recupera el context del missatge alcorànic: la gihad com a esforç individual i lluita col·lectiva.

El concepte d’identitats híbrides es desplega al número 10 de la revista d’art i pensament ‘Bostezo‘. S’hi inclouen entrevistes al sociòleg César Rendueles i la filòsofa Soledad Arnau.

Pensament polític i històric

A ‘La paradoja democrática‘ (Gedisa), la politòloga Chantal Mouffe desenvolupa el seu tema estrella: la complexitat de la democràcia. La tesi del llibre rau en la constatació de la impossibilitat d’eradicar el conflicte en la democràcia moderna i en els perills de voler assolir el consens a qualsevol preu.

El filòsof marxista Domenico Losurdo s’endinsa a ‘Antonio Gramsci: del liberalismo al comunismo crítico‘ (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo) en l’evolució política i ideològica d’un filòsof i polític cabdal.

A ‘El significado de la Segunda Guerra Mundial‘ (La Oveja Roja), el teòric trotskista Ernest Mandel analitza des d’una perspectiva marxista el conflicte bèl·lic entre l’Eix i els aliats.

David Algarra Bascón, autor d’El comú català‘ (Potlatch), para atenció a la història dels que no surten a la història. Recupera conceptes com ara “el comú”, que en l’època medieval es referia al conjunt de veïns d’un terme, parròquia, vila o ciutat i posa el focus en les persones, més enllà dels poders que regien a cada moment històric.

L’historiador Perry Anderson recorre els orígens, la consolidació i els resultats de la idea postmoderna a ‘Los orígenes de la posmodernidad‘ (Akal). Aquest terme ha anat acumulant significats possibles i connotacions, amb Frederic Jameson com el teòric que més l’ha treballat.

El periodista de ‘Crític’ Sergi Picazo entrevista Xavier Domènech, historiador i diputat per En Comú Podem, a ‘Camins per l’hegemonia‘ (Icaria Editorial). L’obra ens fa reflexionar sobre l’hegemonia, la cultura, la política i el poder que amaga la nostra història.

El llibre de filosofia La política y el mal (Laertes) de Germán Londoño Carvajal, tracta d’un binomi: política i mal. Aborda els problemes generats per la violència política i el seu imaginari simbòlic.

El llibre col·lectiu ‘Devenir casta‘ (Pensaré Cartoneras) és una recopilació inèdita de veus de les lluites de base a l’Uruguai, Bolívia, Mèxic, l’Argentina i Veneçuela. S’analitzen els governs progressistes des de l’òptica de la construcció d’autonomies.

A ‘La verdad sobre el caso Lafarge‘ (Ediciones del Serbal) José Ramon Bertomeu s’endinsa en el paper que va tenir la justícia en el cas de Marie Lafarge, condemnada per l’enverinament del seu marit. En paraules d’un periodista de l’època, “la veritat és més estranya que la ficció”.

Movimiento obrero y sindicalismo‘ (Yulca) és un compendi de vint articles que el dirigent socialista francès Jean Jaurès va publicar al diari ‘L’Humanité’. Molts dels articles es tradueixen per primera vegada al castellà i versen sobre el món del treball, el sindicalisme, el dret a vaga o el sufragi universal.

L’editor Jose Mari Esparza Zabalegi és l’autor de ‘Nuestro pueblo despertará. David Jaime y la República vasconavarra‘ (Txalaparta). El llibre s’endinsa en la figura del tafallès David Jaime (1887-1949), un dels personatges més interessants del republicanisme basconavarrès, compromès amb una Navarra laica, republicana, d’esquerres i ‘euskaldun’. És el testimoni d’una generació ocultada per tots els actors polítics.

A ‘Las terapias placebo‘ (Pamiela), Eduardo Aznar analitza històricament l’anomenat “efecte placebo”. Constata el poc coneixement que existeix sobre l’efecte que produeix aquest recurs que, per algunes persones, resulta miraculós.

El periodista José Martí Gómez fa una crònica personal sobre la seva professió a ‘El oficio más hermoso del mundo‘ (Clave Intelectual). L’autor entrellaça reflexions sobre com fer bon periodisme amb una crònica de la política espanyola les darreres dècades.

Nos quieren más tontos. La escuela según la economía liberal‘ (El Viejo Topo), de Pilar Carrera Santafé i Eduardo Luque Guerro, és un examen a la natura del sistema educatiu, les seves intencions i mancances. Critica un model educatiu pensat per satisfer les necessitats empresarials.

Feminismes i violències

La revista feminista ‘Pikara Magazine‘ edita ‘Cara B. Violencias normalizadas y silenciadas‘, un recull d’articles que inicia així: “Estàs segura que mai has viscut una agressió sexual?”. El compendi pretén obrir el focus més enllà de les víctimes de violència de gènere en la parella heterosexual i mostrar altres expressions de dominació heteropatriarcal que són sovint normalitzades.

Manifiesto para cyborgs‘ (Puente Aéreo Ediciones Canoa), de la biòloga i filòsofa Donna J. Haraway, va ser publicat originalment al 1985 i revisat al 1991. És un alegat del feminisme militant que creua la filosofia amb la ciència ficció i, sobretot, trenca prejudicis.

Una condena compartida‘ (Tierra de Nadie Ediciones), escrit a tres veus, és un estudi de cas sobre la criminalitat de les dones des d’una òptica feminista. Parteix d’una anàlisi a les polítiques penitenciàries a la Comunitat de Madrid.

El robo del espacio femenino‘, d’Esther Borrell i Rosell (Col·lecció de gènere GEA-5), és un assaig que recorre les formes de despossessió que s’han anat dirigint contra les dones al llarg de la història: dels seus drets, dels seus cossos, i un llarg etcétera.

Economia i ecologisme

A ‘La razón neoliberal. Economías barrocas y pragmática popular‘ (Traficantes de Sueños), Verónica Gago descriu el neoliberalisme com una complexa tecnologia de govern, no com una doctrina homogènia i compacta. A la pràctica, això implica ser conscients dels múltiples nivells en el qual opera. El llibre analitza pràctiques des d’abaix (fires, “villas”, etcètera) i les analitza en el context econòmic actual.

Virus Editorial ens proposa una lectura imprescindible: ‘La gran transformación. Crítica del liberalismo económico‘. L’autor és Karl Polanyi, un especialista en antropologia econòmica i referent de la crítica a l’ordre neoliberal. En aquest clàssic, interpreta l’emergència del feixisme al segle XX com un moment autoritari del capitalisme neoliberal per reformar l’economia de mercat, en contra de les institucions democràtiques.

L’enginyer industrial Ramon Sans Rovira signa un nou llibre, ‘La darrera oportunitat. La transició energètica del s. XXI‘ (Octaedro). Al volum, defensa de la viabilitat tècnica i econòmica de l’ús de les energies renovables, a més de la seva capacitat de convertir-se en alternatives reals al model dels combustibles fòssils.

El nou número d’Alternativas Económicas, ‘Los economistas críticos saltan a la política‘, es pregunta: tenen marge aquests economistes per canviar les coses? La revista inclou una entrevista a Judy Wajcman, sociòloga i professora de la London School of Economics.

Si us agrada cultivar aquest és el vostre manual: ‘Multiplicar las plantas del huerto y el jardín‘, de Brigitte Lapouge-Déjean (La Fertilidad de la Tierra). És un llibre per aprendre, pas a pas, com multiplicar les plantes que més t’agraden.

Art social

Cric, educació i transformació social‘, d’Art Social Neret, fa un tribut al projecte pedagògic de l’Ateneu Popular de Nou Barris a través d’un llibre que recorre la seva gestió i organització. Sobretot detalla les experiències realitzades a l’Escola del Circ Social.

El col·lectiu Els Cuscusians, fruit d’un intens treball amb la Fundació Joan Miró, ha creat ‘Quadern 3615‘, onze accions artístiques a partir de l’imaginari de l’artista català. És una forma lúdica i alhora rigorosa d’acostar-se a la seva obra.

Tres propostes per a la mainada

Quan perdem la por. Un conte inspirat en la lluita de la PAH‘ (Pol·len EdicionsComsoc) és un conte infantil amb il·lustracions de Joan Turu i text de Lúa Todó que explica, amb ulls d’una nena de set anys, què significa un desnonament i com s’impedeix gràcies a la força popular i veïnal.

Formigues a l’aspiradora‘ (Piscina, un Petit Oceà), de Joan Camises i Marta Contreras, situa en un nou escenari les protagonistes de Formigues a la cuina, ara en ple estiu.

Ana Burgos Baena escriu la història de ‘Furinuka‘ (Veus amb Veu), una nena que té la pulsió d’escriure però sovint es troba amb un fenomen estrany: quan es posa furiosa, s’arrenca els cabells. Es tracta d’una bona al·legoria sobre la gestió de la ràbia en els infants.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Llibres de contraban

Llibres de contraban és un bloc de pensament crític impulsat per l’Espai Contrabandos, un espai situat al barri del Raval, a Barcelona, que agrupa editorials independents que publiquen llibre de pensament crític i dinamitzen activitats culturals. En el bloc s'hi troben propostes literàries transformadores, novetats d’assaig crític i relats sobre les activitats, en molts gèneres i formats. Periòdicament, també s’hi inclouen articles d’opinió de les editorials independents. Llibres de contraban s’adreça a un públic no conformat, no resignat, per qui llegir és somiar (i fer possible) un món millor.

El blog és coordinat pel periodista Ignasi Franch.

Cerca al blog