26/11/2015 | 01:49
La generació que va viure l’adolescència a principi dels noranta recordarà de ben segur el popular anunci de l’Scattergories. Refresquem la memòria. Era l’any 1992. Al començament del vídeo, veiem un senyor que avui catalogariem com un ‘nerd’ de manual que, tot indignat, abandona una distesa reunió d’amics. “Es mi Scattergories y me lo llevo”, diu mentre camina amb pas ferm pel jardí d’un d’aquells adossats que vam descobrir gràcies a les ‘sit-coms’ nord-americanes de l’època. Finalment, la resta de jugadors acaben plegant-se a les regles del propietari del joc i pronunciant una frase que ha quedat inserida en la memòria col·lectiva d’una generació.
–Aceptamos baaarcooo.
–Como animal acuático?
La política catalana actual pot semblar molt complicada d’entendre per als no iniciats. Mas, la CUP, el procés, la impossibilitat d’escollir President, les negociacions, els escenaris de futur… El cas, però, és que tot és bastant més senzill del que sembla. El moment actual, bàsicament, pot resumir-se la perfecció amb els trenta segons que dura l’anunci de l’Scattergories. En aquest cas, però, no parlem d’un joc de taula, sinó del procés sobiranista. L’Scattergories és meu i me l’emporto si vull. El procés és meu i si no jugueu com jo vull… doncs no jugo.
En aquesta clau cal llegir els moviments efectuats durant les últimes setmanes per destacats dirigents de Convergència Democràtica com Andreu Mas Colell o Francesc Homs, qüestionant la continuïtat del procés. O accepteu ‘barco’ com animal de companyia o… “Es mi Scattergories” i me l’emporto. En altres paraules: o accepteu investir Artur Mas, o Convergència es despenja. Bye bye sobiranisme. Hola pacte amb l’Estat. Benet Salellas en parlava ahir en aquesta entrevista i ho qualificava “de dinàmica perversa”: “la por a que CDC baixi del procés” ha condicionat la política de tot l’independentisme.
Així doncs, encallades les negociacions i vist que el Pressing CUP tradicional no funciona, CDC ha decidit passar a la fase dos: activar la sempre temuda carta “Sense Convergència no hi ha independència”. Les classes mitjanes són imprescindibles pel procés, i aquestes les ha mobilitzat Artur Mas. Si Artur Mas no hi és, adéu classes mitjanes i adéu procés. Com si les classes mitjanes estiguessin genèticament programades per votar només CDC… En tot cas, aquest és el relat que propaguen els poderosos altaveus dels creadors d’opinió afins al ‘masisme’. Per tant, toca que la CUP accepti ‘barco’. En aquest cas, el ‘barco’ conduït per Mas. Sí: les metàfores marineres te les trobes quan menys t’ho esperes.
Aquest Pressing CUP invers pot ser molt més efectiu que el Pressing CUP tradicional, perquè canvia completament el marc. Si assumim aquest relat, la investidura de Mas ja no és un conflicte sobre el lideratge del procés sobiranista, sinó sobre la pròpia existència del procés en sí. I la CUP, si bé no ha compartit del tot el relat del procés, hi ha jugat. L’esquerra independentista ha cavalcat i crescut sobre el marc de la transversalitat sobiranista. I si ara aquest marc se’n va a rodar, se’n pot ressentir de forma directa o indirecta. Per tant, s’ho pensarà molt abans de forçar qualsevol escenari. El debat del proper dia 29 pot ser important per captar el tremp de l’organització.
L’anunci de l’Scattergories acabava amb una altra frase que va fer fortuna. En un gag bastant políticament incorrecte, una de les jugadores femenines llegeix la targeta: “con la P, animales de compañía”. I el protagonista nerd afirma, amb cara de viciós i mirant-la directament als ulls: “Pulpo”. La resta de jugadors, davant de la possibilitat que la partida finalitzi abruptament, acaben acceptant ‘pulpo’.
Els pops, però, són bèsties de molt difícil domesticar: llefiscosos, incontrolables i amb tentacles que arriben a tot arreu i tot ho escanyen. La CUP potser acabarà acceptant ‘Pulpo’, però ha de tenir en compte que aquests animals, de tant en tant, deixen anar una càrrega de tinta negra que tot ho empastifa. Investir Mas vol dir arriscar-se a que la brutor del pop t’esclati a la cara sense garanties d’assolir la independència. La pregunta clau que es farà la CUP els pròxims dies: val la pena arriscar-se?
