09/10/2014 | 08:00
Em puc contagiar d’Ebola per un esternut? El virus mutarà i exterminarà desenes de milers de persones? Ebola és sinònim de sentència de mort? Qualsevol metge, religiós, antropòleg o cooperant que hagi treballat per contenir una epidèmia d’Ebola us dirà que són dues emergències en una: l’epidèmia del virus i l’epidèmia de la por. Espanya té els mitjans sanitaris, el personal mèdic i el material suficient per contenir la primera. La segona depèn de les autoritats, dels mitjans de comunicació i de cadascú de nosaltres.
També, qualsevol metge, religiós, antropòleg o cooperant que hagi treballat o estudiat l’Ebola reaccionarà amb prudència a les preguntes sobre la malaltia. D’on ve? Per què de vegades mata joves forts i sobreviuen nens de pocs mesos o ancians dèbils? Hi ha moltes coses que encara no sabem del virus. En aquests darrers mesos, he rebut com a resposta molts “no ho sé” o “no se sap ben bé” refrescants. Perquè és normal que no ho sapiguem tot.
La prudència em sembla una virtut necessària en situacions com l’actual. Quant més coneixement i experiència té la persona amb qui parles, més prudent acostuma a ser en qüestions que se’n van del seu camp. I l’Ebola, probablement perquè és una malaltia que fins ara no matava molt —fins abans d’aquesta crisi havien mort unes 1.500 persones des de 1976— i a més ho feia en zones pobres i llunyanes del món ric, no s’havia estudiat tant com altres virus.
Les coses que sí sabem del virus
Però tot i que hi ha coses que no se saben, n’hi ha d’altres que sí. I aquí no val la prudència ni l’alarmisme. Hem de ser ferms. Tots. Sabem com es contagia l’Ebola. El virus es transmet entre humans a través d’un contacte molt directe amb els fluids corporals d’una persona infectada amb clars símptomes de la malaltia (i la febre baixa no és un símptoma clar). Els més contagiosos són la sang, els fems i els vòmits. També s’han detectat traces del virus a la llet materna, l’orina i el semen. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat recentment un comunicat on explicava que, en un home que hagués superat l’Ebola, el virus podia romandre al semen de 70 a 90 dies. Segons diversos estudis, la saliva, la suor i les llàgrimes també podrien tenir cert risc, tot i que només quan l’estat de la malaltia estigués molt avançada.
El virus també es pot transmetre per contacte amb objectes contaminats després d’estar en contacte amb el malalt o els seus fluids o el cadàver d’un mort per Ebola. L’OMS insisteix en què el virus no es transmet per l’aire. Només si una persona molt malalta esternudés o vomités tan fort que unes gotes anessin a parar a la boca o una ferida oberta d’una altra persona, podria produir-se un contagi. I llavors no estaríem parlant de transmissió per l’aire pròpiament. Les especulacions que el virus podria mutar i contagiar-se per l’aire són només això: especulacions sense cap base científica.
Tampoc cal prudència per altres coses que ja sabem. La por que té part de la societat espanyola pel contagi de la dona de Madrid, és una realitat des de fa mesos a tres països africans. La diferència és que a Sierra Leona, Libèria i Guinea, la por va acompanyada d’una epidèmia desbocada que ha matat almenys 3.879 persones i n’ha contagiat més de 8.000 segons l’informe Ebola Response Roadmap Situation publicat per l’OMS. De fet, podeu agafar amb pinces aquestes xifres. Els sistemes sanitaris d’aquests tres països africans estan tan col·lapsats que molts dels infectats moren als passadissos dels hospitals —on fa setmanes que no hi ha llits suficients—, a la porta del centre sanitari, que no els pot acollir, o directament a casa seva. Quan això passa, els familiars enterren clandestinament els seus morts per evitar l’estigma entre els veïns. Ningú analitza la sang d’aquests morts per saber si han mort d’Ebola o d’una altra malaltia.
De fet, i ben pensat, potser sí cal prudència per llegir les xifres de morts i infectats d’Ebola a l’Àfrica. Però aquesta és un altre tipus de prudència.
