10/11/2014 | 18:52
“Quan anem junts avancem més i millor”. “Si això surt bé és mèrit de tots, si no surt bé és culpa meva”. Aquestes frases les va pronunciar ahir Artur Mas. Era el 9N. Primera persona del plural per enviar un missatge clar d’unitat. La unió fa la força. La unitat és la paraula que més ha utilitzat Mas les darreres setmanes, sobre tot quan semblava que es trencava la “porcellana fina”. Era la seva manera de “cridar a l’ordre” a la resta de partits pro consulta perquè el nou 9N es pogués celebrar tal i com Mas volia. ERC, ICV-EUiA i CUP amb més o menys recances van optar per la generositat.
La posada en escena que va fer Artur Mas ahir al centre de premsa a quarts d’onze de la nit va ser exactament la contraria a la que expressava quan parlava. Res d’unitat. Individualisme. La col·lectivitat quedava per un altre dia que li convingués més al president de la Generalitat, potser per quan toqui proposar una llista unitària encapçalada per la seva persona.
Oportunisme del Govern?
Artur Mas va comparèixer només acompanyat de la vice-presidenta Joana Ortega, que es va passar hora i mitja sentit-lo parlar a en quatre idiomes a mig metre d’ell. Curiós. Ni rastre de les altres forces que es van deixar la pell per celebrar la consulta encara que no fos exactament tal i com ells desitjaven. Estava prevista la intervenció de Mas? Per la reacció de sorpresa de la premsa sembla que no. Va decidir el Govern canviar de plans quan van veure que els nombre de votants el podien considerar un èxit i que era un moment per treure pit i apoderar-se de la jornada? Sembla que sí. Van avisar a la resta de partits que estaven a favor de la consulta de que es faria aquesta intervenció? Pels comentaris que es van poder veure a la xarxa sembla que no sabien res. Tot apunta a un acte d’oportunisme del Govern.
Dues imatges antagòniques
El president que estava radiant va decidir capitalitzar l’èxit en comptes de compartir-lo. La cara d’Oriol Junqueras a l’entrevista amb Ana Pastor al programa El Objetivo de La Sexta era un poema. Una imatge antagònica a la de Mas. Junqueras estava sol, seriós i semblava capcot. Mas estava rodejat de càmeres, somrient i pletòric. Qui va posar de forma clara sobre la taula l’objectiu de la independència? ERC o CiU? Junqueras o Mas?
La premsa esperava expectant els resultats finals de la votació, però Mas va sortir per dir que es donarien al cap d’una hora i va aprofitar per fer un balanç del 9N, ja en clau electoral. En una jornada on la força estava en les imatges col·lectives i en el desig de compartir l’emoció Artur Mas va optar per l’egoisme. La valoració del 9N la va realitzar sol sense els seus companys de viatge, els que en els moments complexos li van fer costat. Mas fins ahir sempre va voler fer veure que tots anaven junts. I això va quedar palès en diferents imatges al Palau de la Generalitat on els partits pro-consulta li feien costat quan intervenia. Ahir com deia Pujol, això no tocava.
En comunicació la coherència és fonamental. I ahir la dissonància de Mas va ser total. Predicava una cosa i feia la contraria. I els gestos sovint parlen tan fort que no ens deixen escoltar les paraules. Els gestos de Mas van ser molt sorollosos i la unitat i la generositat van desaparèixer el pitjor dia possible.
I la veu dels voluntaris?
Però Mas no només va menystenir els seus companys de viatge i per tant a moltes de les persones que van anar a votar. Va ser poc generós també amb els voluntaris. Ahir també era el seu dia. Els hi va agrair la seva feina només començar, però tocava algun gest més. Sense els voluntaris res del que va succeir ahir hagués estat possible. Alguns voluntaris potser no els hi calia cap altra recompensa, però el Govern com agraïment hauria hagut de donar-los veu. La imatge de dos voluntaris, per exemple el més jove i el de més edat, a l’escenari podent expressar la seva il·lusió i fent-se una abraçada amb Mas i la resta de representants dels partits pro-consulta hagués estat una manera molt més apoteòsica i justa d’acabar un dia tan especial per molts catalans. Però Mas sempre ha deixat clar que era ell qui portava el timó. I ahir, 9N, va decidir deixar els seus mariners “a terra”. Curiosa manera de seguir el camí a Ítaca.
