Amb l’1,3% dels beneficis de Gas Natural, Endesa i Iberdrola es pot acabar amb la pobresa energètica

Ocupació d'oficines de Gas Natural, Agbar i Endesa per exigir solucions contra la pobresa energètica al novembre passat / SERGI PUJOLAR

Ocupació d’oficines de Gas Natural, Agbar i Endesa per exigir solucions contra la pobresa energètica al novembre passat / SERGI PUJOLAR

Un 9% de les llars de l’Estat es declaraven l’any 2012 incapaces de mantenir la llar a la temperatura desitjada, segons el darrer estudi de ‘Pobresa energètica a Espanya’ realitzat per l’Asociación de Cencias Ambientales. Això vol dir que un 9% de llars a l’Estat (1,67 milions de llars) passen fred de manera sistemàtica. La sensació de fred permanent pot tenir conseqüències realment dures. La salut se’n pot veure molt afectada, no només per l’augment de malalties com refredats o grips, sinó per un debilitament general que pot portar –o agreujar- moltes altres dolències. A més a més, cal tenir present que la pobresa energètica no només porta a no tenir la llar a la temperatura adequada, sinó que sovint té implicacions higièniques degut a l’alt cost d’utilitzar aigua calenta. La combinació d’aquests dos factors -manca d’higiene i sensació de fred permanent- pot comportar diversos problemes greus de salut a mig termini. Malauradament, el problema encara s’agreuja més quan aquest problema afecta gent gran. I és precisament aquest col·lectiu –jubilats amb pensions baixes-, un dels més afectats per la pobresa energètica.

En vista d’aquesta crua realitat, sembla urgent trobar una solució a la pobresa energètica. El Síndic de Greuges ha demanat una treva hivernal. A Catalunya hi ha en marxa una ILP contra la pobresa energètica i els desnonaments. Ara bé, és viable reduir a zero la pobresa energètica? Quin cost hagués tingut evitar la pobresa energètica l’any 2012? Per fer una estimació d’aquest cost cal tenir en compte les següents dades:

– Les llars van pagar al 2012 –entre llum i gas- 95 euros al mes de mitjana.

– La temporada de fred dura uns 3 mesos.

– Al 2012 hi havia 18,5 milions de llars a l’Estat, segons una interpolació en base a les dades de 2011 i 2013 de l’INE. 

Amb totes aquestes dades, i assumint que les llars afectades haurien de rebre una subvenció -de mitjana- del 50% de la factura per tal d’acabar amb la pobresa energètica (algunes llars necessitaran una subvenció del 80% i d’altres del 20%), haguessin sigut necessaris 237 milions d’euros per haver evitat la pobresa energètica durant l’hivern de l’any 2012 (és a dir, aproximadament, un 50% de la factura de 3 mesos de l’1,67 milions de llars afectades). Un cop feta aquesta estimació, hauríem de preguntar-nos: d’on haguessin pogut sortir aquests 237 milions d’euros? El més lògic, hagués estat que part d’aquest cost anés a càrrec de l’administració pública i una altra part anés a càrrec de les principals empreses del sector.

La contribució de l’Estat podria consistir en suprimir l’IVA –i altres impostos- de les factures de llum i gas d’aquestes llars durant el període de fred. Aquesta simple mesura hagués suposat una contribució inicial d’uns 82 milions d’euros (aproximadament, el 21% dels 3 mesos de factures de l’1,67 milions de llars afectades).

Així doncs, les grans empreses del sector haguessin hagut de contribuir només en 155 milions d’euros. Suposen 155 milions d’euros un gran cost per les grans empreses del sector energètic?

Un 1,3% dels beneficis d’Endesa, Gas Natural i Iberdrola

Edifici de Gas Natural a Barcelona / BERT KAUFMANN

Edifici de Gas Natural a Barcelona / BERT KAUFMANN

Si mirem els resultats operatius de les tres grans empreses del sector energètic –Endesa, Gas Natural i Iberdrola- l’any 2012, veiem que van obtenir uns resultats positius de 4.418 milions d’euros, 3.064 milions d’euros i 4.379 milions d’euros respectivament. Les tres grans empreses energètiques de l’Estat van obtenir uns beneficis (*) de 11.861 milions d’euros en total l’any 2012. Si es repartissin aquests 11.861 milions entre els 18,5 milions de llars de l’Estat, cada llar rebria 641 euros. Això vol dir que la factura mensual podria haver estat de 30 euros mensuals enlloc dels 95 euros que es van pagar al 2012 (reduir els beneficis de les empreses energètiques a través de descomptes uniformes en el consum a les llars seria una mala idea). Aquesta xifra és tan elevada que costa d’entendre la seva magnitud. És per això que és útil comparar-la amb dades que poden resultar més comprensibles:

– El mateix any 2012, els pressupostos de l’Estat van destinar 1.407 milions d’euros a la llei de dependència. És a dir, tres grans empreses energètiques van obtenir un marge que suposa 8,5 vegades el que l’Estat va destinar per ajudar als qui necessiten ajuda per dur a terme les tasques bàsiques de cada dia.

– El salari mínim interprofessional de 2012 era de poc menys de 9.000 euros anuals. Per tant, amb els beneficis d’aquestes tres empreses es podria haver pagat el salari mínim interprofessional a més d’1,3 milions d’aturats.

– Aquestes tres empreses tenen en total 69.780 treballadors -22.807 Endesa, 16.323 Gas Natural i 30.650 Iberdrola. Això vol dir que aquestes tres empreses van obtenir, de mitjana, 170.000 euros de plusvàlua per treballador (19 vegades el salari mínim interprofessional).

Finalment, un cop aquesta xifra ha estat posada context, és més fàcil comparar-la amb el cost que hagués suposat per aquestes empreses energètiques haver evitat la pobresa energètica al 2012: assumir uns costos de 155 milions d’euros hagués comportat –només- una reducció del resultat operatiu de l’1,3%.

Acabar amb la pobresa energètica

L’Estat hauria de deixar de cobrar l’IVA en les factures de llum i gas a les llars afectades durant el període d’afectació, i les tres grans empreses energètiques han de sacrificar un 1,3% del seu resultat operatiu. Està clar que les llars afectades per la pobresa energètica –i els beneficis de les empreses del sector- varien amb els anys i que per tant, aquest 1,3% no és una xifra fixa. Ara bé, sembla prou clar que resoldre la pobresa energètica suposa un cost ridícul a les grans empreses del sector.

Així doncs, l’administració pública no hauria de vacil·lar gens a l’hora d’exigir a aquestes empreses que col·laboressin amb l’1,3% dels seus beneficis –o el percentatge que toqui cada any- per combatre la pobresa energètica. Convé recordar que aquestes empreses són responsables de subministrar un servei públic als ciutadans i que controlen l’oligopoli energètic que els va cedir l’Estat a finals dels anys 90.

El sector energètic era un sector controlat per l’administració pública que, al llarg dels 90, va ser privatitzat sota el pretext d’augmentar la competència. Les raons que es van donar per privatitzar el sector van ser que deixant aquestes empreses en mans privades augmentaria la competència entre elles i això portaria a una millora en l’eficiència i a una caiguda de preus. Sembla prou clar que gairebé 20 anys després d’aquest procés de privatitzacions això no ha succeït. És prou evident que els preus no han caigut, i en vista del marge que tenen aquestes empreses, també és prou evident que la competència no ha arribat. Per tant, és més que pertinent que l’administració pública reguli el sector per tal d’assegurar un servei energètic mínim als ciutadans.

Finalment, més enllà de l’1,67 milions de llars afectades per la pobresa energètica, caldria que ens preguntéssim:

1. Té sentit que un bé de primera necessitat com és l’energia tingui l’IVA (que és l’impost menys progressiu de tots) més elevat possible?

2. Té sentit que les tres principals empreses energètiques –responsables de proporcionar un bé de primera necessitat als ciutadans- obtinguin aquests resultats operatius?

(*) El resultat operatiu són els beneficis abans d’incorporar els ingressos i despeses atípiques i financeres.

Xavier Sobrepere és enginyer industrial i estudiant de doctorat a l’IESE Business School. Publica al seu blog Data’n’Discussion

 

Un comentari
  • Tarrako 29 de desembre de 2014 - 14:04

    “1. Té sentit que un bé de primera necessitat com és l’energia tingui l’IVA (que és l’impost menys progressiu de tots) més elevat possible?” Evidentment NO, una vergonya en un país governat per gent sense vergonya.

    “El sector energètic era un sector controlat per l’administració pública que, al llarg dels 90, va ser privatitzat sota el pretext d’augmentar la competència. Les raons que es van donar per privatitzar el sector van ser que deixant aquestes empreses en mans privades augmentaria la competència entre elles i això portaria a una millora en l’eficiència i a una caiguda de preus. Sembla prou clar que gairebé 20 anys després d’aquest procés de privatitzacions això no ha succeït.” Això la gent s’ho hauria de gravar amb foc al subconscient, la privatització no significa una millora del servei, almenys a Espanya-Catalunya, no sé si en països desenvolupats aquesta filosofia funciona millor, però aquí significa treure els màxims de beneficis amb la mínima inversió, sense parlar de la “negociació encoberta” de preus que hi ha entre diferents empreses.

    Molt recomanable el blog Data’n Discussion.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog