La guspira fotogràfica de Jordi Borràs

El pròxim 26 de maig farà un any de l’anomenat ‘efecte Can Vies’. Just l’endemà de les eleccions al Parlament Europeu, l’Ajuntament de Barcelona va decidir desallotjar i enderrocar aquest centre social okupat del barri de Sants, amb 17 anys d’història i un gran simbolisme per al moviment okupa. El fotògraf Jordi Borràs, col·laborador de CRÍTIC, ho va viure en primera persona, i avui inaugura una exposició fotogràfica on posa el seu objectiu en aquells sis dies de maig. Es titula “La guspira” i es podrà veure del 6 de març al 4 d’abril al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, en el marc del festival Enfocats de fotografia.

Les imatges de foc, disturbis i càrregues policials van monopolitzar les portades de la premsa catalana durant una setmana. Les mobilitzacions contra el desallotjament, de vegades pacífiques i sovint violentes, van ser contínues durant sis dies i van deixar un resultat de més de 200 ferits, i una setantena de detinguts. Jordi Borràs i la seva càmera hi van ser presents des del primer fins a l’últim dia. En aquest article, el mateix Borràs comenta sis imatges icòniques de l”efecte Can Vies’.

Una resposta inesperada

“Aquesta foto és de la manifestació que hi va haver la tarda del desallotjament. Sabent que Can Vies era un puntal del moviment okupa, m’ensumava que alguna cosa passaria. Però el que no podia suposar de cap manera és el volum que acabaria prenent tot plegat.”

Foto: Jordi Borràs

Dies de metxa curta

“La imatge és dels primers dies, vora la carretera de Sants. Cada dia hi havia manifestació i al final començaven els disturbis. Hi va haver dies en què la manifestació era totalment pacífica i semblava que no hi hauria violència, però de cop, per una acció molt puntual, la cosa s’encenia. Van ser dies de metxa curta. D’aquí ve el nom de l’exposició.”

Foto: Jordi Borràs

Rosa de Foc

“Quan hi havia avalots, la gent que hi participava es dividia en petits grups i seguir-los era molt complicat. Sants és ple de carrerons, hi ha llocs on les furgonetes dels Mossos ho tenen molt complicat per maniobrar. En aquest sentit, recordava molt el mite de la Rosa de Foc: un barri obrer amb estructura de barri obrer, molt més complicat de controlar policialment que no pas la quadrícula de l’Eixample. Per què no fotografio la cara? Bé, la meva feina no és fer de policia.”

can vies 3

Guerra de guerrilles

“La policia i els responsables d’Interior solen explicar que les persones que protagonitzen els disturbis són grups organitzats i gairebé paramilitars, que coordinen molt bé les seves reaccions. Però aquells dies d’’efecte Can Vies’ no va ser ben bé així. El primer dia potser sí que hi havia més organització, però la resta de la setmana va ser tot molt espontani.”

Can Vies 4

 La reacció veïnal

“Aquesta foto mostra l’altra cara de la moneda. Aquestes veïnes estaven molt alarmades perquè s’estava cremant un arbre sota casa seva. Hi havia tot tipus de reaccions, des de veïns indignats que deien de tot als manifestants fins a gent que s’hi solidaritzava. Tinc una escena gravada, del primer o segon dia de disturbis. Era a la carretera de Sants i plovia molt. Hi havia un cordó d’antidisturbis enorme, i tot era ple de barricades i contenidors cremant. De cop, enmig de la pluja, un veí va posar un amplificador a la finestra amb “L’estaca”, de Lluís Llach, a tot drap. L’estampa era espectacular.”

Foto: Jordi Borràs

 El dia de la bèstia

“Aquesta foto simbolitza el caos i la destrucció totals. És una escena absolutament surrealista del dia de la manifestació pel centre de Barcelona, la darrera que es va fer. De cop una parella –ella anava amb cadira de rodes– es va posar davant de la barricada a cridar contra la policia. La foto m’encanta perquè recull el punt de bogeria d’aquells dies.”

Can Vies 8

Reconstrucció

“El moment de la reconstrucció de Can Vies, un dissabte al matí després d’una setmana d’aldarulls, serà difícilment repetible. Hi havia moltíssima gent: avis, nens, agrupaments escoltes… Era una imatge molt diferent de tota la violència dels darrers dies, que segur que havia incomodat si més no una part del col·lectiu. Hi havia la sensació en l’ambient que el moviment okupa no era allò o no era només allò.”

Foto: Jordi Borràs

 La violència magnètica

“La violència genera cert magnetisme i enlluernament, però és fàcilment instrumentalitzable. En aquest cas va ser una violència emprada com a instrument de propaganda, perquè molts cops aquests col·lectius es troben que no hi ha altra manera de tenir incidència en els mitjans. I bé: el cas és que no solament es va parlar més de Can Vies en aquells dies que mai en la història, sinó que, agradi o no, el fet és que l’Ajuntament va aturar l’enderroc de Can Vies. Perquè no van actuar amb contundència els Mossos el primer dia? He estat en moltes manifestacions i he vist com la Brigada Mòbil, si ho vol, és capaç de contenir o dispersar milers de persones de forma efectiva. Perquè no va passar, això? Alhora, és obvi que el moviment okupa no es pot reduir a aquestes expressions de violència. Per això era important deixar clar tot l’aspecte més constructiu.”

Foto: Jordi Borràs

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog