Llistes i llestos. Una anàlisi crítica sobre la llista unitària ‘indepe’

El president Artur Mas i el cap de l'oposició Oriol Junqueras, durant la firma del pacte d'estabilitat al Parlament / CDC

El president Artur Mas i el cap de l’oposició Oriol Junqueras, durant la firma del pacte d’estabilitat al Parlament / CDC

Des de fa anys –no gaires; des de la crisi– hi ha la sensació que està passant una cosa important. És difícil saber què passa. En general, els mitjans convencionals no ho han descrit. En el que és un fet preocupant, i un indicador que, tal vegada, som en un canvi d’època radical, les descripcions s’estan fent fora d’uns mitjans tancats, propietat d’un subjecte important en aquesta crisi –la banca–, molts dels quals, relacionats amb els partits de govern locals, i gestionats, estadísticament, per una generació de periodistes que porta 35 anys cuidant tant les seves descripcions de la realitat que, a cops, acostumen a no coincidir amb la realitat. La realitat, de fet i si us hi fixeu, sembla que no coincideix amb l’agenda política i periodística espanyola i catalana. Ha quedat verbalitzada amb la crisi grega, un ‘max-mix’, una metàfora del que està passant. Què està passant?

El pacte democràtic europeu de 1945 –aquí, de 1978– ja no existeix. Hi ha un combat ferotge, desproporcionat, sense pietat, entre una lectura de la democràcia oberta, un eixamplament de la democràcia en allò polític, social i econòmic, i una lectura tan restrictiva de la democràcia que, de fet, ja no encaixa en aquest mot ni en aquest camp semàntic. Els estats, l’únic lloc on va ser possible la democràcia, ja no poden emetre política. No poden fer-ho si contradiu el punt de vista d’unes noves institucions no electes, no sotmeses a cap tipus de control efectiu, anomenades FMI, BCE i Comissió Europea. Tot això es fa amb l’excusa d’un deute privat, reconvertit en deute públic i que els estats han de pagar. De fet, el pagament del deute és la gran activitat dels estats, i l’únic modulador de les seves polítiques –austeritat, seguretat, restriccions de drets.

Això, i no crec que sigui ja opinable, és el que està passant al sud d’Europa. Saber-ho, estar informat d’aquest procés, ens hauria d’ajudar a valorar altres processos polítics. De fet, ens ajuda a veure que no hi ha altres processos polítics. Ens permet veure que la llista del president no ha de ser pas una llista per un procés independentista, sinó una lectura local del que està passant a Europa. El procés, de fet, mai no ha existit. El fet que la premsa l’hagi prestigiat o desprestigiat –és a dir, que hagi reconegut la seva existència, el fet que fos l’agenda política on l’única agenda política és una altra– és un indicatiu del caràcter patològic de la premsa local, més donada a transcriure declaracions que a validar-les. Des del 2012, any de la seva fundació, el procés no ha fet cap pas important. Ha servit per anar renovant uns pressupostos austers, de canvi postdemocràtic, primerament votats per CiU i pel PP i, després, sota el ‘trade-mark’ procés, votats per CiU i per ERC. No pot arribar enlloc, si entenem que el dret a decidir és un dret democràtic, i que aquí no estem per anar donant drets democràtics, sinó per anar-los retallant.

Aquesta llista única arreplega una part de la postdemocràcia a Catalunya: l’artista anteriorment conegut per CiU i ERC. Hi ha, però, més integrants d’aquest bloc –un partit emergent, Ciutadans, i dos partits de la Restauració en caiguda lliure al territori, el PP i el PSC–, usuaris de la mateixa política restrictiva, però usuaris també d’un altre nacionalisme. Més enllà de la literatura/premsa, no deu ser un nacionalisme gaire enfrontat al local, ja que a Madrid i a Barcelona s’estan emetent les mateixes polítiques.

La llista del president és, en tot cas, un indicatiu de l’estat del procés. No rutlla. Ha donat el que havia de donar de si. Molt. Ha permès aplicar el nou concepte de postdemocràcia amb menys fractura social que a Espanya, ha permès que un partit de la Restauració –CiU– es refundi. Ha estat, doncs, un producte per a consum intern reeixit. La reedició –la tercera reedició d’un procés sense cap aportació real– és un virtuosisme propagandístic, únicament possible amb un periodisme desprestigiat com el que tenim. Aporta la bellesa plàstica de veure com els polítics retalladors han d’anar amagats en una llista, no sigui que algú els vegi. I una dada psicològica inquietant: Mas necessita sempre un calb amb ulleres a les seves llistes. És molt possible, però, que la llista no guanyi. Comença a haver-hi demandes de democràcia real, comença a haver-hi lectures de la misèria quotidiana –en aquesta societat, al cap i a la fi, hi ha gana, augment de la mortalitat, dificultat notòria en l’accés als estudis, precarietat laboral, sous ridículs– que indiquen que això pot passar.

La llista, arriscada, un suïcidi cantat per ERC, incomprensible –al seu Consell Nacional, el dia que es va tractar del tema, hi va haver més de 50 intervencions en contra; ningú no en va informar; els encarregats de fer-ho estaven movent la bandereta–, i que aporta una interrogació important sobre el futur d’ERC, un partit que no vol disputar amb CDC cap hegemonia nacionalista, que no vol disputar amb CDC cap batalla política contra les retallades. Un partit, vaja, que està perdent el seu únic patrimoni de futur: no ser un partit de la Restauració.

La llista és una meditació de la derrota, un últim cartutx, l’última venda d’una pell d’ós que mai no s’ha caçat. És, potser, un intent de passar el desert de manera ‘apanyada’, sense passar gaire gana. CDC, o com es digui en breu, de fet ja té el seu pla B –això no és un combat democràtic; bé, sí que ho és, però CDC no és al bàndol interessat per aquest tema–, que passaria per passar la torxa al conseller Santi Vila, i l’abandonament del tema ‘indepe’. Tot per Catalunya, com sempre, és clar.

No us amoïneu, però. Ja tornaran al poder. Aquest procés de retallada de la democràcia, de canvi estructural de la democràcia, no serà curt ni rectilini. Potser tenim encara una dècada per anar-nos-hi acostumant. I per sorprendre’ns pels nous invents del bàndol postdemocràtic –com li diran a la XXIIa edició del procés?; durarà 18 mesos, com sempre, o sis, com ara?–, i per les sorpreses de les noves esquerres, a dies més preocupades per fer un partit que per fer una agenda democràtica en temps dramàtics per a la democràcia.

Guillem Martínez és escriptor i periodista
42 comentaris
  • Pau Planas Puigbert 17 de juliol de 2015 - 15:50

    M’he hagut de rellegir l’article diverses vegades per certificar l’astorament que em provoca tot el que s’hi diu en general. Suposo que per contrastar, podré llegir també algun article sobre el Procés, enfocat des d’una òptica independentista….
    Faig algunes observacions:
    1- La “llista del President” no existeix: falseja un nom per denigrar o per confondre.
    2- L’article a grans trets reprodueix la teoria unionista fabricada per la FAES i els aparells mediàtics espanyolistes – El País, EL Mundo, ABC, La Razón, etc etc- basada en la idea que el moviment independentista recent que impulsa el procés és fruit de la manipulació d’uns líders (o pitjor encara: d’un sol líder, Artur Mas). Segons aquesta teoria: els centenars de milers de persones que s’han mobilitzat durant aquests darrers anys a Catalunya estan manipulats, enganyats, i el moviment no té un origen popular, sinó que és pur adoctrinament, o pura estratègia d’un partit per sobreviure. Que quedi clar, doncs, que l’autor manlleva i s’apunta a una teoria no-original: és un plagi d’un espanyolisme incapaç d’entendre qualsevol demanda de sobirania que no tingui com a subjecte polític la “nació espanyola”.
    3- Per tant, i per variar, ens trobem amb el discurs conegudíssim carregat de menyspreu per les demandes de sobirania del poble català. El silenciament del conflicte de fons, i real, innegable, d’un conflicte entre sobiranies, el menyspreu que suposa no esmentar, ni que sigui de passada, un cert conflicte territorial, una certa “discrepància ” en la concepció de l’Estat, i de l’encaix o no-encaix dels pobles que en formen part, revela la ideologia de base a partir del qual es construeix el relat de l’article: un evident nacionalisme espanyol.
    4- Afirmar que “el procés no ha donat cap pas important” és mentir: es pot dir que no s’ha avançat prou, que hi ha hagut dilació, que no hi ha hagut una traducció material més enllà d’una sèrie de processos polítics simbòlics o institucionals… però negar que han ocorregut fets importants és bastant greu: pacte nacional pel dret a decidir, sol·licitud al Congrés per a realitzar el referèndum d’autodeterminació, rebuig de Congrés, convocatòria de referèndum, prohibició del referèndum, consulta alternativa, desobediència massiva i realització de la consulta no-vinculant… Ostres, alguna cosa ha passat, no? És curiós que l’autor critiqui una suposada “negació de la realitat” i tot seguit ell sigui el primer en negar una rastellera de fets d’important transcendència col·lectiva.
    5- Tot i que CiU que ja no existeix,diu que la llista “permet que CiU es refundi”. Tinc la sospita que el que realment molesta a l’autor és que CiU hagi desaparegut. No estarà invocant un retorn imaginari, perquè l’escenari que hi ha hagut fins ara -l’ambigüitat calculada de CiU- permetia elaborar més còmodament una descripció de la realitat en concordança amb les seves idees preconcebudes de la realitat catalana? No serà que molesta, que CDC es defineixi com a independentista?
    – Anomenar ERC partit “postdemocràtic” és una vergonya.
    – S’oblida de col·locar a Podemos com a partit de la Restauració i nacionalista: el patriotisme proclamat als quatre vents per Pablo Iglesias, l’aplaudiment que fa de la monarquia borbònica i de l’exèrcit espanyol… No sé, a casa meva d’això en diem espanyolisme (potser és que sóc massa “local”).
    – El comentari frívol sobre “el calb” el trobo sobrer… Però posats a parlar de calbs: si un calb d’ICV se n’ha anat amb l’Artur Mas, és possible que el calb d’Unió Democràtica se’n vagi cap a ICV, a defensar un fantasiós referèndum constitucional?
    – Finalment, sobre ERC: no crec que hagi estat cap suïcidi, però sí que ha estat una aposta arriscada, i un acte de generositat extrema. En tot cas, si ERC no vol lliurar cap batalla per l’hegemonia a la Comunitat Autònoma de Catalunya, ni vol apuntar-se a una retòrica fàcil contra les retallades, tal vegada, no ho sé, és perquè tenen l’estranya intuïció que, actualment, la Generalitat no és gaire res més que una gestoria intervinguda, i que no hi ha cap política seriosa a fer, ni cap evitació de retallades, si no hi ha prèviament una ruptura democràtica que li ho permeti. La pregunta que em faig contínuament és : com s’eviten les retallades des d’una institució mancada de sobirania, que no recapta impostos, i que només arriben quantitats insuficients per a cobrir les despeses més bàsiques? (i això no implica cap justificació de les polítiques que ha fet CiU aquests últims anys: ho podien haver fet diferent, i millor, i s’ha utilitzat la intervenció de l’Estat coma excusa per privatitzar i degradar els serveix públics, però el problema de fons no es soluciona substituint Artur Mas per algú altre: en la situació que estem, cap partit política, per més a l’esquerra que se situï, podrà evitar les retallades sense afrontar una ruptura).

    • Josep-Anton 17 de juliol de 2015 - 17:41

      Adéu Crític.
      Ostres Pau, ets un bona fe. T’has pres la molèstia d’argumentar i de desmuntar l’article d’un senyor a qui li importa una merda el que puguem dir. Ell és un patriota espanyol i, com a tal, desprecia les opinions provincianes.

      Ja fa ja un cert temps que he abandonat la il·lusió de que “Crític” fos una publicació d’encontre i discussió entre les esquerres d’aquest país. És evident que els seus fundadors cada vegada s’han anat posicionant més en el món de Podemos, però, fins fa poc, dissimulaven una mica i de tant entrant donaven entrada a algú que està per la independència. Però ja no. S’han anat radicalitzant i, lògicament, els lectors que no pensem com ells ens hem anat cansant de rebre sempre la mateixa sopa. No has notat com darrerament ha baixat molt el nivell de participació dels lectors?. Al setembre s’acaba la meva subscripció i no la penso renovar. Hi ha d’altres publicacions on em puc informar de manera crítica sense agafar emprenyades com les que t’han vingut llegint el tal Martínez et.al.

      • Pau Planas Puigbert 17 de juliol de 2015 - 23:25

        Totalment d’acord en el que dius Josep-Anton. Jo també m’havia pensat que era un espai de debat, però mira, resulta que aportes arguments i et surt un “opinador” que, sense aportar cap argument, s’inventa que he copiat i enganxat el meu text.

        • Muse 18 de juliol de 2015 - 21:25

          “Parlar del Procés des d’una òptica independentista” o potser vols dir “parlar del Procés únicament des de la teva òptica”? Perquè jo sóc independentista i penso exactament el mateix que Guillem Martínez. L’independentisme va començar fa moltes dècades, el Procés el 2012. Diu molt d’un mateix amenaçar amb deixar de participar en un mitjà quan alguna cosa no s’avé amb les pròpies creences. Preneu nota Crític, hi ha lectors que només us llegiran si publiqueu el mateix que ells opinen, i a sobre ho faran reclamant pluralitat quan heu fugit del pensament únic fent nombrosos articles diferents sobre el tema, amb la superioritat moral i el victimisme de qui es creu per damunt del bé i del mal. A veure si serà de tant llegir altres mitjans on només es parla del Procés des d’una òptica immutable…

          • Pau Planas Puigbert 19 de juliol de 2015 - 10:36

            Hola Muse: em pots indicar en quin paràgraf he “amenaçat” amb deixar de participar a Crític perquè no s’avé amb les meves creences”? Si no ho trobes enlloc, t’agrairia que retiressis la teva afirmació. Per cert: atribuir-me “la superioritat moral i el victimisme de qui es creu per damunt del bé i del mal” és una triple calúmnia gratuïta, insultant i mancada d’arguments. Ets molt amable i has fet molt bona contribució al debat. Jo si vols també em poso a insultar-te, sense conèixer de res, però no crec que a la gent de Crític els faci molta il·lusió la dinàmica.

          • fdpta 21 de juliol de 2015 - 20:06

            Així si ets independentista, diga’m, com arribaràs a la independència?
            Ho pots explicar?

  • Opinador 17 de juliol de 2015 - 19:32

    Tranquil Josep Anton, en Pau no jo crec que s’hagi pres tanta molèstia. Mes aviat ha fet un copy + paste al peu de la lletra de qualsevol comentari/article/font del bandol antiespanyolista. Ell que no n’esta d’influenciat per cap poder politic ni per els mitjans.

  • esparver morat 17 de juliol de 2015 - 19:33

    Totalment d’acord amb els vostres comentaris. Estic fora de joc i en desacord amb aquest article. Fa díes que no entro a Crític i potser vaig perduda. Realment l’autor creu que el procés no existeix, ? no ha existit mai i no ha fet cap pas significatiu?. Jo crec que aquesta anàlisi està molt lluny de la realitat del carrer. Potser també es fill d’una mirada patològica de certa premsa local. Tot s’ha de poder qüestionar, però des de la coherència, des de la sospita honesta, si és pura demagògia filla de fílies i fòbies recurrents no serveix de gaire. Jo també vaig entendre que aquest era un espai crític per les esquerres per debatre per informar-me millor, per aprendre del que dieu periodistes i del que comenteu els subscriptors. Si la tesi i l’anàlisi se sustenta que tot el que no agrada és ” un nou invent del bàndol post democràtic”, només era una qüestió de ‘bàndols?. A qui es refereix l’autor amb “les noves esquerres … Més preocupades per fer un partit que per fer una agenda democràtica” …a la CUP …a PODEM?.

  • Roger Rovira Pineda 17 de juliol de 2015 - 20:17

    Ostres tu! Trobeu un article crític amb el procés i ja jutgeu un mitjà? Doncs a mi em fa llegir amb més credibilitat els articles que hi estan més a favor. A més, es pot estar d’acord amb el procés i ser molt crític amb CDC i ERC? O no? O som tots una bon ramat?

    • fdpta 21 de juliol de 2015 - 20:09

      La línia de crític és molt clara … i pensar que jo vaig donar-los suport al verkami.
      Evidentment després de molts mesos crec que esta clar que aquest medi és un altaveu d’iniciativa, ni més ni menys.
      Evidentment jo ja m’he donat de baixa.

  • Magda Segura Roig 17 de juliol de 2015 - 22:16

    Gràcies, Guillem Martínez, per aquest “sentit crític” per aquesta veu CATALANA valenta, per aquesta altra mirada que sempre ens regales. Gràcies “CRITIC” per mantenir un nivell de periodisme que no trobem a altres mitjans. Per conjugar veus diferents i profundes, per la diversitat i la seriositat.

    Fins sempre, Crític.

    • fdpta 21 de juliol de 2015 - 20:11

      Dona, la veritat es que el que es diu conjuminar, doncs no se.
      He seguit aquest medi des de la seva obertura i que vols que et digui, per mi és un altaveu d’iniciativa.
      De pluralitat res de res.

  • Dani 17 de juliol de 2015 - 23:03

    Doncs jo agraeixo articles com aquest, compartint o no el que hi diu, perquè justament és el que busco en aquest mitjà: debat, confrontació d’idees, visions diferents. ¿Quina gràcia tindria llegir al Crític el mateix que llegim a la resta de mitjans catalans, sobretot en la qüestió del procés? Cap ni una.

    I si llegiu bé veureu que en l’article no queda viu ni l’apuntador: que rep tothom, no només els impulsors de la (mal anomenada, penso) “llista unitària”.

    • fdpta 21 de juliol de 2015 - 20:16

      Efectivament, rep tothom, tot esta malament, res és real …
      L’objectiu és clar … desacreditar, no en Mas o en Jonqueres … s’intenta desacreditar el procés. Per que? … per fer guanyar l’esquerra? per fer descarrilar el procés? per les dues coses?
      Per cert, a crític rep tothom menys ICV & company. Per que serà?

  • Francesc Picanyol Ballester 17 de juliol de 2015 - 23:09

    L’article em sembla força encertat. Res mes.

  • Jordi Ortiz Gil 18 de juliol de 2015 - 10:30

    D’acord amb el que diuen Roger, Magda, Dani i Francesc

  • Maria L. Sciascia 18 de juliol de 2015 - 15:35

    A mi sempre em sembla important que la política catalana , es llegeixi en el context en que esta: la crisis democràtica,i que es tracti de identificar els diferents rols que juguen i han jugat els nostres polítics. Si s ‘està en desacord amb la manera de fer de les entitats en formant part d’aquesta llista, es perquè han deixat de representar el dret de decidir: el dret en que sembla per les enquestes , esta d’acord el 80 %, de la població del país. Es desconeix com decidirem, amb quina potencia de vots pot declarar-se la independencia.
    Mentrestant ,el menjar de cada dia( els diners que paguem d’impostos)s’el disputen entre el PP a Madrid iCDC a Catalunya: les retallades no sembla que s’apliquen a la sanitat privada,es privatitza la publica i les concertdes de l’opus Qué?, per exemple.CDC no reproba a Pujol, vota amb el PP a les corts espanyoles, coloca Imputades al congrés. Una part d’Espanya ens roba, i una part de Catalunya també.
    La llibertat i la independencia que vull respecte de tots , incluits els de la Troika .
    D’altra banda, gracies a Critic per existir.

    • fdpta 21 de juliol de 2015 - 20:18

      Ja s’ha intentat votar i s’ha vist el resultat.
      Ara que faràs ?

  • Muse 18 de juliol de 2015 - 21:39

    Només puc aplaudir aquest (espero) nou fitxatge. Guillem Martínez em sembla la veu més objectiva, valenta, oberta de mires i racional que he vist analitzar el Procés, gràcies Crític!! Quasi ploro d’emoció en llegir que el “Procés” és només un producte propagandístic, que en realitat no existeix… Ja es triga a parlar de la cojuntura global que està obrant el “canvi estructural” d’allò que coneixíem com a “democracia” i deixar de mirar-nos el melic. I per descomptat no és nacionalista, ni espanyolista, ni de la FAES com les ments estereotípiques del ramat processista i repartidor de carnets de bons i mals catalans s’apressen a sentenciar. Aire fresc enmig de tant monotema i pensament únic!

    • Pau Planas Puigbert 19 de juliol de 2015 - 11:02

      Per al·lusions: abans m’atribuïes una suposada “superioritat moral” i ara em fiques dins el “ramat processista”, una expressió extremadament despectiva envers les centenars de milers de persones que han participat d’aquest procés….Això teu sí que és “superioritat moral”: pressuposar que les mobilitzacions populars més massives en els últims decennis a Catalunya són pròpies d’un ramat (!!), i situar-se un mateix fora d’aquest ramat… Una demostració d’elitisme i superioritat moral i intel·lectual bastant trista (o tal vegada, potser també, enveja dissimulada). Per altra banda, lo de “repartidor de carnets de bons i mals catalans” és una altre de les teves calúmnies que poses en boca meva: jo en cap moment he parlat de “catalans”, ni de “catalanitat”, ni de res que s’hi assembli. Et demano que no posis en boca meva consideracions de tipus xenòfob que jo mai he escrit, i que procuris no fer lectures prefigurades sobre el que pensen persones que no coneixes (vaja, no sé si ens coneixem… Jo no conec cap “muse”).

      • Muse 20 de juliol de 2015 - 1:49

        Pau, no t’esveris, home, a veure si t’agafarà un algo ara per culpa del meu escrit, que ni tan sols es referia a tu (els periodistes del Crític estan sotmesos a allaus d’escarni i persecucions en tota mena de mitjans… i cert tipus de critica es repeteix com un mantra arreu). Que hi hagi molta gent que va a missa i creu en Déu implica que Déu existeix? No, l’únic que implica és que existeix una religió. Doncs això.

      • Muse 20 de juliol de 2015 - 1:52

        Font: DIEC
        Ramat: “Congregació de fidels que reben la direcció d’un pastor espiritual.”

      • fdpta 21 de juliol de 2015 - 20:23

        No perdis el temps amb els trolls, no serveix de res.
        Un personatge que diu ser independentista i que escriu coses com que “el procés no existeix”, i parlar de “monotema” i “pensament únic”, doncs això … és simplement un troll que intenta precisament aturar el procés, com ppsoe i d’altres ICV, podem etc.
        Per cert, crític, per quan una investigació sobre el deute de ICV i en que s’ha invertit?

        • Muse 23 de juliol de 2015 - 6:26

          Sap greu que te n’hagis d’assabentar d’aquesta manera però sí, hi ha gent que viu en una bombolla de realitat diferent de la teva, que no mirem TV3, que no som nacionalistes i que no creiem en l’independentisme burgès, però que volem trencar amb l’estat espanyol i recuperar la sobirania popular. No és tan complicat d’entendre si t’hi esforces una mica, és clar que dir-nos trolls és molt més senzill i més útil a la causa processista.

        • Muse 23 de juliol de 2015 - 6:41

          Per cert, el deute d’ICV no es pot comparar amb el de cap altre partit que es va endeutar en aquella època. Hi havia crèdit barat, vaques grasses i els partits es gastaven morterades en campanyes electorals. ICV no rep donacions d’empreses privades com els altres i no podia competir electoralment amb la resta en condicions similars, per això van decidir finançar-se via banca (no hi havia plataformes de crowdfunding ni mitjans socials ni tot el que té ara la nova política a l’abast per autofinançar-se). És un tic de la vella política i un error (un més de tants) però això no implica cap deute polític ni intercanvi de favors, com si passa amb la resta de partits que han acceptat condonacions milionàries, ja que són els únics que sempre han pogut presumir de no acceptar-ne.

    • Hemidactylus 20 de juliol de 2015 - 17:37

      Mhhhh doncs jo trobo una mica bèstia dir que “el procés no existeix”, i parlar de “monotema” i “pensament únic”, en plan “tot és només una cortina de fum”. Aquest tipus de relat és molt fàcil fer-lo des de fora amb el cinisme corresponent quan t’és realment igual el dret a l’autodeterminació de catalunya… és el de sempre, quan una lluita no fa per tu, tot són crítiques fàcils a la totalitat.
      M’explico: saps a què em recorda això (l’article, i moltes opinions de crítica total del procés sense ponderar els seus clars i obscurs)?
      Em recorden els meus amics que no van a les manis de l’11S perquè hi ha CiU, i els altres amics que no vénen a les manis de les vagues perquè hi ha PSC i CCOO o UGT. És a dir, cada un té la seva excusa externa per no lluitar per un dret que admeten però que no defensen. Uns no són indepes perquè clar, si hi ha CiU ser indepe no mola, i els altres no s’apunten a la lluita de classes perquè clar, com vols que accepti les convocatòries de vaga i em posi al cantó dels traïdors als treballadors?”.
      Hi estic totalment d’acord amb gran part de l’article sobre l’horrorós politiqueig sobretot convergent que hi ha darrere del procés, però la realitat és que per desgràcia la gent s’ha d’aferrar a alguna cosa si vol la independència / el canvi social (i, benvingut al món real, molta gent ÉS independentista de la mateixa manera que molta gent és d’esquerres).
      Per altra banda, en aquests moments es podria fer el mateix anàlisi de podemos: com intentar monopolitzar un poder sobre un moviment eminentment i originalment popular. És a dir, que si les coses no funcionen perquè queden “raptades” per els partits no és una cosa només de les dretes. És un problema sistèmic. Aquest últim (el tema podemos i el viatge al centre i l’oblit de moltes lluites) per exemple crec que seria un bon article per crític, ja que la transformació de podemos tampoc s’ha analitzat encara massa profundament, i és bèstia perquè està decebent a molta gent… ja abans de les primeres eleccions espanyoles!

      Vaja, que de llistes i llestos, a tot arreu, fins i tot dels defensors de la gran europa social, ICV els primers, molts anys de la maneta del PSC fent la puta i la ramoneta social i ara a la nova política, envoltant la caixa amb un deute milionari a dins de l’edifici que estan envoltant. La política sencera està plena de llistes i llestos, senzillament uns només veuen l’excusa pe criticar la totalitat del que no va amb ells. Es podria fer un article brutal d’esmena a la totalitat del fenòmen CatSíQueEsPot, començant per les contradiccions de podem-cat vs podemos, continuant per ICV i acabant amb les perles centristes (i centralistes) que ens deixa cada dia en pablo iglesias. Però això només es mereix una frase indirecta al final de l’article…

      • Hemidactylus 20 de juliol de 2015 - 17:52

        …. vaja, el que voila dir amb tot el rollo és: per quan una crítica total amb el “processisme” del 15-M i el “proceso constituyente” que s’haurà de pactar també amb les dretes?
        Cada cop més tinc la sensació que des dels sectors progres metropolitans es “raja” molt lleugerament del procés perquè és fàcil: al capdavant hi ha CiU o CDC, que tothom aquí els hi té molta mania.
        En el meu cas però (que vaig estar ben ficat al 15M i sempre als 11S) hi ha més d’un grup polític que “rapta” els meus somnis i se n’apropia: un és liberal i català, l’altre “no es ni de derechas ni de izquierdas”. Gràcies a tots dos, però només un té la crítica virulenta que es mereix des de les esquerres. Crec.

        • esparver morat 21 de juliol de 2015 - 15:00

          J.Seubas
          Gràcies pel comentari. Estic bastant d’acord amb el que dius. Jo trobo a faltar una crítica elaborada cap als dos moviments. A voltes la crítica al sector indepe que llegeixo és simple, massa fàcil, com que hi ha el Mas és una llista neolliberal, i per tant conservadora i ja està. També trobo a faltar una anàlisi crític amb ICV. L’acusació feta a CDC de voler sobreviure camuflant-se en el mar de la independència es podria fer exactament igual a ICV però costa llegir-la des de moviments d’esquerres a excepció de la CUP.

          • Muse 23 de juliol de 2015 - 6:13

            Si els assessors de Mas han llegit bé l’èxit de BEC, que ells consideren una amenaça (i no pas C’s ni PP, per què deu ser…), es disoldrà com ICV dins la confluència (en les confluències un es dissol, no intenta mantenir sigles, poltrones i lideratges) i no el deixaran ser president per neutralitzar l’oposició anti-CDC i perquè no els caldrà (només cal veure quina mena de gent han posat per davant seu a la llista), faran el possible per colar un govern tecnòcrata, el seu somni humit…

        • fdpta 21 de juliol de 2015 - 20:25

          Bona pregunta … però no perdis el temps aquí. De imparcialitat res de res.
          Això és simplement un altaveu de ICV.

          • Gabriel Soler 22 de juliol de 2015 - 23:13

            “Crític” no és un altaveu d’ICV, però no hi és gaire crític perquè la seva línia política és ajuntar des d’ERC a la CUP en una mena de govern quadripartit (o tripartit) que desplaci CDC. Això seria possible en una altra conjuntura però en l’actual és voler la quadratura del cercle. La contradicció nacional és a hores d’ara principal i per als independentistes d’esquerres la ruptura amb l’Estat és l’única possible, com confirma cada declaració de Pablo Iglesias, no no només sobre la sobirania catalana (que, ell, com a bon colonialista, anomena “qüestió territorial”). Per tant, qualsevol pacte passa per afavorir la ruptura independentista, la que pot obrir la porta a una nova hegemonia que de moment només s’ha vist a nivell electoral. El que no farà l’independentisme d’esquerres és pactar amb els qui actuen objectivament contra aquesta opció (no posicionar-se sempre afavoreix l'”statu quo”) i somien l’impossible: un canvi a Espanya que salvi el seu contradictori projecte polític.

      • Muse 23 de juliol de 2015 - 7:05

        Jo no crec que sigui una cortina de fum, crec que és un projecte molt intel·ligent per clusteritzar l’economia (i per tant blindar el poder econòmic) i una doctrina del shock magistralment manejada per CDC des de fa molt més que uns pocs anys (ells mateixos se n’han arribat a vantar, el propi Mas va dir en una entrevista que en qualsevol moment podia reconduir el fervor secessionista a favor del que toqués). Jo votaria sí en un referèndum indepe i el dret d’autodeterminació no em sembla discutible, però, com dir-ho sense ofendre, per a mi no és una “lluita” (la meva lluita seria en aquest cas el dret a decidir-ho tot) ni una fita que em tregui el son. Mentre la gent passa gana i s’ha d’esperar un any per ser operada, a mi hi ha coses (amb les que sempre he estat d’acord) que no em treuen gens el son, tu en dius cinisme, jo prioritats o escala ètica. Alguna cosa semblant li he llegit a Martínez, per cert, que no obsta perquè mostri també les seves simpaties cap a la CUP, i no sé ni m’importa què votaria ell en un referèndum d’autodeterminació.

        No m’identifico amb el full de ruta del Procés ni amb les seves consignes (una cosa és el que “es veu” i un altra tot el que hi ha darrere) ni crec en alliberaments nacionals sinó només en alliberaments populars. Per desgràcia, l’independentisme rupturista és tan minoritari (la CUP són quatre gats que estan assumint cada cop més els vots i el discurs de les JERC) que l’única lectura que puc fer del processisme transversal és que un dels seus principals objectius és precisament el d’avortar l’alliberament popular (que jo entenc en forma de procés constituent popular, assembleari i des de baix), i és per això que costa tant veure companys de lluita comprant un relat com aquest, sabent com saben que no hi tindran la més mínima opció de ruptura (ruptura s’entén amb la democràcia liberal, el FMI, el BCE, la UE, l’euro, etc., perquè si no de ruptura res… perquè la gent que cregui que pel fet de trencar amb l’estat espanyol serem “lliures” o sobirans, com si Espanya fos sobirana, o que el deute i el PPSOE catalans s’evaporaran per art de màgia, que s’ho faci mirar…).

      • Muse 23 de juliol de 2015 - 7:18

        L’anterior missatge era per hemidactylus, i també crec que hauries de revisar el concepte mani=lluita. A Barcelona cada 11S i 12O hi ha “manis” nazis, paramilitars i franquistes. No sé què entens tu per “lluita”, però lluitar és organitzar un poder popular indefinit, anar a “manis” per desgràcia no és una forma de “lluita” en sistemes de govern repressors de la dissidència en què les “manis” no es tradueixen en cap tipus d’acció democràtica per part de qui detenta el poder, de fet poden ser un fantàstic acte de precampanya per a qui les capitalizi amb el suport del propi aparell mediàtic. Es podria mesurar aquest factor per exemple segons el desplegament d’antiavalots, l’estomacament que reben els i les assistents i la posterior criminalització fins i tot via muntatges policials. Mira tu, ara m’ha vingut al cap un 11s en què la gent portava mosaïcs gegants de l’Obama, el Cameron, el Papa i la Merkel… (perquè quedi ben clara la “transversalitat”?). No m’estendré sobre Podem, però la diferència entre un Procés amb minoria rupturista i un Procés amb majoria rupturista no és tant la bandera de la república resultant com qui el gestionarà, dissenyarà i publicitarà. Salut!

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog