El procés, entre el 27-S i l’11-M

Foto: Raül Romeva, número 1 de Junts pel Sí

Foto: Raül Romeva, número 1 de Junts pel Sí

És difícil fer una valoració del 27-S sense capgirar premisses importants. N’hi ha moltes. Aquest article comença per la més divertida. No crec que sigui cert que la llista de Junts pel Sí sigui una llista ‘indepe’. Sí, s’autoafirmava ‘indepe’, però la majoria de fets de la vida –no ho sé; ser ‘indepe’, o submarinista, o transsexual, o boletaire– no consisteixen a dir-ho, sinó a fer-ho. I, si atenem a la funció del procés en la legislatura anterior, no ha estat un procés cap a un Estat independent –el Govern no ha avançat un mil·límetre efectiu en aquesta direcció–, sinó un objecte amb una doble funció: a) introduir l’austeritat amb una banda sonora més de ‘pel·li’ èpica que de ‘pel·li’ de terror, i b) refundar la marca anteriorment coneguda per CiU.

Aquestes eleccions no eren, doncs, un plebiscit pel sí o pel no davant res –no és tan important, en aquest sentit, discutir si comptaven els vots o els escons i quants han estat els uns o els altres, com saber que no es va emetre cap llei per interpretar una cosa o una altra; és a dir, que la cosa no anava de debò, com tantes vegades en aquest procés–, ni la llista de Junts pel Sí, la llista guanyadora: era una proposta d’un full de ruta vers la independència. Era més aviat l’intent de mantenir el lideratge sobre un procés que s’ha mostrat com una eina única i formidable en mans d’un Govern del Sud. Un intent, d’altra banda, molt vehement. En aquest sentit, la llista de Junts pel Sí no va néixer, en primera instància i tal com va informar CRÍTIC a la jornada de reflexió, per fer cap full de ruta, procés o projecte, sinó per evitar i superar una amenaça seriosa de perdre les eleccions i, per tant, de perdre l’hegemonia del procés: una llista de confluència, a l’estil de Barcelona en Comú que, finalment, no va arribar a formar-se. Junts pel Sí va arribar al 27-S essent, doncs, un objecte amb una funció que ja no feia falta. Aquesta llista, pensada per a un altre objectiu i una altra situació, pot assolir, a hores d’ara, l’objectiu que pretenia, és a dir, continuar liderant el procés?

És dubtós. És una llista nascuda de la pressió –de CDC, del seu entorn, de les associacions, presents a la llista, que domina, i dels mitjans, públics concertats, dels quals disposa, que són molts–, i de necessitats internes de CDC, que ERC va intel·lectualitzar com a pròpies massa ràpidament. Això últim mereix una explicació: CDC, un animal en perill d’extinció –com tots els partits de la Restauració 2.0, és víctima d’una nova percepció de la seva corrupció i de les seves polítiques; això és un fet radicalment nou; va començar el 2011, i pot acabar en qualsevol moment–, va condicionar el seu futur propi al del procés, i va posar com a condició per a unes eleccions anticipades l’invent Junts pel Sí. ERC va interpretar que perllongar la legislatura era matar el procés i va acceptar el ‘pack’. És a dir, que Junts pel Sí neix de profundes contradiccions, pactes de silenci i meditacions que no es poden fer en veu alta. Va funcionar, durant la campanya, gràcies a la propaganda, és a dir, a transmetre un estat d’ànim i informacions no contrastables –l’entrevista de Romeva a la BBC, una ruïna comunicativa, és un exemple de com aquests dos elements propagandístics no tenen gaire recorregut, més enllà del local– per estilitzar CDC. No parlar del seu passat, eludir els seus casos de corrupció i les seves polítiques socials i de ‘business friendly’, era una cosa necessària per a tots els integrants de la llista. Per solucionar-ho, es va recórrer, un altre cop, a la propaganda. És a dir, a la mentida. ‘Exemplum’: es va acceptar que les retallades de Mas eren una imposició del Govern central, quan en realitat van començar abans, i amb brutalitat, que al Govern central.

Refundacions i fundacions

El procés cada cop amaga més coses al seu darrere: inactivitat o incapacitat per dur-lo a terme, austeritat, refundacions –i, he, he, fundacions–, corrupció, i ara, també, les raons fundacionals de Junts pel Sí, l’indici que és una eina d’ús personal per romandre al poder. Alhora, sembla que ja es pot interpretar com una progressiva reducció de la demanda ciutadana inicial. D’un referèndum vinculant, demanat per la ciutadania, es va passar, en la presentació del procés al Congreso, a la demanda d’una votació consultiva, no vinculant, que donés pas a converses intergovernamentals –no va quedar clar sobre què. Per declaracions de membres de Junts pel Sí i per lapsus, és possible que la demanda final sigui el que es demanava a l’Estatut de 2006 –nació, blindatge, finançament– i que el PP, el PSOE i, ostres, CiU, es van carregar en aquell moment.

El procés –és a dir, la seva gestió per part de CDC–  està, tres anys i dues eleccions després, sotmès, doncs, a moltes tensions, solucionades via propaganda i via incapacitat de l’oposició de sotmetre’l a més contradiccions. La propaganda té els seus límits, també temporals. Si, finalment, s’imposa la idea que el procés és, només, un mecanisme propagandístic –una dinàmica sustentada més en el llenguatge que en apostes de canvi polític; a la nit electoral, quan el número 1 i 4 de la llista de Junts pel Sí no van utilitzar ni un moment el mot “independència”, la sensació era aquesta–, això pot arribar a ser una mena d’11-M català. El moment de certesa i d’epifania consistent a veure que un Govern menteix, i que ho fa des de fa temps.

14 comentaris
  • Josep Maria Camps Collet 2 d'octubre de 2015 - 8:22

    I en tot aquest procés el què té un paper més galdós és Esquerra Republicana: ERC, NOVA COMPARSA SUBSTITUTA D’UDC? http://bit.ly/1KFtOZD

    • Muse 2 d'octubre de 2015 - 16:46

      ERC existeix?

      • Josep Maria Camps Collet 3 d'octubre de 2015 - 14:26

        Està per veure, potser ni ells mateixos no ho saben. La pregunta gran, però, és quin recorregut tindrà l’actual pacte CDC/ERC: si es reproduirà el patró CiU -i acabem amb una CiE- o si no suportaran les tensions i continuaran per separat. Ara com ara, però, són dos partits superposats que s’odien i es necessiten alhora, i això s’assembla molt, però que molt, a CiU.

        • Muse 6 d'octubre de 2015 - 11:27

          Doncs per odiar-se… ERC ha donat ple suport a l’estratègia de Mas, inclosos els independents, diverses vegades, també ha reconegut que podia perfectament haver guanyat aquestes eleccions sense la coalició i cal recordar que fins i tot va oferir la presidència a Mas perquè liderés el Procés fins i tot en cas que ERC guanyés les eleccions sorpassant CDC… Vés que no sigui pur teatre i molta gestualitat! 😉

  • eric piquet garriga 2 d'octubre de 2015 - 9:50

    Gràcies Guillem per posar en pararles el que moltes pensem. Esperem desenmascarar-los aviat.

  • Muse 2 d'octubre de 2015 - 16:44

    BRAVO!!!!! Ja creia que hauria d’agafar una baixa per abatiment i desesperació amb tant bucle processista, gràcies per contrainformar i pujar el nivell, ja era hora!!!

  • Guillem Galera i Léger 2 d'octubre de 2015 - 17:39

    Gràcies, de debò, per obrir-me els ulls. Sense ser un dels votants del milió llarg de persones que abduït pels intensos poders mentals de Mas, tot i havent optat per candidatura independentista, he d’agrair a en Martinez, ment preclara, sens dubte, que ens hagi il·luminat respecte a un artefacte que només serveix per salvar les carreres d’una oligarquia que, unida un partit que es pretén progressista, i amb alguna icona intel·lectual, acadèmica i/o social, ens ha portat a la una gran majoria d’aquest país al suïcidi col·lectiu.
    L’única pega és que no s’hagi publicat abans de les eleccions, altrament hauria optat, sens dubte pel sempre engrescador i coreografiat federalisme (d’esquerres, of course). El del puny i la festa de la rosa. Aquella opció que ha obtingut 16 diputats (i baixant) i que els celebra miserablement com una victòria. Aquella opció que només es pot federar amb sí mateixa, car a l’altra banda ningú no contesta.

    • Manel Ballester 2 d'octubre de 2015 - 19:39

      Sí, el problema és que no hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure. Sempre és més còmode quedar-se en la seguretat de les velles conviccions i teories fixades (el Gran Sistema!) que fer l’esforç (pel que sembla contra natura) de revisar-(ho)se i canviar allò que calgui.
      Als qui a la pràctica (i en la teoria) no són capaços de mobilitzar ni l’1% dels suposats subjectes de canvi reals, sí que els sobra voluntat (fonamentalista?) per menysprear i rebatre, verbalment, i ignorar (d’aquí la ceguesa i l’actitud ademocràtica) la voluntat democràticament expressada i reiterada de milions de persones que, sembla també, no tenen res a veure amb les “classes populars” sinó amb titellarisme d’una burgesia que, ves per on, s’ha matat a dir del dret i del revés que no estan per orgues independentistes.
      Però bé, de boques capaces d’omplir-se de grans paraules sense arribar mai enlloc, en va plena la història.
      He votat CUP, però vista la curtesa de mires (diguem-ho així) que s’arriba a llegir, ja me n’estic començant a penedir.
      Dit sigui tot plegat sense ànim d’ofendre ningú.
      Salut, companys.

      • Guillem Galera i Léger 3 d'octubre de 2015 - 7:51

        Amic Ballester, d’entrada, gràcies per la rèplica, tot i que la (presumpte) ceguesa no sé ben bé a qui l’atribueixes, si a en Martinez o a la meva, admeto, parcial (també, com la d’en Martínez) interpretació. Probablement, la maleptesa és meva en no saber-ho copsar.
        Cert és, i això no ho rebato, ni ho faig al meu comentari, que JxSi no ha pogut/sabut mobilitzar el subjecte de canvi que, com bé dius, no està per orgues independentistes. Però realment ho ha volgut? Ho ha intentat? O, ans al contrari, amb la campanya feta per algun dels seus candidats, realment ho volia (penso en algunes paraules del número 4 de la llista)? Ara bé, tampoc però tampoc no crec que calgui que iniciïn un procés d’hara-kiri col·lectiu, penso en tot el que explica en Jordi Muñoz en l’excel·lent entrevista que li fan els amics Palà i Picazo.
        I si pels comentaris d’algun subscriptor, tan legítims com qualsevulla opinió, hom es replanteja el vot per una candidatura que va de cara com és la CUP, francament cauríem en una ciclotímia electoral difícil d’entendre.
        Dit sigui tot plegat sense ànim d’ofendre ningú.

        • Manel Ballester 5 d'octubre de 2015 - 6:50

          Hola, Guillem,
          No hi ha cap dubte que no he sabut explicar-me bé. El meu text mirava d’oferir suport al teu punt de vista, amb el que coincideixo (excepció feta que jo he votat CUP per no votar Mas), però incorporant-hi un to irònic, si no sarcàstic, que, sembla, se m’ha escapat de les mans.
          La ceguesa és de les posicions que “representa” l’article del Guillem. Els subjectes polítics són una referència i crítica a la immobilitat d’algunes concepcions sobre quins són (de fet, quins HAN DE SER) aquests subjectes, vull dir, a la incapacitat de veure que, ara mateix, aquest és el conjunt del poble català d’una manera transversal. La meva ‘broma’ sobre el replantejament de votar CUP és perquè, vista la utilització interessada d’un grapat de crítiques del Mas adreçades a desvirtuar, desfigurar i reconvertir el que era o és JxS, em vénen ganes d’haver-los votat, JxS, com a una forma de, diguem-ne, protesta per la simplicitat i encarcarament teòric d’aquestes crítiques.
          I a qui no volia ofendre (personalment) és, justament, a tot allò “representat” per l’article del Guillem.
          No sé si he aconseguit explicar-me millor.
          Salut, company.

  • Josep Maria Camps Collet 3 d'octubre de 2015 - 14:15

    Per cert, Guillem, aquesta línia d’argumentació teva coincideix amb la tesi del López Tena que et va explicar a tu mateix, i que vas publicar en forma d’entrevista aquí: http://ctxt.es/es/20150909/Politica/2187/Cataluña-Lopez-Tena-Mas-independencia-Cataluña-España-Cataluña-?Choque-frontal-o-cortina-de-humo.htm , li dones força credibilitat, suposo, més enllà de la rancúnia que pugui tenir per sentir-se exclòs.

    • Muse 6 d'octubre de 2015 - 11:55

      Val molt la pena aquesta entrevista, gràcies!! Per qui ha estat i amb qui ho ha estat aquest home, perquè està actuant en conseqüència, perquè ja ho va fer quan se’n va venjar en el seu moment airejant el tocomocho convergent de les autopistes i instant a boicotejar-lo. És a totes llums un insider renegat i, si més no, no s’ha rebaixat a signar cap pacte de no agressió, com si que ho ha fet la pressumpa oposició radical dels creadors de la broma…

  • Muse 6 d'octubre de 2015 - 11:47

    Sense arguments ni humilitat només ens queda la fal·làcia (i la fatxenderia). Ara resultarà que la quantitat i la diversitat de seguidors d’una tesi determina com de poc o molt encertada, realista o arriscada és. I la seva noció compartida i sacrosanta de projecte “engrescador” versus tota la resta d’opcions, que val més fer com si no existissin o com si fossin una de sola, no tindrà tampoc res a veure amb el fet que el poder econòmic i polític controli el 90% de les fonts d’informació, del relat intel·lectual, acadèmic i cultural i l’educació. No només no es poden equivocar ni se’ls pot criticar, sinó que han d’alliçonar la pobra i paranoica dissidència que té la valentia de contraargumentar (sempre amb el registre ben afectat perquè quedi clar que són llegits). Molt bé, nois, segur que els amos us donaran un xupa xups per les vostres sarcàstiques i pertinents aportacions! Amb carinyo.

  • mario 20 d'octubre de 2015 - 12:02

    Alucinante. Alguien escribe una teoria conspiranoica, semejante a que el 11S las torres gemelas las tiraron la CIU, o el 11M la bomba la puso el PSOE y hay gente que ya se lo cree sin más (no, sin Mas), y esto en una revista llamada “Critic”. Puede que los lectores de una revista con ese nombre debieran repasar “la navaja de Ockkam” y quedarse con la hipotesis mas sencilla y evidente: El 11S intervinieron los islamistas, ni ETA ni el PSOE; y JPS es una candidatura claramente independentista. Siguiendo una Hoja de Ruta previamente definida hace años por el Consell Asesor per la Transicio Nacional. Desde luego no hay peor ciego que el que no quiere ver.
    Lo que tampoco entiendo es que se mezclen cosas que ocurriero cosas antes de que existiera JPS (que tiene que ver el 9N cuando no existia JPS???).
    Y desde luego ya entramos en el terreno de la ofensa intelectual cuando leo cosas como esta;

    “El procés cada cop amaga més coses al seu darrere: inactivitat o incapacitat per dur-lo a terme, austeritat, refundacions –i, he, he, fundacions–, corrupció,”
    Inactividad?? corrupcion?? creo que confundes todo el rato JPS con CIU como si fuera lo mismo. ¿Tambien confundiste Barcelona en Comu con IU cuando Ada colau se presento a las elecciones en BCN?

    ” , sembla que ja es pot interpretar com una progressiva reducció de la demanda ciutadana inicial.”

    Si vamos, se esta negociando ahora con la CUP variaciones de la hoja de ruta para la desconexion con españa y crear la Republica de Catalunya, ademas del proceso constituyente,-…..ya veo ya, una reduccion de las demandas ciudadanas…

    El problema con los movimientos conspiracionistas es que por muchas razones que les des, alguien creera en la teoria de la tierra hueca, en las ventajas de la homeopatia y las conspiraciones de las farmaceuticas, en que los iluminati quieren conquistar el mundo, y en que JPS no es independentista.

Deixa el teu comentari