12/09/2018 | 07:55
L’escola, com a espai de socialització per excel·lència, representa un dels terrenys fonamentals en la transmissió dels rols de gènere i en la construcció de les identitats de noies i nois ja des de les primeres etapes de la infància. Tal com s’han ocupat de denunciar diverses acadèmiques feministes tant en l’àmbit internacional —Beverley Skeggs, Raewyn Connell o Diane Reay— com a casa nostra —Marina Subirats o Amparo Tomé— a l’escola es reforça l’ordre de gènere binari: femení-masculí (hegemònic), que contribueix a legitimar les posicions desiguals entre dones i homes.
Sobre la base dels resultats de la nostra recerca, observem que, quan es pregunta al professorat quins són els factors que explicarien l’èxit escolar de noies i nois, es detecten explicacions ben diferenciades per als uns i per als altres. Si bé en el cas de les noies es posa l’èmfasi en qüestions conductuals i d’esforç i apareix recurrentment el perfil de “les formiguetes” (“pobreta: no és brillant, però s’hi esforça molt”), l’èxit educatiu en el cas dels nois s’explica principalment per qüestions de talent i d’intel·ligència. Encara més: entre els discursos dels docents es tendeixen a naturalitzar els comportaments diferenciats entre noies i nois (“les noies maduren abans”, “els nois són més mogudets”) ometent, en la majoria d’ocasions, les construccions socials que hi ha al darrere.
A les escoles predominen certs ‘judicis escolars’ sobre quines són les formes ‘adequades’ d’estar a l’escola per nens i per nenes
Però el que cal preguntar-nos és: com es construeixen aquestes expectatives esbiaixades entre el professorat i, sobretot, com s’hi pot fer front? En aquest sentit, la recerca ens mostra com a les escoles predominen certs “judicis escolars” sobre quines són les formes “adequades” d’estar a l’escola, de comportar-se, de vestir, de parlar, de relacionar-se, i aquestes es troben clarament marcades en termes de gènere. Aquests judicis es construeixen a partir d’imatges estereotipades que associen les noies com a “bones, tranquil·les i polides” i els nois com a “forts, rebels i racionals”. Són diversos els estudis que han mostrat com aquests judicis es manifesten de manera desigual entre noies i nois, mentre que s’observa una menor tolerància quan són les noies les que trenquen amb els rols de gènere esperats. Així doncs, és malvist quan una noia vesteix de manera “massa” provocadora, crida en parlar o mostra una actitud rebel amb el professorat i, aquí, cal tenir present que la classe social té, en intersecció amb el gènere, un paper fonamental en la construcció dels imaginaris de l’alumnat ideal. I és que, tal com ens advertia la feminista britànica Beverley Skeggs a la seva obra ‘Formations of class and gender’ (1997), els comportaments associats a les noies de classe treballadora —excessives, vulgars, amb poc gust— trenquen amb la concepció idealitzada de la noia prudent, discreta, innocent i estudiosa.
Amb tot, és important tenir en compte que l’existència d’aquests “judicis escolars” té una influència en el dia a dia a l’aula: en què i com s’ensenya, en com el professorat es relaciona amb el seu alumnat, en com s’organitzen els espais escolars, en la concepció que tenen els docents sobre les habilitats i disciplines més o menys “femenines” (com, per exemple, la concepció estesa que les noies són menys hàbils en ciències i en matemàtiques) o en el tipus d’orientacions que fan els docents a l’hora de construir les trajectòries formatives i laborals dels joves. I, sobretot, és fonamental no oblidar que aquestes construccions tenen un impacte en com noies i nois experimenten el seu procés educatiu, en el seu nivell de confiança respecte a les seves pròpies capacitats, en com se senten a l’escola, en si perceben que compleixen allò que el centre espera d’ells, en com es relacionen amb els seus companys i, en última instància, en com construeixen les seves tries educatives de cara al seu futur formatiu i professional.
Cal acompanyar el professorat i dotar-lo de les eines per concebre els rols de gènere de manera crítica
Tal com assenyalen diverses autores, com, per exemple, Louis Archer y Jennifer DeWitt al seu llibre ‘Understanding student participation and choice in science and technology education’ (2015), les noies —especialment les de classe treballadora— presenten una menor confiança en les seves capacitats, especialment en les àrees de matemàtiques i de tecnologia, fet que contribuiria a explicar per què hi ha menys dones que cursen carreres a les àrees de ciència, de tecnologia, d’enginyeries i de matemàtiques. A tall d’exemple, el passat curs 2015/16, les dones representaven un 25,64% del total d’alumnat matriculat a les carreres d’enginyeria i d’arquitectura a pesar que el percentatge de dones que arribaven a la universitat era superior (54,34%) al dels homes (45,6%), segons les dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
Ara bé, quan ens plantegem com s’hi pot fer front, cal tenir present que aquests mecanismes són un reflex dels rols de gènere estereotipats que operen en el si de la família, en els mitjans de comunicació, en el mercat laboral i en el conjunt de la societat patriarcal i dels quals l’escola no n’està al marge. En aquest sentit, autores com Amanda Keddie a ‘Pedagogies and critical reflection: key understandings for transformative gender justice’ (2006) i Kathleen Lynch a ‘Gender and education. Gendered imperatives and their implications for women and men’ (2009) sostenen com aquests mecanismes es reprodueixen de manera inconscient en el si de l’escola i plantegen la necessitat d’acompanyar el professorat i dotar-lo de les eines necessàries, ja sigui des de la formació inicial com en la continuada, de manera que els centres educatius puguin problematitzar les formes de concebre els rols de gènere de manera crítica, fita imprescindible per a l’assoliment d’una escola més justa socialment en termes de gènere.
