26/02/2019 | 18:25
El factor temps ha estat un factor protagonista a l’hora de dissenyar les estratègies independentistes que s’han anat succeint des de 2010, però la seva gestió fins ara ha estat probablement una de les principals causes de la no consecució del seu objectiu últim: la independència. L’acceleració que va menar moltes de les seves actuacions, en una successió de fulls de ruta massa sovint guiada per una més que aparent improvisació, ha conduït també a l’enquistament de la situació. Tot plegat, evidentment, en un marc propici pel xoc de trens fruit d’una gestió dels temps per part del Govern del PP diametralment oposada: el rellotge de la política aturat amb l’irresponsable immobilisme de la seva estratègia i la deriva cap a la judicialització posteriorment.
I aquí començà a córrer un altre rellotge, el de la justícia. La fase d’instrucció -molt discutida pel més que aparent apriorisme de les investigacions instades per la fiscalia i efectuades pel jutge Pablo Llarena a partir d’informes de la Guàrdia Civil- ha anat acompanyada de la polèmica sobre les mesures cautelars imposades als acusats. Unes mesures cautelars en forma de presó provisional que han generat rebuig més enllà de l’independentisme per la seva desproporció i falta de justificació. Paradoxalment, la situació dels acusats privats de llibertat ha estat usada per part del Tribunal Suprem en alguna ocasió com a argument per no demorar més la finalització de la instrucció davant les diverses demandes d’emparament de les corresponents defenses. En resum, en lloc de re-avaluar la necessitat de les mesures cautelars imposades tenint en compte també la necessària durada de la instrucció, aquesta havia d’enllestir-se amb rapidesa precisament perquè bona part dels acusats esperaven l’arribada del judici des de la presó.
Amb el tancament de la instrucció, de nou la gestió dels temps va estar en risc de fer saltar pels aires la volguda i buscada imatge garantista sobre el procés, a causa del retard en la comunicació amb la deguda antelació de la data d’inici del judici oral. Tot i això, ja amb aquest en marxa, i amb tots els focus encarats a la sala del Tribunal Suprem encarregada de la causa, els temps van semblar alentir-se durant les primeres sessions de declaracions dels acusats.
Les declaracions de Rull, Bassa, Borràs i Mundó es van substanciar en una jornada maratoniana difícilment compatible amb una imatge garantista del judici
L’atzar va fer coincidir la primera setmana del judici amb una setmana clau per la legislatura al Congrés de Diputats, i amb la constatació de la caiguda del projecte de pressupostos del Govern de Pedro Sánchez per la negativa de PP, C’s i el bloc independentista. Arribà el temut anunci d’avançament electoral pel 28A, i amb ell, novament, un nou canvi en la gestió dels temps per part del Tribunal Suprem. Si Junqueras, Forn, Turull i Romeva havien pogut respondre els interrogatoris en sessions de matí i tarda amb l’horari inicialment previst per la sala, les declaracions de Rull, Bassa, Borràs i Mundó es van substanciar en una jornada maratoniana difícilment compatible amb la imatge garantista que la sala semblava voler imprimir al judici.
Però com evitar l’impacte de l’avançament electoral sobre el judici? Tal com han recordat els experts en Dret processal, les causes de suspensió d’un judici previstes en la Llei d’enjudiciament criminal no inclouen aquest supòsit i, per tant, tota decisió en aquest sentit estaria més fonamentada en la necessitat de reconèixer l’excepcionalitat d’aquesta causa, i del seu inqüestionable impacte en un escenari molt protegit de tot sistema democràtic: el període electoral. El legislador difícilment hauria pogut imaginar que s’arribés mai a un judici de tanta transcendència política. És per aquest motiu que són tantes les veus que han recordat que aquest conflicte no hauria d’haver sortit mai de l’arena política. Per tant, la decisió de suspendre el judici davant la contesa electoral esdevindria, com ha suggerit Jordi Nieva, un “ús forense” contra el text de la llei que tot i ser possible, exigiria en el curt o mitjà termini la reforma de la norma per incloure aquesta possibilitat de forma expressa.
Les formes són fons en política. Però també en l’àmbit judicial són importants i els errors en aquest àmbit poden tenir les mateixes conseqüències que els errors sobre el contingut de les decisions, sobre el fons. No en va- i conscient que l’escenari en què el Tribunal Europeu de Drets Humans podria entrar a considerar i esmenar la plana al Tribunal Suprem seria estrictament l’àmbit de les garanties del judici, és a dir de les formes i de la necessària protecció dels drets fonamentals- el president de la sala, Manuel Marchena, havia estat especialment curós amb les defenses des del primer moment, amb el debat i la resposta de la sala a les qüestions prèvies plantejades.
La previsió d’agenda pel que fa a les declaracions dels testimonis és preocupant des de la perspectiva de les garanties del judici
El procés sobre el procés serà llarg. No pot ser d’altra manera. Tan sols cal fer una mirada al volum de les proves sol·licitades i acceptades per la sala. Més enllà que les declaracions de Jordi Cuixart i Carme Forcadell s’hagin desenvolupat amb plenes garanties, és a dir, sense presses, la previsió d’agenda feta pel Tribunal Suprem pel que fa a les declaracions dels testimonis és preocupant des de la perspectiva de les garanties del judici. Molts dels testimonis sol·licitats són rellevants i alguns singularment per l’acreditació (o no) d’alguns dels elements de les acusacions més contundents, les de malversació i de rebel·lió. I això difícilment és compatible amb una agenda de declaracions que atorga ara com ara 30 minuts per cadascuna de les intervencions.
De la gestió dels temps en el judici en depèn també la possibilitat de presentar, eventualment provar i en tot cas de rebatre les acusacions formulades amb les garanties necessàries perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans validi la difícil tasca del Tribunal Suprem. En aquest sentit, la gestió dels temps en la causa és un dels talons d’Aquil·les més indiscutibles. D’ella en depèn que es pugui donar per bo o no el degut respecte a la tutela judicial efectiva, com a dret fonamental en aquest cas. I amb ell, està en joc òbviament també, la credibilitat del funcionament d’una institució, el poder judicial, que ara com ara es troba en una posició fràgil en la percepció de moltes persones.
