06/03/2019 | 21:33
L’adopció de polítiques de transversalitat de gènere segueix sent una tasca pendent del funcionament dels Parlaments de la Unió Europea. La definició del concepte de la transversalitat de gènere prové de la IV Conferència Mundial de Dones celebrada a Pequín l’any 1995, on l’anomenat enfocament de “gender mainstreming” va assentar les bases per a lluitar de forma més amplia a favor d’una verdadera igualtat.
La idea de la transversalitat de gènere es va desenvolupar sota la premissa que les polítiques públiques no són neutrals, sinó que tendeixen a reproduir les desigualtats existents. Això significava el reconeixement que només amb el desenvolupament de polítiques especifiques d’igualtat (que a més solen tenir un pressupost força reduït) no s’aconseguiria mai la igualtat efectiva. Era necessària, per tant, una visió més global on l’objectiu fos transformar totes aquelles polítiques i institucions que seguien generant desigualtat. La integració de la transversalitat de gènere en totes les polítiques no s´ha d’entendre, per tant, com un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per assolir la igualtat de gènere.
Les polítiques públiques no són neutrals, sinó que tendeixen a reproduir les desigualtats existents
I és aquí, on el funcionament de les càmeres parlamentàries pren especial importància. Com podem assolir una societat igualitària si el principal òrgan legislatiu no té una mirada de gènere en tots els àmbits i en totes les normatives i lleis que adopta?
Per això, hem acollit de forma molt positiva que recentment el Parlament de Catalunya hagi emprès el camí per desenvolupar el seu primer pla d’igualtat propi de la institució. El cas del Parlament Europeu (PE), que des de fa anys ha anat construint una estructura de Gender Mainstreaming, ens pot servir d’exemple per veure bones pràctiques, mancances i resistències alhora d’integrar la perspectiva de gènere a un Parlament.
El PE ha establert tres òrgans que vetllen per la transversalitat de gènere. El primer és el Comitè d’Igualtat de Gènere (FEMM) que elabora informes d’iniciativa pròpia i té la responsabilitat d’integrar la perspectiva de gènere als altres comitès i delegacions del PE. Aquesta tasca es realitza a través de les opinions i les anomenades “esmenes de transversalitat de gènere” als informes i legislacions que treballen altres comitès. Així com altres comitès poden també fer opinions, FEMM és l’únic que pot introduir esmenes de transversalitat de gènere directament a qualsevol informe o legislació del PE.
Des de 2009 també es va establir un segon òrgan, la xarxa de membres del PE encarregats de la incorporació de gènere als comitès del PE. D’aquesta forma, cada comitè té una persona responsable de la incorporació de la perspectiva de gènere i des de la darrera legislatura, les delegacions també han nomenat membres del PE responsables del tema.
En tercer lloc, també existeix el Grup d’Alt Nivell sobre Igualtat i Diversitat de Gènere que és responsable d’adoptar un pla d’acció per a la promoció de la igualtat i la diversitat dins del funcionariat que treballa al parlament, és a dir als secretariat dels diferents comitès.
Tot i que l’estructura creada és prometedora, sovint no s’implementa correctament, ja que la integració de les qüestions de gènere al PE segueix sense ser prioritària, està fragmentada i sovint encara és desconeguda per moltes persones de la pròpia institució, la qual cosa perjudica l’eficàcia del sistema. Per exemple, les esmenes de transversalitat de gènere son les úniques que cal votar dues vegades, una al comitè FEMM i l’altre al comitè principal. Com que la informació d’aquestes esmenes no arriba als altres comitès a causa de la fragmentació de la feina, ningú les defensa, i per tant, massa sovint no s’acaben aprovant. De la mateixa manera, moltes de les opinions que es redacten a FEMM tampoc són incorporades pel comitès principals ja que no les prenen seriosament.
La transversalitat de gènere fins ara s’aplica de manera voluntària, desorganitzada i amb greus deficiències
Un altre problema rellevant és que la transversalitat de gènere no ha estat formalitzada dins el Reglament del Parlament Europeu, i, per tant, fins ara s’aplica de manera voluntària, desorganitzada i amb greus deficiències. De fet, un dels objectius de la introducció de la transversalitat de gènere és també la paritat dins la pròpia institució, és a dir als llocs de decisió i de l’administració. Tot i que de forma anual el Parlament Europeu publica cada 8 de Març la detallada composició del PE, veiem que encara som molt lluny de les fites proposades. Segons l’informe de 2018 només hi ha un 36% d’eurodiputades, només hi ha 5 dones entre les 14 vicepresidències del PE i només 2 de 11 càrrecs de presidència dels grup polítics son ostentats per dones. Tot i que si es compleix la paritat a les presidències de les Comissions del PE (50%), a nivell del funcionariat, només hi ha 2 dones directores generals, només el 35% de dones arriben a caps d’unitat i 29% a directores.
Què cal fer doncs per seguir avançant? Des de FEMM s’ha volgut apostar seriosament per la transversalitat de gènere i no caure en l’error de desactivar-la o enterra-la sota tecnicismes o burocràcies que la facin impracticable. Per això, l’any 2015 el Parlament Europeu va aprovar el seu primer informe sobre la transversalitat de gènere on fèiem recomanacions clares i especifiques, que han estat revalidades en el segon informe de transversalitat aprovat el passat mes de gener.
La primera és la necessitat d’incloure la pràctica de les esmenes de transversalitat de gènere al Reglament intern del PE i l’elaboració d’un informe periòdic sobre la integració de la perspectiva de gènere en el treball dels comitès i delegacions. També s’ha reclamat un full de ruta per a que les dones ostentin com a mínim el 40% dels llocs de direcció de la institució. Entre la llarga llista de recomanacions, cal destacar també la necessitat de proporcionar formació específica de transversalització de gènere pel funcionariat, eurodiputats/des, assistents parlamentaris i personal del grup polític, mesures més ambicioses per lluitar contra totes les formes l’assetjament, inclòs el sexual i la demanda a la Comissió Europea que realitzi avaluacions d’impacte de gènere de cada nova proposta legislativa o política, a fi de garantir que la UE no implementi cap política que no suposi un avenç en igualtat.
Des del Parlament Europeu, seguirem promovent que la institució esdevingui un exemple en perspectiva de gènere, inclusiu i paritari
Malauradament, totes aquestes demandes aprovades pel PE no han estat encara implementades. La novetat però es que a proposta del nostre grup el passat 31 de gener es va aprovar a les normes de funcionament del Parlament l’obligació d’establir un Pla d’Acció de Gènere pera donar coherència i fixar objectius clars sobre la transversalitat dins la institució.
En els pròxims mesos i de cara al nova legislatura tindrem l’oportunitat a través d’aquest Pla de Gènere de veure si hi ha una verdadera voluntat política d’incloure la visió i paritat de gènere en totes les estructures i polítiques del Parlament Europeu. Les excuses sobre la complexitat de procediments, burocratització o el relantiment de la feina a l’hora d’introduir la perspectiva de gènere, ja no valen. Des del Parlament Europeu, seguirem promovent que la institució esdevingui un exemple de Parlament amb perspectiva de gènere, inclusiu i paritari. I esperem que altres parlaments i també la pròpia Comissió Europea, segueixin aquest camí.
