Nou veus de ciutats que resisteixen a l’ascens de l’extrema dreta global

  • David Forniès / @DavidFornies
  • dilluns, 3 desembre 2018
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

En l’escenari actual de regressió de drets a escala internacional, "Cities for Rights" reuneix una trentena llarga de regidors, membres de moviments socials, sindicalistes, artistes i filòsofs

Marxa de dones contra Donald Trump a Minnesota, el 21 de gener de 2017 / FIBONACCI BLUE

La ciutat com a espai de protesta i de revolta és una constant històrica que, en la fase actual desencadenada per la crisi del 2008, és testimoni de mobilitzacions —aquí i arreu— per drets que no han estat assolits o bé que han estat retallats. Moviments per la dignitat i la llibertat al món mediterrani meridional i oriental, per la igualtat a l’espai nord-americà, per la democràcia a Àsia i a Àfrica, pel refugi —segur que molt menys del que caldria— i l’habitatge a Europa i pels drets de les dones pertot. En un moment d’auge notori de l’autoritarisme, “la trinxera local podria convertir-se en un mur de resistència contra les desigualtats, el neoliberalisme i la uniformitat global”, escriu Sergi Picazo a la presentació del Dossier Crític ‘Ciutats’. Perquè aquest escenari s’esdevingui, moviments socials i polítiques públiques municipals hi tenen molt a dir.

En aquest marc, activistes, representants electes municipals i artistes de diverses urbs del món aborden els dies 10 i 11 de desembre a Barcelona els reptes a què s’enfronten les ciutats per defensar la ciutadania plena, els drets humans i la democràcia. Ho fan en la conferència internacional “Cities for Rights“, que té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Entre els aspectes que centren la conferència hi ha les migracions i el refugi, els feminismes, i les bones pràctiques que, des d’àmbits municipals diversos, s’impulsen arreu del món a favor de la garantia dels drets humans.

La conferència s’emmarca en el programa Barcelona, Ciutat de Drets, que l’Ajuntament de Barcelona impulsa des del 2016 amb l’objectiu de promoure polítiques públiques urbanes que incloguin un enfocament basat en drets humans, que tinguin en compte la diversitat de la ciutat i que afavoreixin així l’accés de tots els ciutadans i ciutadanes als seus drets. Vol continuar el fil d’una acció de protagonisme urbà articulat que, en el cas de la capital catalana, té una fita important en la Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans, que la ciutat va acollir ara fa exactament 20 anys, amb presència de 70 urbs del continent.

Veus urbanes crítiques

I és en l’escenari actual de regressió de drets a escala internacional que “Cities for Rights” reuneix una trentena llarga de regidors, membres de moviments socials, sindicalistes, artistes i filòsofs. A través de diverses taules, aborden qüestions com el potencial transformador de les ciutats per construir una ciutadania global, el rol de les entitats per defensar els drets humans de les persones migrants, el valor de la diversitat a les urbs, les bones pràctiques municipals en la promoció dels drets humans, l’oposició a l’auge de l’extrema dreta o el dret a l’habitatge. De totes aquestes persones, en destaquem —per criteris de diversitat i actualitat— nou de les que seran a Barcelona expressament per a la trobada:

1. Rawshan Abdi. Coalcaldessa de Kobanê, la ciutat kurda del nord de Síria que va quedar pràcticament destruïda durant el setge a què la va sotmetre l’Estat Islàmic el 2014. Abdi —que comparteix l’alcaldia amb un home, Fares Atti— és al capdavant d’una Administració local, no reconeguda ni controlada pel règim de Baixar al-Assad, que ha hagut de gestionar el retorn de desenes de milers de refugiats i la reconstrucció del nucli urbà. La seva Administració prova d’implementar els principis de democràcia directa, feminisme i ecologisme característics del moviment kurd d’esquerres. Manté una posició crítica tant amb les polítiques d’Al-Assad com amb les del president turc, Recep Tayyip Erdogan.

Wes Bellamy / CITIES FOR RIGHTS

2. Wes Bellamy. Regidor més jove de la història de Charlottesville i tinent d’alcalde d’aquesta ciutat del sud dels EUA, Bellamy va assolir notorietat mediàtica després d’haver proposat el 2016 la retirada d’un parc de l’estàtua del comandant confederat Robert E. Lee. Grups d’extrema dreta, supremacistes blancs i neonazis van manifestar-se a l’agost del 2017 contra la decisió, van provocar aldarulls i un dels seus membres va assassinar l’activista Heather Heyer, que es manifestava contra ells. En la seva acció municipal, Bellamy és reconegut per haver impulsat diversos programes de lluita contra la desigualtat.

3. Patricia Caro. Psicòloga i activista feminista gitana, la seva recerca acadèmica està orientada a explicar la discriminació interseccional patida per les dones gitanes. Reivindica les mirades dels feminismes no dominants —no blancs occidentals— i el paper de les xarxes col·lectives femenines dins del poble gitano, també com a ressort mobilitzador a les ciutats davant de problemàtiques com les barreres d’accés a l’habitatge. Ha participat en diverses instàncies europees i mundials, com ara el Grup Assessor de la Societat Civil d’ONU Dones.

4. Lorena González. Regidora de la ciutat nord-americana de Seattle, el 2015 va esdevenir la primera llatina a ser elegida per a aquesta posició al govern municipal. Anteriorment al seu salt a la política va treballar com a advocada en defensa dels drets civils i de víctimes d’abusos policíacs i sexuals. En el seu mandat ha impulsat el finançament d’un fons públic per a la defensa legal d’immigrants que no es poden pagar un advocat, com a manera d’oposar-se, des del govern municipal, a les mesures del president Trump contra les persones indocumentades d’origen estranger.

Andrej Holm / CITIES FOR RIGHTS

5. Andrej Holm. Sociòleg especialista en gentrificació, moviments socials pel dret a l’habitatge i polítiques urbanes europees en relació amb aquest dret, i professor de la Universitat Humboldt. Holm va ocupar breument el càrrec de secretari d’Estat d’Habitatge a Berlín el 2016, nomenat per Die Linke en un Govern de coalició amb socialdemòcrates i verds. Va durar un mes, abans que fos destituït en saber-se que als 18 anys, just abans de la caiguda del Mur, havia tingut un càrrec a la policia secreta de l’RDA, cosa que havia ocultat en el formulari de contractació de la universitat. El cas va despertar controvèrsia: per uns, el seu passat i l’engany el desqualificaven per exercir un càrrec públic; per altres, era una maniobra fosca per apartar del poder una persona incòmoda pel seu coneixement i capacitat de suggerir alternatives, des de l’esquerra, en matèria de política d’habitatge.

Cristina Jiménez /JOHN D. & CATHERINE T. MACARTHUR FOUNDATION

6. Cristina Jiménez. El fet d’haver patit en la pròpia pell la discriminació com a migrant sense papers, sent encara menor d’edat, des del seu Equador natal als Estats Units la va dur a l’activisme social, primer a escala local —a través de diversos grups novaiorquesos— i més tard a escala nacional, com a cofundadora de United We Dream, una xarxa juvenil que vol l’apoderament de les persones indocumentades per desenvolupar el seu lideratge, les seves habilitats organitzatives i les seves pròpies campanyes per lluitar per la justícia i la dignitat dels immigrants i totes les persones. Un dels focus de l’organització, que compta els seus membres per centenars de milers, és l’atenció específica a migrants LGTBI.

7. Lefteris Papagiannakis. Tinent d’alcalde d’Atenes i responsable de migració i refugi a la capital grega, càrrec des del qual ha impulsat plans d’allotjament per als refugiats i polítiques d’atenció als migrants en situació irregular. Propugna polítiques que afavoreixin la integració d’aquestes persones a la ciutat i manté un posicionament crític amb la gestió del dossier migratori i de refugi del Govern grec d’Alexis Tsipras (Syriza).

Djamila Ribeiro / CITIES FOR RIGHTS

8. Djamila Ribeiro. Filòsofa, exponent destacada del feminisme negre —i col·laboradora d’Angela Davis—, Ribeiro és actualment una de les múltiples veus crítiques de l’esquerra brasilera amb el president electe, l’ultraconservador Jair Bolsonaro. El seu llibre ‘O que é lugar de fala’ (2017) és una crítica a la marginació i no reconeixement de les veus no hegemòniques —no blanques, no masculines, no heterosexuals— i a ‘Quem tem medo do feminismo negro?’ (2018) recull articles publicats a ‘Carta Capital’ en què retrata el racisme quotidià de la societat brasilera.

Cecilia Wang / CITIES FOR RIGHTS

9. Cecilia Wang. Sotsdirectora jurídica de la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), és una de les principals advocades de les entitats de la societat civil en la batalla legal contra l’Administració de Trump en relació amb les vulneracions de drets de les persones migrants i de les minories. Molt particularment, és una de les juristes que en nom de l’ACLU han dut als tribunals —amb victòries parcials— el seguit d’ordres aprovades pel president nord-americà que restringeixen l’entrada als EUA de viatgers i d’immigrants de diversos països, fonamentalment de majoria musulmana, i suspenen temporalment l’admissió de refugiats. Per aquests motius, Wang ha acusat Trump de mantenir un biaix antimusulmà, així com de fer costat al racisme en el cas de l’indult presidencial al xèrif Joe Arpaio.

Artistes i teixit social a la conferència

Les taules rodones en què es podran sentir totes aquestes veus venen complementades amb diverses accions artístiques i tallers al llarg dels dos dies de la conferència. En destaca el projecte “Umbral”, que reunirà les obres de 10 artistes internacionals i 3 entitats per reflexionar sobre les migracions i els drets humans. L’exposició es podrà veure en 13 estacions de metro fins al 6 de febrer. Vuit dels seus artistes —Eulàlia Grau, Núria Güell, Daniel García Andújar, Banu Cennetoglu, Ramón Esono, Estefanía Peñafiel, Elo Vega i Rogelio López Cuenca— conversaran amb la comissària de la mostra, Imma Prieto.

Alguns d’aquests noms són notoris: Cennetoglu és l’artista visual turca que posa la seva obra al servei de la denúncia dels milers de morts de migrants i de refugiats que tenen lloc a les fronteres de la UE —la seva llista anual va ser distribuïda per ‘The Guardian’ aquest 2018— i Esono és l’il·lustrador equatoguineà empresonat durant alguns mesos al seu país —i ara exiliat— després d’haver publicat el còmic ‘La pesadilla de Obi’, una crítica mordaç al dictador Teodoro Obiang. Esono, precisament, ofereix un taller de còmic amb un grup d’estudiants de secundària de Barcelona en el marc de la conferència.

El teixit associatiu també té participació en els tallers i activitats paral·leles sobre assetjament immobiliari, antigitanisme, defensa d’activistes, migració i refugi o extremisme violent, entre d’altres, que organitzen l’Observatori DESC, SOS Racisme, la Unió Romaní, Irídia, Novact, l’ACATHI i la Creu Roja.

Ciutat Global és una secció de CRÍTIC que compta amb un suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona, per explicar, en format periodístic, els grans reptes de les ciutats en els processos de transformació política, social i econòmica del segle XXI. És un espai per al debat d’idees, la reflexió i l’anàlisi.

Deixa el teu comentari