Jesús Rodríguez: “Un guàrdia urbà em va aturar pel carrer i em va dir literalment: «Et tallarem el coll»”

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dilluns, 19 gener 2015
Foto: Jordi Borràs

Jesús Rodríguez és periodista de la 'Directa' i un dels guionistes del documental 'Ciutat Morta'. Va començar a investigar el 'cas 4-F fa' 9 anys quan, davant la porta dels jutjats, va conèixer la família d'un dels detinguts i, entre llàgrimes, li asseguraven que es tractava d'una injustícia. Els 5 minuts censurats del documental 'Ciutat Morta', produït per Metromuster i emès per Televisió de Catalunya, corresponen a la seva intervenció. Aquesta opinió li ha costat una demanda de l'excap d'informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Víctor Gibanel, que el denuncia per una suposada violació del seu dret a l'honor i a la pròpia imatge. La demanda exigeix 45.000 euros d'indemnització.

"La justícia no ha investigat mai el 'cas 4-F'. Mai. Cap unitat de policia va investigar què va passar. Només tenen la versió de dos agents"

Per què han censurat el teu fragment al documental Ciutat Morta?

El que volien era que demanar la censura d’aquells 5 minuts fos l’excusa per censurar tot el documental. L’objectiu era evitar l’emissió per TV3. Durant més d’un any s’ha passat en 150 locals la versió íntegra i mai es va considerar un greuge per a ningú. En el moment que saben que s’emetrà per TV3 posen la demanda. Però, a més, els 5 minuts concrets censurats probablement donen pistes i alerten de com funcionen les clavegueres del sistema. Expliquen molt sobre com es mercadeja amb la informació per part de certs grups i d’unitats policials. Aquests grups utilitzen informació policial de forma interessada. Fins i tot utilitzen informació que afecta jutges o polítics. Si un cap d’informació policial parla d’aquella manera sobre un jutge…, què dirà d’una persona qualsevol? Aquesta és l’alarma. Aquell fragment desqualifica tant la imatge de la policia, que es veuen amb la necessitat de censurar-lo, no sé si com a greuge personal o com a problema corporatiu.

Tens una denúncia judicial pel que dius al documental. Què pot passar?

La denúncia inicial era contra mi, la productora del documental Metromuster i Televisió de Catalunya. La demanda estava fonamentada en l’emissió d’un contingut concret amb imatges de l’expedient del cas Macedònia i per l’emissió d’opinions per part meva. Si es retirava el contingut, no continuaria la demanda contra TV3 i Metromuster. El demandant, doncs, ha retirat l’acció judicial contra ells, però la manté contra mi per l’emissió d’una opinió. Em demanen una indemnització de 45.000 euros. Ara el jutjat s’ha posat en contacte amb mi i m’ha comunicat que tinc 20 dies per personar-me davant el secretari judicial en l’espera que la jutgessa decideixi si convoca o no judici.

Creus que la policia pot tenir-te a tu i altres periodistes en el punt de mira a causa de les teves investigacions com a periodista?

Sí, sí, és evident que alguns policies em tenen en el punt de mira. He patit en la meva tasca de periodista de carrer, quan faig seguiment d’abusos policials o quan cobreixo manifestacions per a la Directa, molts problemes i obstacles amb la policia. Per exemple, en algunes manifestacions hi ha hagut agressions a periodistes perquè sabien qui eren, per a quin mitjà treballaven i quina feina feien. Quan vaig publicar les investigacions sobre el cas Macedònia, on hi havia implicats agents de la Policia Nacional, dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, on s’investigava si tenien relacions amb una banda de narcotraficants, un agent de la Guàrdia Urbana que pertany a la mateixa unitat que el que ara m’ha denunciat em va aturar pel carrer i em va dir literalment: “Et tallarem el coll”. Hi ha un seguiment específic sobre periodistes que fem investigacions que ells volen amagar. No és que ho cregui, sinó que ho tinc demostrat. És una pràctica habitual.

Quines pressions has rebut?

Recordo com un agent dels Mossos d’Esquadra va cridar el nom d’un periodista just abans de disparar-li un projectil de foam. Sabien quin era el seu nom! Això ho hem vist molts cops. Jo, a banda d’amenaces o d’agressions greus, he hagut de patir un tipus d’assetjament més de petites pressions durant els últims anys. M’han tingut retingut en manifestacions durant 15 minuts escorcollant-me i dient que era una cosa rutinària tot i que sabien perfectament qui era i que estava treballant com a periodista. Fan servir el que els permet la llei de manera discrecional contra gent específica. La llei els empara per retenir-me durant 5 o 10 minuts quan vulguin. No ho fan a tothom. Però així eviten que un periodista pugui veure coses que no ha de veure. Et retenen i no pots fer-hi res. Després no et denuncien ni et fan res. Jo crec que és un abús d’autoritat.

Tu has estat investigant el cas que denuncia el documental Ciutat Morta des del 2006. Per què vas començar a dubtar de la versió oficial de la policia i de l’Ajuntament?

Just a la mateixa porta del jutjat el 2006, quan em vaig trobar per primer cop amb tota la família del Rodrigo, un dels acusats. Estaven plorant i desfets. Vaig veure que alguna cosa estranya estava passant. Ells estaven convençuts que era un muntatge. He vist moltes detencions en molts casos, però la seva convicció que eren innocents era molt palpable. Després comencem a investigar, parlem amb veïns i botiguers del carrer Sant Pere més Baix i comencem a entreveure contradiccions en la versió oficial. Després alguns veïns ens expliquen que la Guàrdia Urbana parlava amb els organitzadors d’aquella festa, una botiguera ens diu que ella va veure el test trencat que hauria caigut sobre el guàrdia urbà, el moviment okupa es demarca dels fets i explica que el que es feia en aquell edifici estava servint per justificar els plans urbanístics de l’Ajuntament…

Però el govern de l’Ajuntament deia: la justícia de forma independent va condemnar unes persones davant les proves existents en aquell moment; si ara no hi ha proves noves, no es pot reobrir un cas ja jutjat. Què hi respondries?

La justícia no ha investigat mai el cas 4-F. Mai. Cap unitat de policia va investigar què va passar. Simplement, dos agents que eren davant de l’edifici van afirmar que l’objecte que va ferir el guàrdia urbà van ser pedres llançades des del carrer, i no des de la casa. Però no n’hi ha testimonis, ni cap altra denúncia. Tot apuntava en direcció contrària. Excepte la versió dels dos agents. Cada prova que es presentava a la jutgessa perquè investigués era rebutjada sistemàticament per ella. La justícia va renunciar a investigar el cas 4-F. Necessitaven un cap de turc.

Creus que hi ha censura a la premsa catalana en els casos de denúncies per repressió, tortures o acusacions relacionades amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra?

Hi ha un excessiu dirigisme per part dels gabinets de premsa dels cossos policials. La paraula dels gabinets de premsa va a missa. Els periodistes no qüestionen res. Han renunciat a fer periodisme sobre informació policial. Quan hi ha una roda de premsa o compareixences policials, no hi ha preguntes per part dels periodistes. Hi ha molta deixadesa. Això ens hauria de fer pensar en la professió. A més, hi ha un problema més pervers encara: hi ha un mecanisme de portes giratòries entre periodistes de mitjans i els gabinets de premsa dels ajuntaments, de la Generalitat o de la policia on es cobra molt millor que fent de periodista. Això és l’enterrament de la professió del periodista.

Quines són les altres Ciutats Mortes? Posa’m exemples de casos investigats i denunciats per la Directa que no hagin arribat encara a sortir publicats amb prou contundència als grans mitjans.

Si la Directa no hagués investigat el cas Esther Quintana i els moviments socials no haguessin perseverat en la denúncia, tot això hauria quedat sepultat per la maquinària dels gabinets de premsa. La policia deia que no hi havia hagut llançament de bales de goma i nosaltres ho vam anar investigant. Al final la conselleria va haver de canviar diversos cops de versió oficial. El problema és que a la redacció rebem molts casos amb indicis, pistes o denúncies sobre abusos, però no sempre hem tingut capacitat humana per fer la investigació. Hauria de ser l’Administració qui investigui i estiri el fil. No pot ser que una persona o un col·lectiu només tingui l’opció de picar a la porta de la Directa. Hi ha altres 4-F que ningú ha investigat mai ni s’han visualitzat mai. Però des de fa molts anys hi ha un silenci molt gran entre periodistes sobre els abusos contra els drets humans. I, aleshores, el problema és la impunitat. La nostra és una feina de formigueta i de perseverança que s’hauria d’estendre a tots els grans mitjans de comunicació.

Inicia sessió per poder descarregar l'entrevista en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari