14/11/2018 | 18:46
Un dels grans reptes de les institucions del segle XXI és millorar els mecanismes perquè la ciutadania pugui tenir més eines de participació i incidència sobre decisions que afecten la seva vida quotidiana i l’espai que habiten. La participació, tant institucional com no institucional, és un espai que generalment és ocupat per homes, que gaudeixen de molta més dimensió pública que les dones. Perquè la veu d’aquesta meitat de la població no quedi invisibilitzada, institucions com l’Ajuntament de Barcelona han creat diverses eines per incorporar les aportacions del moviment feminista i de les entitats de dones en l’elaboració de polítiques d’igualtat al municipi.
CRÍTIC repassa 5 aspectes importants a tenir en compte per millorar la implicació de les dones en els processos participatius de l’Administració pública a partir de les aportacions de dos informes clau: ‘Moviment feminista i govern de la ciutat. Metodologia per a la transversalitat participativa‘, de la investigadora Alba Alonso, i ‘Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a la ciutat de Barcelona‘, elaborat per Almena Cooperativa Feminista. El primer estudi defineix les bases d’una metodologia per a la transversalitat participativa adaptada a la realitat Barcelona. El segon recull les principals característiques de les entitats i grups de dones i feministes de la ciutat.
1. Ampliar la participació
A Barcelona, un 95% de les entitats o organitzacions de dones i/o feministes és en algun espai de participació. Ho confirmava l’informe sobre la participació femenina d’Almena que va presentar el consistori municipal al desembre del 2017. A la pregunta d’en quin àmbit participaven les entitats, la resposta va ser:
Les administracions i les entitats a Barcelona es troben als Consells de Dones de la ciutat. L’objectiu d’aquest òrgan ha estat més aviat fer un seguiment de les actuacions existents i elaborar informes i propostes. Una de les limitacions dels consells de dones que recull l’informe d’Alba Alonso és que “no són prou diversos i inclusius”, un problema que va més enllà dels Consells de Dones i és recurrent en espais de participació. Laura Gómez, exdirectora d’Igualtat de la Diputació Foral de Guipúscoa que també ha col·laborat amb l’Ajuntament de Barcelona en qüestions de participació, considera clau que les institucions facin un esforç per promoure la participació de col·lectius que han acabat exclosos de les dinàmiques institucionals, com ha passat amb col·lectius de dones joves o de persones migrants, per exemple. Els motius poden ser diversos, com detecten ambdós estudis: sobrecàrrega de feina, pocs recursos humans per destinar a les reunions, falta de fons econòmics, poc coneixement del funcionament de les institucions, poca xarxa associativa…
“Cal pensar mesures concretes”, diu Gómez, i posa l’exemple de la Diputació de Guipúscoa on “intentàvem fomentar la participació digital, o pagàvem els bitllets de viatge o les dietes per venir a les reunions o oferíem petites ajudes econòmiques a l’entitat per pagar els costos d’enviar una persona”. A Barcelona, la cap del Departament de Transversalitat de Gènere de l’Ajuntament, Sònia Ruiz, explica algunes de les mesures que també ha implementat el consistori per intentar obrir-se a més dones i col·lectius. “Oferim espais de cura per a criatures o consensuem els horaris de les reunions, però també hem impulsat mesures més concretes dins les reunions: temps de paraules, dinamitzar la crida a la participació o el consens dels horaris de reunions”, explica.
2. No duplicar espais de participació
Les organitzacions feministes estan enxarxades. Així ho confirma l’estudi d’Almena, que assegura que, a Barcelona, un 95% de les entitats tenen aliances amb altres entitats o grups, i un nombre destacat d’aquestes, un 37%, estableixen relacions amb més de 10 entitats. Un 71% de les entitats, quan fan contactes amb altres entitats, ho fan participant en projectes comuns, un 63% ho fan compartint espais de reflexió conjunta, i un 48% intercanvien informació. Això vol dir que, més enllà de les institucions, les entitats tenen una agenda pròpia al marge d’aquestes que cal tenir en compte i respectar. De fet, el problema principal que les entitats destaquen per no participar en més òrgans de participació és precisament la seva saturació en aquest sentit (ho denuncien pràcticament la meitat de les entitats de l’informe):
Per Laura Gómez, els processos participatius impulsats des de les administracions han de tenir una doble vessant: “D’una banda, recollir les propostes del carrer i dur-les a les institucions i, de l’altra, impulsar pràctiques feministes fora”. Per això, segons ella, una de les qüestions per les quals s’ha de vetllar més en la creació de dinàmiques de participació per a col·lectius feministes i de dones és no “posar obstacles o fagocitar mecanismes que ja existeixen i que funcionen” fora de l’àmbit institucional. L’informe sobre participació va més enllà i proposa que des de la institució es posin facilitats per “fomentar la creació i la participació en espais no institucionals” i s’estigui atent a les necessitats més bàsiques de les organitzacions (agenda de contactes, sales de reunions, espais d’actes, etc.), ajudant al seu apoderament. De fet, l’Ajuntament de Barcelona acaba de presentar el mapa d’entitats feministes de Barcelona, una eina digital on, de moment, hi ha indexades més de 200 entitats de dones i feministes de la ciutat amb els seus contactes corresponents per tal que puguin trobar-se i relacionar-se entre elles.
3. Crear un marc de trobada acordat
Amanda Alexanian és la presidenta de la comissió del procés participatiu de seguiment del reglament d’igualtat de gènere que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. Des del juny, ha assistit a una sèrie de reunions per tal de debatre l’esborrany de reglament, fer-hi aportacions a partir de criteris jurídics, recollir les aportacions dels consells de districte i incorporar les esmenes de la participació en línia. Alexanian considera que, en el procés d’aquests mesos, s’ha fet “un esforç perquè les entitats fossin consultades i participessin de tot el procés a través de diferents vies”, però també té dubtes sobre “la incidència real que tindran totes les aportacions de les entitats, i si s’incorporaran al text final i com es farà“. Per Laura Gómez, el primer factor clau perquè un procés de participació sigui fructífer és “que els processos de participació també siguin fruit d’un primer procés de participació per establir què es parlarà, com es debatrà, amb quins mecanismes, per aconseguir què i amb quins terminis”.
Gómez considera que, amb aquest pas previ, les entitats i les administracions poden trobar un punt entremig entre les seves “lògiques de funcionament que a vegades poden ser contradictòries” i posa com a exemple el procés que el seu equip va capitanejar en la legislatura passada a la província de Guipúscoa i que va culminar en un espai de trobada anomenat Gunea. Durant un any i mig, la institució que representava va donar veu al moviment també en la delimitació d’aspectes com les funcions o les regles de joc d’aquest espai. Això va implicar fer un diagnòstic col·lectiu sobre els mecanismes de participació anteriors i les seves vies de millora, va permetre establir un marc en el qual tothom s’hi sentís més o menys còmode i “va estalviar-nos debats posteriors que ja van sorgir en aquest procés”, explica García. L’informe d’Almena ja detecta aquesta necessitat de fixar les regles prèviament. Les entitats foren consultades sobre com millorar la participació perquè fos satisfactòria per a les seves organitzacions i, en el cas dels espais institucionals, van destacar com a aspectes a millorar qui fixa l’agenda a debatre, que, segons algunes d’elles, “s’hauria de crear conjuntament perquè l’agenda institucional no es correspon amb la pròpia”.
4. Buscar la corresponsabilitat entre les entitats i l’Administració
Crear una agenda conjunta entre les entitats i l’Administració no és fàcil. “Les Administracions –explica Sònia Ruiz, cap del Departament de Transversalitat de Gènere de l’Ajuntament de Barcelona– són lentes. Necessiten fer una sèrie de passos per assegurar-se que les propostes que es fan tenen seguretat jurídica o que els terminis d’exposició pública són els que corresponen o que les decisions tenen en compte tots els preceptes legals”. Tots aquests aspectes tenen implicacions en el procés participatiu. El reglament de promoció de la igualtat de gènere, on participa Amanda Alexanian, per exemple, es va treballar directament sobre un esborrany per qüestions jurídiques. “És un tema molt teòric i tenir una base a parlar va anar bé, però això ha fet que no s’hagi parlat de les prioritats de les entitats respecte al document, sinó que hem donat la nostra opinió directament sobre l’esborrany”, explica Alexanian. En aquest sentit, l’informe sobre participació recull que un 26% de les entitats consideren que un dels obstacles que veuen en ser presents en òrgans de participació en les administracions és precisament “el baix nivell deliberatiu i decisori de la participació”.
En la relació institució-entitats, Laura Gómez considera que cal treballar els conceptes de corresponsabilitat. “A vegades, des de dins de les institucions tenim problemes per tirar endavant projectes i els moviments del carrer s’han de fer corresponsables d’això i ajudar-nos a empènyer, igual que nosaltres ho hem de fer quan elles necessitin alguna cosa”. En aquest sentit, Sònia Ruiz considera que una bona manera de fer-se corresponsables de l’avanç de les polítiques públiques és que les entitats de dones siguin també un “‘lobby’ feminista d’incidència política que treballa per detectar què és allò que no funciona i què cal canviar en més àmbits que no els que ja hi ha creats”. Ruiz posa l’exemple de la incorporació d’una entitat feminista a la Taula de Contractació Pública per tal que també hi puguin aportar la mirada de gènere. L’informe d’Almena Cooperativa Feminista sobre la participació de les entitats confirma que la major part de les entitats feministes que fan incidència política no s’hi dediquen de manera exclusiva i que només un 4% ho pot fer.
5. Garantir la capacitat d’incidència dels col·lectius
Crear mecanismes perquè les aportacions de les entitats que realment tinguin incidència és un altre dels aspectes importants perquè les organitzacions vegin el fruit de la seva participació. De fet, en l’informe sobre participació, les entitats preguntades consideren que hi ha aspectes clau a millorar en la participació institucional com la creació conjunta de temes, el caràcter vinculant de les propostes o la millora dels canals de comunicació i accés a la informació. En primera instància, dependrà de l’Administració definir quin grau de transversalitat i de permeabilitat ofereix a les entitats, com recull l’informe d’Alba Alonso en aquest sentit:
Escollir l’opció participativa també implica considerar un ampli ventall de possibilitats d’implicació de les entitats. L’exdirectora d’Igualtat de la Diputació Foral de Guipúscoa Laura Gómez explica que hi ha dos tipus de processos participatius segons el grau de delegació de poder de les institucions: d’una banda, “existeixen els processos d’informació i contrast, que són aquells en què les administracions només consulten el que estan fent amb les entitats”; de l’altra, “hi ha mecanismes on les decisions es prenen de forma més compartida, en coproducció, es busca generar consensos per mirar de fer-hi reflexions compartides”. “Moltes vegades crec que les institucions només busquen una confirmació política del que ja estan fent i no van més enllà, no acaben d’entendre que obrir-se a la idea de participació ciutadana vol dir que el poder de decisió no és només a les administracions, sinó també de la gent de fora, que tenen el dret i el deure de participar en un espai comú de trobada”, sentencia Gómez.
Per Sònia Ruiz ja no hi hauria d’haver “cap política pública sense la participació ciutadania” i, segons García, “la millora dels processos participatius està sempre en constant revisió, aprenem dels errors i, a partir d’aquests, proposem millores que crearan nous problemes i dubtes, però és així que anem avançant”. Mentrestant, l’informe d’Alba Alonso també aporta altres recomanacions a tenir en compte per seguir caminant i millorant els processos participatius.
