6 preguntes i respostes sobre com educar els infants en igualtat de gènere

  • Saioa Baleztena / @SaioB
  • dimarts, 12 desembre 2017
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

Parlem amb Marina Subirats, de CoeducAcció, Marta Selva, impulsora de Drac Màgic, i Xavier Cela, coordinador de projectes de masculinitat de la cooperativa Candela

La lluita per la igualtat de gènere cal lliurar-la des de l’arrel: a l’escola. Els darrers anys, han proliferat múltiples iniciatives que assenyalen l’educació com l’espai des d’on combatre discriminacions normalitzades a la societat. La Llei contra la violència masclista, del 2008, va regular l’actuació de les polítiques públiques en l’àmbit educatiu, destacant la coeducació com a element fonamental en la prevenció de la violència masclista. I la Llei d’educació catalana, un any després, establia la coeducació i el foment de la igualtat real entre dones i homes com un dels principis rectors del sistema educatiu. Malgrat els avenços, però, i lluny de consolidar-se, la coeducació pateix ara la sacsejada de la crisi. Experts en la matèria apunten que, tot i haver-hi cada cop més experiències vàlides de coeducació, depèn encara més de les persones que hi treballen que del mateix sistema.

CRÍTIC conversa amb tres representants d’algunes de les entitats referents a Catalunya que, sota el paraigua de la coeducació, plantegen un model educatiu inclusiu i lliure d’estigmes de gènere, que potenciï la igualtat real d’oportunitats: Marina Subirats, sociòloga experta en educació i membre de l’Associació CoeducAcció; Xavier Cela Bertran, politòleg, coordinador de projectes d’interculturalitat i masculinitats i membre de la cooperativa Candela i Marta Selva, historiadora i impulsora de la cooperativa Drac Màgic.

1. Què és la coeducació?

Marina Subirats

Marina Subirats (CoeducAcció)Coeducar és educar amb una mirada feminista, situant en primer pla la igualtat entre les pautes característiques del gènere masculí i del gènere femení. Les escoles coeducadores donen molta importància a l’educació emocional des dels primers anys de la vida, tot i que l’aspecte emocional no és l’únic aspecte que es treballa de forma específica. Cal recordar, a més a més, que no totes les escoles que treballen l’educació emocional coneixen les desigualtats de gènere. En molts casos es treballen de manera insuficient.

Xavier Cela Bertran (Candela): Educar amb perspectiva de gènere vol dir treballar amb infants i adolescents per aconseguir l’equitat, sense igualar el model masculí, sinó revalorant la diferència que hi ha entre nens i nenes. La coeducació és una tasca transversal que s’ha de fer, no només a les escoles, sinó a les diferents esferes de la societat.

2. Quin és el fons diferencial de les escoles coeducadores?

M. Subirats: La coeducació ens ofereix moltes eines. Des de l’observació d’allò que fem, que ens permet descobrir els prejudicis dels quals partim sense saber-ho, fins a molts materials: contes no sexistes, vídeos, materials molt diversos, gran quantitat de literatura acadèmica d’anàlisis, etc. En aquest aspecte s’ha avançat molt, perquè hi ha hagut moltes mestres i professores que han treballat per anar construint metodologies i alternatives a l’ensenyament androcèntric.

Marta Selva (Drac Màgic): Les escoles coeducadores tenen en compte el marc de relacions de gènere que, de forma indirecta o directa, condicionen la posició en la qual ens inscrivim en el món. En un context en el qual les desigualtats respecte a la visibilitat de les aportacions de les dones en qüestions tan troncals com la història, l’experimentació, la ciència o la literatura són tan evidents, cal refer els relats dels continguts i fer possible l’existència normalitzada d’una genealogia del coneixement que les inclogui.

3. Com s’implementa?

M. Subirats: La manera de fer-ho depèn de les circumstàncies i ha variat al llarg del temps. Tot i això, eliminar la discriminació de gènere ha estat un element constant. Abans l’objectiu era assolir l’escola mixta. Actualment, cal anar cap a la desaparició dels gèneres i de la seva transmissió, i aconseguir una cultura andrògina, que universalitzi totes les possibilitats, sense fer diferències entre nens i nenes. La clau és sempre preguntar-se: si em dirigís a un nen, li diria el mateix que estic dient a una nena? I viceversa. Així sovint descobrim les diferències que fem sense ser-ne conscients i les desigualtats que transmetem.

X.C.B: Aplicar l’educació amb perspectiva de gènere des de molt petits és vital, perquè als primers anys de vida és quan s’aprèn pràcticament tot. A la franja d’edat 0-6 els infants són de gènere fluid i tenen molta més capacitat de jugar amb el gènere. El joc és un dels aspectes fonamentals, per tant, pensar quines joguines tenim i aplicar models coeducadors a casa permet aquesta transformació. El problema és que, en la mesura que els nens i nenes creixen, el currículum pesa més i tota aquesta feina es perd.

Marta Selva

M. Selva: Tenint en compte la realitat diversa derivada de les identitats de gènere. La igualtat de condicions no existeix i, per tant, cal tenir pressents les conseqüències discriminatòries que comporta el sistema de gènere binari. Educar amb perspectiva de gènere vol dir tenir en compte la realitat diversa derivada de les identitats de gènere.

4. Quina és la salut de la coeducació a Catalunya?

M. Subirats: Força precària. Mai no hi ha hagut un pla ben estructurat per part del Departament d’Ensenyament. Quan el PSC va portar Educació al segon tripartit, la va estimular una mica, però sense fer-la universal. Bastants ajuntaments fan projectes de formació per a les escoles, però no és sistemàtic. Queda a l’acció dels mateixos centres, que és molt desigual, perquè es produeix allà on hi ha mestres i professores que ho veuen important; és un tipus d’acció molt meritòria, que ha permès avenços, però que òbviament té poca continuïtat i és insuficient.

X.C.B: Totes les escoles, formalment, haurien de ser coeducadores per evitar les desigualtats de gènere. A Catalunya hi ha experiències molt vàlides, però el problema és que depenen més de les persones que hi treballen a les escoles que del sistema educatiu en si mateix. Tot i això, afortunadament, cada vegada hi ha més interès per conèixer i aplicar la coeducació.

M. Selva: Cal remarcar el treball de sensibilització que des de la regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet amb la comunitat educativa, pares, mares, professorat i també alumnat. Però, malgrat els esforços que s’han fet a partir de múltiples intervencions, falta generalitzar que la coeducació és l’educació.

5. Com ha afectat la crisi sobre l’educació amb perspectiva de gènere?

M. Subirats: Negativament. La conselleria d’ensenyament no hi dedica recursos, malgrat que l’any 2015 es va aprovar una llei d’igualtat al Parlament de Catalunya. És evident que quan augmenten les ràtios i el professorat va més esperonat, es fa encara més difícil treballar en aspectes que no són estrictament els curriculars. Avui en dia, amb tantes criatures procedents d’altres cultures en les quals l’opressió de les dones és més forta i evident que en la nostra, és encara molt més necessari encarar aquesta qüestió i ajudar al professorat en el seu tractament.

Xavier Cela

X.C.B: Existeix una clara relació entre crisi econòmica i els efectes sobre l’educació en general, i sobre la perspectiva de gènere en concret. Perquè, com explica molt bé l’autora i activista feminista Silvia Federici, existeix una relació directa entre patriarcat i sistema econòmic capitalista. En el cas de l’educació, tot i que no tinc dades de l’afectació real, veiem com a l’àmbit educatiu s’ha vist condicionat amb la crisi i el patiment que viuen les famílies. Però, a més a més, per les ràtios, ara mateix n’hi ha menys recursos, per exemple, per atendre la diversitat i donar importància a tot el que té a veure amb l’educació emocional i afectiva.

6. Quins són els reptes de cara al futur?

X.C. B: Cal vigilar l’anomenada falsa il·lusió d’igualtat, que és aquesta percepció de què el repte de la lluita cap a la igualtat de gènere ja està superat. És cert que hi ha hagut millores, però encara tenim molta feina al davant. Els reptes principals impliquen revalorar tot allò que té a veure amb la feminitat, trencar amb el model de masculinitat i fer transversal la diversitat de gènere. Malauradament encara expliquem contes on els protagonistes són heterosexuals, encara preguntem als nens si tenen novietes i no noviets. Seguim tenint una mirada molt heterocèntrica de la societat.

M. Selva: Els reptes estan instal·lats en l’àmbit dels centres d’educació i en la incorporació d’aquesta metodologia de manera transversal i interseccional, en tots els àmbits, curriculars i no curriculars. És fonamental que els adults hi participin i ofereixin també models alternatius, per no corre el risc d’assolir una mera intervenció puntual i sense l’efecte transformador que busquem.

Deixa el teu comentari