Així són (encara) moltes de les relacions sexuals dels joves

Des de fa prop d’un any, l’Ajuntament de Barcelona ha encetat una campanya per millorar la qualitat de l’educació afectivosexual en totes les etapes de la vida, i especialment entre la joventut. La iniciativa s’ha centrat a prevenir les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i la violència sexual. En aquest sentit, les dades entre els joves parlen per si soles: el 80% de les barcelonines de 14 a 30 anys no saben que l’avortament és una prestació gratuïta i universal inclosa en la sanitat pública, un 34,4% ha usat en alguna ocasió la ‘píndola de l’endemà’ i un 11,6% no usa cap mètode anticonceptiu.

Les causes que reflecteixen aquestes dades, però, cal buscar-les més enllà. Diferents expertes consultades per CRÍTIC afirmen que moltes de les relacions que tenen els joves encara mantenen un fort component androcèntric: l’home és el centre del plaer i el coit l’objectiu final. Aprofundim en les relacions afectivosexuals dels joves amb la sexòloga Carme Sánchez, la formadora Irantzu Varela, la psicòloga Violeta Garcia i la directora de cine ‘porno’ Erika Lust.

El mite de l’amor romàntic

La sexòloga Carme Sánchez és codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona (InSexBCN), fa anys que treballa amb joves en centres de secundària i assegura que sovint es troba amb relacions “encara desiguals” en les quals el paradigma dominant és el de “l’amor romàntic”. Un paradigma que, segons diu, “reforça en les joves actituds i conductes de sacrifici, abnegació i entrega excessiva en pro de l’èxit de la seva relació amorosa”.

Irantzu Varela: “Les pràctiques sexuals giren entorn de la satisfacció masculina. El desig femení desapareix”

Sánchez hi afegeix en aquest sentit que els models de relacions afectivosexuals actuals perpetuen el sistema patriarcal. “Consideren el coit com a conducta sexual predominant”, diu, i recorda que, segons aquests models “el noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi; els desitjos d’elles passen a un segon terme”.

En la mateixa línia, Irantzu Varela, periodista i formadora en tallers sobre igualtat a l’espai Faktoria Lila, explica que “la gent jove, com els adults, segueixen relacionant sexe amb penetració del penis en la vagina; per tant, les pràctiques sexuals giren entorn del desig i de la satisfacció masculina”. La resta són “preliminars, coses rares, extres o simplement no existeixen”, diu, i, per tant, “el desig femení desapareix”. Varela assenyala que els nois són “subjectes” i les noies “objectes”, i assenyala que creure en la igualtat sexual seria com creure que el sexe transforma les relacions: “Com ens considerarem iguals al llit, si no ho som a la resta d’esferes de la nostra vida?”, conclou.

La vulneració del consens, palanca de desigualtats

Que les dones siguin objectivades, sobretot en el si de les relacions sexuals, aplana el camí perquè els joves amb qui estableixin aquestes relacions no tinguin en compte ni la voluntat d’aquestes dones ni el seu consentiment. La sexòloga Carme Sánchez considera que, tot i que el consentiment és, suposadament, “l’acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany”, aquest consentiment “en algunes situacions” no és fruit d’una veritable llibertat d’elecció. La formadora Irantzu Varela comparteix aquesta idea quan diu que “tot el que no sigui desig compartit o pràctiques negociades és un abús“, però va més enllà: “Això no és sexe, sinó violència”.

Violeta Garcia: “Quan una dona diu que no o quan no té l’oportunitat de dir res, estem parlant d’abús”

“Quan una dona ha dit que no o quan no ha tingut l’oportunitat de dir res, estem parlant d’un abús i, per tant, de violència masclista”, sentencia Violeta Garcia, psicòloga de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), i recorda que una violència sexual és un abans i un després en la vida de la persona que la pateix. “Una noia em feia l’altre dia una comparació preciosa, entre ella i un arbre: parlava d’una ferida a l’escorça, una ferida de la qual no es podia veure la profunditat, però que gairebé havia arribat al nucli més intern del tronc”, explica, i assegura que “una agressió sexual és una ferida que la societat no ajuda a curar, i que es pot infectar molt fàcilment”, a través de la culpa, les minimitzacions, les justificacions cap als agressors, amb un sistema legal victimitzant.

Contaminació mediàtica vs. educació

El sistema en general, i els mitjans de comunicació en particular, són sovint responsables directes sobre les relacions desiguals. La sexòloga Carme Sánchez remarca la necessitat de qüestionar, “constantment”, els models de relacions de parella “imposats a les novel·les, a les sèries, a la publicitat i a les pel·lícules”.

Erika Lust és directora de cinema pornogràfic feminista i assegura que només cal fer un exercici de “sentit crític” per comprovar que “el 99% de la pornografia ‘online’ representa la dona com una eina que els homes utilitzen per tenir plaer“. Lust és mare de dues filles que formen part “de la primera generació que no ha de buscar d’amagat la col·lecció de ‘Playboy’ del seu pare per veure pornografia, i, per tant, eventualment”, diu, tindran contacte amb la pornografia. “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola i creixen a través de la pornografia ‘online'”, opina. “En el millor dels casos, el que aprenen és poc realista, i en el pitjor dels casos és violentament racista, sexista i homòfob”, assegura.

Erika Lust: “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola”

Per revertir aquesta tendència, Lust, juntament amb el seu company, ha engegat un projecte que ofereix eines a famílies i professorat, per parlar amb els infants sobre sexe i pornografia. “Volem que els nostres fills tinguin pensament crític, i la nostra fita és motivar els pares, les mares i els educadors a entendre que parlar només de sexe no és suficient; parlar de pornografia és fonamental”, sentencia. En aquest sentit, la sexòloga Sánchez creu que una educació afectivosexual reglada als centres educatius de primària i de secundària és “urgent”. Cal que aquesta educació sigui “científica i amb uns valors democràtics que prenen com a referència els drets humans”, diu Sánchez.

La psicòloga Violeta Garcia també aposta per fomentar l’educació per combatre la violència sexual i destaca la necessitat que la violència masclista es tracti com un problema estructural. “Necessitem que aquest tema sigui pres seriosament, i es faci una aposta no només per l’educació, sinó també per la prevenció, la formació, el canvi de mentalitat”, conclou.