Com suturar la bretxa de gènere al sector tecnològic?

  • Meritxell Rigol / @TxellRigol
  • dimarts, 13 febrer 2018
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

En cap dels graus tecnològics de la UPC i UOC la presència de dones supera el 26% de l'alumnat matriculat

De petita, l’Agnès Rosell volia ser astronauta. Tot i no haver viatjat a l’espai, les seves decisions a la vida adulta no l’han desencaminat tant del món professional en què es projectava de menuda. Un món que, aviat, s’adonaria que estava abocada a encarar essent part d’una minoria. “En el sector aeronàutic hi ha molt poques dones i en la fabricació, menys“, explica. Després d’una llarga trajectòria com a enginyera a Ibèria i al holding d’aerolínies IAG, fa un any que ha impulsat la seva empresa de disseny de peces d’avió, satèl·lits i altres dispositius espacials. “Ara he obert una plaça de becari i només hi ha candidatures de nois. L’estadística em diu que hauria d’haver-ne rebut alguna de noia”, lamenta. Alguna sí, cert, tot i que l’escenari no ha canviat significativament respecte a vint anys enrere, quan començava ‘telecos’ amb la incomoditat, recorda, de veure que era l’única noia del grup de primer.

Per cada nou homes que cursen estudis superiors com telecomunicacions o enginyeria informàtica hi ha una sola dona que ho fa, adverteix una campanya de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons l’anàlisi ‘Las mujeres en el mercado de trabajo de las tecnologías’, publicada a la Revista Española de Investigaciones Sociológicas, les dones no arriben a ser una de cada quatre persones ocupades en categories tecnològiques (23,8%).

“La meva sòcia i jo juguem al ‘bingo de les dones’ allà on anem per feina”, bromeja Rosell. “Les comptem sempre i, per exemple, ara que acabem de tornar d’unes jornades d’AirBus, a Hamburg, n’érem 5 en un grup de més de 100 persones. Així és constantment”, assegura. A la incubadora d’empreses intensives en l’ús de tecnologia en què està instal·lada, a Barcelona Activa, el seu és l’únic projecte impulsat per dones, a pesar que sigui un criteri per prioritzar els projectes.

És que les oportunitats laborals vinculades a les tecnologies no interessen a les dones? És que és un món exclusiu per a les que són extraordinàries o bé estranyes? La percepció social més generalitzada apunta cap al sí en els dos casos i els prejudicis sexistes es tradueixen en escassa presència de dones a les ocupacions tecnològiques. Ens interessem per quines accions cal posar en marxa per suturar l’escletxa de gènere que, al costat de llocs de treball de qualitat i altes taxes d’ocupabilitat, caracteritza el sector tecnològic.

1. Coeducar des de la infància en la capacitat tecnològica

El de dona tecnofòba és un estereotip molt arrelat i marca la tria professional de les dones“, explica Ana Maria González, investigadora del grup de recerca GENTIC (Relacions entre el Gènere i les TIC a la Societat del Coneixement) de la UOC. “Les dones sempre hem utilitzat tecnologies, potser diferents de les utilitzades pels homes, associades al rol de gènere que tradicionalment se’ns ha assignat, i també hem creat tecnologia en el passat i en creem en el present”, remarca. Trencar la imatge social i l’autopercepció de tecnofòbiques resulta clau per augmentar-ne la presència als estudis tecnològics. Però com desfer l’estereotip?

Per a Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, desenvolupar activitats tecnològiques durant l’educació primària, nenes i nens junts, és l’oportunitat per aconseguir que una majoria de noies deixi de percebre la capacitat tecnològica com a aliena. “En el mapa d’opcions, a l’hora de projectar a què volen dedicar-se professionalment, la tecnologia hi seria, per descartar-la o bé per agafar-la, però hi tindria presència”, assegura.

L’estudi ‘Reptes de la persistència de rols i estereotips de gènere en l’elecció d’estudis superiors des d’una perspectiva longitudinal. Paper de les famílies i el professorat’, elaborat des del grup de recerca Gènere i TIC de la UOC, observa que les noies tendeixen a infravalorar la seva competència en matèries com tecnologia i matemàtiques, encara que tinguin millors qualificacions que els nois. La investigació, iniciada el 2012, conclou que el professorat de secundària sol tenir expectatives diferents en funció del gènere de l’alumnat i que en reforça els rols de gènere.

“Quan els nens i nenes són petits, no tenen tecnofòbia, juguen amb tot, són intuïtius. Tu els dones un mòbil o una tablet i no cal que els expliquis com va! Però arriba un moment en què els nens continuen així i les nenes no. A 10 anys les hem apartat de la vocació tecnològica. Alguna cosa no estem fent bé”, apunta Salán.

Ensenyar la tecnologia com un instrument transversal des de la primària, en lloc de com una assignatura, és un canvi que podria afavorir, segons Salán, que les noies es mantinguin identificades amb la capacitat tecnològica que, actualment, tendeix a anul·lar-se’ls. “El dia que comencem a ensenyar-la com a eina i no com una finalitat, segurament li traurem l’aspecte fred o aspre que fa que no resulti atractiva a moltes noies“, afegeix.

2. Visibilitzar les aportacions i la presència de les dones a la tecnologia

Reivindicar les fites tecnològiques aconseguides per dones ajuda a oferir models amb què les noies es poden veure reflectides. “Acabem escollint a què volem dedicar-nos perquè ens agradaria fer el que ha fet una altra persona, i una noia de 15 anys no es projectarà tan fàcilment si el model és un home. Alguna cosa canvia quan s’assabenta que el Wifi el té gràcies a una altra dona”, assegura Salán.

A més, González remarca que és important que els models oferts a les noies no siguin només de “dones extraordinàries”, per tal de facilitar que s’hi reconeguin i sentin que el món tecnològic pot ser el seu. “Les tecnologies no són només per a persones brillants. Hi ha gent que està fent coses interessantíssimes sense ser tan, tan, tan bona en tot”, apunta.

Per a Rosell, comptar amb referents en actiu i en directe pot marcar la diferència. “Si el darrer any d’institut, en què has d’escollir què fas, hi hagués noies que expliquessin amb passió que amb l’enginyeria s’ho poden passar súper bé i que passin de la idea que és una cosa de ‘tios’, algunes dirien ‘vinga, doncs sí, m’hi poso’, perquè, a més de desconeixement de què pots fer amb l’enginyeria, molts cops els pares i companys d’escola et posen més dubtes al damunt”, comparteix.

3. Emfasitzar la tecnologia com a eina

Les dones que aposten per cursar algun dels graus que ofereix la UPC, la universitat referent en estudis d’enginyeria, arquitectura i ciències amb elevat component tecnològic, no arriben al 26%, és a dir, no suposen ni 3 de cada 10 estudiants. A la UOC, si bé les dones són majoria (entorn del 52% de les persones matriculades), en els graus tecnològics, només representen un 10% de l’estudiantat d’enginyeria informàtica, poc més del 12% de telecomunicacions i un 25% del grau en multimèdia.

Infografia: HELENA OLCINA

Destacar la utilitat de les tecnologies per respondre a necessitats socials, per exemple, vinculades a àmbits com el medi ambient o la salut, no es limita a ser un factor amb potencial d’afavorir la paritat al sector. Reforçar la orientació de la tecnologia a l’interès social i el valor d’aquesta faceta entre els i les futures tecnòlogues és un repte dels estudis tecnològics. “Hem de canviar els missatges, fer entendre que les tecnologies són una eina per fer el que volen, posar l’èmfasi en la utilitat que tenen, en la creativitat i en la importància de les professions tecnològiques pel futur de la societat”, detalla González. Per avançar-hi, assenyala que calen currículums acadèmics més aplicats a àrees de coneixement i a problemàtiques concretes. Una demanda, amb què, de fet, coincideixen les empreses del sector, assegura la investigadora de GENTIC.

4. Acompanyar les joves tecnòlogues a encarar entorns professionals masculinitzats i masclistes

Segons detecta l’anàlisi ‘Las mujeres en el mercado de trabajo de las tecnologías‘, la sobrequalificació de les dones ocupades en empreses tecnològiques indica que, sovint, topen amb l’exigència de demostrar més mèrits i un rendiment superior als dels seus col·legues homes per obtenir recompenses similars a ells. “Has de demostrar que ets bona, perquè et miraran amb lupa i un error te’l perdonen menys que a un home”, critica Salán. La sobrequalificació detectada, segons l’anàlisi, “resulta de l’aïllament en un entorn hostil”. “Les dones l’han d’afrontar buscant espais de reconeixement als nuclis de poder masculins de què estan excloses” i “la manera d’ocupar un espai simbòlic de pertinença al grup seria el treball constant i l’adopció absoluta dels valors masculins i corporatius hegemònics”, indica el treball, publicat el juliol passat.

És l’estratègia que, de manera més o menys conscient, va posar en funcionament l’Agnès Rosell. “Des que vaig començar a treballar, vaig veure que, essent una dona, o eres el triple de dura o no arribaries enlloc. Les poques dones que hi havia al meu voltant havien triomfat mitjançant ser un ogre. I jo vaig ser un ogre. Et forges una màscara, amagues la simpatia i l’empatia, per no resultar dèbil en l’imaginari dels que t’envolten”, explica. “Potser en una sala de reunions en què algun dia hi hagi 15 dones i 3 homes comencem preguntant ‘Com ha anat avui? Has estat a gust? Tot bé a casa?'”, planteja l’enginyera.

Com evitar que, per tirar endavant als entorns professionals tecnològics, les dones es vegin forçades a adoptar una masculinització no desitjada? És un dels reptes que pot plantejar-se a les mentores de joves tecnòlogues en el marc del projecte M2m. Fa cinc anys que promou la mentoria d’empresàries, directives, acadèmiques o professionals amb càrrecs de responsabilitat cap a dones estudiants de la UPC. Enguany, hi participen 24 parelles. “Com compatibilitzar la feina amb la maternitat i com fer-se valdre quan els homes les menystenen com a professionals, són temes que sempre surten”, explica Salán.

Comptar amb l’experiència d’altres dones que ja han topat amb les dificultats de ser una minoria en entorns altament masculinitzats és un suport per encarar amb més seguretat les creences i actituds masclistes que poden resultar bastons a les rodes en la seva trajectòria.

5. Promoure jornades laborals més sostenibles

“Els homes imposen una forma de treballar molt competitiva i les dones ho mimetitzem per encaixar”, aprecia Rosell. La disponibilitat total i la dedicació extra laboral fan menys atractives les professions tecnològiques a les dones, que expressen més preocupació que els seus col·legues homes respecte a les excessives jornades laborals, segons apunta ‘Las mujeres en el mercado de trabajo de las tecnologías‘.

“L’ús del temps pot resultar hostil no només per tenir cura de la família, sinó perquè implica estrès i competitivitat agressiva; implica que si tu no ho fas, ho farà algú altre més ràpid que tu i segurament serà un home, perquè té tota la disponibilitat laboral. Tot l’entorn està preparat per pensar que a l’home se li pot demanar qualsevol cosa i ho farà”, explica González.

La gestió del temps al lloc de feina i en relació a la conciliació amb la vida personal i familiar pot ser un factor determinant en la decisió de les dones respecte a incorporar-se a ocupacions del sector tecnològic. “Hem de fer veure que el ritme de treball que està caracteritzant les empreses tecnològiques no és bo ni per a dones ni per a homes. Les dones ho tenim més clar, pel rol de gènere tradicional, menys centrat en nosaltres mateixes i més de ‘servei’ cap a familiars i amistats”, detecta González.

Deixa el teu comentari