Quatre claus per erradicar el masclisme a les ciutats

  • Saioa Baleztena / @SaioB
  • dimarts, 28 novembre 2017
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

A Barcelona, des del novembre del 2016 fins avui, han estat assassinades tres dones i un nadó, a més del fetus d'una quarta dona que va patir un intent de feminicidi

Aquest dissabte passat es va commemorar el Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. Malauradament, però, la violència masclista persisteix a la nostra societat. Segons les darreres dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere, aquest 2017 set dones han estat assassinades a Catalunya, dues d’elles havien denunciat prèviament. A la capital catalana, des del novembre del 2016 fins avui, han estat assassinades tres dones i un nadó, a més del fetus d’una quarta dona que va patir un intent de feminicidi. No només això, les dades que ha facilitat l’Ajuntament de Barcelona confirmen que a la ciutat una de cada tres dones ha estat víctima de fets molt greus relacionats amb la violència masclista al llarg de la seva vida.

Tot i que en els darrers temps hi ha hagut petits avenços en matèria de prevenció, les dades evidencien que encara hi ha molta feina a fer per erradicar les agressions contra les dones. Un dels marcs de treball en aquest sentit són els municipis. A Barcelona, aquest 25 de novembre ha fet dos anys de l’aprovació d’una mesura de govern per la Millora del sistema per l’abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona. Diverses entitats de la ciutat han fet un seguiment de la seva implimentació. CRÍTIC ha parlat amb algunes d’aquestes organitzacions i ha recopilat quatre claus per fer front a les violències que pateixen les dones en el seu dia a dia, tant a Barcelona com a altres municipis.

1. Les mesures institucionals

Un dels fronts clau que subratllen totes les entitats és la importància d’implementar mesures públiques. Divendres passat, en el ple del consistori, la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, va destacar que enguany s’havien invertit un total de 6.791.929 euros per combatre la violència masclista a la capital i que la despesa ha augmentat en 2.083.290 euros des de l’inici del mandat. 

Un dels avenços més significatius en la implementació de la mesura per abordar les violències masclistes a la ciutat ha estat l’aprovació del Pla Estratègic contra el Sexisme, un full de ruta amb tres eixos principals: el coneixement, l’avaluació i la recerca; la incidència ciutadana, i la formació reglada. El disseny d’aquest pla ha comptat amb la participació de diferents actors feministes, socials i institucionals i tindrà vigència fins l’any 2022.

La capital catalana no és l’única que ha treballat per combatre el masclisme. Els darrers anys les diferents administracions públiques del territori han impulsat estratègies en aquest sentit, com ara el Protocol per a l’abordatge integral de la violència masclista en l’àmbit de la parella de l’Ajuntament de Terrassa, el Protocol per l’abordatge de la violència masclista a les Terres de l’Ebre, el Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista de la Generalitat de Catalunya, o el Protocol comarcal per a l’abordatge de la violència masclista del Consell Comarcal del Vallès Occidental, entre d’altres.

2. El treball en xarxa

Una de les claus que destaquen les diverses entitats consultades per CRÍTIC és la necessitat del treball en xarxa entre organitzacions i institucions. Gemma Altell és membre de la Fundació SURT, una entitat dedicada a lluitar contra les discriminacions per raó de sexe que ha fet un seguiment de la mesura de govern per l’abordatge de les violències masclistes a Barcelona. Ella argumenta que “ha estat molt positiu que l’estratègia comptés amb la participació activa d’entitats, del moviment feminista i d’altres institucions” i fa valer aquesta col·laboració per erradicar el masclisme als municipis. Altell també subratlla que “cal evitar duplicitats”. “L’administració s’ha de posar a disposició del que demana la ciutadania”, recorda, i afegeix que “no hem d’oblidar que les maquinàries polítiques són molt més lentes i les entitats tenim una plasticitat que ens permet anar per endavant”.

En la mateixa línia, Lídia Casanovas, membre de la cooperativa Fil i a l’Agulla que treballa, entre altres fronts, per implementar la perspectiva de gènere en organitzacions, destaca que “el punt dèbil de Barcelona era, precisament, la manca del treball en xarxa”. Per aquest motiu, des de la cooperativa veuen el treball conjunt com un exemple de bona pràctica perquè les entitats han pogut aportar el seu “bagatge i expertesa”.  “D’ara endavant, la relació hauria de ser aquesta – conclou Casanovas- la institució ens ha d’escoltar i les entitats hem de seguir fent contrapoder per qüestionar les coses que no funcionen”.

Per la seva banda, Júlia Vega, psicòloga i membre d’Almena Cooperativa Feminista, afirma que l’erradicació del sexisme als municipis passa per “aplicar veritables polítiques de gènere transversals que impliquin i impregnin tots els àmbits de treball dels diferents ajuntaments”. Per aconseguir bons resultats, afegeix Vega, cal que aquestes polítiques vagin acompanyades de “bons plans i programes municipals, que incorporin grans estratègies de conscienciació i formació, de la mà d’un compromís pressupostari polític clar”.

3. Canvis al món judicial

Un tercer front per erradicar el sexisme a pobles i ciutats seria, a criteri de la psicòloga Júlia Vega, “una reforma del sistema judicial, que millori la formació i conscienciació del personal de justícia i que permeti una veritable aplicació de la normativa que ja existeix”. Des de la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, s’ha ampliat el servei d’assessorament jurídic i les hores d’intervenció grupal i comunitària al conjunt de Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIADs) de tota la ciutat. També s’ha avançat l’edat d’atenció als joves, passant dels 18 als 12 anys. Actualment, el servei de PIADs del consistori compta amb 30 professionals per tota la ciutat i aquest darrer any ha atès més de 2.600 dones.

A més, el govern municipal d’Ada Colau ha obert un espai de diàleg amb la judicatura de Barcelona per assolir millores en els processos judicials. L’advocada Carla Vall celebra aquesta mesura i entén “que és un primer pas per tal de poder revertir la doble victimització que pateixen les dones”, per haver estat agredides i, a més, culpabilitzades. Però no només això. Vall subratlla que “és molt important que els ajuntaments es personin com acusació particular en els procediments penals en cas de lesions greus, assassinat o temptativa d’homicidi contra les dones”. Per això creu que “aquesta és la línia a seguir”, no només actuant com a acusació sinó també emprenent “accions de pedagogia en l’àmbit jurídic i litigació estratègica”.

4. Sensibilització i mitjans amb perspectiva de gènere

Segons Gemma Altell, membre de la Fundació Surt, una altra estratègia per abordar el masclisme se centra en la tasca dels mitjans de comunicació, que considera que és importantíssima “perquè creen opinió, modelen valors i decideixen què visibilitzar i què no”.

Lídia Casanovas, cooperativista de Fil a l’Agulla que ha treballat amb diversos equips de govern de ciutats i pobles de l’àrea metropolitana de Barcelona, assegura, d’altra banda, que “hi ha molta gent a les institucions que no està formada en transversalitat de gènere”. Per això, alerta de la “necessitat de sensibilitzar els mateixos polítics, en masculí, en termes de diversitat”.

Per últim, la psicòloga Júlia Vega afegeix que, malgrat que els protocols antimasclisme “són un primer pas important, si volem aconseguir ciutats lliures de masclisme cal que vagin acompanyats d’una sensibilització i formació en perspectiva de gènere”.

Deixa el teu comentari