Qui mana a Catalunya? El repte de feminitzar la política

  • Saioa Baleztena / @SaioB
  • dimarts, 26 setembre 2017
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

El 80% dels alcaldes de Catalunya són homes i només el 19,1% dones

Alcaldes i alcaldesses de Terrassa, Jordi Ballart, Badalona, Dolors Sabater, Badalona, Ada Colau, L’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, Sabadell, Juli Fernàndez, i Santa Coloma de Gramenet, Núria Marín / PATRÍCIA MATEOS – ACN

Tot i que la població de Catalunya està formada per poc més de la meitat de dones, la seva presència a la política institucional sempre ha estat molt menor. Els darrers anys, però, s’han viscut alguns canvis substancials en aquest sentit. Les dues principals ciutats de l’estat espanyol estan liderades per dues alcaldesses, Manuela Carmena i Ada Colau, un fet sense precedents a la història de la democràcia. Però, quina és la presència real de les dones a les institucions públiques de Catalunya?

En clau municipalista, l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona està format per una majoria de dones: 8 dones i 7 homes. La configuració de l’executiu municipal, però, contrasta amb les dades que ofereix l’estudi elaborat per l’equip de l’Observatori IQ a partir de les dades de l’ICPS, Banc de Dades Dones i Homes Protagonistes a les Institucions. Les dades reflecteixen mancances en la paritat del lideratge polític en clau municipal a Catalunya: el 80% dels alcaldes són homes i només el 19,1% dones.

Infografia: HELENA OLCINA

En l’àmbit autonòmic, en canvi, l’evolució de la paritat en el nombre de diputats i diputades electes al Parlament de Catalunya, ha passat d’un 94% d’homes i 6% de dones a la primera legislatura (1979-1983) a un 56,3% d’homes i 44,7% de dones al darrer període legislatiu (2015 fins avui). Un canvi que també s’ha donat al Congrés dels Diputats, on a la legislatura constituent de 1977 a 1970 hi havia el 94% d’homes i el 6% dones, i actualment l’hemicicle està constituït per un 60,6% de diputats i un 39,4% de diputades.

Infografia: HELENA OLCINA

Maria de la Fuente, Directora de l’Observatori IQ, un grup d’investigadores socials i periodistes que vol introduir la perspectiva de gènere en el debat social i polític, alerta en aquest sentit que, tot i que ara la política institucional s’apropa a la paritat, cal tenir en compte que “els homes abandonen menys els seus càrrecs”. Al mateix temps, les dades de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), Banc de dades dones i homes protagonistes a les Institucions afirmen que el 83% dels homes polítics té càrrecs en dues institucions simultàniament, mentre que només el 17% de les dones polítiques ocupa càrrecs en més d’una institució. “Aquests fenòmens fan que el poder efectiu masculí sigui major que el femení en els grups parlamentaris i organitzacions polítiques”, recorda de la Fuente.

Més enllà de les quotes: els reptes de la feminització política

Tot i que les dades confirmen aquest canvi de tendència, caldrà veure com evoluciona aquesta radiografia a les pròximes legislatures. Més enllà de les quotes, hi ha un altre debat que cada cop s’obre més pas: la necessitat de feminitzar la política. Però, quins són els reptes de la feminització de la política? Segons de la Fuente, “la política ha de ser quantitativa i ha de derivar en un canvi també qualitatiu, cultural”. Assegura que els resultats d’aquest canvi “es podran veure quan, efectivament, les dones puguin participar en política amb la mateixa normalitat amb què ho fan els homes”.

La sociòloga i feminista Marina Subirats recorda que quan la política institucional hagi assolit el repte de comptar amb la participació d’un percentatge important de dones, l’objectiu ha de ser “canviar el punt de vista i la manera de fer política“. Les dones, segons Subirats, “no som ni millors ni pitjors que els homes, però en tenim un tarannà més dialogant”, assegura. Sonia Ruiz, Doctora de Ciències Polítiques i activista feminista, va més enllà i considera que és “un repte essencial tenir present que la política no és només l’esfera institucional”. I, reivindica que “el nombre de dones s’ha d’incrementar, també, en la participació política no remunerada, en la social…“.

Han feminitzat la política els partits del canvi?

“En alguns aspectes sí, i en d’altres no”, segons de la Fuente. En aquest sentit la impulsora de IQ no fa diferències entre partits i assegura que “la nova política pot haver eliminat filtres d’accés a les institucions, ara bé, les desigualtats de gènere a la societat també es produeixen a la nova política“, diu i recorda que “cal garantir que les dones o les persones de col·lectius desafavorits tinguin el seu espai garantit: no només pel que fa a la presència, sinó també de deliberació i de veu. Cal garantir que els debats polítics incorporen la diversitat de les veus, se les té en compte i enriqueixen les preses de decisió”, precisa.

En aquest sentit, Subirats apunta que Catalunya viu moments de canvi que comencen a mostrar possibilitats de feminitzar la política, “però amb dificultats, perquè les normes del món polític han estat fetes pels homes i per als homes, i es fa molt difícil actuar d’una altra manera“. Ruiz, n’és més optimista i recorda que “tenir dues alcaldesses al davant de les dues ciutats més rellevants de l’estat espanyol ajuda molt a trencar estereotips”. Tot i així, assegura que això “no és suficient”.

Lideratges polítics en primera plana: Qui apareix als mitjans de comunicació?

Tot i l’increment de la participació de dones a la política institucional, l’Observatori IQ alerta que “aquest creixement no es reflecteix als mitjans de comunicació, on segueixen apareixent més homes (72%) que dones”.

Infografia: HELENA OLCINA

El col·lectiu On són les Dones, que documenta la presència de les dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans, ha fet un estudi quantitatiu on també es reflecteix l’absència femenina als mèdia. Els resultats corresponen als articles d’opinió publicats als diaris en paper i als digitals més llegits, i les intervencions a les tertúlies radiofòniques i televisives de més audiència, des de maig del 2016 fins al juny de 2017. Segons aquest estudi, del total de 3.696 articles d’opinió publicats i intervencions en tertúlies d’actualitat en ràdio i televisió durant el mes de maig, només 937 van ser firmats o expressats per dones: el 25%. El mes de juny el percentatge de dones opinant en aquests mateixos espais va ser del 26%; en xifres absolutes, 902 de 3.494. En aquest sentit, Fulvia Nicolàs, membre d’On són les Dones, explica que “els resultats han estat contundents, i que es constata que l’opinió la continuant ocupant els homes”.

Infografia: HELENA OLCINA

L’absència de dones als mitjans és clamorosa però també cal destacar que la feminització dels espais va més enllà de garantir la presència de dones i també té a veure amb les formes, la perspectiva i les coses que es destaquen. Encara revolucionen les xarxes, imatges com l’abraçada entre l’Artur Mas i en David Fernàndez el 9N, o el petó a la boca de Pablo Iglesias i Xavier Domènech, a les seves primeres intervencions al ple d’investidura. Nicolàs, recorda que per feminitzar la política “cal treure testosterona”. Assegura que aquesta tendència ja s’està produint i que “aquests dies de concentracions pacífiques arreu de Catalunya, s’ha demostrat la importància que té la participació de les dones per canviar les formes de fer política”.

Deixa el teu comentari