• Marc Font / @marcfontribas
  • dijous, 30 juny 2016

Daniel de Alfonso, fins dimecres director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, va fer 22 viatges a Madrid entre el 2013 i el 2015. Segons ha pogut esbrinar CRÍTIC, dos dels desplaçaments coincideixen amb els dies de les reunions secretes revelades per 'Público' amb el ministre de l'Interior i dirigent del PP, Jorge Fernández Díaz. Per tant, De Alfonso va gastar diners públics —uns 1.500 euros— en els dos viatges a Madrid per conspirar contra els partits independentistes. De Alfonso va ocultar aquelles trobades, ja que, segons la relació de viatges i dietes que publica l'Oficina Antifrau, el seu motiu oficial era: "Relacions amb membres de l'Administració de Justícia". En aquella època, no es publicava l'agenda del màxim responsable de l'OAC.

Tres setmanes abans de les eleccions del 27-S, De Alfonso va tenir una altra reunió amb el Ministeri de l'Interior. El concepte del viatge: "Col·laboracions amb l'Administració estatal"

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir la destitució de Daniel de Alfonso com a director de l’Oficina Antifrau (OAC). Només el PP va oposar-se a una mesura cantada des que el diari ‘Público’ va revelar les converses secretes entre De Alfonso i l’ara ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz. El que ha estat màxim responsable de l’OAC durant els darrers cinc anys i el membre de l’Executiu estatal van mantenir almenys dues trobades al despatx ministerial. Les reunions, celebrades els dies 2 i 16 d’octubre de 2014 segons el diari ‘Público’, van servir, entre altres qüestions, per conspirar amb l’objectiu de fabricar escàndols contra polítics independentistes, com el republicà Oriol Junqueras o els convergents Xavier Trias i Artur Mas. El que no se sabia fins ara és que De Alfonso va aprofitar els fons públics de l’Oficina Antifrau per fer aquests viatges a Madrid i, fins i tot, va cobrar dietes a càrrec de l’erari públic català per trobar-se amb el ministre.

Anem a pams. En cap cas era un secret que el director d’Antifrau fos a Madrid en aquelles dates. Només cal repassar la “relació de despeses per actuacions externes” que publica l’Oficina Antifrau al seu portal web. A la del 2014 hi consten dos viatges de De Alfonso a Madrid en les dates que va reunir-se amb el ministre. El primer va fer-se de l’1 al 2 d’octubre, amb la justificació d'”actuacions d’investigació” i l’objecte de “relacions amb membres de l’Administració de Justícia”. De Alfonso va viatjar acompanyat del periodista Carles Quílez, aleshores director d’Anàlisi d’Antifrau, i de Rogelio Grajel, que es manté com a director de Prevenció de la institució. El viatge només de De Alfonso va suposar una despesa per a les arques públiques de gairebé 600 euros, sumant-hi les dietes, l’allotjament —200 euros per una sola nit en un hotel—, la locomoció i els trasllats.

Dues setmanes més tard, De Alfonso va tornar a la capital espanyola, en aquesta ocasió, sol. S’hi va estar també dos dies —16 i 17 d’octubre— i la despesa va elevar-se a 940,65 euros, en part per una partida de 354,5 destinada a “atencions protocol·làries i representatives”. La raó i l’objecte oficial del viatge eren les mateixes que en l’anterior, és a dir, “actuacions d’investigació” i “relacions amb membres de l’Administració de Justícia”.

En total, les dues estades a Madrid en les quals, segons ‘Público’, va reunir-se amb Fernández Díaz van suposar un cost de més de 1.500 euros per a l’Administració catalana. En concret, els viatges van sumar una despesa total de 154 euros en dietes, 400,4 en allotjament, 582,85 en locomoció, 49,98 en trasllat i 354,5 en atencions protocol·làries i representatives.

Fonts d’Antifrau consultades per CRÍTIC expliquen que en aquella època l’organisme no publicava l’agenda del director, de manera que era ell qui posteriorment passava el detall dels viatges i les dietes corresponents. El que està confirmat “és que en aquelles dates va reunir-se amb el ministre, va passar unes dietes i no en va donar publicitat”, recalquen les fonts, que desconeixen si paral·lelament “també es va trobar amb algú de Justícia”, la raó oficial del desplaçament. “[De Alfonso] era un director que no era transparent amb les seves activitats ni cap enfora ni cap endins”, conclouen veus de l’organisme dedicat a la lluita contra la corrupció.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz

El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz

Reunió amb Interior poc abans del 27-S

Els viatges a Madrid de De Alfonso com a director d’Antifrau han estat habituals i no s’han limitat a les ja cèlebres trobades al despatx del ministre de l’Interior. Segons la relació d’actuacions externes publicada per l’OAC, De Alfonso va anar a Madrid 22 vegades entre el 2013 i el 2015. Bàsicament, hi anava per portar a terme “actuacions d’anàlisi”, “intercanviar informació” i reunir-se amb la Fiscalia o per “actuacions d’investigació” i trobar-se amb representants de l’Administració de Justícia.

Destaca, però, especialment un viatge fins ara desconegut de De Alfonso a Madrid. Justament els dies 6 i 7 de setembre de 2015, quan quedaven 20 dies per a les eleccions catalanes del 27-S, De Alfonso va acudir a una reunió a Madrid amb el Ministeri de l’Interior amb l’objecte de “col·laboracions amb l’Administració estatal”. Fonts d’Antifrau expliquen ara que desconeixen amb qui es va reunir l’aleshores director de l’OAC i, per tant, si va tornar-ho a fer amb el ministre Fernández Díaz, amb qui ha quedat provat que tenia una relació estreta.

Madrid no ha estat l’únic destí dels viatges de De Alfonso com a màxim responsable d’Antifrau en aquests tres anys. En total, va fer 42 desplaçaments de feina en el període analitzat, 20 dels quals no van ser a la capital espanyola. París, Bucarest, Sofia, Nova Delhi, Pequín, Ciutat de Panamà, Buenos Aires, Nova York, Doha, Belgrad o Sant Petersburg són algunes de les ciutats que va trepitjar el fins dimecres director de l’OAC. Bona part d’aquests viatges van ser per participar en reunions i assemblees de xarxes internacionals de les quals l’organisme català forma part, com l’European Partners Against Corruption (EPAC) o l‘Associació Internacional d’Autoritats Anticorrupció (IAACA, segons la sigla en anglès). De Alfonso també va assistir a seminaris, trobades d’intercanvi d’informació o jornades sobre corrupció a l’exterior.

De Alfonso va cobrar gairebé 6.000 euros en dietes —una mitjana de 2.000 euros anuals— pels seus viatges

La presència en dos esdeveniments de l’IAACA, l’un a Ciutat de Panamà i l’altre a Pequín, van suposar els dos viatges més cars del fins ara director de l’OAC. Tots dos van fer-se a finals de 2013 i cadascun va costar més de 4.000 euros. En total, els seus viatges en el trienni analitzat van suposar una despesa de 49.675 euros. La partida més gran correspon a locomoció, amb 23.600 euros; seguida de l’allotjament, amb gairebé 10.000 euros. També cal sumar-hi més de 5.000 euros en “atencions protocol·làries i representatives”. A més a més, De Alfonso va cobrar gairebé 6.000 euros en dietes —una mitjana de 2.000 euros anuals— per aquests viatges, uns diners que s’han d’afegir al seu sou, que l’any 2015 era de 135.100 euros bruts.

Les estades a l’exterior són habituals a l’OAC i, segons les dades consultades, només entre el 2013 i el 2015 l’organisme va destinar gairebé 150.000 euros —entre 40.000 i 60.000 anuals— a viatges internacionals dels seus membres. Bàsicament, serveixen per assistir a reunions, seminaris, congressos o conferències sobre les àrees de treball d’Antifrau. Una part de la despesa en viatges —a la qual s’han de sumar els estatals— s’ha finançat amb els ingressos de projectes europeus que ha rebut l’organisme. La partida en viatges, però, és molt més elevada que la que hi destina la Sindicatura de Comptes, l’altre ens del Principat que fiscalitza les administracions públiques. Segons les dades de l’organisme, a les quals ha tingut accés CRÍTIC, en el període 2013-2015 la Sindicatura va gastar 2.048 euros en viatges a l’estranger. La raó va ser l’assistència del síndic major, Jaume Amat, al congrés de l’Organització Europea de les Institucions Regionals de Control Extern del Sector Públic (EURORAI), que va celebrar-se al juny de 2015 a la ciutat russa de Sant Petersburg.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
2 comentaris
  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 1 de juliol de 2016 - 6:12

    Benvolgut amic Font,
    Jo no sé de què ens escandalitzem. Les elits sempre estan subjectes a realitzar despeses públiques en atencions protocol·làries i representatives precisament en virtut de llur càrrec. Càrrec que, com tots hem sabut, l’indescriptible de Alfonso realitzava amb un zel similar a un vaguista japonès. I el seu sou? Tampoc no és cap escàndol no? A l’alçada de tot alt càrrec que, amb dignitat i fidelitat a les institucions, realitza una feina pensada i pensant en el poble al qual serveix i escollit precisament per la cambra de representants d’aquest poble.
    A mi em deixa estupefacte que, a banda de Quílez i les seves conegudes amistats amb (presumptes) narcotraficants de generositat reconeguda (http://www.ara.cat/societat/carles_quilez-audiencia-narco_0_714528673.html), es mantingui encara a l’OAC el tal Rogelio Grajal, individu que ha treballat bona part de la seva vida amb la policia judicial… espanyola… (http://www.antifrau.cat/ca/la-institucio/organitzacio-interna/direccions-funcionals/rogelio-grajal-de-la-fuente.html), institució aquesta, com tothom sap, totalment neutre i que depèn de la fiscalia (sí, la que fa gestions afinadores). Posats a depurar, fem-ho totalment, no? Cal mantenir a l’OAC gent l’origen de la qual és poc procliu a les institucions del país?

  • Subscriptor Maria L. Sciascia 1 de juliol de 2016 - 15:32

    Que hi ha idees de que hauria pogut ser d’un altra forma?

Deixa el teu comentari