• Maite Aguilera / @aguileramaite
  • diumenge, 26 novembre 2017

El Circuit de Barcelona-Catalunya acull competicions esportives de repercussió mundial com la Fórmula 1 o el motociclisme que, segons estudis del consorci publicoprivat que el gestiona, generen un impacte de més de 300 milions d'euros anuals. Tanmateix, les dades contrasten amb les pèrdues reiterades que pateix el Circuit: vuit anys seguits de números vermells i més de 67 milions d'euros de pèrdues. Per compensar-ho, la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona hi han fet aportacions de més de 102 milions d'euros entre el 2006 i el 2017. CRÍTIC ha exercit el dret d'accés a la informació pública per obtenir tots els números reals del mític Circuit de Montmeló.

Els comptes dipositats al Registre Mercantil demostren que, lluny del previst, les pèrdues del Circuit han arribat als 8,2 milions

El 24 de febrer de 1989 es posa la primera pedra de la pista de Montmeló. Després d’anys de gestions infructuoses per part del RACC per aconseguir que Catalunya disposés d’un circuit apte per acollir curses de Fórmula 1 i de motociclisme, la Generalitat de Catalunya decideix implicar-s’hi i projecta la instal·lació al terme municipal de Montmeló. La col·laboració publicoprivada es materialitza en la constitució del Consorci del Circuit de Catalunya. Circuits de Catalunya SL és, doncs, una societat majoritàriament de titularitat pública (un 76% de la Generalitat, un 16% del RACC, un 8% de l’Ajuntament de Montmeló). Ni el Circuit ni la Generalitat no han volgut realitzar cap valoració a CRÍTIC durant l’elaboració aquest reportatge i, juntament amb el RACC i l’Ajuntament de Barcelona, han declinat fer declaracions sobre els números de la instal·lació.

En la prosperitat i en l’adversitat

Els estatuts del Consorci estableixen que la construcció de la instal·lació anirà a càrrec dels membres del Consorci, mentre que el RACC —que hi aportà els terrenys— gaudirà de l’explotació exclusiva del Circuit i serà responsable del seu manteniment. Alhora, les tres entitats implicades es comprometen a dotar el Consorci dels recursos necessaris per garantir l’activitat del Circuit, i així les dues administracions queden lligades a fer les aportacions econòmiques que la pista de Montmeló pugui necessitar. La fórmula sembla funcionar fins a l’any 2009, quan coincideixen l’esclat de la crisi econòmica i el declivi del fenomen del pilot asturià Fernando Alonso. Els ingressos del Circuit experimenten una important davallada, i el 2010 les aportacions de les administracions públiques suposen ja un 19% dels fons. De llavors ençà, lluny de millorar, els números són cada cop més preocupants i les injeccions de diners públics han arribat a vorejar l’equivalent a un 50% del total d’ingressos.

Per contra, les administracions públiques han hagut d’aportar un cabàs de milions d’euros. Segons dades oficials aconseguides per CRÍTIC a través d’una petició d’accés a informació pública a Circuits de Catalunya SL, entre el 2006 i el 2016 la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i de Montmeló van aportar-hi 92.616.586 euros exactament. Aquest any, si sumem les aportacions que hi han fet o estan a punt de fer-hi totes les administracions, ja se superen els 100 milions d’euros d’aportacions públiques al Circuit de Catalunya.

Infografia: HELENA OLCINA, amb dades actualitzades entre l’any 2006 i fins a l’actual 2017.

La Generalitat: més diners a la Fórmula 1 durant les retallades

Des de la modificació dels Estatuts del Consorci efectuada l’any 1993, la Generalitat i el RACC s’obliguen anualment a “realitzar les aportacions de capital necessàries per compensar els resultats negatius” i a partir del 2003, amb una nova modificació, s’estableix que les dues entitats han de fer “anualment les aportacions econòmiques necessàries per dur a terme el pla d’inversions”, de manera que la Generalitat i el RACC assumeixen respectivament un 80% i un 20% tant de la compensació de les pèrdues del Circuit com del finançament de les inversions per a la seva activitat.

Per aquest mecanisme, entre el 2006 i el 2013, la Generalitat va haver de destinar al Circuit gairebé 35 milions d’euros, dels quals 17,5 milions van ser en concepte de compensació de pèrdues. Mentre que fins a l’any 2009 les aportacions de la Generalitat se situen al voltant dels 2 milions d’euros anuals, a partir d’aquest moment els ingressos davallen fins a situar el Circuit entre les tres societats del sector públic amb més pèrdues. Tot i trobar-se immersa en ple procés de retallades i de reducció pressupostària en gairebé totes les àrees socials, sanitàries i educatives, la Generalitat hi va multiplicar les seves aportacions fins a vorejar els 12 milions d’euros l’any 2013.

Infografia: HELENA OLCINA

El 2013, però, s’extingeix definitivament el Consorci, i la societat Circuits de Catalunya SL, creada pel mateix Consorci, assumeix la totalitat de la gestió de la instal·lació. Des de llavors, les aportacions de la Generalitat es concreten essencialment en una subvenció de 6 milions d’euros anuals provinents de la taxa turística, per la qual el Circuit s’endú entre un 12% i un 14% de la recaptació anual de l’impost per estades en establiments turístics a Catalunya. Tot i això, la delicada situació econòmica del Circuit no millora i, els anys 2015 i 2016, la Generalitat rescata el Circuit injectant-hi 2,5 i 7,5 milions d’euros en sengles ampliacions de capital per compensar les pèrdues a través d’AVANÇSA, entitat de la Generalitat per a la promoció, l’impuls i el desenvolupament industrial a Catalunya.

CiU posa la Diputació i els ajuntaments a finançar el Circuit

L’alineació de l’antiga CiU a la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona dispara l’aportació pública. Si durant els anys de governs socialistes ni l’Ajuntament ni la Diputació no havien col·laborat mai en els ingressos del Circuit, l’arribada per primer cop de CiU al poder barceloní després de les eleccions municipals del 2011 resulta providencial per als interessos de la pista de Montmeló. L’any 2012 pràcticament va triplicar els ingressos provinents de fons públics. Mentre que el 2011 els ingressos públics del Circuit eren de 4,7 milions d’euros, després del canvi de color polític en aquestes administracions el total d’ingressos públics al Circuit es va enfilar fins als 12,9 milions.

Considerant l’impacte econòmic que té l’activitat del Circuit de Catalunya tant al Vallès com a la ciutat de Barcelona, la Diputació ha signat des del 2012 diversos convenis de col·laboració amb el Circuit que han suposat fins ara una aportació total de 5 milions d’euros, a la qual cal sumar el milió d’euros previst en el pressupost del 2017 que es preveu formalitzar aquesta tardor amb la signatura d’un nou conveni.

Amb els mateixos arguments, el govern de Xavier Trias també va signar un conveni de patrocini per 4 milions d’euros anuals que, entre d’altres, incloïa l’acord pel qual el traçat de Montmeló es converteix en el Circuit de Barcelona-Catalunya. El consistori argumentava que calia contribuir al manteniment d’una activitat que havia tingut un impacte econòmic a la ciutat de 57,4 milions el 2011 i 65,7 milions el 2012. Una decisió, però, que va ser durament criticada des de l’oposició per ICV-EUiA.

L’arribada d’Ada Colau a la plaça de Sant Jaume va fer saltar totes les alertes del ‘lobby’ automobilístic i hoteler barceloní. Malgrat que durant la campanya electoral Barcelona en Comú va assenyalar aquestes subvencions com a no prioritàries, arribant a dir que l’import de la subvenció a la Fórmula 1 equivalia al cost de les 4.500 beques de menjador, finalment el govern de Colau va mantenir l’import ja pactat per al 2015 amb l’anunci d’una retirada progressiva del suport financer del consistori. El primer any va reduir a la meitat les aportacions públiques a la Fórmula 1 i a les motos passant dels 4 milions de Trias a només 2 milions.

Però el pacte de Barcelona en Comú (BComú) amb el PSC va situar Jaume Collboni al capdavant de l’àrea d’Empresa, Cultura i Innovació, i a l’abril del 2017 ell mateix anunciava el compromís de l’Ajuntament d’aportar al Circuit 7 milions d’euros fins al 2019. Anunciava així un descens progressiu en l’aportació, però no la retirada total: 3 milions d’euros el 2017; 2,5 milions el 2018, i 1,5 milions el 2019. Fonts municipals argumenten que la decisió es va prendre, després de copsar l’opinió dels alcaldes de la zona, amb l’objectiu de garantir la viabilitat del Circuit i donar marge per trobar fonts de finançament alternatives. Collboni, durant la presentació del conveni, va explicar-ho així: “Reafirmem el compromís amb els municipis del Vallès Oriental i amb el sector del motor, que és font de creació de llocs de treball i de riquesa, al mateix temps que també teníem el compromís d’anar reduint les aportacions”. Encara que es mantingués el discurs de la “retirada progressiva” de l’Ajuntament barceloní, el fet és que amb el nou conveni les aportacions del consistori queden garantides fins al final del mandat actual. D’aquesta manera, la concreció de la retirada del suport econòmic queda plenament en mans del futur govern que es formi després de les eleccions municipals del 2019. El regidor de Turisme, Agustí Colom (BComú), en la mateixa presentació del conveni, va explicar que tot això “permetrà guanyar temps perquè la Generalitat sigui capaç de trobar el finançament públic i privat necessari per a la viabilitat de la instal·lació”.

La participació de l’Ajuntament de Montmeló en el finançament del Circuit es tradueix en la signatura de convenis pels quals el consistori aporta al Circuit una part dels tributs municipals que hauria d’ingressar a les arques municipals. És a dir, més que fer una despesa per contribuir al finançament de la instal·lació, la població deixa de percebre una part dels beneficis econòmics que es deriven del fet d’acollir aquesta infraestructura. L’any 1989, l’Ajuntament de Montmeló va acordar que aquest percentatge fos d’un 50%, però ja l’any 1992 i davant la necessitat de disposar de més ingressos, l’Ajuntament incrementava la seva aportació amb el 100% del total d’impostos, contribucions especials, taxes i preus públics pendents de liquidar entre el 1989 i el 1993 i es comprometia a una revisió cadastral del Circuit adequada a la seva “utilitat d’interès públic”. A partir del 2003, els convenis fixen un topall màxim de quina és la quantitat que l’Ajuntament condona al Circuit.

L’Ajuntament de Montmeló ha aportat per aquest concepte des del 2006 i fins avui dia 527.367,91 €, xifra que representa tan sols un 0,5% del total de les aportacions realitzades pel conjunt d’administracions públiques. Encara que reconeix que l’impacte del Circuit en l’activitat econòmica de la població és molt menor que en altres poblacions, l’alcalde de Montmeló, Antoni Guil, considera que el saldo per al municipi és àmpliament positiu, ja que els ingressos que percep el consistori provinents de l’activitat del Circuit de Catalunya oscil·len entre els 450.000 i els 500.000 € anuals.

El forat negre de la Fórmula 1

La situació financera del Circuit de Catalunya és més que preocupant. Des de l’any 2009, les pèrdues acumulades arriben fins als 67 milions d’euros i, si bé hi ha hagut una tímida remuntada dels ingressos, no s’ha arribat mai a assolir de nou la xifra d’abans de la crisi.

Per contra, les despeses sí que tornen als nivells dels anys daurats, provocant un desequilibri que, segons l’informe d’auditoria realitzat sobre els comptes del 2016, posa en risc la continuïtat de l’activitat en els pròxims anys. Segons aquest informe, el futur dependrà del manteniment del suport dels socis “per ajustar els desequilibris que puguin produir-se”, així com de “l’èxit de les actuacions previstes en el Pla d’actuació 2016-2019”.

Tot i que el Circuit de Catalunya no ha volgut facilitar cap informació sobre aquest document, l’informe d’auditoria en reprodueix la previsió de resultats per als anys que vénen, on es preveu deixar enrere els números vermells en l’exercici del 2018. Que s’arribi a complir aquest pronòstic és una incògnita, però per ara el Pla ha demostrat ser massa optimista: si el resultat d’explotació previst abans d’amortitzacions per al 2016 era reduir les pèrdues fins als 4,45 milions, els comptes dipositats al Registre Mercantil demostren que, lluny del previst, les pèrdues han arribat als 8,2 milions.

Infografia: HELENA OLCINA

Tot plegat fa que any rere any el Circuit augmenti la seva dependència de les aportacions de l’Administració pública i hi hagi de recórrer per demostrar la seva solvència davant dels promotors de la Fórmula 1. El fet que la Generalitat hagués d’avalar el Circuit de Catalunya per garantir que es podria fer front al pagament de la quota per acollir el Gran Premi de Fórmula 1 ha permès conèixer el secret més ben guardat del Circuit: tenir la Fórmula 1 a Montmeló costa 23,8 milions de dòlars aquest 2017, una quota importantíssima per al balanç del Circuit que suposa pràcticament la meitat de les despeses del Circuit.

Les administracions aixequen el peu de l’accelerador

Segons estudis realitzats pel mateix Circuit de Catalunya a partir d’enquestes, l’impacte econòmic de la seva activitat va ser de 120 milions d’euros l’any 2009. En estudis posteriors, la xifra s’eleva fins a arribar als 340 milions d’euros l’any 2015, quan s’haurien generat 163 milions d’euros provinents de la Fórmula 1 (un 48,1%), 97 milions d’euros de Moto GP (un 28,5%), i 80 milions d’euros (un 23,4%) de la resta de les competicions del calendari. Els càlculs s’obtindrien a partir de la despesa mitjana dels espectadors, que els responsables de l’estudi situen en més de 1.000 € en el cas de la Fórmula 1, i més de 500 € per als espectadors de Moto GP i d’uns 250 € en el conjunt de la resta de les competicions. L’activitat que es genera al voltant del Circuit i el seu impacte en l’economia del país, majoritàriament en el sector hoteler i de transports, justificaria, segons els seus defensors, que les administracions siguin corresponsables del seu manteniment. Aquestes dades provenen de l’estudi ‘Els grans premis del model a Catalunya i el seu impacte econòmic’. Qui va presentar l’informe? Manel Arroyo, director general de Dorna Sports i Moto GP, i Vicenç Aguilera, president del Circuit i president del Clúster de l’automòbil de Catalunya.

L’any 2015, en un ple del Parlament de Catalunya, l’aleshores conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va defensar les aportacions públiques a un negoci privat justament pels més de “300 milions d’euros d’impacte econòmic” que té suposadament el Circuit de Montmeló en el conjunt del país i per la creació d’uns 10.000 contractes temporals durant les competicions esportives que s’hi celebren.

Infografia: HELENA OLCINA

Malgrat això, les veus que qüestionen la continuïtat del desemborsament de diners públics en aquesta infraestructura es fan sentir cada vegada més. A l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona de retirar-ne progressivament el seu finançament, cal sumar-hi la voluntat de la Generalitat de Catalunya de reduir gradualment la dependència del Circuit de les seves aportacions. Així ho va manifestar reclamant, com a condició a les ampliacions de capital dels anys 2015 i 2016, que es presentés un pla de viabilitat amb aquest objectiu durant el primer semestre de 2017. Justament amb motiu de les ampliacions de capital, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i la CUP van oposar-se a la nova injecció de diners públics i van apostar pel tancament del Circuit.

Segons l’alcalde de Montmeló, Antoni Guil, l’impacte econòmic que suposa per al país l’activitat del Circuit va “molt més enllà de les aportacions” que s’hi fan des de l’Administració. De tota manera, admet que es treballa amb l’objectiu d’aconseguir que el Circuit sigui sostenible i que “aquestes aportacions no vagin a més”. Entre les accions que s’estudien hi hauria la renegociació dels convenis de Fórmula 1 i de Moto GP que “tensen molt el balanç” o la recerca de la implicació d’empreses del país que tinguin la capacitat econòmica suficient per posar el seu nom al Circuit.

En aquesta mateixa línia, s’emmarca el Pla director urbanístic (PDU) que vol potenciar el desenvolupament de l’activitat de la indústria del motor a l’àrea d’influència del Circuit amb el somni que la comarca esdevingui, en paraules de Guil, “el Silverstone de Catalunya”. El projecte no ha estat ben rebut per part d’alguns col·lectius de la comarca, agrupats en la plataforma No ens Vendreu la Moto, que hi veuen més aviat un “BCNWorld II”. Segons Pep Medina, portaveu de la plataforma, l’oposició al PDU es fonamenta en motius ambientals, simbòlics i de model turístic. Al seu entendre, el Circuit “és un paquet turístic més de la ciutat de Barcelona” que no aporta un benefici substancial al territori que l’acull, i considera que “està demostrat” que la idea que sigui necessari per al país és “il·lusòria i irreal”. Medina sosté que, amb les aportacions públiques, s’intenta “salvar un monstre insostenible i insalvable” que respon únicament “als interessos del món del motor i beneficia exclusivament les elits que s’enriqueixen amb el turisme”. El Pla es troba als tribunals per un contenciós administratiu presentat per la CUP.

Malgrat el suport de les administracions públiques —que han intensificat els esforços econòmics per garantir la continuïtat de la instal·lació— i els plans estratègics dibuixats per la direcció del Circuit a la recerca de la viabilitat, la realitat és que, ja entrats al darrer trimestre del 2017, encara no hi ha cap resposta a les crides a la implicació del sector privat. Encara que tots els actors implicats continuïn treballant en aquesta direcció, no hi ha cap solució damunt la taula que permeti albirar un canvi de tendència en la procedència dels ingressos per sostenir el Circuit de Catalunya i garantir el seu futur més enllà del 2019, quan caldrà tornar a renovar l’acord amb la Fórmula 1.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
Un comentari
  • Esteve P 30 de novembre de 2017 - 17:11

    Per la lògica de ser un equipament d’ús públic i variat (com un estadi o un pavelló poliesportiu), el Circuit de Catalunya acabarà en mans 100% públiques més aviat que tard, i aleshores mantenir-lo no li costarà al ciutadà el què actualment li costa: li costarà molt més! L’exemple de les estacions d’esquí de la Cerdanya, Boi Taull, Espot, Nuria,…, ja marca el camí. M’agradaria veure quants regidors de la CUP o de l’entorn de Podemos d’aquestes zones presenten propostes per tancar les deficitaries estacions d’esquí (que per cert ho son totes i des de fà molts i molts anys), aduin que només serveixen perque 4 pijos de BCN puguin esquiar! Quantes beques menjador es poden pagar amb el què costa mantenir Boi Taull? També es podria fer la lectura des deI punt de vista d’un aficionat al motor que es pregunta quantes beques menjador es poden pagar amb el què costa mantenir museus públics de dubtosa utilitat o encant i amb un impacte econòmic a la societat molt inferior al Circuit de Catalunya. La demagogia i el populisme és una enfermetat que va per barris.

Deixa el teu comentari