• Text: Laia Altarriba i Piguillem / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 21 juliol 2015

CRÍTIC posa la lupa sobre Boi Ruiz, un dels consellers del Govern de CiU a la Generalitat de Catalunya que han desfermat més crítiques dins el seu sector al llarg dels dos mandats consecutius que ha estat al capdavant de la conselleria de Salut. L'antic màxim dirigent de la patronal dels hospitals privats ha dirigit el sistema sanitari català en la seva pitjor època de retallades, d'enfrontaments laborals i de conflictes socials. Tanmateix, en els cinc anys que ha pilotat el departament ha anat matisant la retòrica desacomplexada amb què s'hi va estrenar.

Ruiz defensa que no ha privatitzat el sistema; però, mentre augmentava les partides per a fundacions i hospitals privats, la despesa pública ha caigut el 13% en quatre anys

Boi Ruiz, que venia de ser màxim dirigent de la patronal dels hospitals, va començar fort la seva etapa com a dirigent polític. No feia ni un mes que aquest cirurgià i gestor era al capdavant del Departament de Salut que ja va activar totes les alarmes en recomanar a la població, durant una entrevista a TV3, que contractés una mútua privada.

De fet, les alarmes ja estaven previngudes perquè Artur Mas havia decidit donar el comandament de la sanitat pública catalana al president de la principal patronal del sector, la Unió Catalana d’Hospitals.

Però al llarg dels cinc anys que ha pilotat el departament ha anat matisant la retòrica desacomplexada amb què es va estrenar, mentre que alhora s’ha adonat que per aplicar les polítiques que volia impulsar no li seria possible fer-ho a través d’un canvi legislatiu profund. Ho va demostrar el passat 17 de juny, al ple monogràfic de Salut amb què haurà culminat el seu segon mandat. I hem escollit precisament algunes de les frases que va pronunciar durant aquest darrer discurs per repassar la seva trajectòria al capdavant d’una conselleria que ha vist caure un 13,86% el pressupost de què disposava.

1. “Reformes profundes per millorar la gestió del sistema”

Cal fer “reformes profundes”. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va posar sobre la taula per enèsima vegada la necessitat d’un canvi a fons del sistema sanitari al ple monogràfic sobre salut celebrat el passat 17 de juny. Però ja fa anys que Ruiz és conscient que el context actual impossibilita assolir l’àmplia majoria parlamentària que permetria elaborar un nou marc legal. Així que, tot i que no perd ocasió per reclamar la necessitat d’una reforma legislativa, des del capdavant del Departament de Salut ha accelerat la transformació del sistema sanitari a partir d’accions concretes en l’àmbit específic de cada centre o àrea sanitària; com, per exemple, segons va informar ‘El País’, la seva aposta per crear consorcis per desmembrar l’ICS.

Però per arribar on? Des que el 1994 aquest cirurgià va assumir la direcció general de la Unió Catalana d’Hospitals (la principal patronal sanitària catalana, coneguda per La Unió, que agrupa 400 centres i uns 60.000 treballadors), sempre ha defensat la implicació del sector privat en la gestió del sistema públic de salut i també el copagament pels serveis sanitaris. Quan el 2007 va ser escollit president de La Unió, va trobar bona sintonia amb l’aleshores consellera de Salut del tripartit, Marina Geli, que fins i tot el va “beneir” com el seu substitut quan va rellevar-la al capdavant del càrrec.

2. “Necessitat de modificar lleis com la que regula l’Institut Català de la Salut”

Així que des del capdavant del Departament de Salut, Boi Ruiz ha fet diversos intents de transformació global del sistema. La primera proposta que va posar sobre la taula va ser a l’octubre de 2011. Un document intern elaborat per la mateixa conselleria apostava per fragmentar l’Institut Català de Salut (ICS) en 20 empreses i permetre l’entrada al capital privat. L’objectiu era flexibilitzar la gestió, aconseguir que les noves empreses tinguessin beneficis i incentivar que els treballadors es convertissin en empresaris del sector. Però l’oposició frontal de la majoria de col·lectius professionals va fer que Ruiz aparqués el pla al calaix.

Amb el mateix objectiu, Ruiz va fer un segon intent de reforma a través de la consultoria PricewaterhouseCoopers (PwC, multinacional del sector financer que ha estat denunciada per fomentar l’evasió fiscal). En aquest cas, segons van revelar els mitjans de comunicació al gener de 2012, el Departament de Salut va encarregar un informe a PwC perquè l’assessorés en la “implementació d’un nou model de governança del sector públic vinculat a la xarxa sanitària”. Tampoc no va reeixir.

3. “A la gent li interessa molt poc com són els estatuts d’un hospital o d’un consorci”

Cartellet de protesta contra l'euro per recepta / JORDI BORRÀS

Cartellet de protesta contra l’euro per recepta / JORDI BORRÀS

Davant de la impossibilitat de fer la reforma legislativa global, la principal eina de què s’ha valgut Boi Ruiz per augmentar la participació privada en la gestió del sistema públic són els consorcis sanitaris, una fórmula d’administració de tota una àrea territorial sanitària o d’un centre específic en què els operadors privats tenen un paper protagonista en la planificació de l’atenció pública. És a dir, no solament s’ocupen de gestionar un centre d’atenció primària o hospitalària, sinó que participen en els òrgans de decisió i d’organització d’un centre o fins i tot de tota una regió.

Precisament, la setmana passada el Govern d’Artur Mas va donar llum verd a la constitució del Consorci de l’Hospital Clínic. Tot i que Boi Ruiz va afirmar al ple del 17 de juny que “a la gent li interessa molt poc com són els estatuts d’un hospital o d’un consorci”, fins a 4.000 usuaris, plataformes i partits polítics han signat contra aquest consorci perquè denuncien que obre les portes a una major entrada d’empreses privades, com ja succeeix actualment amb BarnaClínic.

Al Camp de Tarragona, la CGT i la CUP fa mesos que estan mobilitzades en contra dels plans funcionals que està impulsant la Generalitat en aquesta regió sanitària perquè asseguren que en realitat es tracta d’un consorci sanitari “encobert” que té l’objectiu que “la gestió pública de la sanitat passi a mans privades”. Precisament, en aquest cas, la Fundació Santa Tecla s’està introduint en els organismes de planificació públics, tal com va explicar CRÍTIC. Aquesta xarxa ja atén el 44,8% dels usuaris públics del Tarragonès i del Baix Penedès.

A Lleida, en canvi, Boi Ruiz no ha pogut tirar endavant el consorci que volia impulsar a les comarques de Ponent per l’oposició de la Marea Blanca, que ha aglutinat tothom contrari a aquesta iniciativa. Finalment, després de les pressions socials i d’alguns partits polítics, CiU va accedir a aturar temporalment el projecte.

D’altra banda, també ha volgut avançar cap a un nou sistema de finançament de la sanitat en què els usuaris paguin un suplement per l’atenció que rebin, el que es coneix per copagament. “Haurem d’escollir algun mètode de copagament”, va arribar a dir en una entrevista a ‘El Periódico’ a l’agost de 2011. La principal mesura que va emprendre en aquest sentit va ser la implantació de l’euro per recepta, però el Tribunal Constitucional la hi va tombar al gener de 2013. I, finalment, a Boi Ruiz li ha acabat quedant pendent la gran reforma de model que volia emprendre.

4. “Diguin-me una sola entitat privada que s’hagi introduït al sistema sanitari”

“Diguin-me una sola privatització, una entitat privada que s’hagi introduït al sistema sanitari aquests anys que no hi fos quan vostès governaven”. No li faltava part de raó a Boi Ruiz quan va interpel·lar els grups de l’oposició que han estat al Govern de Catalunya durant el ple monogràfic del mes de juny passat. I és que, ja des dels seus inicis a principis dels anys vuitanta, el model sanitari català va néixer com a sistema mixt amb participació d’entitats mutualistes i de fundacions privades en la gestió pública. Els consecutius governs de Jordi Pujol van consolidar aquest model, i els tripartits no van pas fer revertir la situació. La principal aportació de Boi Ruiz, a banda de gestionar uns pressupostos cada vegada més retallats, ha estat augmentar de manera accelerada la imbricació entre el sector privat i el públic.

CRÍTIC ha revelat el darrer any en dos reportatges d’investigació l’augment de les aportacions del Departament de Salut a entitats privades per serveis prestats al sistema públic. En un cas, el hòlding sanitari IDCsalud, controlat per un fons de capital de risc, ha augmentat les partides que reben els seus tres hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut. En concret, aquesta corporació va rebre 64 milions el 2010 i en tres anys la mateixa partida va créixer fins als 79 milions el 2013

En un altre cas, la Generalitat cada vegada ha destinat més diners per contractar els serveis d’atenció hospitalària i especialitzada de la Xarxa Sanitària Sant Pau i Santa Tecla, a través de l’Hospital de Santa Tecla i del Vendrell. En concret, ha passat de 64 milions d’euros el 2007 a 74 milions el 2012, és a dir, que ha augmentat la partida que hi destina en el 15,62%.

Mentrestant, la despesa total del Departament de Salut ha seguit una tendència inversa a la baixa: dels 9.684,4 milions d’euros pressupostats el 2010 ha passat als 8.342,1  milions d’euros per a aquest 2015. És a dir, una davallada del 13,86% del pressupost, que ha comportat reducció de plantilles (sobretot a partir de no renovacions de contractes temporals), augment d’hores de feina, retallada salarial, tancament de llits i serveis, i allargament de llistes d’espera, entre d’altres conseqüències negatives pels treballadors i els usuaris.

 

5. “Que un informe digui que hi ha irregularitats no vol dir que hi hagi corrupció”

IMG_0547

Sala d’espera d’un hospital català amb pancartes contra les retallades en sanitat / JORDI BORRÀS

Boi Ruiz ha arribat al final de la legislatura sense que l’hagin encausat en cap procés judicial per corrupció. Però no poden dir el mateix, per exemple, els fins a 50 imputats pel ‘cas Innova’, el major procés judicial en marxa relacionat amb el Govern d’Artur Mas i que ha costat el cap de dos estrets col·laboradors de Boi Ruiz, els directors del CatSalut Josep Prat i Carles Manté.

Però el conseller ha intentat exculpar-se públicament de responsabilitats a través d’un doble discurs. D’una banda, ha al·legat ignorància sobre les causes judicials obertes. I, amb relació al ple monogràfic celebrat al Parlament sobre polítiques de Salut, al mes de maig passat, Ruiz va assegurar que “desconeixia el que succeïa a Innova perquè no era un projecte sanitari; estem parlant d’unes irregularitats en tot un procés de construcció de l’hospital Sant Joan de Reus, no té relació amb la feina sanitària que s’hi feia”.

I, d’una altra banda, ha intentat minoritzar la gravetat de les imputacions. Durant el discurs del 17 de juny va insistir en aquesta línia argumental quan va expressar que “dir que les irregularitats manifestades en un informe del síndic és corrupció fa mal al país, perquè és mentida”, i hi va afegir: “Que un informe digui que hi ha irregularitats no vol dir que hi hagi corrupció, sinó que es tracta de correccions, la majoria ja esmenades; no són perseguibles des del punt de vista legal”.

 

6. De “la salut depèn del codi genètic” a “els condicionants socioeconòmics influeixen”

Al llarg dels seus quatre anys llargs de conseller, Boi Ruiz ha fet alguns canvis discursius rellevants, conscient que les paraules poden ser un mal aliat per implantar les seves propostes. Així, en una entrevista que li va fer a l’octubre de 2011 l’Agència Efe, Ruiz va assegurar que “la salut és un bé privat que depèn d’un mateix, i no de l’Estat”. I hi va afegir: “No hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits, que és el que seria l’ecosistema de la persona”, i que “l’usuari ha de tenir la responsabilitat moral que, quan no tracta bé la seva salut, l’hem de pagar entre tots”. Les crítiques li van ploure per diverses bandes. Fins i tot d’Amnistia Internacional. Boi Ruiz en devia prendre nota, perquè al discurs que va fer en seu parlamentària el passat 17 de juny va assenyalar la importància d’abordar “els condicionants socioeconòmics que influeixen notablement en la salut de la gent —l’atur, les addiccions, el sobrepès o el tabaquisme—”.

També hem vist com el conseller ha intentat tirar endavant iniciatives com els consorcis introduint-hi canvis terminològics que generessin menys oposició. En el cas del nou Consorci de l’Hospital Clínic, davant de les crítiques per la privatització que permeten els estatus aprovats, el Govern ha reculat i ha esborrat del text definitiu que “el sector privat” podrà participar en l’ampliació del consorci. Però la diputada de la CUP Isabel Vallet alertava que “és una mínima operació de maquillatge”, ja que altres punts del document poc específics obren la porta a aquesta possibilitat.

7. Canvi de discurs sobre les mútues

Boi Ruiz i la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, al Parlament / JORDI BORRÀS

Boi Ruiz i la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, al Parlament / JORDI BORRÀS

Boi Ruiz va inaugurar el seu mandat com a conseller recomanant a la població que es fes d’una mútua. Ho va fer en una entrevista al gener de 2011 al programa ‘Àgora’, de TV3, quan va assegurar que “una mútua privada és una solució al sistema de salut pública” i que “sort en tenim nosaltres del fet que el 26% dels catalans tinguin assegurança mèdica privada”.

Tot i que aquelles primeres afirmacions van generar rebuig en bona part dels col·lectius professionals del sector sanitari i en els usuaris, a finals de 2011 hi va tornar, quan va defensar, davant d’un auditori integrat per directius de companyies sanitàries, que calia establir l’obligatorietat que els ciutadans d’una determinada renda mitjana o alta subscriguin una pòlissa asseguradora, a través de la qual rebrien assistència per als seus problemes mèdics de poca entitat.

Però al seu discurs del 17 de juny les mútues havien desaparegut. Tot i això, i sense que evidentment es pugui constatar la causa-efecte d’aquest augment amb relació a les declaracions del conseller, el negoci de les mútues privades a Catalunya no ha parat de créixer. Això és el que revelava la memòria de les entitats d’assegurança sanitària lliure que publicava cada any la Generalitat. Però des del 2013 que no se n’ha fet públic cap més informe. L’any 2014, segons va explicar el diari ‘Ara’, va acabar sense que el Departament de Salut publiqués la memòria de les assegurances mèdiques privades de l’any anterior, el 2013.

Boi Ruiz va cloure el seu discurs del 17 de juny reclamant que el debat parlamentari servís per “recuperar la confiança dels professionals en l’actuació política vers la salut”. Però la jornada participativa convocada per ICV-EUiA -Open Salut- on van participar grups de l’oposició i entitats del sector mostra que la persona que assumeixi la conselleria de Salut a partir del pròxim 28 de setembre haurà de reconstruir molts ponts per guanyar-se aquesta confiança, sigui el mateix Boi Ruiz o sigui algú altre que li prengui el relleu.

 

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
6 comentaris
  • Subscriptor Maria L. Sciascia 21 de juliol de 2015 - 10:08

    La sanitat es un nixol de negoci segur. Ara es mes desitjable que mai pels capitals. Ens ho van prenent .Sempre amb el “manto protector” de la Verge de la Independencia, i altres “curntos

    • Subscriptor Maria L. Sciascia 21 de juliol de 2015 - 10:17

      …volia dir “cuentos”. Es així de simple. Incloure a Mas i Convergenvcia en la llista única només pot ser per la força del poder que te de convocar les eleccions. Sento dir que sota xantatge no sol funcionar la democràcia. Vegis la forma que sembla que han acordat per comptar els si. Perquè no escoltem al Josep Fontana?

  • Subscriptor Burnside 21 de juliol de 2015 - 13:59

    Maria, acabes d’invocar la tempesta, però que sàpigues que tens el meu suport.

    Laia Altarriba, bon article i molt necessari davant la desvergonya del caradura del Ruiz, que té la barra de sortir al Parlament a fer-se l’ofès davant de tot el país.

  • Subscriptor Josep-Oriol Font Ribas 21 de juliol de 2015 - 16:59

    Molt bé, Laia!! Va bé que ens refresquis la memòria per conèixer qui és aquest conseller que forma part d’aquest “govern dels millors” … com deia el president Mas.

  • Albert 22 de juliol de 2015 - 12:39

    Ciu ha privatitzat el sistema sanitari tant com ha pogut des del principi dels temps, quan estava sota el “manto protector” de l’autonomisme. Amb la independència, si s’assoleix i mana, segur que ho continuarà intentant (si no és que la futura constitució catalana ho impedeix; seria més que desitjable). I si no s’assoleix la independència, també ho farà quan guanyi les eleccions a la Generalitat, si no és que es recentralitza el sistema sanitari i llavors els que privatitzaran la sanitat seran el PSOE, el PP i C’s (si no és que la reforma constitucional que pactaran PP , C’s i PSOE ho impedeix).

  • SUTTREE 22 de juliol de 2015 - 22:19

    I no s’ha d’oblidar que sent gerent de l’Unió Catalana d’Hospitals va ser imputat per frau en cursos de formació però el jutge va considerar que el delicte havia prescrit

Deixa el teu comentari