Deu mapes i estadístiques per ser optimistes aquest Nadal

1) El cooperativisme creix en quantitat i en qualitat

El 2014 ha estat un any fructífer per a les cooperatives, un model d’empresa democràtic i en expansió. Ha crescut un 3,5% l’ocupació generada pel sector cooperativista en relació amb l’any 2013. En termes absoluts, les cooperatives incorporen 1.367 noves persones al mercat laboral, segons les xifres del setembre de 2014 que facilita el Ministeri de Treball L’ocupació que generen les cooperatives, a més, és de qualitat. Gairebé un 80% és de caràcter indefinit i gairebé un 80% manté una dedicació de jornada completa. A més, concentren més oportunitats laborals per a dones i joves: un 47% de l’ocupació correspon a dones i gairebé un 6% de contractacions són de menors de 25 anys. A Catalunya hi ha 4.217 cooperatives: és la comunitat amb més cooperatives de l’Estat, concentrant un 22,5% del total. En total, les cooperatives facturen 4.621 milions d’euros i representen un 3% del PIB.

2) Els catalans cada cop vivim més anys (i la resta del món també)

L’Estat espanyol i, per tant, Catalunya es troba entre els estats del món on les dones viuen més, amb una mitjana de 85 anys, només per darrere del Japó, on arriben als 87 anys, segons les noves estadístiques de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’esperança de vida segueix augmentant al món i se situa en els 68 anys per als homes i en els 73 anys per a les dones. Les dones de Suïssa i de Singapur, igual que les catalanes, arriben als 85 anys i un mes.

Les estadístiques de l’OMS revelen que als països amb ingressos més baixos hi ha hagut importants progressos i s’ha incrementat l’esperança de vida en nou anys entre el 1990 i el 2012. Els països on més va pujar l’esmentat índex en aquest període han estat Libèria (de 42 a 62 anys), Etiòpia (de 45 a 64), Maldives (de 58 a 77), Cambodja (de 54 a 72), Timor Oriental (de 50 a 66) i Ruanda (de 48 a 65).

3) L’ús del català s’incrementa després d’anys de fortes davallades

L’ús del català torna a pujar lleugerament després de la forta davallada registrada en el període dels anys 2003-2008. Així ho assenyalen els darrers informes de política lingüística. El català és la llengua inicial (materna) d’un 31% de la població. Però puja fins a un 36,3% el percentatge de persones que la consideren com la llengua d’identificació, és a dir, la seva llengua. A més, més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual, malgrat que no sigui la seva llengua inicial o primera llengua apresa.

L’increment entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l’usa amb el fill és de 6,2 punts. L’ús del català en la franja d’edat que va dels 15 als 30 anys ha passat de ser d’un 31,5% el 2008 fins a un 36,4% el 2013. En el període 2007-2012, hi ha hagut mig milió de persones que no tenien el català com a llengua habitual i l’han acabat definint com a idioma prioritari a l’hora de comunicar-se.

4) Morirem menys a les carreteres

A Catalunya es produeix any rere any una reducció de la sinistralitat a les carreteres. El 2014, la tendència es confirma. En l’espera de les dades definitives, sembla que el descens serà pronunciat. El Servei Català de Trànsit informava al passat mes de novembre d’una reducció d’un 13% d’accidents mortals en relació amb el mateix període de l’any anterior: s’havien registrat 120 víctimes, per 138 de 2013. El balanç complet de sinistralitat a les carreteres catalanes de 2013 va ser el més positiu de la història. Es va tancar amb un total de 168 persones mortes, 26 menys que el 2012, cosa que suposa una reducció d’un 13,4%. El 2013, amb el tancament de dades de víctimes mortals a 30 dies, ha registrat una reducció de la sinistralitat mortal a Catalunya del -19%, un valor superior al dels tres anys anteriors sumats, i un -28,6% de víctimes mortals respecte del 2010.

5) La banca ètica continua arrelant

El sector de les finances ètiques segueix enfortint-se. No hi ha dades completes de 2014, però Triodos Bank, l’entitat amb més volum del sector, va tancar el primer semestre de l’any

 6) Les energies renovables, a l’alça

A Catalunya i a l’Estat espanyol avancen les energies renovables. Espanya és el primer país del món en què l’eòlica s’ha situat com la primera font d’electricitat en un any complet. Un 20,9% de la demanda elèctrica es cobreix amb energia eòlica, un sector que genera 20.000 llocs de treball i aporta 2.623 milions d’euros al PIB (un 0,24% del total), La cooperativa Som Energia, que aposta per l’energia verda, va néixer al desembre de 2010 amb 150 socis i ja supera els 17.410. La seva previsió, segons explicava un dossier de la revista Alternativas Económicas, era tancar el 2014 amb 9 milions d’euros de facturació i donant servei d’electricitat a 22.000 llars. A més, Som Energia ja produeix la seva pròpia energia neta, amb plantes fotovoltaiques en quatre localitats, una planta de biogàs i un parc eòlic en fase d’estudi a l’Alta Anoia.

7) Cada cop hi ha menys guerres i conflictes armats

El procés de pau iniciat a Colòmbia entre la guerrilla de les FARC i el Govern és una de les esperances per un futur en pau després de més de 60 anys de conflicte armat al país. Malgrat el que pugui semblar, avui hi ha menys conflictes armats que mai en la història.   Les guerres a Ucraïna o a Síria, l’avenç de l’Estat Islàmic o els conflictes armats a la República Centreafricana o al Congo continuen enquistats. Però, des d’una perspectiva històrica, les grans guerres estan en declivi. L’analista Steven Pinker, a l’obra The Better Angels of Our Nature assegura que “la proporció de morts documentades per la violència política (guerra, terrorisme, genocidis) s’ha reduït moltíssim en l’última dècada” respecte als anys vuitanta i noranta. El 2013 van morir als Estats Units sis persones per terrorisme: menys de les que moren a l’any perquè els cau un moble o un electrodomèstic a sobre.

8) La pobresa extrema es redueix

Tot i que la pobresa creixi a Catalunya per culpa de la crisi i de les retallades, les xifres mundials sobre pobresa són les millors del segle XX segons les Nacions Unides. L’extraordinària taxa de creixement econòmic de l’Índia i de la Xina i d’altres països asiàtics ha donat lloc a una gran disminució de la proporció de la població mundial que viu amb menys d’1,25 dòlars al dia, d’un 52% el 1981 a un 21% el 2010, En termes de xifres reals, el nombre de persones que viuen a les regions en desenvolupament en una situació de pobresa extrema es va reduir de 1.800 milions l’any 1990 a 1.400 milions el 2005. A l’Àsia oriental s’ha reduït més de la meitat la pobresa extrema (d’un 36% a un 16%) entre el 1997 i 2005. En contrast, durant el mateix període, a l’Àfrica subsahariana s’ha reduït només marginalment, d’un 58% a un 51%. Tanmateix, la desigualtat entre rics i pobres al món continua creixent.

9) La fam al món retrocedeix

“Una de les lliçons essencials apreses en els últims 20 anys és que aconseguir ràpids avenços en la reducció de la fam i de la desnutrició és eminentment possible, fins i tot en entorns on els recursos són limitats”, Aquest mapa animat mostra l’Índex Global de Fam, calculat per l’Institut Internacional d’Investigacions sobre Polítiques Alimentàries, del 1990 al 2014. Els països de color vermell i taronja tenen nivells especialment alts de fam i de desnutrició, mentre que els verds tenen taxes més baixes. Així que és encoratjador veure el món a poc a poc aconseguir menys vermell i més verd en els últims 24 anys. El percentatge de nens menors de 5 anys que pateixen desnutrició segons el paràmetre del baix pes ha disminuït d’un 31% el 1990 a un 26% el 2008. Segons les últimes estimacions, 129 milions de nens menors de 5 anys tenen baix pes i 195 milions de nens pateixen de retard en el creixement.

10) La capa d’ozó està en via de recuperació

Segons una nova avaluació realitzada per 300 científics, la capa d’ozó que protegeix la Terra La capa d’ozó estratosfèric és un fràgil escut gasós que protegeix la Terra de la nociva radiació ultraviolada procedent del Sol. Segons el PNUMA, els models mundials indiquen que, el 2030, el Protocol haurà evitat dos milions de casos anuals de càncer de pell, a més d’impedir lesions oculars i danys al sistema immunològic humà i protegir la fauna i flora silvestres i l’agricultura.