22/02/2016 | 00:15
El 2 de juny de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona, amb Xavier Trias com a alcalde en funcions, havia signat la proposta de renovació del Mobile World Congress fins al 2023. A l’acte, va assistir-hi la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, que era a 11 dies de convertir-se en alcaldessa, després de guanyar les eleccions municipals del 24 de maig. Abans d’assolir el govern municipal, Colau i la seva formació havien defensat un cert discurs crític amb l’esdeveniment, posant especial èmfasi en la necessitat que tota la ciutat, i no solament determinats sectors, hauria de beneficiar-se del seu impacte.
Què ha suposat l’arribada de Colau a la presidència del patronat del consorci de la Fundació Barcelona Mobile World Capital, l’organisme que gestiona el certamen? CRÍTIC ha posat la lupa a l’actual edició del MWC per desgranar el que ha canviat, el que no s’ha mogut gens i el que segueix igual però amb alguna perspectiva de canvi respecte a l’any passat. Una novetat, que ha centrat bona part de l’atenció el darrer cap de setmana, és la vaga al transport públic, amb les aturades de dilluns i de dimecres al metro i de dimarts i de dijous als autobusos.
Una societat de capital de risc, pagada amb milions públics
La Fundació Barcelona Mobile World Capital (MWC) va ser fundada el 2012 per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, la Fira de Barcelona i GSMA, l’associació mundial que agrupa més de 800 operadores de mòbil. Des del seu naixement es finança fonamentalment gràcies a les aportacions de les tres administracions públiques implicades, que hi destinen anualment 15 milions d’euros en total, a raó de 5 milions cada una. Enguany es repeteix la subvenció pública d’aquesta mateixa quantitat tal com recull el mateix pressupost de la Fundació MWC. Ha passat més desapercebut, però, que, entre el 2015 i el 2016, la Generalitat, el Ministeri i, sobretot, l’Ajuntament de Barcelona hi han abocat 7,7 milions d’euros més.
El primer trimestre de l’any passat, poc abans de fer-se les eleccions municipals, va constituir-se Barcelona Mobile Ventures —coneguda amb el nom comercial de mVenturesBcn—, una societat de capital de risc 100% propietat de la Fundació Barcelona MWC i que s’ha finançat amb noves partides de recursos públics. El consistori barceloní va destinar-hi 4 milions l’any passat, mentre que el Ministeri n’ha posat 3 —a càrrec dels comptes del 2016— i la Generalitat s’ha quedat en 700.000 euros. El cert és que la creació d’aquesta societat de capital de risc amb diners públics ha passat força desapercebuda.
I a què es dedica mVenturesBcn? Fonamentalment, pretén accelerar ‘startups’ (empreses de nova creació) tecnològiques ja existents, fer-ne néixer de noves i facilitar la transferència tecnològica de coneixement. Fonts de la Generalitat matisen a CRÍTIC que l’Executiu català fa una ferma aposta per a les acceleradores de companyies tecnològiques, bàsicament a través del projecte Start-Up Catalonia.
Paral·lelament, mVenturesBcn té oberta ara mateix la licitació per trobar un “soci privat” amb l’objectiu de formar una “societat mercantil d’economia mixta” (és a dir, de capital públic i privat), que s’encarregaria d'”executar un programa internacional d’acceleració de startup”. El contracte té un pressupost de 4,4 milions d’euros. Ni Colau ni Barcelona en Comú no s’han pronunciat sobre aquesta societat, almenys en públic, des que són al capdavant del govern municipal, malgrat que l’any passat la tinent d’alcaldia Janet Sanz va alertar a aquest mitjà que els estatuts del consorci s’havien modificat recentment per permetre que la fundació pogués crear societats mercantils amb empreses privades.
La redistribució de l’impacte econòmic, assignatura pendent
Un any més, les xifres vinculades al MWC són mastodòntiques: més de 95.000 congressistes, 2.000 expositors i un impacte econòmic de 460 milions d’euros. La setmana passada, Ada Colau va fer seves les xifres de l’organització. “Entenem que la innovació tecnològica és una oportunitat per fer avenços en altres àmbits més enllà de la telefonia mòbil, com ara el social, l’educatiu i el mediambiental”, va declarar l’alcaldessa, que va afegir-hi: “Tenim la voluntat d’aprofitar al màxim aquest congrés, no només els dies que es desenvolupa, sinó al llarg de tot l’any”. Al juliol, quan va anunciar-se la renovació de l’esdeveniment fins al 2023, Colau havia posat èmfasi en el fet que sorgia el repte d’aconseguir “redistribuir millor la riquesa que genera al conjunt de la ciutat”. A l’hora de la veritat, en aquest àmbit no s’ha concretat cap canvi significatiu.
La unanimitat al voltant del MWC és gairebé absoluta entre totes les formacions polítiques, i qüestionar-lo d’alguna manera és gairebé garantia d’un cert linxament mediàtic. El regidor de la CUP Capgirem Barcelona Josep Garganté comenta a CRÍTIC que “ens sorprèn que sigui intocable. Vam demanar la renegociació del contracte, no pas que es renunciés a organitzar-lo, i ens van dir que no es podia plantejar”. La formació de l’esquerra independentista va presentar una moció en aquest sentit a la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament celebrada el 17 de novembre, tombada per tots els altres grups. La rèplica, la va donar Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme, que va respondre que “per responsabilitat i per seguretat jurídica” no es podia “renegociar el contracte”, sinó que “s’ha de treballar en la línia de millorar els aspectes socials i ambientals”. La realitat és que, en línies generals, aquesta voluntat no s’ha materialitzat en canvis concrets.
El regidor cupaire Josep Garganté exposa que “el nostre plantejament és que es tracta d’un congrés per a una ciutat d’una mida més gran que Barcelona, tipus Nova York, París i Londres. Això fa que es generi una dependència i que les institucions es dobleguin als designis dels organitzadors, que et poden fer cert xantatge. Seria millor apostar per un altre tipus de congressos”. El regidor de la CUP conclou que “tenim la sensació que amb el MWC hi ha una socialització de diners que se’n va cap al capital privat”. De fet, el gruix de les despeses d’organització corresponen, com ja s’ha comentat, a les administracions públiques i el volum de l’esdeveniment genera despeses extres. Una de clara és la seguretat, que enguany suposarà el desplegament d’uns 2.500 agents dels Mossos d’Esquadra.
Un portal de transparència sense els darrers comptes
El tractament favorable de les administracions al MWC es nota també amb el tracte fiscal que rep. El congrés té la categoria d’esdeveniment “d’interès públic”, cosa que li suposa comptar amb un seguit d’exempcions fiscals per a les companyies que hi participen o el patrocinen, que van des del 15% en l’impost de societats i l’IRPF fins al 95% en impostos sobre l’activitat econòmica. L’any passat, l’assessor fiscal i economista col·legiat Xavier Campabadal va subratllar a CRÍTIC que aquestes mesures afavoreixen sobretot les grans empreses.
El gruix de la despesa del MWC es dedica a pagar el ‘peatge’ que exigeix GSMA per organitzar l’esdeveniment i que és de 9,5 milions anuals. Tot i que el portal de la Fundació Barcelona Mobile World Capital inclou un apartat de transparència, enguany no hi apareixen els darrers comptes presentats, que són els de 2014. Malgrat que CRÍTIC els ha demanat amb insistència, l’organització no els ha facilitat. L’any passat sí que es podia accedir als comptes de 2013. Curiosament enguany han estat despenjats de la web i no estan disponibles.
L’únic que apareix al portal és el pressupost d’enguany, que preveu uns ingressos per donacions de 2,2 milions —el 2014, Telefónica va destinar-hi 3 milions—, unes despeses en publicitat i relacions púbiques d’1,7 milions i una partida de gairebé 2,2 milions en personal. Tot i això no hi figura la retribució salarial de l’equip directiu. L’any passat sí que hi figurava: el nucli dur de l’equip directiu, format per sis persones, va rebre una retribució a l’entorn dels 100.000 euros bruts anuals. La mateixa memòria afirma que la despesa en salaris per l’equip directiu s’havia doblat entre 2012 i 2013. Des del 2014 no es faciliten les xifres. Segons el mateix portal, el contracte més important signat l’any passat va ser pel subministrament d’estands, que ascendia a 223.000 euros i va adjudicar-se a Jordi Garcia Vilaplana.
Sense revisar els llocs de treball “precaris”
Just abans del congrés de l’any passat, Janet Sanz, actual tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i aleshores regidora a l’oposició d’ICV, va afirmar que la majoria dels llocs de treball que genera l’esdeveniment “són precaris i temporals, i feminitzats: el 90% de les hostesses són dones, mentre que els càrrecs més importants de les empreses els ocupen homes”. Mesos després, quan l’Ajuntament va presentar la proposta de renovació a GSMA, Barcelona en Comú va emetre una nota de premsa en què deia que faria “el possible per negociar clàusules i garantir la revisió de les condicions laborals i el retorn a la ciutat quan siguem al govern”. Fonts municipals han admès que encara no s’ha pogut aconseguir res en aquest àmbit.
En la darrera sessió de control del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, la CUP Capgirem Barcelona va preguntar sobre les característiques dels llocs de treball del MWC, com ara gènere, sector i tipus de contracte. L’alcaldessa Ada Colau va explicar que l’organització de l’esdeveniment va respondre “que el model economètric que fan servir per calcular el nombre de contractats no permet obtenir les dades desagregades per gènere i sector”. Colau va comprometre’s a plantejar a la Fundació MWC l’encàrrec d’un estudi sobre l’impacte del congrés a la ciutat i a demanar informació “de forma desagregada i precisa les dades per gènere i sector per saber quin és el retorn social del MWC”. Per tot plegat, el regidor cupaire Josep Garganté considera que els 13.000 llocs de treball són “cartró pedra”, perquè “després no tenen informació sobre les seves característiques”.
La proposta que l’Ajuntament va plantejar a GSMA per garantir la continuïtat del certamen fins al 2023 incorporava un punt segons el qual Turisme de Barcelona formaria 100 voluntaris a partir del 2016, per ajudar “als hotels, als llocs públics i a les zones properes al congrés”. Finalment, la tasca no la portaran a terme voluntaris, sinó que entre GSMA i Turisme de Barcelona han format 35 persones que han estat contractades amb “condicions laborals correctes”, segons han confirmat des del consorci publicoprivat.
Cau el veto a activistes per les “llistes negres”
Una novetat d’enguany, i que ha passat desapercebuda en la majoria de mitjans, és la desaparició del veto a activistes socials per ser contractats al MWC que treballen regularment a la Fira de Barcelona. La informació, publicada a la ‘Directa’, no ha rebut cap explicació oficial, sinó que la confirmació l’ha donat una de les persones afectades, que coneix casos de persones que l’any passat no van poder treballar-hi i aquest any sí que ho faran. A preguntes de CRÍTIC, l’activista, que per motius obvis prefereix mantenir l’anonimat, explica que responsables de la seva empresa li havien confirmat l’existència de “llistes negres”, coordinades per l’àrea d’informació dels Mossos d’Esquadra i la Casa Reial espanyola.
Segons el mateix testimoni, les llistes afecten persones que han estat imputades i, en alguns casos jutjades, per participar en determinades protestes socials, però també d’altres que ni tan sols han patit cap procés judicial. Al ple municipal del 29 de gener, la regidora de la CUP Capgirem Barcelona María José Lecha va preguntar a Colau sobre les llistes, i l’alcaldessa va respondre amb el “compromís general d’investigar si efectivament hi ha fitxers polítics o repressius de qualsevol treballador que, evidentment, no comptarien amb la nostra complicitat”.
Un nou estudi detalla l’escletxa digital a la ciutat
Dijous, a quatre dies de l’inici del congrés, va presentar-se l’estudi ‘L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona’, elaborat per la Fundació Mobile a encàrrec del govern de Colau. L’estudi, que no s’havia fet en cap edició prèvia, posa de manifest que la capital catalana és una “ciutat connectada”, però que presenta diferències importants entre barris, renda i edat. Per exemple, el 84% dels ciutadans de Barcelona té Internet a casa, un percentatge que s’eleva al 96% a les Corts, però que només és del 62% a Torre Baró. I la mitjana de connexió a través del mòbil és del 76%, amb una diferència de gairebé 40 punts entre la Dreta de l’Eixample (94%) i Torre Baró (55%).
En la presentació del treball, el primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, va declarar que “ens preocupa la qüestió de la desigualtat, també la digital, i sabem que una ciutat desigual és més injusta i més ineficient”. Segons ell, de l’informe en surt com a repte indispensable la “democratització de la tecnologia”, que ha de ser una “eina per potenciar l’economia col·laborativa, afavorir la participació ciutadana i enfortir la democràcia”. Per intentar reduir la desigualtat digital, el consistori crearà una àrea específica sobre Tecnologia i Ciutat, que elaborarà un pla estratègic. A més a més, s’ampliaran les “Antenes Cibernàrium” que hi ha en 10 biblioteques per oferir formació tecnològica bàsica.
Bona voluntat i poques novetats sobre l’impacte de la indústria
Una edició més, el MWC no abordarà els impactes negatius que genera la indústria del mòbil, per exemple, en determinats països africans. L’investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i membre de la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo, Josep Maria Royo, declara a CRÍTIC que enguany “no ha canviat absolutament res”. Alhora, matisa que “si ampliem el zoom, és cert que fins ara no havíem tingut una relació tan directa [amb les administracions] i ara hi ha una voluntat i un compromís a un nivell polític més elevat d’intentar fer alguna cosa“. En aquest sentit, si fins a l’any passat les reunions per abordar el tema es feien amb tècnics del consistori o de la Generalitat, enguany les trobades han estat directament amb Ada Colau i amb Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència del Govern català.
“Fins ara, les administracions ens deien que podíem parlar del tema, però sempre fora del congrés, i nosaltres el que volem és entrar-hi i, per exemple, organitzar un seminari en què també participin les multinacionals i que se sentin interpel·lades”, explica Royo. La Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo reconeix que ha trobat una “major resposta i sensibilitat” de les administracions, però que caldrà veure si s’implementen canvis reals en l’edició de 2017, que els permetin tenir un espai de diàleg, amb GSMA i també amb la UE.
A més a més, l’entitat també va plantejar al consistori que es comprometés a fer passos cap a una “política de compra ètica”. I això sí que ha arribat. La setmana passada va anunciar-se que l’Ajuntament de Barcelona s’adheria a Electronics Watch, una organització internacional independent que “treballa per a la millora dels drets laborals a la indústria electrònica global, a partir de la Compra Pública Responsable europea de productes d’electrònica”.
En paraules de Gerardo Pisarello, “és una mesura d’autoexigència. Ens sotmetrem a un control extern per supervisar en quina mesura l’Ajuntament de Barcelona compleix, o fa complir, la normativa laboral quan es relaciona amb empreses d’aquest àmbit”. El consistori, que és la segona institució catalana —després de la UB— que se suma a la iniciativa, inclourà una clàusula de transparència en els contractes, que requereix als seus proveïdors que informin sobre la ubicació de les fàbriques d’origen dels equips electrònics, per permetre a Electronics Watch que les supervisi. L’Administració barcelonina també ha engegat una prova pilot amb la compra de 10 telèfons mòbils de comerç just, tipus Fairphone i BQ.
L’L9 connecta la Fira amb l’aeroport
Una de les exigències de GSMA per mantenir el MWC a Barcelona era que el tram de la Línia 9 (L9) del metro que connecta amb l’aeroport estigués en marxa el 2016. La infraestructura va estrenar-se oficialment el 12 de febrer, un fet que permet als congressistes arribar a les instal·lacions de la Fira de Barcelona de l’Hospitalet en 22 minuts des de la terminal aeroportuària. L’L9 és la major obra pública portada a terme per la Generalitat de Catalunya i darrere té una història d’endarreriments, aturades i sobrecostos monumentalsl. Finalment va prioritzar-se la finalització de l’obra fins a l’aeroport en detriment d’enllestir la que ha d’oferir el servei al barri de la Zona Franca, que haurà d’esperar almenys fins a l’any vinent per disposar del transport suburbà. Aquest tram costarà 280 milions d’euros i es podrà executar gràcies al fet que l’Ajuntament de Barcelona n’assumirà la meitat del cost.
“Plantem cara al MWC”, coordinació de propostes alternatives
Tot i la gairebé unanimitat política i mediàtica al voltant del MWC, no tota la societat catalana l’aplaudeix acríticament. Enguany, moviments socials i la societat civil s’han organitzat per impulsar diverses jornades que qüestionen el model del macroesdeveniment i plantegen alternatives diverses. Coordinades sota el lema “Plantem cara al Mobile World Congress”, van començar divendres amb el primer Congrés de Sobirania Tecnològica. De divendres a diumenge van fer-se a l’Ateneu Llibertari de Sants les Jornades Anti-MWC. La tarda de dimarts, el Casinet d’Hostafrancs acollirà el Mobile Social Congress, organitzat per SETEM, mentre que dimecres al matí el Campus Nord de la UPC serà la seu del Mobile Commons Congress, impulsat per la mateixa institució universitària.
El contracte de Telefónica… i el nou concurs amb “clàusules socials”
En plena campanya electoral per a les municipals del 24 de maig, Ada Colau va adherir-se al ‘Compromís de les escales’, com també van fer els alcaldables d’ERC, Alfred Bosch, i de la CUP Capgirem Barcelona, María José Lecha. El text donava suport als treballadors en vaga de Movistar —filial de Telefónica— i comprometia els signants a exigir unes condicions laborals dignes a les empreses contractades per la seva administració. Barcelona en Comú va evitar que just després dels comicis, l’aleshores alcalde en funcions, Xavier Trias, renovés fins al 31 de juliol de 2016 el contracte del consistori amb Telefónica, valorat en 3,2 milions d’euros. Ja amb Colau al capdavant del consistori, el contracte es va prorrogar durant sis mesos, operació que s’ha repetit recentment, de manera que l’adjudicació —corresponent al servei de telecomunicacions de la institució— s’allargarà fins al termini que volia Trias, contravenint al ‘Compromís de les escales’.
La situació pot canviar en el proper contracte pels serveis de telecomunicacions de l’Ajuntament, ja que també la setmana passada l’equip de govern va anunciar que treballa “en la preparació d’una nova licitació, per tal que sigui un exemple de gestió ètica i de bones pràctiques de l’Administració pública”. Segons el comunicat, el consistori “inclourà en el nou contracte clàusules socials per garantir els drets dels treballadors de les empreses que presten serveis a l’Administració, de forma directa o indirecta”, a la qual cosa s’hi ha d’afegir una “clàusula de traçabilitat en proveïdors d’electrònica de consum”, per conèixer en quines condicions s’ha produït el que compra. La previsió és que el nou contracte surti a concurs abans de l’estiu. És un tema que no està directament vinculat al MWC, si bé Telefónica és l’empresa privada que més fons aporta a la Fundació Barcelona Mobile World Capital i n’és ‘partner’ privat.
