• Marc Font
  • dimarts, 1 setembre 2015

Les constructores en què participa la família Sumarroca han rebut més de 40 contractes des de l'esclat del 'cas Torredembarra', que la setmana passada va viure una derivada amb els escorcolls a les seus de CDC i la seva fundació. La Fiscalia Anticorrupció considera que Teyco hauria pagat comissions a Convergència, camuflades a través de donacions a la CatDem, a canvi de l'adjudicació d'obres públiques en diversos municipis, la majoria controlats per CiU. Els Sumarroca són una poderosa família estretament lligada a CDC i, sobretot, als Pujol. Les seves principals companyies figuren entre les més beneficiades pels contractes d'obra pública del Govern d'Artur Mas.

Administracions com l'AMB o els ajuntaments de Barcelona, Girona i Sant Feliu de Llobregat, la majoria amb una decisiva presència convergent, també han atorgat contractes milionaris als Sumarroca els darrers mesos

La Generalitat de Catalunya ha adjudicat més d’una quarantena de contractes —la majoria d’obra pública— a les empreses de la família Sumarroca des que el 26 de juny de l’any passat la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de Teyco, una de les seves constructores. L’operació, ordenada per un jutjat del Vendrell, va marcar l’inici del cas Torredembarra, que investigava possibles irregularitats en la construcció, per part de Teyco, d’un aparcament al municipi. El segon capítol va arribar més d’un any després, el passat 23 de juliol. Ja sota el nom d’operació Petrum, va ser detingut i empresonat el conseller delegat de Teyco, Jordi Sumarroca, pel pagament d’1,43 milions d’euros a Daniel Massagué, l’alcalde de la població en el moment de l’adjudicació del contracte. I el, de moment, darrer episodi d’aquesta història va succeir divendres passat, amb els escorcolls a les seus de CDC i la seva fundació, la CatDem, i als ajuntaments de Sant Celoni, Lloret de Mar, Figueres i Sant Cugat del Vallès. Segons la Fiscalia Anticorrupció, Teyco hauria pagat comissions al partit nacionalista camuflades a través de donacions a la CatDem i a canvi es beneficiava de l’adjudicació de contractes d’obra pública.

CRÍTIC va revelar a l’octubre que les constructores dels Sumarroca, fonamentalment Comsa-Emte i Teyco, eren les dues empreses que més contractes d’obra pública de la Generalitat havien guanyat durant l’actual Govern d’Artur Mas, amb adjudicacions per valor de 25 milions. I no sembla que l’escorcoll policial de l’any passat hagi frenat el volum de contractes dels Sumarroca amb l’Administració autonòmica. En concret, el grup Comsa-Emte ha obtingut des d’aleshores 25 contractes (i tres més formant part d’unions temporals d’empreses [UTE]), mentre que Teyco n’ha aconseguit 16. Pel que fa a l’import, Comsa-Emte s’enfila a poc més de 24,2 milions d’euros (i 9,95 més formant part d’UTE) i Teyco arriba als 6,7. En total, gairebé 31 milions, UTE a part, segons la cerca al detall feta per CRÍTIC de les dades publicades per la Generalitat al Registre de Contractació Pública.

SumarrocaGairebé la meitat dels contractes —8 dels 16 de Teyco i 13 dels 27 de Comsa-Emte— s’han adjudicat pel procediment de “negociació sense publicitat” i l’empresa pública Infraestructures.cat, que penja del departament d’Economia, és la que concentra més adjudicacions: sis a Comsa-Emte i set a Teyco. Les obres més importants concedides a les societats dels Sumarroca en el període analitzat són el perllongament de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sabadell —més d’11,3 milions—, la construcció de noves infraestructures i urbanització del Campus Diagonal Besòs —4,36 milions— i “l’execució de les obres del projecte executiu d’actuacions de consolidació de la llosa sobre la qual es recolza el ‘Mini-Load’ de la Nau Logística Logaritme”, per 1,3 milions.

Una família molt vinculada a Convergència

La família Sumarroca té un estret vincle amb CDC i, de fet, el patriarca, Carles Sumarroca Coixet, va ser un dels fundadors del partit. Tant ell com Carles Sumarroca Claverol, el seu primogènit, estan imputats per l’Audiència Nacional per un delicte de blanqueig de diners arran de les investigacions sobre presumptes comissions cobrades per Jordi Pujol Ferrusola. Els clans Pujol i Sumarroca han fet negocis junts, i les respectives dones dels patriarques, Marta Ferrusola i Núria Claverol, van arribar a compartir l’empresa de flors i jardineria Hidroplant. Durant el pujolisme, Emte i Teyco van ser dues de les principals adjudicatàries de l’obra pública de la Generalitat. Segons la investigació del periodista Jesús Badenes  publicada al Diari de Girona, com a mínim van fer obres per valor de 285 milions en els 23 anys de governs de Pujol.

Carles Sumarroca Coixet va impulsar Emte i Teyco. Amb l’esclat de la crisi, la primera va fusionar-se el 2009 amb Comsa, formant una nova companyia controlada en un 70% per la família Miarnau i en un 30% pels Sumarroca, per Bankia —aleshores Caja Madrid— i pel Banc Sabadell. Comsa-Emte és una de les grans constructores de l’Estat espanyol i el 2014 va facturar 1.364 milions d’euros. Teyco és una empresa molt més petita, que va tancar l’any passat amb un volum de negoci de 74 milions.

Contractes d’altres administracions

La Generalitat, però, no és ni de bon tros l’única administració catalana que ha adjudicat contractes d’obra pública a les empreses dels Sumarroca des de l’escorcoll de la seu de Teyco. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), els ajuntaments de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Rubí, Girona i Vilanova del Camí o el Consell Comarcal del Barcelonès també ho han fet. En els darrers mesos del mandat del convergent Xavier Trias, el consistori de la capital catalana va adjudicar un mínim de set contractes (cinc en solitari i dos formant part d’UTE) a Comsa-Emte o Teyco, alguns dels quals tan importants com el de les obres dels túnels de la plaça de les Glòries —més de 60 milions per a una UTE de quatre empreses— o les obres d’urbanització de l’accés ferroviari a l’estació de Sants —15,6 milions a una UTE de tres companyies, dues de les quals de Comsa-Emte.

L’AMB, una administració que en el mandat passat era el paradigma de la ‘sociovergència’ amb la presidència de Trias i la vicepresidència executiva del socialista Antoni Balmón, ha concedit tres contractes a la família Sumarroca des de l’esclat del cas Torredembarra. El més important, els 14,5 milions (IVA a part) perquè Comsa SAU s’encarregui de construir edificis d’habitatges protegits al Pla de Ponent de Gavà. Un altre contracte important són els prop de 2 milions que rep Teyco SL per les obres de reforma i ampliació de la biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat, un consistori governat per ICV-EUiA i CiU —com a soci minoritari— durant el mandat passat.

Comissions del 3%

Al juliol, els escorcolls a la casa de Jordi Sumarroca —que va passar 19 dies a la presó i va sortir en llibertat sota una fiança de 600.000 euros— van permetre localitzar un document fet a mà que, segons ha publicat El País, detalla adjudicacions públiques i un càlcul del 3%. L’altra prova del suposat finançament il·legal de CDC que tenen els investigadors són uns ‘e-mails’ entre Sumarroca i l’extresorer de CDC Daniel Osàcar en els quals es relacionarien els suposats pagaments fets per Teyco amb les adjudicacions. La majoria dels ingressos de la constructora a la CatDem són de 2009, però també n’hi hauria un de 50.000 euros al març de 2014. La Fiscalia Anticorrupció ha assenyalat que hi ha indicis que Teyco hauria pagat comissions en aproximadament 30 contractes públics d’uns 15 municipis de Catalunya, la majoria controlats per CiU. Divendres, el coordinador general de CDC, Josep Rull, va negar l’existència de comissions, però va admetre que dues societats dels Sumarroca, Teyco i Bluegreen, van aportar un total de 357.000 euros a la CatDem entre el 2007 i el 2014.

La fundació convergent ha rebut 2,9 milions d’euros en donacions privades i altres ingressos només en els últims tres anys. Els comptes de l’entitat, als quals CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva, revelen que la CatDem és la fundació vinculada a un partit polític català que més donacions i subvencions rep cada any. L’any 2014 va rebre exactament 804.000 euros com a “donacions i altres ingressos” i 309.043 euros en “subvencions oficials”.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
4 comentaris
  • Subscriptor Ramon Salvat Guarque 1 de setembre de 2015 - 9:31

    Els que vostes fan, senyors, s’en diu PERIODISME, pero de veritat, no el de “propaganda i comunicació coorporativa”. Gràcies.

  • Subscriptor Lletraferit 1 de setembre de 2015 - 10:57

    S’han de tenir collons per parlar de “guerra bruta de Madrid” i dir que el últim responsable de tota aquesta brutícia és el capdavanter en la lluita contra la corrupció.

  • Guillem Perez Sanchez 1 de setembre de 2015 - 16:54

    Gràcies per l’article. En el cas de les donacions i subvencions seria molt interessant veure dades més enllà del valor absolut. Així podríem veure si el partit més votat (o amb més representació) acostuma a rebre més diners (aposta a cavall guanyador?). O si bé els partits catòlics reben més diners que els que no en són (tradició en el donatiu). Bé, coses d’aquestes que els lectors crítics ens agrada tenir per no quedar-nos en el simple titular. És més, potser no hi té a veure, però per què ICV té un deute tan elevat? Pot ser que sigui perquè rep menys donacions o subvencions? Aquesta hipòtesi implícita en la pregunta mataria la possible hipòtesi dels catòlics rebent més subvencions (UDC). Vajam que si teniu un quadre resum seria bo per reflexionar.

  • Muse 20 de setembre de 2015 - 19:32

    Què bonic seria acabar amb el finançament il·legal i la corrupció, i no diguem ja amb la sociovergència endèmica occidental, cada cop més tecnòcrata i desvergonyida, que es finança arreu segurament només per justificar la legalitat del sufragi universal a l’1%… No sé si entra en el periodisme d’investigació o no, però el que necessitem sobretot és que parleu de tot allò de què els mitjans subvencionats no volen ni poden parlar.

Deixa el teu comentari