• Text: Sergi Picazo i Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 28 octubre 2014

Les constructores de la família Sumarroca, Emte i Teyco, són les dues empreses que més contractes d’obra pública de la Generalitat han guanyat durant l’actual Govern d’Artur Mas. Han aconseguit obres per valor de 25 milions d’euros en dos anys, és a dir, un 10,6% del total d’obra pública licitada. Les empreses d’aquest fundador de Convergència han estat denunciades per sobrecostos, blanqueig de diners i encàrrecs sense concurs i, fins i tot, apareixen com a donants del PP als ‘papers de Bárcenas’. Ara, a més, hauran d’anar als jutjats. Els Sumarroca van ser imputats la setmana passada per blanqueig pel cas de Jordi Pujol Ferrusola i un dels fills està imputat des del juny per un cas de sobrecostos a Torredembarra.

No hi ha sentències condemnatòries. Plana, però, la sospita dels vincles entre negocis dels Pujol i dels Sumarroca

Les empreses Teyco i Emte, propietat de la família Sumarroca, han guanyat de forma directa durant els darrers dos anys de legislatura de CiU 43 contractes d’obra pública (i tres més formant part d’unions temporals d’empreses [UTE]), 18 per a Emte i 25 per a Teyco. L’import puja a 24,9 milions d’euros (i quatre milions més formant part d’UTE), 13,6 d’Emte i 11,2 de Teyco. Aquestes xifres només corresponen als darrers dos anys de contractació en plena època de vaques magres en la construcció i en el negoci immobiliari. Històricament ben tractades pels governs pujolistes, les constructores del grup Sumarroca ho tornen a ser avui dia amb Mas. CRÍTIC ha pogut aconseguir aquestes dades per mitjà d’una cerca al detall de totes les dades publicades per la Generalitat al Registre de Contractació Pública.

constructores-1

Emte i Teyco són les empreses líders a Catalunya en contractes d’obra pública malgrat un currículum de sobrecostos, contractacions irregulars, investigacions judicials, imputacions als jutjats i denúncies de la Sindicatura de Comptes. El seu últim problema judicial va arribar tot just la setmana passada: Carles Sumarroca Claverol, l’actual president de l’empresa, i Carles Sumarroca Coixet, el patriarca i fundador de CDC amb Jordi Pujol, van ser imputats per l’Audiència Nacional per un delicte de blanqueig de diners arran de les investigacions sobre presumptes comissions cobrades per Jordi Pujol Ferrusola. El famós 3% o 5%.

No és, però, el primer cop que Teyco o Emte tenen problemes amb la justícia, amb Hisenda o amb l’Administració pública. Segons assegura la policia espanyola, les empreses de Sumarroca estan molt vinculades a “la família Pujol per negocis que tenen de forma conjunta i per la quantitat de concessions que l’administració catalana li ha atorgat en els últims anys”. Les bones relacions entre les famílies van arribar a ser tals que la dona de Carles Sumarroca Coixet, Núria Claverol, i l’esposa de Pujol, Marta Ferrusola, van arribar a compartir una empresa de flors i jardineria, anomenada Hidroplant.

Artur Mas visita les obres del Centre de Formació de l'Automoció a Martorell, una obra adjudicada a Comsa-Emte. Foto: Comsa-Emte

Artur Mas visita les obres del Centre de Formació de l’Automoció a Martorell, una obra adjudicada a Comsa-Emte. Foto: Comsa-Emte

La meitat dels contractes, negociats sense publicitat

Teyco ha aconseguit 14 dels seus 25 contractes pel procediment de “negociació sense publicitat”, i, pel que fa a Emte, 7 dels seus 18 també han estat negociats amb el Govern sense fer publicitat del concurs. És a dir, que pràcticament la meitat dels contractes de Sumarroca amb la Generalitat s’han aconseguit per aquest mètode tancat. Infraestructures.cat, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, és qui ha adjudicat a Emte 12 de les seves 18 obres, i a Teyco, n’ha donat 12 de les seves 25. El total d’obra pública licitada que apareix al Registre de Contractes arriba als prop de 240 milions d’euros en dos anys en 643 licitacions d’obra. Aquestes dades, després de les retallades al pressupost públic, són lluny de les grans xifres de l’època del boom.

Les dificultats dels Sumarroca després de la fi del boom de la construcció i del negoci immobiliari van fer que l’any 2009 acceptessin fusionar la seva constructora de més volum, Emte, amb la potent Comsa. La nova companyia està controlada en un 70% per la família Miarnau, propietària de Comsa, i en un 30% pels propietaris d’Emte: la família Sumarroca, Caja Madrid (ara Bankia) i el Banc Sabadell. Comsa-Emte es va convertir aleshores en la vuitena companyia d’infraestructures de tot l’Estat espanyol. Tot i la crisi, l’any 2013 encara van facturar 1.575 milions, un 8% menys que l’any anterior per la caiguda en la licitació d’obra pública.

Teyco, una empresa de mida mitjana i fundada el 1963, ha frenat en els darrers anys la seva caiguda de facturació, que va arribar a ser de 115 milions d’euros el 2009, i que ara s’ha estabilitzat entorn dels 80 milions: 82 milions el 2012 i 84 el 2013, segons les seves dades. El grup ha buscat internacionalitzar-se per no dependre tant dels contractes de la Generalitat i ja ha aconseguit contractes a Xile, a l’Amèrica Central i a Algèria. El conseller delegat de la companyia, Jordi Sumarroca, va admetre a la premsa el 2013 que la constructora aprofitaria els “coneixements en la construcció de centres escolars i sanitaris” aconseguits a Catalunya per entrar al mercat. La fi del boom de la construcció va coincidir amb una crisi a l’empresa, que fins i tot va haver de vendre la seu situada a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona.

Carles Sumarroca Claverol. Foto: Cambra BCN

Carles Sumarroca Claverol. Foto: Cambra BCN

Empreses històricament beneficiades

Teyco i Emte també figuren entre les 10 constructores més destacades com a adjudicatàries de concursos d’obres de la Generalitat entre el 1982 i el 2003. Una investigació del periodista Jesús Badenes, publicada al Diari de Girona a l’agost passat, detalla que les dues empreses van aconseguir fer obres per valor de com a mínim més de 285 milions d’euros (47.000 milions de pessetes) durant els 23 anys de Govern pujolista. “A partir del 1992 les dues societats comencen a figurar entre les més recurrents en l’obra pública dels àmbits de l’ensenyament i sanitari”, assegura Badenes.

El rànquing d’empreses beneficiades per la Generalitat es concentra en set o vuit empreses que no són les més grans de l’Estat. Amb l’excepció de Comsa-Emte i COPISA, empreses mitjanes com Teyco, Construccions Rubau, Benito Arnó e Hijos, Constructora Calaf o Construcciones Deco són les que s’emporten més contractes. Cal tenir en compte que la gran obra pública ja està contractada des de l’època del boom, com la línia 9 del metro, o depèn del Ministeri de Foment. Les grans constructores espanyoles com Acciona, Dragados, FCC, Ferrovial, Sacyr o OHL no acostumen a presentar-se a licitacions de mida mitjana o petita de la Generalitat. Els Sumarroca encara mantenen en propietat els laboratoris General Lab i la Bodega Sumarroca.

Imputats per blanqueig de capitals

El jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz va citar dimecres passat Carles Sumarroca Claverol i Carles Sumarroca Coixet com a imputats en la investigació sobre l’origen de la fortuna a l’estranger de Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’expresident. Se’ls acusa de delictes de blanqueig de capitals, contra la hisenda pública i falsedat en document mercantil. Ruz cita 11 empresaris per la seva “presumpta participació i cooperació amb l’investigat en determinades operacions mercantils”. Un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), publicat ja als mitjans de comunicació, indica que una de les empreses del primogènit, Project Marketing Cat, va facturar 154.048 euros en els anys 2008 i 2009 a Emte. Teòricament, segons consta en la documentació ja publicada, Pujol Ferrusola va cobrar per serveis de consultoria per la implantació a Mèxic de l’empresa de Sumarroca. Segons va transmetre la policia al jutge, Emte no disposa de les factures ni del document de l’assessoria pel “temps transcorregut”. Pujol Ferrusola va negar haver rebut comissions per intercedir en adjudicacions públiques.

Jordi Sumarroca, implicat en el cas de Torredembarra

La seu de l’empresa Teyco a Barcelona va ser escorcollada per la policia el passat 26 de juny. Hi buscaven proves sobre possibles irregularitats en la construcció d’un aparcament a Torredembarra. Aquest cas local ha provocat la imputació judicial del conseller delegat de Teyco, Jordi Sumarroca. Els partits de l’oposició a Torredembarra denuncien que les obres s’havien encarit un 50% i haurien estat adjudicades, presumptament, a dit. L’obra, pressupostada en 2,5 milions d’euros, va acabar costant 1,2 milions més del previst, un sobrecost que la constructora atribueix a problemes amb els fonaments a les cases de la zona. Tanmateix, abans de l’inici de les obres, el PSC s’havia queixat que el concurs d’adjudicació del pàrquing va ser “dirigit” per afavorir l’empresa guanyadora, i el personal tècnic municipal de la mesa de contractació hi va votar en contra. L’alcaldia a Torredembarra era en mans de CiU.

Parcs eòlics sota sospita

La querella presentada per Podem i Guanyem, al mes d’agost passat, davant la Fiscalia demanda les famílies de Pujol i Sumarroca per concessions irregulars de contractes públics i per suborn. Un dels punts destacats de la querella, que té l’assessorament de l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, denuncia que “algunes concessions administratives de parcs eòlics van ser atorgades de manera sospitosa a persones de l’entorn de CDC mitjançant informes d’impacte ambiental elaborats per Entorn SL i Codema” els anys 2002 i 2003. Entorn SL, sempre segons la querella, estava dirigida per un dels fills de l’expresident, Pere Pujol Ferrusola, i va ser fundada amb Albert Sumarroca Claverol; i Codema Serveis Agroalimentaris estava presidida per Carles Sumarroca pare. A més, en aquella legislatura, Oriol Pujol Ferrusola era secretari general del Departament de Treball, Indústria i Comerç, responsable de la concessió de llicències.

Estació del barri de Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, de la Línia 9 / JAVIER

Estació del barri del Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, de la línia 9 / JAVIER

Línia 9 del metro ‘in extremis’

La denúncia de Guanyem i Podem també posa sota sospita que Emte va aconseguir un dels seus contractes més milionaris, a través d’una UTE, pocs mesos abans de la convocatòria de les eleccions del 2003 quan Jordi Pujol podria haver intuït que perdria les eleccions davant de Pasqual Maragall. L’obra, amb un import de 150 milions d’euros, era l’execució del projecte i les obres de sistemes de comunicacions de l’encara inacabada línia 9 del metro de Barcelona.

Obres encarregades sense concurs

Adigsa, antiga empresa pública que administrava els habitatges socials públics de la Generalitat, va haver de pagar l’any 2005 obres a Teyco que van ser encarregades sense concurs. En concret, la constructora de Sumarroca va reclamar i aconseguir que li paguessin una factura de 758.194 euros per unes obres realitzades al barri barceloní de la Pau, tot i que, segons va constar en el judici, la feina es va encarregar “verbalment” i sense cap concurs.

Un extens informe de la Sindicatura de Comptes sobre Adigsa dels anys 2002 i 2003 recobra avui més significat que mai. El document assenyala que s’encarregaven obres “de forma directa i verbal als proveïdors per una persona aliena a la societat, sense seguir cap procediment de contractació”. Qui era aquest personatge? La Sindicatura no donava noms, però les accions descrites coincideixen amb les que atribueix el jutge instructor del cas Adigsa a José María Penin, un home que va treballar per a Adigsa i parent llunyà de l’aleshores conseller Felip Puig. No estava contractat, però era qui contactava amb els empresaris, i simulava tenir “cert poder”.

Sobrecostos de fins al 80% a les obres

La Sindicatura de Comptes va revelar el 2009 que una de les empreses que més van recórrer als sobrecostos no justificats dels darrers anys de Govern pujolista va ser precisament Teyco. Aquest informe assegura que el desviament de fons públics va arribar en alguns casos fins al 80% del previst inicialment. “Per a la formalització d’aquestes desviacions en el cost de l’obra no s’ha vist cap contracte d’obra complementària ni cap informe justificatiu previ”, assegura la Sindicatura. “S’ha constatat que Adigsa no formalitza expedients de modificacions d’obra o d’obra complementària, ja que qualsevol canvi sobre el projecte inicial es pacta de forma verbal amb l’adjudicatari, sense cap autorització prèvia per part dels responsables competents”, conclou.

Hospital Sant Pau AUTOR A AlvarezAdjudicacions a dit i sobrecostos a l’Hospital de Sant Pau

Emte, l’altra empresa dels Sumarroca, també ha estat denunciada per sobrecostos i adjudicacions a dit. La Sindicatura de Comptes, en un informe avançat pel periodista Oriol Güell al diari El País, en el seu informe sobre els comptes de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de l’exercici de 2009 denunciava “falta de transparència i publicitat en l’adjudicació d’obres” del nou hospital, i un augment de 38,5 milions d’euros del cost total per despeses addicionals i revisió de preus. Emte formava part d’una de les dues adjudicatàries, l’UTE Sant Pau, que va formar amb OHL, i Guinovart.

Apareixen als ‘papers de Bárcenas’

Els Sumarroca apareixen fins i tot als papers de Bárcenas. L’instructor del cas Gürtel, el jutge Pablo Ruz, va reclamar a la immobiliària Neu 1500 SL que aportés “de forma urgent” documentació d’uns ingressos al seu nom que l’extresorer del PP havia anotat en la suposada caixa B del PP. Aquesta promotora immobiliària, segons ha pogut saber CRÍTIC, té com a conseller Jordi Sumarroca, també conseller delegat de Teyco.  Tal com va publicar El Confidencial a l’abril passat, es tractaria d’un ingrés fet a través del Banc Santander de 149.000 euros disfressat com a “remeses de xecs”. Neu 1500 seria una UTE, segons el portal Construdata, propietat de Teyco i Copisa al 50%, amb seu a la Vall d’Aran.

Casa de la Cerdanya via Teyco

La policia espanyola, en un altre dels informes de la UDEF publicats els darrers mesos als mitjans de comunicació, investiga el paper de Teyco en l’adquisició per part del dimitit dirigent de CDC Oriol Pujol d’una casa al poble d’Urús, a la Cerdanya. Teòricament, la casa s’hauria dividit en dues propietats: l’una per al fill més polític dels Pujol i l’altra part per a Sergi Alsina, imputats en el cas de les ITV. L’empresa que va vendre la finca seria, segons fonts policials, Teyco.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari