Crític Cerca
Investigació

Turbulències a l’aeroport d’Alguaire: contractes sota sospita

Informes interns encarregats per l'exdirector de l'aeroport de Lleida denuncien pagaments sense justificar i contractacions irregulars des del 2011

08/01/2017 | 20:30

Aeroports de Catalunya, empresa pública de la Generalitat, haurà de respondre a les acusacions d’haver ignorat diversos informes interns encarregats per l’exdirector de l’aeroport d’Alguaire, a Lleida, sobre suposades contractacions irregulars i pagaments sense justificació a empreses que hi presten serveis. L’exdirector Alberto López afirma, en una querella penal interposada després de ser acomiadat a l’agost passat i a la qual ha tingut accés CRÍTIC, que va fer arribar aquestes denúncies als seus superiors i que això va provocar el seu aïllament. Turbulències, entre la boira, al sempre polèmic aeroport d’Alguaire.

El Jutjat d’Instrucció núm. 20 de Barcelona té sobre la taula una querella penal interposada per l’exdirector de l’aeroport de Lleida-Alguaire contra diversos responsables de l’empresa pública de la Generalitat Aeroports de Catalunya, incloent-hi el secretari de Territori, Ricard Font. La querella és sobre uns possibles delictes d’acomiadament improcedent, denúncia falsa i assetjament laboral que Alberto López, el fins fa poc director d’Alguaire, hauria patit abans de ser acomiadat a l’estiu passat. Però, més enllà de la qüestió estrictament laboral, l’exdirector de l’aeroport de Ponent fa una sèrie d’acusacions en la querella que podrien tenir conseqüències polítiques imprevisibles. La denúncia, dirigida per l’advocada de López, Adoración Aventín Huguet, al·ludeix a informes interns de l’aeroport sobre suposats pagaments sense justificar a les empreses adjudicatàries de serveis dins d’aquest equipament, i presumptes contractacions irregulars a aquestes empreses. L’exdirector ara acomiadat afirma que va fer arribar aquestes queixes als seus superiors per correu electrònic. Sempre segons la seva versió, els seus informes van ser ignorats en un primer moment pel seus superiors a Aeroports de Catalunya.

La conselleria de Territori i Sostenibilitat, de la qual depèn Aeroports de Catalunya, va reaccionar dilluns a la tarda a la informació de CRÍTIC amb un breu comunicat on afirmava que l’acomiadament d’Alberto López s’havia fet per motius disciplinaris pertinents i avalat per experts legals i, sense entrar als fets presumptament irregulars descrits a la querella, va assegurar que Aeroports de Catalunya “sempre ha actuat d’acord amb la llei”. Els grups parlamentaris de Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP demanaran informació a la Conselleria de Territori sobre el cas denunciat per l’exdirector de l’aeroport i, si els jutjats demostren que els informes tenien raó, demanaran responsabilitats. Tots dos grups han reaccionat així després de la publicació d’aquest reportatge.

Aquest dimarts, a través d’una notícia difosa per l’agència ACN, la conselleria ha carregat contra López, acusant-lo d’haver “creat un clima laboral molt tens” fins al punt que “algunes persones del seu equip” van agafar baixes. En la notícia, les mateixes fonts sense identificar asseguren que Aeroports de Catalunya va tenir constància d’aqueta situació el 2015 (el mateix any en què López va elevar als seus superiors els primers informes sobre irregularitats en les factures), i que es intentar redreçar la situació, tot i que finalment l’estiu del 2016 se’l va acomiadar, sense revelar llavors els motius “respectant la intimitat dels afectats”

Els informes als quals fa referència la querella daten del 2015 i del 2016, però al·ludeixen a presumptes irregularitats detectades des de l’any 2011. Afectarien bàsicament tres contractes: el dels serveis de ‘handling’ (l’empresa que s’encarrega de la venda dels bitllets i la logística dels equipatges dels passatgers en el seu trànsit per l’aeroport), els serveis d’extinció d’incendis, i els de seguretat. No ha transcendit, però, que fins ara hi hagi hagut cap investigació policial ni judicial sobre aquestes denúncies. A més, els comptes d’Aeroports de Catalunya han estat presentats i auditats sense cap queixa per part de les autoritats.

L’exdirector, que és enginyer aeronàutic i treballava des de feia anys a Alguaire, afirma que en els tres casos de contractació denunciats en la seva querella, Aeroports de Catalunya hauria fet un “vestit a mida” per encaixar les necessitats de les concessionàries i les de l’aeroport sense haver d’iniciar un procés obert de rescissió o de modificació de contracte tal com marcaria la llei. Finalment, després de mesos de conflictes, i sempre segons la versió del querellant, Aeroports de Catalunya hauria apartat de la direcció d’Alguaire el director que va voler fiscalitzar aquests contractes. López assegura que les seves constants queixes li van costar l’aïllament i el posterior acomiadament.

Aeroports de Catalunya és una empresa púbica que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Ricard Font, que és el secretari de Territori i Mobilitat del Departament, és el president de la companyia, tal com consta a l’organigrama de l’estructura. La major part del seu pressupost anual, uns 19 milions d’euros, es destina a l’aeroport d’Alguaire (11 milions anuals). Els darrers comptes de l’empresa, tancats el 2015, van ser auditats per l’auditoria Uniaudit Oliver Camps, sense que transcendís la detecció de cap irregularitat. De moment, Aeroports de Catalunya gestiona directament els dos aeroports dels quals la Generalitat és titular, Lleida-Alguaire i Andorra-la Seu d’Urgell, i realitza promocions per atreure companyies als aeroports de Reus i de Girona, de titularitat estatal a través d’AENA.

Els contractes sota sospita

L’empresa contractada des del 2011 per al ‘handling’ d’Alguaire és Lesma Handling SA, fundada el 2003 per Santiago Oli Borrego i que actualment realitza aquest servei en una vintena d’aeroports de l’Estat, entre els quals els catalans. Segons consta en la querella, el 2015 Lesma hauria reclamat a l’aeroport el pagament de 147.232 euros en concepte d’hores extres i, per tant, no incloses en el preu de l’adjudicació del servei. Segons consta en la querella, el 2013 ja havia fet una reclamació similar, de menor quantia, que va ser abonada per Aeroports de Catalunya malgrat l’opinió contrària del llavors director de la instal·lació. Arran d’aquesta segona reclamació, la direcció de l’aeroport d’aquell moment afirma en la querella que va revisar les factures presentades per Lesma durant tot el període d’activitat i va descobrir dues coses: que Lesma hauria cobrat suposadament de manera no justificada 634.000 euros entre el 2011 i el 2015, i que mai no havia abonat el cobrament a les companyies pels seus serveis, de manera que Aeroports de Catalunya hauria deixat de cobrar 700.000 euros per aquest concepte entre el 2011 i el 2015. Tot això ho assegurava en informes i correus electrònics l’exdirector d’Alguaire.

Segons la querella, l’empresa de ‘handling’ de l’aeroport, Lesma Handling, hauria cobrat suposadament de manera no justificada 634.000 euros públics entre el 2011 i el 2015

L’aeroport d’Alguaire oferia aquest servei de forma gratuïta a les companyies com a promoció, però això no podia constar per escrit en el contracte, ja que la Unió Europea ho consideraria una subvenció a les companyies aèries i aniria en contra de la lliure competència, segons afirma la querella.

La denúncia interna d’aquestes irregularitats, sempre segons el relat de l’exdirector d’Alguaire, va tenir com a conseqüència que Aeroports de Catalunya i Lesma Handling pactessin un abonament de 435.216 euros per part de Lesma a favor d’Aeroports. Però també hauria provocat que es deterioressin de manera definitiva les relacions entre el director de la instal·lació i Aeroports de Catalunya.

Una segona font de conflicte, segons segueix la querella, va ser la decisió d’Aeroports de Catalunya de recórrer a una empresa de seguretat privada per al servei de bombers i d’emergències. El concurs ja va ser polèmic en el seu dia, ja que els sindicats dels Bombers de la Generalitat, que exercien fins al 2014 aquesta tasca a Alguaire i a l’aeroport de la Seu d’Urgell, van denunciar que això suposava una privatització. A més, l’adjudicació del servei (a Alguaire, a la Seu d’Urgell i a Reus) a la multinacional danesa Falck SCI va ser recorreguda als tribunals per una empresa que també hi concursava, adduint indicis de connivència entre Falck i Aeroports, ja que, segons afirma la querella, un camió de l’empresa operava a la Seu d’Urgell abans que es fes el concurs. L’empresa va explicar després que aquell camió havia estat cedit al parc d’empreses químiques de Tarragona, i aquest l’havia cedit a la Generalitat.

Es dóna la circumstància que la multinacional danesa Falck ja va ser notícia l’any passat per un cas de presumptes maniobres per alterar un concurs públic, el de les ambulàncies. El Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, que investiga el ‘cas Innova’, va arribar a obrir una peça separada per aclarir “la intervenció de servidors públics” en maniobres que “posarien en dubte els principis d’independència, neutralitat i imparcialitat que han de regir el funcionament de l’Administració”. Segons va informar el periodista Oriol Güell al diari ‘El País’, “els investigadors destaquen que un dels documents trobats a casa de Josep Prat [expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS)] ja el 2012 dibuixava ‘una part del futur mapa del transport sanitari a Catalunya’. Segons la Guàrdia Civil, en un full manuscrit pot llegir-se com Prat atribuïa a Falck —citada com ‘els danesos’— l’adjudicació del servei al Vallès Oriental i Occidental”, on la multinacional va acabar aconseguint les millors puntuacions.

L’externalització del servei de bombers i d’emergències a una multinacional danesa també és en el punt de mira dels jutjats

Segons asseguren els informes de l’exdirector presentats com a prova a la querella d’Alguaire, Falck no complia els requisits de la concessió, ja que només hi tenia destinats dos bombers, i no tres com obliga el manual de l’aeròdrom. El director de l’aeroport ho va posar en coneixement d’Aeroports de Catalunya, i finalment l’empresa pública va optar per una modificació del contracte amb Falck SCI per tal que aquesta empresa cobrés el cost de tenir contractada una tercera persona a Alguaire. Aquest cost, d’uns 70.000 euros anuals, superava el 10% de la licitació, de manera que s’hauria hagut d’haver fet un nou concurs d’adjudicació. Tot i això, i sempre segons la versió del querellant, el concurs no es va realitzar, adaptant la modificació de contracte, rebaixant el nombre d’hores contractades i no aplicant el preu de l’hora del contracte original sinó un d’inferior, cosa que va suposar una variació global del 13% de la licitació inicial.

El tercer contracte que apareix qüestionat en la querella és el de seguretat, adjudicat a l’empresa de serveis Eulen. Aquesta divisió anomenada Unitat de Seguretat Aeroportuària, que pertany al poderós Grup Eulen, va ser creada el 2008 i té presència ja en una trentena d’aeroports espanyols i americans. Aquesta firma es va fer càrrec de la seguretat privada de l’aeroport al juliol del 2013. Segons la documentació que consta en la querella, des d’aquella data fins al juliol del 2015 l’empresa Eulen no hauria facturat pels serveis prestats, tal com establia el plec de condicions del contracte, sinó que abonava factures d’un import mitjà que Aeroports de Catalunya hauria abonat sense comprovar si eren hores de servei efectuat realment. Segons un informe intern encarregat per l’aleshores director de l’aeroport, les hores realment prestades van ser menys de les facturades, i l’empresa hauria cobrat 35.000 euros de més. Això superava en més del 20% la quantitat per la qual s’havia licitat el servei. A partir d’aquell informe, es van canviar els sistemes de control d’assistència de l’empresa de seguretat, i Aeroports de Catalunya va establir converses amb Eulen per negociar aquest desajustament, de les quals el director d’Alguaire en va resultar exclòs, segons apareix en la seva demanda presentada als jutjats.

Segons un informe intern de l’aeroport, les hores realment prestades per l’empresa de seguretat Eulen van ser menys de les facturades

CSQPot i la CUP demanen explicacions al govern

Els grups parlamentaris de Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP han reaccionat immediatament després de les denúncies de l’exdirector de l’Aeroport d’Alguaire. De la seva banda, CSQPot ha demanat ja explicacions al delegat territorial Ramon Farré i del president d’Aeroports de Catalunya sobre les contractacions sota sospita. Sara Vilà, senadora designada al Parlament pel grup de CSQP, ha impulsat les compareixences a la Comissió de Territori i Sostenibilitat a través del grup parlamentari. La senadora també ha fet arribar una bateria de preguntes i demana “que es dugui al Parlament el debat per estudiar la viabilitat dels aeroports territorials que són de titularitat de la Generalitat com el d’Alguaire i el de la Andorra-la Seu d’Urgell i que s’administren amb recursos públics”. A més, Sara Vilà considera que “és imprescindible que davant les greus acusacions de l’exdirector de l’aeroport donin explicacions sobre les possibles contractacions irregulars que afecten l’empresa Lesma Handling”.

La Candidatura d’Unitat Popular també ha anunciat que demanarà explicacions al director d’Aeroports de Catalunya S.A, Ricard Font, sobre les informacions aparegudes sobre les suposades irregularitats econòmiques en el control de les concessions, així com demanarem responsabilitats en el cas que es demostrin les informacions. A més a més, els cupaires van confirmar que en el marc de la Comissió de Territori del Parlament portaran una proposta per tal que, des de la Generalitat, es faci una auditoria pública de la infraestructura i es tramiti de manera urgent un pla de viabilitat d’un aeroport. Segons ells, “l’aeroport que va ser impulsat pel govern tripartit ja va néixer sense un pla comercial sobre la taula”. La CUP de Lleida demanarà a la Diputació de Lleida que aturi cauteralment les ajudes a l’Aeroport d’Alguaire mentre no es resolgui la situació i els dubtes amb els contractes externalitzats. L’esquerra independentista recorda que la Diputació va invertir només el 2016 prop de 180.000 euros a l’aeroport d’Alguaire, 150.000 per a la gestió econòmica i 30.000 per “ajuts per a activitats”.

Un exdirector nomenat pel tripartit

Totes les denúncies provenen d’informes elaborats per l’exdirector de l’aeroport d’Alguaire Alberto López, que ha presentat ara la querella pel seu acomiadament. López va ser nomenat director de l’aeroport d’Alguaire des del seu inici, durant l’etapa del Govern tripartit, i el seu perfil tècnic va fer que el Govern convergent el mantingués en el càrrec el 2011. Finalment, però, sempre segons la denúncia presentada, les irregularitats detectades pel mateix director a partir del 2015 van fer que els dirigents de l’empresa pública Aeroports de Catalunya li anessin retirant la confiança, fins al punt d’acomiadar-lo de manera fulminant a l’estiu passat.

L’aeroport de Lleida-Alguaire es va inaugurar el 17 de gener del 2010, fa justament set anys, durant el Govern tripartit del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA a la Generalitat. En el primer any, les companyies Vueling i Ryanair van oferir vols a París, a Milà, a Frankfurt i a Palma, entre altres destinacions, subvencionats per la Generalitat, però al cap d’un any els van deixar córrer. L’aeroport va néixer sense un pla comercial sobre la taula i amb el canvi de Govern, el 2011, la Generalitat el va reorientar cap als operadors relacionats amb el negoci de l’esquí dels Pirineus. L’aposta ha donat un resultat pobre, ja que de moment només hi opera un operador i el destí dels esquiadors que porta són les estacions andorranes.

L’Estat, les autonomies i les administracions locals porten més de 3.500 milions d’euros gastats en els aeroports dels Països Catalans en els últims deu anys, tal com va explicar CRÍTIC en una radiografia sobre el model aeroportuari català. La major part de la despesa correspon a AENA, la societat pública dependent del Ministeri de Foment que es finança mitjançant els preus i taxes que paguen els passatgers i les aerolínies. Les recents estrenes de la Seu d’Urgell i Castelló han elevat a 11 el nombre d’aeroports per un territori amb menys de 15 milions d’habitants. La majoria tenen menys passatgers dels previstos i arrosseguen deutes milionaris arran de les inversions mastodòntiques en l’era del ‘boom’.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies