• Text: Roger Palà | @rogerpala Foto: Robert Bonet
  • diumenge, 25 novembre 2018

Un informe de la policia espanyola al qual ha tingut accés CRÍTIC en exclusiva revela que la Brigada d'Informació va coordinar sobre el terreny l'operatiu per evitar les votacions als col·legis electorals durant el referèndum de l'1 d'octubre. L'informe, incorporat a la causa judicial que investiga possibles abusos policials durant l'1-O a Barcelona, també revela que existia una "ordre d'execució operativa" fins ara desconeguda i que la policia no ha facilitat al jutge. Un document que podria canviar el curs de la investigació sobre la repressió de l'1-O.

El document explica que existia una "ordre de la superioritat" per la qual els antiavalots havien d'evitar "en la mesura del possible" fer servir les porres

De mica en mica es van sabent més coses sobre la contundent operació policial contra el referèndum de l’1 d’octubre. CRÍTIC ha tingut accés a un informe policial sobre l’1-O que revela detalls fins ara inèdits: per començar, que va ser la Brigada d’Informació de la Policia Nacional espanyola —i no les unitats antiavalots— la que va coordinar l’operatiu sobre el terreny per evitar que es fessin efectives les votacions, com a mínim a la ciutat de Barcelona. Aquests agents, segons revela l’informe, van estar efectuant vigilàncies i seguiments de col·legis electorals i van ser els responsables de transmetre les ordres sobre on calia intervenir i com calia procedir en cada moment.

La Brigada d’Informació és la unitat responsable de la captació d’informació d’interès policial en qualsevol àmbit. Això inclou, també, tasques d’incògnit i infiltració policial. Històricament s’ha especialitzat en la lluita antiterrorista i en el crim organitzat, però també en tota mena de moviments socials i polítics —en l’argot policial, “grups radicals”—, des del moviment ‘okupa’ fins a l’independentisme. La Brigada d’Informació de Barcelona va ser coneguda durant els anys noranta amb l’apel·latiu de ‘grup VI’. És una unitat especialment hermètica i se saben molt poques coses sobre el seu funcionament. ‘OK Diario’ va publicar al mes de març passat que el Ministeri de l’Interior havia reforçat la dotació d’aquesta unitat a Catalunya amb 300 agents.

Informe sobre l’actuació policial al FEDAC d’Horta. CRÍTIC

L’informe al qual ha tingut accés CRÍTIC ha estat elaborat per un inspector adscrit a la III Unitat d’Intervenció Policial (UIP) amb seu a València, i ha estat incorporat a la causa oberta al Jutjat núm. 7 de Barcelona que investiga possibles abusos durant la repressió de l’1-O a la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona exerceix l’acusació popular en aquesta causa, que ja té 24 policies imputats. El document, datat del 3 d’octubre, fa referència a l’operatiu que es va desenvolupar per intentar impedir la votació al col·legi FEDAC, del barri d’Horta. L’autor del text va ser el responsable de la seva execució. És el primer cop que en un document policial sobre l’1-O s’esmenta el paper de la Brigada d’Informació.

L’informe al qual ha tingut accés CRÍTIC detalla com va transcórrer la intervenció policial en aquesta escola de Barcelona, i revela per primer cop l’existència d’un grup de la Brigada d’Informació que va operar durant aquella jornada. En aquest cas, segons l’informe, l’equip d’informació que va actuar al FEDAC d’Horta tenia l’indicatiu ‘SOL 75’. Mai fins ara la policia havia admès l’existència d’aquestes unitats durant la repressió del referèndum, tot i que en els nombrosos vídeos de l’1-O es veuen agents de paisà encaputxats que acompanyen les UIP en la intervenció als col·legis i que formarien part d’aquests equips d’informació.

Vigilàncies policials i informació inexacta

L’informe relata una “reunió operativa” entre els responsables de la UIP i els agents d’informació, el mateix matí de l’1 d’octubre als voltants del col·legi electoral. En aquesta trobada, segons consta a l’informe, el “responsable en cap” de la unitat d’informació SOL 75 “comunica que havien estat vigilant prèviament el col·legi electoral, i que a l’exterior hi hauria unes 80 o 100 persones, amb la qual cosa l’entrada ‘a priori’ es pressuposava de fàcil execució”. La informació, però, va resultar inexacta: el mateix informe assenyala que en el moment d’iniciar-se l’operatiu policial a les 09.15 h davant del col·legi hi havia 400 persones, “intuint-se que el pati del col·legi estaria igualment abarrotat”, segons relata l’informe redactat pel responsable dels antiavalots.

Finalment, a les 10 h, la policia va decidir retirar-se. I qui va prendre la decisió va ser, precisament, el responsable de l’indicatiu SOL 75, és a dir, la Brigada d’Informació. Les raons, segons consta a l’informe, van ser “la complexa execució” de l’operatiu. El document, de fet, esmenta l’existència d’un “responsable de comandament” —que no identifica— que transmetia les ordres als agents d’informació, que eren els qui posteriorment les facilitaven als antiavalots. Qui hi havia al capdamunt de l’escalafó? L’informe només menciona, amb aquestes paraules, l’existència d’un “cap natural” per damunt dels equips d’informació.

Un home intenta protegir una dona dels cops de porra d’agents antidisturbis. FOTO: Jordi Play / ACN

Ordre d’evitar la intervenció amb porres

El document també explica que els agents disposaven d’una “ordre d’execució operativa” elaborada per la superioritat, que hauria inclòs les directrius bàsiques que havien de seguir sobre el terreny. Segons consta al document, aquesta ordre considerava el fet que calia evitar “en la mesura del possible” una “intervenció orgànica amb defensa”, és a dir, fer servir les porres. Una premissa que, com pot constatar-se a les nombroses imatges disponibles de l’1-O, la policia va decidir ignorar en algunes ocasions.

Els advocats de l’acusació popular demanaran al jutge que sol·liciti a la policia la incorporació d’aquesta ordre executiva a la causa, que fins ara Interior no ha facilitat i que creuen que podria ser clau per al desenvolupament de la causa. L’Ajuntament de Barcelona ha denunciat que fins ara la policia i el Ministeri de l’Interior han ocultat dades i han informat de manera molt genèrica i poc detallada sobre l’operatiu.

Els manifestants només van exercir “resistència passiva”

Un altre extrem rellevant de l’informe és que en tot moment parla tan sols de “resistència passiva” a l’hora de referir-se a l’actitud dels manifestants. Explica, això sí, que la resistència era “molt forta i hostil”. Segons la policia, a causa d’això un dels agents actuants “va resultar ferit amb la fractura d’una falange del dit petit de la mà dreta”. L’informe també fa referència a un home d’edat avançada que “a causa dels forcejaments, tenint en compte que la vorera era plena d’obstacles de mobiliari urbà”, va ensopegar i es va fer “un petit tall a la cella, que sagnava prominentment”.

Quins són els motius pels quals ara apareix aquest nou informe? Fonts de l’acusació popular expliquen que el document tenia com a objectiu intentar incriminar els manifestants, ja que un dels agents destinats en l’operatiu va resultar lesionat en un dit. Tanmateix, el document acaba revelant de manera col·lateral informacions fins ara inèdites. De fet, els advocats de l’Ajuntament sospiten que podria existir un informe idèntic per a cadascun dels centres de votació en els quals va intervenir la policia. Aquesta sèrie de documents no ha estat aportada a la causa malgrat les successives peticions dels advocats. Els lletrats de l’acusació popular estan preparant un nou escrit per sol·licitar totes aquestes proves.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
2 comentaris
  • Subscriptor DOLORS BOSCH AGUSTÍ 26 de novembre de 2018 - 11:39

    Vaig estar al col·legi Verd al 1d’O. Va ser una resistència gran! A fora de l’entrada formant tota una muralla que totes/tots nosaltres realitzavem i amb les consignes proclamades , va passar cap un parell d’hores ben bones, i em van fer fora de males maneres, quan jo els hi vaig cridar assassins, estava realment enfurismada. En síntesis ni ells s’esperaven el que nosaltres erem capaços de fer , ni nosaltres la violència gratuita, però finalment vam votar quan ja eren cap a les 3 de la tarda. Inaudit!! No ho oblidaré mai. Un avant i un després !

  • Vann Fjernthav 26 de novembre de 2018 - 19:27

    Potser dic una bestiesa, però em sembla que això d´impedir un referèndum no legal tenia una fàcil solució sense haver d´emprar la violència : deixar-lo fer i després declarar-lo nul basant-se en les lleis. O permetre´l com a sondeig no vinculant, i després tornar a negociar una reforma de l´estatut. Tot aquest empeny en impedir posar unes urnes, podent després declarar nuls els resultats i havent-ho advertit oportunament, em fa sospitar que el que hi ha són ganes de guerra per la part unionista, almenys tantes com per aquell sector de la part separatista que creu que Catalunya pot obtenir la independència exposant-se als atacs unionistes (que, si no es canvien les lleis, es consideraran legals). I al mig, és clar, quedaran aquells que no tenen cap culpa de les idees dels uns i dels altres, però que rebran igualment les garrotades.

Deixa el teu comentari