Món

60 dates a senyalar al calendari aquest 2018

  • Sergio Maydeu i Eduard Soler i Lecha (investigadors del CIDOB)
  • dimecres, 10 gener 2018

Entre els esdeveniments destacables hi ha el 50è aniversari de la Primavera de Praga, les eleccions a Colòmbia o la nova cimera del Fòrum Econòmic Mundial

Eleccions, efemèrides i grans trobades internacionals continuaran marcant l’agenda internacional l’any 2018. Pel que fa a les eleccions, l’any es presenta especialment carregat a les Amèriques i a l’Orient Mitjà, sense oblidar altres cites importants com les eleccions italianes, les russes o, si les circumstàncies ho permeten, a la República Democràtica del Congo. En alguns casos, els ciutadans hauran d’escollir entre projectes diferents o fins i tot antagònics; en d’altres seran un mer tràmit: eleccions sense elecció. També haurem d’estar atents al canvi que es produirà a Cuba amb la sortida anunciada de Raúl Castro de la presidència.

L’any 2018 acumula aniversaris que ens convidaran a reflexionar sobre el futur de l’ordre global, sobre conflictes enquistats com l’araboisraelià o sobre el respecte dels drets humans. En aquest darrer punt, recordem que fa 70 anys de la proclamació de la Declaració universal dels drets humans i 50 de l’assassinat de Martin Luther King.

En l’agenda també tenim marcades algunes grans cites internacionals per avançar en l’agenda urbana i millorar la gestió de les migracions. Serà un bon moment per veure si es va més enllà de les bones intencions i per reflexionar sobre l’existència d’ordres paral·lels. I no oblidem l’esport, on la competició i la geopolítica es donen la mà. Aquest any hi ha Jocs Olímpics d’hivern a Corea i Mundial de futbol a Rússia. No solament les medalles i les copes seran notícia. Si més no, per als apassionats de les relacions internacionals.

Gener

Del 5 de gener al 21 d’agost. 50è aniversari de la Primavera de Praga. Txecoslovàquia va aconseguir durant alguns mesos una apertura del règim, inèdita llavors dins del bloc comunista. Però l’esperança va acabar aixafada sota els tancs soviètics.

12 i 13 de gener. Eleccions presidencials a la República Txeca. El president actual, Milos Zeman, busca revalidar el seu mandat. Europa mirarà atentament aquests comicis en un context de tensió creixent entre les institucions europees i alguns estats membres com ara Polònia i Hongria.

Del 23 al 26 de gener. Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Una de les cites polítiques i econòmiques internacionals més importants, que analitzarà les causes i les solucions de les fractures que afronta la societat global del segle XXI.

28 de gener i 4 de febrer. Eleccions presidencials a Xipre. L’illa continua sense haver resolt la seva divisió, i cada vegada hi ha menys esperances que es conclogui algun acord que no solament tanqui el conflicte sinó que permeti una millor relació entre Turquia i la UE.

30 de gener. Ruanda assumeix la presidència de la Unió Africana. Un controvertit Paul Kagame assumirà el lideratge de la UA amb almenys quatre punts a l’agenda: les crisis humanitàries, la resolució de conflictes, la gestió dels fluxos migratoris i el terrorisme gihadista.

Febrer

3 de febrer. Presidència de la FED (Reserva Federal dels Estats Units). Janet Yellen deixarà la presidència de la Reserva Federal, i serà substituïda per Jerome Powell. Quina serà la seva política monetària i com pot afectar els tipus d’interès a escala global?

Del 7 al 13 de febrer. Fòrum Urbà Mundial. Se celebrarà a Malàisia, i s’hi abordarà, per primera vegada, la implementació de la Nova Agenda Urbana adoptada per les Nacions Unides el 2016.

Del 9 al 25 de febrer. Jocs Olímpics d’hivern. Corea del Sud mostrarà la seva millor cara al món amb l’expectativa sobre la participació dels esportistes de Corea del Nord. Probablement no serà l’única vegada que la península de Corea atregui l’atenció internacional.

22 de febrer. 25è aniversari de la creació del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia. Aquesta celebració coincideix amb la seva dissolució a finals del 2017 i amb la perspectiva d’eleccions a l’octubre. Un bon moment per analitzar si les ferides han cicatritzat i si aquests països poden tenir una perspectiva d’adhesió a la UE.

 

Març

4 de març. Eleccions generals a Itàlia. Europa estarà pendent del possible augment de les forces euroescèptiques. Itàlia és vista com un risc sistèmic des del punt de vista polític i econòmic.

18 de març. Eleccions presidencials a Rússia. Vladímir Putin es presenta a la reelecció per quarta vegada. Els sondejos li auguren una victòria còmoda, amb la qual cosa podria ampliar el seu domini de l’escenari polític rus a una tercera dècada.

20 de març. 15è aniversari de la guerra de l’Iraq. Una fita que marca el clímax però també la decadència de la superpotència nord-americana. La caiguda de Saddam Hussein va obrir la porta a una més gran influència iraniana a la regió i va afavorir l’aparició de l’embrió de l’Estat Islàmic.

20 de març. 2n aniversari de l’acord migratori Turquia – Unió Europea. Després de dos anys de la seva implementació, l’acord ha reduït ostensiblement el volum de la ruta migratòria Turquia-Grècia. Un bon moment per discutir els efectes de les polítiques d’externalització de fronteres a escala global.

Del 23 al 25 de març. Cimera de les Amèriques 2018. Se celebrarà al Perú, amb la temàtica “Governabilitat democràtica davant la corrupció”. Serà la darrera cimera de l’era de Castro, i la primera de Trump.

26-28 de març. Eleccions presidencials a Egipte. El mariscal Al-Sisi està fent tot el possible per mantenir-se en el poder. La lluita contra el terrorisme i els reptes socioeconòmics marcaran l’agenda política del país.

Abril

Abril/maig (data a determinar). Eleccions parlamentàries a Hongria. Ningú no dubta de la reelecció de Viktor Orbán com a primer ministre. Fidesz, el partit governant, és el més ben situat per guanyar-les. Aconseguirà Jobbik millors resultats? La dretanització d’Hongria està assegurada.

4 d’abril. 50è aniversari de l’assassinat de Martin Luther King. Principal icona de la lluita contra el racisme, fou l’autor del cèlebre discurs “I have a dream”. Un bon moment per analitzar els avenços en la lluita dels drets civils als Estats Units.

16 d’abril. 25a Cimera de la Commonwealth. La cimera es durà a terme al Regne Unit, en ple ‘Brexit’. Una decisió que pot portar el Govern britànic a buscar enfortir els seus llaços amb els països que componen la Commonwealth.

19 d’abril. Nova presidència a Cuba. Després de l’anunci de Raúl Castro de no presentar-se a la reelecció, l’Assemblea Nacional del Poder Popular sorgida de les eleccions generals de l’11 de març haurà d’escollir un nou president, i el país entrarà en una nova era.

26 d’abril. 20è aniversari de l’assassinat del bisbe Gerardi. Va ser assassinat dos dies després que presentés l’informe ‘Guatemala: mai més’, en el qual demostrava que el Govern guatemalenc havia estat responsable de l’assassinat de 200 000 indígenes maies durant els anys vuitanta.

Maig

Del 3 al 30 de maig. 50è aniversari del Maig del 68. Amb l’epicentre a França, però d’abast internacional. Com va ser possible que es produís una onada de moviments socials, alhora, en tot un seguit de països amb sistemes socials i règims polítics completament diferents?

6 de maig. Eleccions parlamentàries al Líban. El país celebrarà eleccions parlamentàries gairebé nou anys després de les darreres, i amb l’interrogant de l’impacte de l’afer Hariri.

6 de maig. Eleccions locals a Tunísia. Aquestes eleccions s’han posposat reiteradament. Si s’arriben a celebrar, serà un bon símptoma de la consolidació de la transició democràtica tunisiana.

8 de maig (data límit). Eleccions presidencials a Egipte. El mariscal Al-Sisi està fent tot el possible per mantenir-se en el poder. La lluita contra el terrorisme i els reptes socioeconòmics marcaran l’agenda política del país.

12 de maig. Eleccions parlamentàries a l’Iraq. El primer ministre, Haider al-Abadi, intentarà treure profit de la derrota de l’Estat Islàmic i de la seva oposició al referèndum d’independència del Kurdistan iraquià del setembre del 2017.

20 de maig (data límit). Eleccions generals a Itàlia. Europa estarà pendent del possible augment de les forces euroescèptiques. Itàlia és vista com un risc sistèmic des del punt de vista polític i econòmic.

24 de maig. 25è aniversari de la independència d’Eritrea. Vint-i-cinc anys de Govern ininterromput d’Isaias Afewerki sota denúncies constants de violació de drets humans per part d’organismes internacionals.

27 de maig. Eleccions presidencials a Colòmbia. El país afronta les seves primeres eleccions presidencials després de la firma dels acords de pau amb les FARC, que, constituïdes ja com a partit polític, es presenten a aquestes eleccions.

Juny

8 i 9 de juny. 44a Cimera del G-7. Se celebrarà al Canadà i reunirà els líders del G-7 per debatre i buscar acords sobre alguns dels problemes mundials de més actualitat. A l’agenda de Justin Trudeau, la lluita contra el canvi climàtic, avançar en igualtat de gènere i promoure el respecte per la diversitat i la inclusió.

Del 14 de juny al 15 de juliol. Copa del Món de futbol. Una Rússia que ressorgeix acollirà aquesta nova edició. Putin utilitzarà aquest esdeveniment per projectar el país globalment. Un bon moment per debatre també sobre la corrupció al món de l’esport i sobre els reptes que afronta Qatar amb la celebració de la cita del 2022.

24 de juny. Les dones saudites poden conduir. Es posa fi a un dels anacronismes més rellevants del país amb la decisió aprovada pel rei Salman al mes de setembre passat. El seu fill, Mohamed bin Salman, intenta reforçar la seva popularitat entre els joves i les dones per consolidar el seu poder.

Juliol

Juliol. Eleccions generals al Sudan del Sud. Hi ha molts dubtes que el país estigui en condicions, finalment, de poder celebrar les eleccions generals, que ja van ser suspeses el 2015. Aquest territori allotja una de les quatre principals emergències humanitàries del planeta.

1 de juliol. Eleccions federals a Mèxic. Tres grans cartes electorals en un escenari d’incertesa en l’era post-Peña Nieto. L’etern candidat López Obrador tornarà a intentar aconseguir la presidència davant dels candidats del PRI i de la nova coalició Por México al Frente.

Del 9 al 18 de juliol. Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre Desenvolupament Sostenible. Celebrat als Estats Units, és la plataforma principal de les Nacions Unides per al seguiment i la revisió de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

11 i 12 de juliol. 29a Cimera de l’OTAN (Bèlgica). Un bon moment per valorar l’estat de les relacions transatlàntiques i per comprovar si els membres han executat els seus compromisos en matèria de despesa militar. També serà la primera cimera després de la decisió de bona part dels membres europeus de l’aliança d’afegir-se a la Cooperació Estructurada Permanent en matèria de Defensa (PESCO).

25 de juliol. 40è aniversari del primer bebè proveta. Louise Brown va esdevenir la primera nadó proveta de la història, un abans i un després en la història de la medicina. Un bon recordatori de com la tecnologia està canviant les nostres vides.

Setembre

13 de setembre. 25è aniversari dels acords d’Oslo. Signats el 1993 entre Yasser Arafat i Yitzhak Rabin sota l’auspici de Bill Clinton, van establir el reconeixement internacional de l’Autoritat Palestina com a cos administratiu a Cisjordània i a Gaza. La decisió unilateral de Donald Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel en fa qüestionar la vigència.

15 de setembre. 10è aniversari de la fallida de Lehman Brothers. La fallida d’un dels bancs d’inversió més grans del món va ser el detonant de la crisi financera més important de la història des del 1929.

17 de setembre. 40è aniversari dels acords de Camp David. Sota l’auspici del president dels Estats Units, Jimmy Carter, Israel i Egipte van firmar la pau. El 2018, la Casa Blanca intentarà tirar endavant un nou acord de pau entre els israelians i els seus aliats àrabs.

Del 18 al 25 de setembre. 73a sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Una cita anual en què els líders mundials aprofiten per atacar els seus enemics i mantenir reunions bilaterals al més alt nivell.

23 i 24 de setembre. Conferència intergovernamental sobre migració. Inclourà la firma del Pacte Mundial per a una Migració Segura, Regular i Ordenada, que pretén tractar tots els aspectes de la migració internacional, incloent-hi les qüestions de tipus humanitari, de desenvolupament i de drets humans, entre d’altres.

Octubre

Octubre. Eleccions presidencials a Veneçuela. Maduro es presentarà a la reelecció després d’haver arrasat en les eleccions municipals del 2017, boicotejades per l’oposició; una oposició que, probablement, decideixi mobilitzar-se al carrer davant de la impossibilitat de competir en igualtat de condicions.

Octubre. Acord de sortida del Regne Unit de la UE. Ambdues parts s’han proposat de concloure un acord final per al ‘Brexit’, que després haurà de passar els tràmits d’adopció. Veurem si ens encaminem cap a una sortida ordenada o no.

7 i 28 d’octubre. Eleccions generals al Brasil. En plena onada de recessió econòmica, el país vol tancar com més aviat millor l’era de Temer i afrontar una nova presidència. Si, finalment, l’expresident Lula es pot presentar a les eleccions, podria tornar a portar el Partit dels Treballadors al Palácio do Planalto.

12 d’octubre. 50è aniversari de la independència de Guinea Equatorial. L’únic país hispanoparlant del continent africà celebra la seva independència d’Espanya sota l’ombra del dictador Teodoro Obiang.

23 d’octubre. 150è aniversari de l’era Meji. Un període que va marcar la modernització i la projecció global del Japó. L’emperador actual té previst abdicar el 2019.

24 d’octubre. 20è aniversari de l’huracà Mitch. La catàstrofe més gran mediambiental contemporània esdevinguda a l’Amèrica Central, que va causar la mort de desenes de milers de persones i incomptables danys materials i que ha llastat el desenvolupament d’aquesta regió fins a l’actualitat.

Novembre

Novembre (data límit). Referèndum de Nova Caledònia. Aquest territori francès d’ultramar decidirà si s’independitza. L’últim territori que va aconseguir la independència de França va ser Vanuatu (1980).

6 de novembre. Eleccions legislatives als Estats Units. Primer test electoral a escala nacional del grau de suport a l’Administració de Trump. Es renovaran la totalitat dels 435 escons de la Cambra Baixa, i 33 de 100, de la Cambra Alta.

11 de novembre. Centenari del final de la Primera Guerra Mundial. Una guerra que marca el principi de la fi d’un ordre global eurocèntric i que, amb el desmembrament de l’Imperi otomà, va donar peu a la creació de l’actual sistema d’estats de l’Orient Mitjà.

15 i 16 de novembre. 26a Cimera Iberoamericana. Sota el lema “Una Iberoamèrica pròspera, inclusiva i sostenible”, aquesta nova edició se celebrarà a Guatemala.

20 de novembre. 20è aniversari de l’Estació Espacial Internacional. Es commemorarà la fita de cooperació internacional més important en matèria espacial en plena escalada en aquest àmbit per l’anunci de Donald Trump de tornar a enviar astronautes a la Lluna.

Del 30 de novembre a l’1 de desembre. 13a Cimera del G-20. Serà la primera reunió del G-20 en un país de l’Amèrica del Sud, concretament a l’Argentina.

Desembre

10 de desembre. 70è aniversari de la Declaració universal dels drets humans. Un bon moment per analitzar el compromís dels seus signants, els avenços produïts des d’aleshores i les tasques pendents.

Segon semestre. Eleccions generals a Zimbàbue. Després de la sortida de Robert Mugabe del Govern, i l’ascens d’Emmerson Mnangagwa a la presidència, s’ha obert un període d’incertesa al país que aquestes eleccions pretenen resoldre.

Segon semestre. Eleccions generals a la República Democràtica del Congo. Enmig de la major crisi humanitària actual a l’Àfrica s’hauran de celebrar eleccions, la qual cosa suposarà la sortida del president actual, Joseph Kabila.

Pendents de confirmació de data

Pendent. 10a Cimera del BRICS (acrònim d’un grup de països que inclou el Brasil, Rússia, l’Índia, la República Popular de la Xina [en anglès, China] i Sud-àfrica). Johannesburg acollirà aquesta nova cimera del grup format pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. Aquest bloc ha anat perdent força per la situació de crisi d’algun d’ells i per l’absència d’una proposta d’ordre global alternatiu.

Pendent. 3a Cimera de caps d’Estat i de Govern UE-CELAC (Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys). La situació a Veneçuela va fer que la celebració de la cimera prevista per al 2017 a El Salvador es posposés.

Pendent. Eleccions presidencials i parlamentàries a Mali. Ibrahim Keita, el president actual, probablement buscarà la reelecció després de guanyar el seu primer mandat el 2013. La inseguretat serà un dels elements a tenir en compte per al desenvolupament normal del procés electoral, atès que pràcticament en tot el 2017 el país s’ha trobat en estat d’emergència.

Pendent. Eleccions generals a Palestina. Després de l’acord de reconciliació del mes d’octubre passat, els palestins haurien d’anar a les urnes per elegir un nou president, fet que no es produeix des del 2005. La decisió de Donald Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel radicalitzarà les posicions dels contendents.

Pendent. Eleccions parlamentàries i presidencials a Líbia. La celebració d’eleccions suposa un gran desafiament a causa de la crítica situació interna del país —immers en profundes divisions polítiques—, i de la inseguretat regnant.

Pendent. Celebració d’un Congrés de Diàleg Nacional sirià. Anunciat per Erdogan i Putin, aquesta nova estructura tindria com a comesa la redacció d’una nova constitució i la celebració d’eleccions sota la supervisió de l’ONU.

Sergio Maydeu, investigador associat del CIDOB, i Eduard Soler i Lecha, investigador sènior del CIDOB.

 

Aquest article és una versió reduïda d’una Nota Internacional publicada pel CIDOB el 18 de desembre de 2017. Aquesta Nota Internacional és el resultat d’una reflexió col·lectiva per part de l’equip de recerca del CIDOB. Coordinada i editada per Eduard Soler i Lecha, s’ha beneficiat de les contribucions d’Anna Ayuso, Jordi Bacaria, Moussa Bourekba, Paula de Castro, Carmen Claudín, Carme Colomina, Nicolás de Pedro, Anna Estrada, Francesc Fàbregues, Oriol Farrés, Agustí Fernández de Losada, Blanca Garcés, Eva García, Francis Ghilès, Sean Golden, Ariz Kader, Irene Martínez, Óscar Mateos, Sergio Maydeu, Pol Morillas, Diego Muro, Francesco Pasetti, Jordi Quero, Elena Sánchez, Héctor Sánchez, Melike Janine Sökmen i Eckart Woertz.

Deixa el teu comentari