Examen (crític) al Pla de xoc de Barcelona en Comú

Avui fa un any, una candidatura liderada per l’activista social Ada Colau guanyava les eleccions per davant de Convergència i Unió, però l’aritmètica del resultat d’aquell 24-M no ho posava fàcil per poder dur a terme el programa al 100%. Onze regidors de BComú d’un total de 41. Govern en minoria amb la necessitat permanent de buscar pactes amb les altres forces polítiques per tirar endavant cada projecte.

L’equip de Colau assegura a CRÍTIC que els seus resultats serien més exitosos aquest primer any si haguessin guanyat amb majoria absoluta, ja que algunes mesures del Pla de xoc depenen del fet que hi hagi acord amb altres partits. Són necessaris 21 vots al ple: és a dir, com a mínim, els regidors d’ERC, del PSC i de la CUP. L’exemple més clarificador van ser les intenses negociacions per a l’aprovació de la modificació pressupostària de 275 milions d’euros, que finalment va tramitar-se amb retard gràcies a l’abstenció ‘in extremis’ de la CUP i als vots favorables d’ERC i del PSC. La candidatura impulsada per Guanyem Barcelona, ICV-EUiA i Podem arriba just al final del primer any presentant un pacte de govern per sumar els quatre regidors socialistes liderats per Jaume Collboni, però seguirà sense tenir la majoria absoluta.

BComú ha aparegut a les portades de la premsa nacional per polèmiques com la gestió de la vaga de TMB durant la celebració del Mobile World Congress o la situació dels venedors ambulants al centre de la ciutat… però també per projectes urbanístics com la unió del tramvia per la Diagonal —incloent-hi el fitxatge del convergent Pere Macias—, l’arribada de l’L9-Sud fins a l’aeroport o l’anunci del finançament de l’L10 a la Zona Franca; la creació del portal decidim.barcelona per fomentar la participació veïnal; la inversió del superàvit milionari de l’Ajuntament dedicat íntegrament a polítiques socials, o el reclam de la ‘Barcelona Ciutat Refugi’ davant l’actitud de l’Estat en matèria d’asil i polítiques de migració.

Algunes de les mesures importants pendents de fer-se realitat —en procés o encara sense iniciar-se— són la introducció de noves clàusules socials i laborals per a la contractació d’empreses externes; la remunicipalització de serveis, com és el cas de l’aigua a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; la revisió a fons dels grans contractes i subvencions milionàries que es considerin “innecessàries en temps de crisi”; donar a conèixer les auditories internes en empreses i espais publicoprivats; la creació d’una renda mínima garantida per a la ciutat, o augmentar la fiscalitat ecològica sobre el cotxe privat, entre altres promeses.

“Tenim al davant el repte de la gestió de les expectatives”, explica a CRÍTIC la regidora de Participació i de Ciutat Vella, Gala Pin, que reconeix que “es necessita més temps per fer canvis estructurals i que algunes qüestions que plantejàvem anaven més enllà de les competències municipals”. Partint del Pla de xoc de BComú pensat per als 12 primers mesos de mandat, aquest reportatge analitza quines accions ha dut a terme l’Ajuntament en aquest primer any, i quines mesures han quedat en l’aire o segueixen en l’espera d’arribar a acords polítics.

Ocupació

Els sindicats consultats per aquest reportatge coincideixen a dir que l’Ajuntament ha estat ambiciós a l’hora de posar en marxa plans d’ocupació. En l’etapa entre el desembre del 2015 i el 2016 s’han destinat 17,5 milions d’euros per tal de posar-ne en marxa fins a 1.500, que, sumats als 500 plans del Servei d’Ocupació de Catalunya, sumen un total de 2.000. La previsió del govern era que almenys el 2% de la població en atur —actualment, unes 85.000 persones— pogués trobar feina. Les primeres dades d’inserció laboral de què disposa el consistori apunten que el 35% dels participants troba un lloc de treball en acabar la formació.

Des de la UGT recorden, però, que cal caminar cap a un gran pacte per l’ocupació amb els agents socials, sindicats i patronals, i que se’ls torni a incloure en el consell d’administració de Barcelona Activa, després de deixar de ser-hi presents durant la legislatura de CiU. El regidor socialista Jaume Collboni, ara al govern, destacava fa algunes setmanes a CRÍTIC que “els plans d’ocupació no ho són tot” i que cal atreure inversions o apostar per empreses tecnològiques que permetin crear fins a 30.000 llocs de treball en els pròxims cinc anys.

La revisió dels contractes vigents dels treballadors municipals i de les persones que treballen amb empreses contractades per l’Ajuntament era un altre dels punts que BComú recollia en el Pla de xoc. Tal com recollia CRÍTIC en una investigació sobre els grans contractes del nou govern, s’han mantingut els acords amb companyies com Telefónica, Microsoft, FCC o les empreses de Florentino Pérez.

El primer pas per canviar-ho, segons defensen permanentment des de la primera tinença d’alcaldia de Gerardo Pisarello, va ser la constitució de la Taula Social Institucional sobre contractació pública, on agents socials i econòmics de la ciutat estan elaborant una guia de contractació social que inclogui clàusules socials i ambientals per a totes les empreses contractades. Es preveu que la guia es faci pública abans de l’estiu i que esdevingui un document marc dels requisits bàsics de responsabilitat social exigibles pel consistori, a falta d’un segell de qualitat en la contractació municipal. Ara per ara, l’alcaldessa Ada Colau ha firmat un decret que prohibeix a l’Ajuntament contractar empreses amb vincles amb paradisos fiscals, i obliga les empreses licitadores a declarar si hi tenen fons. La mesura no afecta els contractes ja existents, però permetria rescindir aquells que se signin de cara al futur en cas que l’empresa contractant falsegés les seves dades.

Cal dir que en contractes com el del Servei de Teleassistència, ja s’han incorporat noves clàusules en matèria d’igualtat salarial entre homes i dones i de no-discriminació per motius de raça o d’orientació sexual, i que hauran de ser assumides per l’empresa que obtingui el servei de cara al 2017. Partits de l’oposició com la CUP, però, posen en relleu que serà difícil controlar que les empreses ho compleixin al peu de la lletra, tot i valorar que es recullin aquestes condicions en la contractació municipal. Pel que fa al contracte del Servei d’Atenció Domiciliària, expirat en començar l’any i amb un volum de 3.000 treballadors, es va recollir que les baixes serien substituïdes, de la mateixa manera que les 985 jubilacions de la Guàrdia Urbana, dels Bombers i de Parcs i Jardins.

Aquest abril, però, a l’Ajuntament li ha sorgit un moviment de pressió anomenat Municipalitzem, que defensa que tots els serveis siguin contractats directament pel consistori sense empreses intermediàries, per tal de reduir les desigualtats salarials entre aquells treballadors que estan contractats de manera directa per l’Ajuntament i els qui no. Una de les grans tasques pendents promeses per Barcelona en Comú serà la remunicipalització del servei d’aigües ara en mans d’Agbar a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Una novetat laboral ha estat l’acord anunciat al mes de febrer per retornar la paga de l’1% que se’ls havia retirat als treballadors els anys 2007 i 2008. El contenciós estava encapçalat per CCOO, i, en una conversa amb CRÍTIC, s’han mostrat molt satisfets que, després de vuit anys de litigi, els treballadors municipals hagin recuperat la paga de l’1% endarrerida. Asseguren que tothom ha cobrat i que només falta concretar si se’ls retornarà la quantitat corresponent als interessos amb la fluctuació de la moneda els últims anys.

Les dades d’atur a la ciutat han baixat de forma tímida en els últims dos anys.  Tant a l’àrea de Barcelona com al conjunt de Catalunya, el primer quadrimestre de 2016 s’ha tancat amb un descens interanual del nombre d’aturats que supera el 12%.

Habitatge

Al mes de febrer passat, l’Ajuntament va anunciar que havia arribat a un acord amb la Sareb, el ‘banc dolent’, per tal de cedir al consistori 200 dels seus 562 pisos buits amb la voluntat de convertir-los en lloguer social. Des de BComú asseguren que volen arribar a la xifra dels 400 al final del mandat, però des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el seu portaveu barceloní, Carlos Macías, reivindica que l’objectiu ha de ser “aconseguir la totalitat dels pisos buits de la Sareb”, i que aquesta formi part del parc públic d’habitatges. De l’acord ‘in extremis’ amb la CUP, destaca una partida de 100.000 euros per a l’elaboració d’un cens que aclareixi una vegada per totes quants pisos buits hi ha a Barcelona.

El portaveu de la PAH Barcelona, Carlos Macías, valora que al mes de gener es creés la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER) per evitar els desnonaments i treballar per la imposició de multes a les entitats financeres amb pisos buits. Tot i això, els activistes avisen que cada dia se segueixen produint desnonaments a la ciutat tant d’hipoteques com de lloguers. El portaveu de la PAH també destaca positivament que s’hagi reactivat el Consell de l’Habitatge Social, “on fins ara només s’hi havien fet dues reunions”, i que el govern destinés una dotació econòmica extraordinària d’11,8 milions d’euros per a ajudes al pagament del lloguer. Macías subratlla, però, que aquestes ajudes haurien de convocar-se de manera contínua al llarg de l’any i no solament en determinats mesos.

Tant des de la PAH com des de l’Observatori DESC, celebren que el ple del gener del Consell de l’Habitatge Social aprovés una revisió del Reglament de la Mesa d’Emergència, en la qual s’eliminava el requisit d’uns ingressos mínims per als sol·licitants i on es permetia a les persones en situació d’ocupació en precari accedir a aquestes ajudes. “L’Ajuntament fa bé de no criminalitzar-los”, assenyala Macías, encara que Irene Escorihuela, directora del DESC, recorda que, encara que s’han fet taules per tractar de les ocupacions, “no s’ha avançat perquè les entitats financeres xoquen inevitablement amb la gent que ocupa”.

Salut i alimentació

Una de les mesures que BComú incloïa en el Pla de xoc en matèria de salut era utilitzar la presència de l’Ajuntament al Consorci Sanitari per exercir pressió a la Generalitat i fer revertir la política de privatitzacions i externalitzacions del sistema sanitari. El consistori va publicar al març un estudi sobre l’actual mercantilització i privatització de l’assistència sanitària pública a la ciutat. En aquest document, instava el Consorci —i, per tant, la Generalitat— a adoptar un seguit de línies d’acció per reduir la mercantilització dels serveis i millorar la qualitat d’assistència, com ara “auditar els 200 milions d’euros de fons públics que es donen anualment a entitats mercantils” o excloure del SISCAT les entitats mercantils, així com les que “no treballin en el marc de l’economia sia social i solidària”.

L’estudi assegurava que des de l’Ajuntament aposten per un model d’assistència que, en comptes de centrar-se en els hospitals, es basi en una atenció primària de qualitat. S’ha format un grup de persones expertes per tal de fer propostes per a un projecte que assagi en un territori de la ciutat aquesta aproximació assistencial. L’objectiu de fons de l’estudi, però, era pressionar la Generalitat perquè desenvolupi una nova Llei de salut i social de Catalunya.

Un altre eix on el grup de Colau ha incidit de manera efectiva és l’augment de beques de menjador per al curs 2015/2016. BComú ha reduït els barems d’accés a les ajudes, a les quals ha dotat una inversió addicional de 8,5 milions d’euros. Aquesta modificació pressupostària amplia el nombre de beneficiaris de la beca en 2.761 nens respecte al termini anterior.

Pobresa energètica

Durant els darrers mesos, l’Ajuntament ha mantingut trobades amb Gas Natural, Endesa i Agbar per negociar els convenis de corresponsabilitat previstos per la Llei 24/2015, contra la pobresa energètica. Les companyies citades no han accedit a signar aquests protocols, que, segons la ILP ara suspesa pel Tribunal Constitucional després del recurs del PP, han de garantir que les subministradores “concedeixin ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims”. En aquest sentit, des de l’Observatori DESC s’apunta que, si bé la voluntat de diàleg hi és, no s’està arribant a cap acord real, ja que les despeses per aturar els talls de subministrament i sufragar els deutes dels afectats estan anant a càrrec de l’Administració. Des del DESC s’alerta que, encara que la ILP en qüestió caigui, les mesures en matèria de pobresa energètica es mantindran i, per tant, el consistori pot seguir pressionant les subministradores.

El Pla de xoc també recollia que l’Ajuntament crearia un fons específic de 5 milions d’euros per a casos urgents de pobresa energètica. En els darrers mesos, el govern ha posat en marxa diverses iniciatives, tant econòmiques com socials, per fer-hi front, tot i que CRÍTIC no ha pogut saber l’import global que s’ha destinat per fer-ho. Al mes de gener, la tinenta de Drets Socials, Laia Ortiz, anunciava que l’Ajuntament havia arribat a un conveni amb Entitats Catalanes d’Acció Social per formar 100 persones aturades per fer auditories energètiques en 5.000 llars de la ciutat. Amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, Ortiz explicava que la mesura havia de servir per fer front a la pobresa energètica, així com promoure la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social. Una altra mesura per la qual BComú ha apostat ha estat la creació d’una xarxa de Punts d’Atenció a la Pobresa Energètica (PAPE), espais on s’assessora els ciutadans sobre com evitar els talls de subministrament per manca de recursos econòmics —acció que la llei prohibeix.

Tot i això, hi ha qüestions com ara la remunicipalització del servei de l’aigua o la imposició de taxes a les elèctriques per l’ocupació de l’espai públic que encara no semblen gens definides. La plataforma Aigua és Vida, que aposta per una gestió pública de l’aigua a Catalunya, explica a CRÍTIC que, tot i que saben que la predisposició de BComú és favorable a la seva proposta, no hi ha cap canal de comunicació amb l’Ajuntament ni amb l’AMB i que actualment s’està treballant en la creació d’un Observatori Ciutadà Metropolità que permeti a la ciutadania obtenir informació transparent de la gestió de l’aigua a la ciutat.

Renda municipal complementària

La renda municipal garantida és una de les propostes més ambicioses del Pla de xoc de BComú, i preveu que totes les persones que no disposen de cap feina, tant si cobren la prestació d’atur com si no, puguin arribar al 60% de la renda mitjana de la ciutat, que ara mateix es troba entorn dels 600 euros. És previst que la creació d’aquest subsidi s’inclogui en el PAM 2016, però encara es troba en fase d’estudi. Aquesta mesura ha estat criticada per partits polítics com ara el PSC, ara socis de BComú, que defensa que és econòmicament inviable. Tot i això, la CUP i el Seminari Taifa d’Economia Crítica defensen que la viabilitat sí que hi és, i que el fet de destinar pressupost a una mesura o una altra només “és qüestió de prioritats polítiques”.

El socialista Jaume Collboni assegura que, en comptes d’una renda garantida ciutadana, ells proposaven, “i així ho vam fer amb els últims comptes amb Trias”, la renda infantil garantida, amb ajudes de 100 euros per nen, per cobrir les despeses bàsiques. BComú ha renovat aquests ajuts d’emergència social per a infants, que es poden bescanviar per alimentació, roba i material escolar a través de la Targeta Barcelona Solidària. Tot i això, el grup municipal ha expressat que no és suficient i que la intenció és poder-la substituir per la renda municipal complementària.

Mobilitat

L’àmbit de la mobilitat ha estat un dels protagonistes del primer any de mandat de BComú. Les reivindicacions dels treballadors de metro i d’autobús van posar en escac el govern municipal, amb un fort qüestionament per part dels sindicats de TMB de la gestió de les negociacions feta per la regidora de Mobilitat i presidenta de l’ens, Mercedes Vidal. Però un dels punts inclosos en el Pla de xoc objecte de fort debat públic ha estat la unió de les línies del tramvia a la ciutat. El consistori va abanderar des d’un primer moment la defensa de la unió del Trambaix i del Trambesòs, i al mes de març passat va presentar els estudis que avalarien el traçat per la Diagonal.

La T-Mobilitat, la revisió de la gestió de la qual BComú proposava, també ha estat en l’ordre del dia dins la regidoria de Vidal. Fa poques setmanes es feien públics els canvis en la gestió de les dades personals de la nova targeta, que passarien a estar totalment controlades per ens públics. Aquesta mesura ha estat rebuda amb satisfacció per agents socials com Stop Pujades, que la consideren una victòria de la mobilització ciutadana.

En el darrer consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es va pactar amb les tres administracions que la integren (l’Ajuntament, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona) un acord per renegociar l’actual contracte de la T-Mobilitat, signat amb un grup d’empreses privades (CaixaBank, Fujitsu, Indra, Moventia), i incrementar-ne el control públic.

Ara bé, Stop Pujades demana que es vagi més enllà i que la nova targeta que s’implementi sigui totalment pública. Alhora, reclama que la T-Mobilitat no sigui l’únic títol de transport, sinó que es mantinguin títols actualment existents com la T-10 o la T-50/30. Cal destacar, però, que el govern municipal no té les competències totals en aquesta qüestió, i que qui les té és l’Autoritat del Transport Metropolità, on hi ha altres institucions implicades, com la Generalitat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Pel que fa al projecte de la T-Ambiental —proposta incorporada en el Pla de xoc però que ha de ser defensada a l’ATM—, el consistori vol que s’inclogui dins del desplegament de la T-Mobilitat. Tot i això, encara no consta que s’hagi fet efectiu cap pas en aquest sentit. En el cas de l’ampliació de la T-12 fins als 16 anys —anunciada al mes de desembre de comú acord amb ERC—, ara per ara només s’ha pogut fer efectiva de forma generalitzada fins als joves de 14 anys.

Urbanisme

En la presentació del Pla de xoc, una de les mesures més mediàtiques va ser la promesa d’aplicar una moratòria immediata a l’obertura d’hotels i d’apartaments d’ús turístic, després d’uns mesos en què el debat sobre el model de turisme de la ciutat estava sent especialment intens. No era l’única mesura, però, que BComú contemplava en matèria d’urbanisme. Aturar el Sagrera Kids, la pista d’esquí de la Zona Franca, o revisar les ampliacions dels centres comercials Heron City i La Maquinista, eren alguns dels anomenats “projectes contraris al bé comú” que l’equip de Colau va situar en el punt de mira.

Els dos primers casos —la Sagrera i la Zona Franca— ja havien estat descartats durant el tram final del mandat de Trias per la falta de suports de la resta dels grups municipals. Amb les grans superfícies de Nou Barris i de Sant Andreu, la paralització de les reformes no ha estat del tot exitosa.

En el cas d’Heron City, el govern actual assegura tenir ara les mans lligades perquè l’ampliació va ser aprovada per silenci administratiu. I, encara que s’estan mantenint els contactes amb els propietaris del centre comercial per buscar alternatives, si aquests volen continuar amb els plans d’ampliació, l’Ajuntament actual defensa que no tindria mecanismes per impedir-ho. I, en el cas de La Maquinista, la Comissió de Govern va denegar, a finals d’any, l’aprovació inicial del Pla de millora urbana per motius tècnics, per la qual cosa es frena l’ampliació. Tot i això, com que el projecte va ser aprovat en la modificació del Pla general metropolità fet en la legislatura passada pel govern de Trias i amb el suport del PP, la promotora té els drets urbanístics garantits. Per tant, ara s’obre un període de diàleg entre el consistori i els promotors.

La remunicipalització de serveis era una altra de les reivindicacions incloses en el Pla de xoc de l’equip de BComú. Casos específics com el de la recuperació pública de les escoles bressol Caspolino, Jaén i Patufets ja s’han dut a terme, i d’altres com Parcs i Jardins estan en procés després que, per l’aprovació de la modificació pressupostària, BComú acceptés parcialment la demanda de la CUP que venia inclosa en el Pla de xoc.

A l’últim, la Marina de Luxe del Port Vell era un altre dels projectes que BComú es va comprometre a revisar. Aquí, però, el govern no ha tingut èxit. Ha topat amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, que és qui té competència sobre el Port Vell i qui va atorgar la concessió. Des del govern només en poden revisar la documentació de la concessió, però no tenen competència per modificar-ne la concessió. BComú ha demanat a l’APB “un espai de reflexió i decisió conjunta entre el Port i l’Ajuntament” per tal d’aconseguir “que aquests terrenys responguin a les necessitats de la ciutat”. Ara per ara, les entitats veïnals asseguren que l’APB “actua sense cap control municipal”.

Transparència i participació

Els avenços més significatius que ha fet l’Ajuntament de BComú en temes de participació o de transparència són precisament aquells que no queden recollits en el Pla de xoc. L’única mesura que podem assegurar que s’ha complert és la de reducció de salaris: no hi ha constància que s’hagin auditat de manera estructural les subvencions o entitats públiques com la Fira de Barcelona, tot i que s’han començat a introduir petits canvis com, per exemple, rebaixar (però no eliminar com es va insinuar en algun moment) els milions d’euros que rep el Circuit de Montmeló.

El consistori ha desplegat dues propostes estrella al llarg d’aquest primer any: l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques i el Pla d’acció municipal participatiu. L’Oficina per la Transparència funciona a mig gas: hi ha dues investigacions en curs, però els treballadors encara estan en procés de formació i no tots els organismes de l’Oficina estan en marxa. Les auditories previstes en el Pla de xoc haurien de portar-se des d’aquí, de la mateixa manera que el codi ètic municipal que està impulsant BComú, i que a hores d’ara està en fase de consensuar-se amb la resta de partits polítics.

D’altra banda, el Pla de xoc preveia crear espais participatius en cada districte per fer el seguiment del Pla, una mesura que no s’ha aplicat fins ara. Tot i així, l’increment de vies de participació ha estat una realitat aquest primer any de mandat. L’exemple més clar és el procés obert engegat per definir el Pla d’acció municipal (PAM), un procés que combinava la participació presencial amb la digital.  Aquesta proposta ha estat ben valorada pels agents del moviment veïnal però també criticada per les seves dimensions i per posar al mateix nivell la participació individual i la participació de col·lectius. Actualment, l’Ajuntament està revisant les propostes per decidir quines assumeix i quines no segons criteris de viabilitat econòmica, per exemple, ja que el procés participatiu no era vinculant.

El moviment veïnal de Barcelona assegura haver notat “un canvi de tarannà” amb el nou consistori, però tothom coincideix que, més enllà del PAM, no hi ha hagut un gran canvi estructural. Si baixem a nivell de districtes, les valoracions són dispars: depenen de cada districte i de les relacions amb els regidors actuals de BComú. Aquests regidors canviaran pròximament amb l’entrada del PSC al govern i, per tant, en alguns casos, les relacions veïns-Ajuntament hauran de tornar a començar des de zero. Hi ha altres processos participatius que han tingut lloc a petita escala i en temes molt concrets, com el de Sotstinent Navarro, que han estat un èxit, mentre que altres reivindicacions veïnals com l’autogestió de l’edifici de Transformadors al Fort Pienc no han obtingut resposta. De la mateixa manera, el futur de diversos centres socials de la ciutat és incert. L’emblemàtic Can Vies semblava córrer el perill d’anar a terra, però finalment BComú va prendre l’ambigua decisió de “fer-lo compatible amb la reforma urbanística de la zona”. Altres centres s’han desallotjat aquest mateix any, mentre que en alguns, com el de Sarrià, hi ha diàleg amb l’Ajuntament i es mantenen actius.

 

Ocupació

1. Programa d’ocupació amb creació de 2.500 de treball.

Els sindicats celebren que amb BComú s’hagin triplicat els plans d’ocupació. La UGT insisteix, però, que s’ha de caminar cap a un gran pacte per l’ocupació, amb els agents socials, els sindicats i les patronals.

2. Creació d’un segell de qualitat en la contractació municipal.

En fase d’estudi jurídic, en aquests moments BComú assegura que s’està definint conceptualment el segell de qualitat com un reconeixement municipal d’empresa amb responsabilitat social corporativa.

3. Revisió dels contractes vigents.

El govern va crear una Comissió de Contractació Pública Socialment Responsable, que busca incorporar clàusules socials i ambientals en tots els contractes públics. Ara per ara, en casos com el del Servei de Teleassistència, ja s’han inclòs clàusules de no-discriminació per motius de sexe, raça o orientació sexual, entre d’altres.

4. Inici d’accions de control de les condicions laborals d’empreses vinculades a la ciutat.

A principis del mandat, l’Ajuntament va donar suport formal als treballadors de Movistar i va fer una declaració institucional en contra de la deslocalització de Valeo. BComú assegura que, en els nous contractes intensius en mà d’obra, s’inclourà l’obligació del compliment estricte del disposat en el conveni col·lectiu de referència. Els sindicats, però, no tenen constància de més accions en aquest sentit ni de desplegament del ‘Compromís de les escales’.

Drets socials

Habitatge

5. Taula de negociació amb entitats financeres i sancions per pisos buits.

S’han organitzat taules amb entitats socials i financeres des de l’inici del mandat i amb bones valoracions per part dels agents socials. De les 12 multes imposades al setembre, només se n’han cobrat tres.

6. Suport a treballadors socials i revocació del protocol de diligències de llançament.

Amb la reactivació del Consell de l’Habitatge Social, s’han aprovat la reforma del Reglament de la Mesa d’Emergència i la creació d’una unitat específica per evitar desnonaments.

7. Impulsar cessió de pisos buits per a lloguer social.

Segons es va acordar al juliol, la Sareb havia de cedir pisos a l’Ajuntament per convertir-los en lloguer social. Al mes de febrer es va anunciar que 200 dels 562 pisos de la Sareb se cedirien amb l’objectiu d’arribar als 400 durant el mandat (alguns a través de compra).

8. Comissió d’estudi per declarar Barcelona zona de tempteig i retracte.

No ens consta que s’hagi creat cap comissió per estudiar-ho.

Alimentació

9. Reforçar serveis de menjador.

El consorci va publicar el 5 d’agost una modificació de les bases de les beques de menjador, ampliant el criteri per obtenir l’ajut extraordinari. A banda d’això, amplia en 8,5 milions el pressupost destinat a les beques, que sumen un total de 16,5 milions d’euros per a la convocatòria 2015/2016, ampliant el nombre de beneficiaris en 2.761 nens. A banda, disposa del Servei d’Àpats Socials, adreçats a gent gran vulnerable.

10. Augmentar places gratuïtes amb servei d’alimentació a serveis d’educació en el lleure.

Si l’any passat BComú modificava els topalls de renda per ampliar les famílies beneficiàries del servei, ara l’àrea de Drets Socials els manté iguals. Enguany s’han reservat 2 milions d’euros per cobrir les beques que es demanin, tot i que no hi haurà un topall de pressupost.

11. Reforçar la targeta solidària d’aliments

La targeta BCN Solidària ve del mandat anterior i des del 2015 s’usa com a instrument per gestionar el Fons d’Infància. BComú ha destinat una partida addicional de més de 2 milions d’euros per fer front a les creixents demandes de l’ajut infantil.

12. Revisar barems d’accés a beques de menjador.

El passat 5 d’agost, el Consorci d’Educació va modificar les bases per poder beneficiar-se de l’ajut de beques de menjador, cosa que ja era prevista des del 21 de juliol per tal de donar una major cobertura a les famílies en situació de més vulnerabilitat.

Llum, gas i aigua

13. Auditoria dels serveis.

Al document del PAM presentat per l’Ajuntament al mes de febrer passat, hi consta com a mesura futura dins l’àrea de Justícia Social “dur a terme auditories de les principals xarxes de distribució, en mans d’un monopoli privat, amb l’objectiu de determinar-ne els costos reals, i l’origen i el destí dels beneficis”.

14. Taula de negociació amb les companyies.

Durant els darrers mesos, l’Ajuntament ha mantingut trobades amb les companyies Gas Natural, Endesa i Agbar, així com amb agents socials, per negociar els convenis de corresponsabilitat previstos per la Llei 24/2015, contra la pobresa energètica. Tot i això, no s’ha arribat a cap acord.

15. Tarifes d’aigua més justes i remunicipalització del servei.

Ara que el TSJC ha anul·lat l’adjudicació de la gestió de l’aigua a l’empresa publicoprivada creada per l’AMB i Agbar “per vicis en el procés d’adjudicació”, Colau —amb el suport de BComú— ho vol aprofitar per posar sobre la taula la possible municipalització del servei i la creació d’un operador metropolità públic. A banda, es preveu engegar un estudi de tarifació social.

16. Imposar a les companyies elèctriques taxes per l’ocupació de l’espai públic i iniciar projectes pilot per a les comercialitzadores d’energies renovables.

L’Ajuntament de Barcelona va signar el ‘Compromís de Barcelona pel Clima’, on s’anunciava que el consistori està treballant en la creació d’un Operador Energètic Municipal. No hi ha constància de cap multa a elèctriques per l’ocupació de l’espai públic.

17. Crear un fons específic de 5 milions d’euros per a casos urgents de pobresa energètica.

Des de l’Ajuntament s’han posat en marxa diverses iniciatives, tant econòmiques com socials, per fer front a la pobresa energètica. S’han incrementat els ajuts econòmics d’urgència i els ajuts a la rehabilitació i s’han format 100 persones aturades per fer auditories energètiques en 5.000 llars de la ciutat —amb un cost de 2,5 milions. També s’ha creat la xarxa PAPE i s’ha reforçat l’atenció per a casos d’emergència a la xarxa, telèfon i a les oficines d’habitatge. Tot i això, CRÍTIC desconeix la despesa total invertida.

Salut

18. Utilitzar la presència de l’Ajuntament al Consorci Sanitari per pressionar la Generalitat i fer revertir l’actual política de retallades i privatitzacions de serveis.

L’Ajuntament ha publicat un estudi sobre la mercantilització i privatització de l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona. En aquest, instava el Consorci —i, per tant, la Generalitat— a adoptar un seguit de línies d’acció per reduir la mercantilització dels serveis i millorar la qualitat d’assistència.

19. Posar en marxa campanyes d’acompanyament a les persones en situació de major vulnerabilitat i retirar les comunicacions desinformatives i dissuasives dels centres d’atenció primària i els hospitals.

L’Ajuntament i el CatSalut han creat el Comitè Permanent d’Atenció al Ciutadà per vetllar per un bon accés a l’assistència sanitària de la ciutat i, segons fonts municipals, ja s’han donat instruccions per retirar tots els cartells dissuasius. A banda, tècnics del Servei d’Orientació i Acompanyament a les Persones Immigrades són presents en tots els districtes.

20. Preveure un fons aproximat de 5 milions d’euros.

L’any passat, 4 milions d’euros del pressupost del consistori van anar a l’enllestiment de les obres de l’Hospital del Mar. El pressupost de 2016 inclou un augment d’1,5 milions per despesa corrent i una inversió de 2,4 milions per equipaments sanitaris i de salut pública.

Renda municipal complementària

21. Introduir una renda municipal per a totes les famílies que estiguin sota el llindar de la pobresa.

Es troba en fase d’estudi, però és una de les previsions per al PAM de 2016. De moment, no hi ha constància de cap estudi de viabilitat ni d’una data d’aplicació.

22. Abanderar la defensa, des de Barcelona, d’una renda garantida de ciutadania a Catalunya.

BComú va signar la declaració de compromís perquè s’aprovi la ILP sobre la renda garantida ciutadana. El grup municipal s’ha mostrat favorable a la implantació de la iniciativa popular, i des del consell gestor de la ILP expliquen que s’han reunit amb l’Ajuntament i que aquest reafirmarà el seu suport.

Mobilitat

23. Canvis en les targetes de transport T-12 i T-16.

El Pla de xoc es va comprometre a impulsar a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) la conversió de la T-12 (el transport gratuït fins als 12 anys) en una T-16 i l’extensió dels actuals descomptes de la T-Trimestre. De moment, l’ampliació s’ha fet efectiva de forma generalitzada fins que els joves compleixen 14 anys. L’Ajuntament està treballant perquè els adolescents barcelonins en situacions de renda baixa també puguin gaudir d’aquesta ampliació de la T-12 fins al dia que facin els 15 anys.

24. Defensar a l’ATM un abonament T-Ambiental.

Des del consistori es vol incloure aquesta tarifa dins del desplegament de la T-Mobilitat. Tot i això, encara no consta que s’hagi fet efectiu cap pas en aquest sentit.

25. Projecte executiu d’ampliar el tramvia per la Diagonal.

El projecte ja ha estat aprovat i calendaritzat; de fet, és previst que les obres d’unió, que ja han rebut l’aval tècnic, comencin l’any que ve. El projecte ja s’està encarrilant fins al punt que l’equip de govern ja ha designat un director estratègic del projecte, el convergent Pere Macias.

26. Fiscalitat ecològica sobre l’ús del cotxe privat.

Aquests impostos es regulen a través de les ordenances fiscals. En les últimes ordenances aprovades en ple municipal pel govern de BComú no es van incloure aquestes taxes, per la qual cosa s’haurà d’esperar, com a mínim fins a l’any que ve. Des del consistori asseguren que hi estan treballant per elaborar una proposta i consensuar-la amb diferents grups municipals.

Urbanisme

27. Aplicar una moratòria en l’obertura d’hotels i d’apartaments d’ús turístic.

Va ser una de les mesures estrella del Pla de xoc de Bcomú i ja es va complir en els seus primers mesos de govern. En aquest sentit, a part de la moratòria, l’Ajuntament ha estat treballant en el PEUAT per tal de regular la gestió d’aquest sector. Tot i això, poc després de l’anunci de la moratòria es va fer públic que alguns hotels havien aconseguit esquivar la moratòria. L’últim ha estat un hotel de luxe que es construirà al Raval.

28. Aturar o revisar el projecte de Sagrera Kids i de la Pista d’Esquí de la Zona Franca.

Els dos projectes ja es van descartar durant el govern de CiU, i des del govern de Bcomú ja no ha calgut actuar. Tot i això, la postura del nou govern ha estat molt clara i en cap cas no es tirarà endavant cap d’aquests dos projectes.

29. Aturar o revisar els projectes d’ampliació dels centres comercials de La Maquinista i d’Heron City.

L’ampliació d’Heron City pot tirar endavant en qualsevol moment, ja que es va aprovar per silenci administratiu del govern anterior. Tot i les gestions de l’Ajuntament, l’última paraula la tindrà la propietat, que és qui té via lliure per tirar endavant l’ampliació. En el cas de La Maquinista, el projecte de reforma segueix paralitzat per la negació del Pla de millora urbanística. Des del consistori s’assegura que s’ha frenat perquè no compleix certs requeriments tècnics. La voluntat és negociar el projecte amb la propietat.

30. Aturar o revisar processos d’externalització o privatització com ara les escoles bressol Caspolino, Jaén i Patufets, o l’Institut de Parcs i Jardins.

Les tres escoles mencionades ara són de gestió pública indirecta i s’han inclòs dins la xarxa pública d’escoles bressol. Pel que fa a Parcs i Jardins, la municipalització es preveu parcialment en la modificació pressupostària.

31. Investigar i rediscutir les condicions de la concessió qüestionable de la Marina de Luxe del Port Vell.

L’equip de govern s’ha mostrat, des del principi, contrari a aquest projecte urbanístic. Tot i això, el seu marge d’actuació és limitat, ja que el Port no és competència municipal, sinó de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Des de la plataforma Defensem el Port Vell, tampoc no tenen constància que hi hagi hagut cap avenç en aquest sentit.

32. Investigar i rediscutir les condicions de la concessió qüestionable de la T-Mobilitat.

En el darrer consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es va pactar un acord per renegociar l’actual contracte de la T-Mobilitat i incrementar-ne el control públic. La voluntat del govern municipal és que la informació, les dades i els coneixements que es generaran a partir de la gestió de la T-Mobilitat no poden caure en mans privades i han de gestionar-se íntegrament des dels poders públics.

Transparència i participació

33. Reduir salaris de regidors i regidores i d’alts càrrecs polítics, eliminar cotxes oficials i dietes injustificades.

Els regidors de Barcelona en Comú van limitar els seus sous al principi de la legislatura, tot i no aconseguir aprovar el cartipàs. Això sí, Ada Colau no va renunciar al cotxe oficial. El compliment del codi ètic es controla des del partit, i falta decidir on aniran els diners excedents dels sous dels regidors.

34. Impulsar una auditoria dels principals ens públics de promoció econòmica i social de Barcelona (com la Fira de Barcelona o el Consorci de la Zona Franca).

L’objectiu de BComú era revisar l’aportació econòmica de l’Ajuntament i reforçar el paper de les entitats socials i dels interessos publicocooperatius. No s’ha fet una auditoria estructural de tots els ens públics, però s’està començant a revisar el paper d’alguns, com ara el de la Fira de Barcelona, i a auditar l’Institut Municipal d’Informàtica i Barcelona Regional. Ara bé, el consistori és lluny d’haver fet una revisió exhaustiva de les aportacions econòmiques a aquestes entitats.

35. Revisar les subvencions innecessàries en un context d’emergència social.

La subvenció atorgada a Montmeló va passar de quatre a dos milions i mig d’euros el 2015, amb una voluntat política per part de BComú d’anar retirant aquest tipus d’ajudes públiques. Tal com publicava CRÍTIC, però, aquest 2016 repeteixen grans subvencions a macroesdeveniments esportius —no solament de la ciutat, sinó d’arreu de Catalunya—, a l’FC Barcelona, al Primavera Sound o a l’ONU Hàbitat. El Pla de xoc deia exactament que revisaria les subvencions del Circuit de Catalunya: al mes de desembre passat, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, anunciava que l’ajuda al Circuit de Catalunya disminuiria de 4 a 2,5 milions d’euros; però, de moment, seguiria subvencionant-se.

36. Revisar i ampliar els espais participatius que permetin fer seguiment d’aquest Pla de xoc en cadascun dels districtes.

Aquests espais territorialitzats recolliran les millors experiències existents, comptaran amb assessorament tècnic adequat i competències reals i efectives. Igual que en el cas de les mesures de tipus social, tots aquests processos participatius i totes aquestes auditories es pressupostaran i tancaran degudament arribat el moment.

Aquests espais com a tals no s’han creat, però s’han iniciat processos participatius tant a gran com a petita escala. Un exemple seria el PAM, vehiculat a través de la web decidim.barcelona.