• Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 15/04/2018

Les connexions de Ciutadans amb els principals 'lobbies' econòmics de l'Estat espanyol s'han multiplicat els últims anys. El partit ha passat de ser una formació residual a Catalunya a convertir-se en una peça decisiva al Congrés i guanyar les eleccions del Parlament. El salt li ha permès multiplicar la projecció política i mediàtica i ampliar la cartera de contactes d'alt nivell en el món econòmic, on cada cop s’aposta més pels de Rivera. CRÍTIC detalla les relacions del partit taronja amb les elits polítiques i econòmiques que han contribuït a la seva projecció.

Espais tradicionalment propers al PP han adoptat el partit taronja com l'alternativa de dretes. Us expliquem qui són

Després que C’s es convertís en la primera força del Parlament català en les eleccions del 21 de desembre i amb les enquestes per a les generals clarament a favor, sembla que Albert Rivera té totes les portes obertes, especialment aquelles que permeten reunir-se amb els diversos grups de pressió del gran poder econòmic. No sempre ha estat així. C’s suma 32 diputats al Congrés i té representants en 13 dels 17 parlaments autonòmics. Espais tradicionalment vinculats o propers al PP han anat adoptant progressivament el partit taronja com l’alternativa de dretes que avui és omnipresent a bona part dels principals mitjans espanyols. Fins i tot Rivera va ser l’únic líder d’un dels quatre grans partits estatals a participar en la darrera trobada del Club Bilderberg. Per entendre la situació actual, cal fer un recorregut històric en què apareixeran noms com José Bono, Eduardo Zaplana, Isidre Fainé, Felipe González i, sobretot, José María Aznar.

De partit residual a Catalunya a l’expansió per Espanya

Les coses han canviat molt des que al juliol del 2006 va constituir-se Ciutadans en un esperpèntic congrés celebrat a Bellaterra, en què els càrrecs de president, Albert Rivera, i de secretari general, Antonio Robles, van ser escollits amb un criteri tan peculiar com l’ordre alfabètic dels seus noms. Robles ni tan sols era militant, sinó que cobria el congrés per a un llibre que preparava. La història l’explica a fons el llibre ‘Alternativa naranja. Ciudadanos a la conquista de España’ (Debate), dels periodistes Iñaki Ellakuría i José María Albert de Paco. El caldo de cultiu d’on brota el partit es remunta a les diverses expressions del nacionalisme espanyol sorgides a Catalunya durant les dècades dels vuitanta i noranta del segle passat. Parlem del ‘Manifiesto de los 2.300‘, del Foro Babel, de Convivència Cívica Catalana o d’Iniciativa No Nacionalista (INN), entre d’altres. Finalment, el 2005 una quinzena d’autoanomenats intel·lectuals —Arcadi Espada, Albert Boadella, Iván Tubau, Francesc de Carreras, Xavier Pericay o Félix de Azúa, entre d’altres— van elaborar l’anomenat ‘Manifest del Taxidermista‘, que seria l’embrió fundacional del futur partit. Les pretèrites pulsions socialdemòcrates d’alguns dels impulsors de C’s desapareixerien del partit amb el pas dels anys, avui declarat com a liberal i clarament de dretes en la seva acció política, com va constatar CRÍTIC.

“Ciutadans neix totalment al marge de l’Ibex, però l’Ibex se’l sap fer seu”, diu l’autor Josep Campabadal

La irrupció al Parlament en les eleccions del 2006, amb tres diputats —Rivera, Robles i José Domingo— deixaria pas a una àmplia travessa pel desert del partit amb lluites intestines i fracassos en les eleccions municipals del 2007 i del 2011, en les generals del 2008 i, sobretot, una esperpèntica aliança amb la ultradreta en les europees del 2009, on participava en la candidatura Libertas. L’aposta, fonamentalment de Rivera, va obrir una forta crisi interna en una formació que salvaria els mobles repetint els tres diputats al Parlament en els comicis del 2010.

L’impuls del procés sobiranista, a partir del 2012, seria paradoxalment la rampa d’enlairament de C’s, que, des del minut zero, ha refusat qualsevol reclamació d’un major autogovern per a Catalunya. En els comicis al Parlament d’aquell any, els de Rivera van passar de tres a nou diputats. A partir d’aleshores el partit taronja ha guanyat presència mediàtica en canals de màxima audiència i ha teixit unes relacions més estretes amb el poder estatal, tant el polític com l’econòmic. Espais vetats deixaven de ser-ho. El 2014, Javier Nart i Juan Carlos Girauta es van convertir en eurodiputats del partit, que el 2015 culminaria la seva expansió a l’Estat, amb l’entrada a 12 parlaments autonòmics, centenars de regidors i aconseguint 40 diputats —gràcies a 3,5 milions de vots— en les generals del 20 de desembre. C’s ja arrossega l’etiqueta de ‘partit de l’Ibex’.

La connexió amb Aznar i els nous amos de l’Ibex

“Ciutadans neix totalment al marge de l’Ibex, però l’Ibex se’l sap fer seu. Quan hi ha la irrupció de Podem, ells són allà; no és tant que hi hagi una relació orgànica”, explica a CRÍTIC Josep Campabadal, coautor amb Francesc Miralles del llibre ‘De Ciutadans a Ciudadanos. La otra cara del neoliberalismo’ (Foca). Només cal recordar el que va dir el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, al juny del 2014, en un acte del Círculo de Empresarios: “Necessitem un Podem de dretes”. Quan Oliu pronuncia la frase, C’s ja hi era i feia temps que havia començat a entrar a determinats cercles. “La relació de Ciutadans amb el poder econòmic parteix de dos aspectes: hi ha un espai polític que era buit, perquè hi ha grans empresaris que ja no estan disposats a pagar pel PP i deixar-se conduir, i, a més a més, en comptes de pagar aquest peatge volen tenir una relació més directa amb l’Estat i tenir-hi més influència. I consideren que C’s els pot servir”, apunta el sociòleg Rubén Juste, autor d”Ibex 35. Una historia herética del poder en España’ (Capitán Swing).

Albert Rivera en una conferència del Círculo Ecuestre / NÚRIA JULIÀ – ACN

Juste, que actualment treballa com a assessor de Podem al Congrés, hi afegeix que el partit ha tingut relació amb els principals ‘lobbies’ econòmics que hi ha hagut darrerament a l’Estat, entre els quals destaca actualment la Fedea, a qui atribueix “vincles programàtics” amb el partit. D’altres, com el fòrum Pont Aeri o el Consell Espanyol per a la Competitivitat (CEC), o bé han perdut força o bé han desaparegut. Per a Francesc Miralles, durant el lideratge d’Aznar al PP hi convivien la seva “arrel tradicional, que és un votant catòlic, conservador i rural, amb un sector més dedicat als grans negocis”. En els anys de la crisi econòmica va accelerar-se un canvi poc explicitat a l’Ibex, com és l’entrada de nombrosos fons d’inversió globals, sobretot amb seu als Estats Units, que s’han convertit en els principals accionistes de bona part de les companyies del selectiu. El principal exponent és Blackrock, la major gestora de fons d’inversió del món, present en una vintena de societats de l’Ibex: Telefónica, CaixaBank, el Banc Sabadell, el BBVA, el Banc Santander, ACS, Enagás, Ferrovial i un llarg etcètera.

Aquests fons, que de manera accelerada desplacen el capital autòcton, el que busquen és la màxima rendibilitat en el mínim de temps possible i, per tant, són més agressius en la gestió. Segons Miralles, ara mateix es viu una “contraposició d’interessos entre el capital local [més vinculat al PP i també al PSOE] i l’internacional. Aquest darrer veu amb bons ulls Ciutadans, amb un Rivera més favorable a l’obertura al negoci internacional que no pas Rajoy”. “El PP és un partit partidari de mantenir l”statu quo’, mentre que C’s directament és més partidari del ‘business'”, i el gran negoci avui en dia cada cop està més en mans dels grans fons, conclou el politòleg. Com hem comentat, el gruix d’aquests fons prové dels EUA. I quin antic dirigent polític està ben connectat amb el capital global? Respon Rubén Juste: “José María Aznar”. L’expresident espanyol manté una excel·lent relació amb Albert Rivera, amb qui darrerament ha intercanviat elogis mutus, i ha elogiat C’s des dels articles de la potent fundació Faes, ja formalment deslligada d’un PP a qui no dubta a atacar. Per a Juste, la Faes té un paper important en “posicionar Ciutadans com a recanvi de la dreta espanyola”.

La relació entre Rivera i Aznar i la connexió d’aquest amb empreses de l’Ibex-35 és fonamental per a C’s

La política atlantista dels governs populars ajudarà Aznar a tenir una bona agenda de contactes quan el 2004 deixa la presidència de l’Executiu espanyol i només dos anys més tard ja s’incorpora al consell d’administració de News Corp, el hòlding mediàtic conservador de Rupert Murdoch, on segueix. El 2007 s’incorpora com a assessor a Centaurus Capital, una firma especialitzada en fons d’alt risc. Endesa, el gegant de la consultoria KPMG, són altres de les companyies per les quals ha passat Aznar en la seva trajectòria corporativa. A més a més, el 2014 funda l’Institut Atlàntic de Govern (IADG), dedicat a promoure l’economia de mercat, els “valors atlàntics i el reformisme”. El seu consell social i acadèmic reuneix antics ministres dels seus governs, com Josep Piqué, Ana Palacios o Abel Matutes, alts executius com César Alierta (Telefónica) o Borja Prado (Endesa), i multimilionaris, com el veneçolà Gustavo Cisneros, i diversos antics polítics llatinoamericans, com l’escriptor Mario Vargas Llosa, que va demanar el vot per C’s en les eleccions al Parlament del 21-D. I qui va clausurar la darrera edició del màster sobre govern, lideratge i gestió pública que imparteix l’IADG? Doncs sí, Albert Rivera, que va aprofitar l’ocasió per mostrar coincidències ideològiques amb Aznar.

“Ara mateix, Ciutadans és el partit millor posicionat amb el poder econòmic”, recalca Rubén Juste, per a qui per arribar a aquesta situació és fonamental la relació entre Rivera i l’expresident del PP i la connexió d’aquest amb els nous amos de l’Ibex. Tampoc no és un factor menor. De fet, també el seu fill, José María Aznar Botella, treballa per a un fons nord-americà: Cerberus. A l’Estat té una forta presència en el sector immobiliari. Amb tot, Juste deixa clar que difícilment la sintonia entre els nous propietaris de grans empreses i C’s s’explicitarà amb declaracions, comunicats o trobades públiques i que tot és més subtil i “es cuida més”. Per a ell, no és casual que Ciutadans hagi tingut presència en les dues darreres edicions del Club Bilderberg, un dels principals espais anuals de trobada de l’elit política, empresarial i financera d’Occident. Per arribar a aquesta posició, prèviament s’han mogut moltes peces, i les noves influències de C’s li han obert portes cada cop més restringides. Retrocedim uns quants anys.

Bono i Zaplana com a ‘cicerones’

Amb nou diputats al Parlament i ja fent els primers passos per assolir una expansió sòlida per l’Estat —el primer intent, alguns anys abans, havia estat un fracàs—, el 22 d’abril de 2013 Rivera va reunir-se durant dues hores amb l’aleshores príncep i actual rei d’Espanya, Felip de Borbó, al Palau de La Zarzuela. Un mes després, els exministres Eduardo Zaplana (PP) i José Bono (PSOE) van fer d’amfitrions en el debut de Rivera al madrileny Club Siglo XXI. Mesos abans, els dos exministres havien impulsat la Fundación España Constitucional, en què participaven altres antics membres de governs espanyols, a més de directius de companyies com Telefónica, Iberdrola, Gas Natural Fenosa o Prisa. Rivera, que amb el pas dels anys s’ha convertit en un convidat assidu al Club Siglo XXI, va establir des d’aleshores una estreta relació amb Bono i Zaplana, dos antics dirigents paradigmàtics d’un ‘establishment’ que ja començava a acceptar C’s com un dels seus.

Rivera posa el ‘pin’ amb el cor de les banderes catalana, europea i espanyola a la solapa de José Bono, el 2012 / POL SOLÀ – ACN

La relació serà especialment fructífera amb Zaplana, fins al punt que importants càrrecs del partit taronja al País Valencià van ser en el passat militants destacats del PP i representants del sector zaplanista dins la formació. Dos exemples són Emigdio Tormo, que, a banda de ser pilot d’Iberia, és el coordinador del partit a Alacant i diputat a les Corts Valencianes, i Jorge Sedano, portaveu del partit a Alcoi i antic alcalde de la ciutat pel PP. Tots dos van estar estretament relacionats amb José Joaquín Ripoll, l’expresident de la Diputació d’Alacant i un dels màxims exponents del zaplanisme. Ripoll és un dels molts antics càrrecs del PP investigat pel ‘cas Brugal’ de corrupció, que tot just ha començat a jutjar-se. “El sector més ‘business’ del PP valencià és el que ha passat a C’s“, afirma el politòleg i consultor Francesc Miralles.

Luis Garicano i la Fedea, el ‘think tank’ de l’Ibex

El gran salt de C’s va arribar, però, el 2015. Aleshores sí que el partit es converteix en un actor destacat de la política estatal, amb tot el que això comporta, com una constant presència mediàtica. I li comencen a ploure els elogis i els editorials favorables de mitjans com ‘El País’, que ja abans de les generals del desembre el situava com a “alternativa de poder”. La primavera d’aquell any, Albert Rivera va estrenar-se a les tradicionals jornades que cada any el Cercle d’Economia organitza a Sitges, una cita emblemàtica de l”establishment’ econòmic català on fins aleshores no hi tenia cabuda.

Dues persones implicades en el partit van tenir un paper important a l’hora de millorar l’entrada del partit a determinats despatxos i, sobretot, a desenvolupar un programa econòmic clarament ‘business friendly’. Parlem de Luis Garicano i de Manuel Conthe. El primer, a més de professor de la London School of Economics, és l’actual responsable d’Economia i Treball de C’s. Durant quatre anys (2012-2016) també va ser membre del consell d’administració d’una entitat financera, el Liberbank, tasca que per algun temps va compaginar amb el partit. Ha defensat mesures en la més estricta ortodòxia neoliberal, com el copagament sanitari, el contracte únic —que a la pràctica abarateix l’acomiadament— o el complement salarial per als salaris baixos, una altra proposta molt criticada pels economistes que no combreguen amb el dogma neoliberal. L’altre guru econòmic del partit és Manuel Conthe, president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) entre el 2004 i el 2007. Anys abans havia treballat al Banc Mundial.

Un exconseller de Liberbank i l’expresident de la CNMV són els autors del programa econòmic de C’s

En el moment de fer el salt a la política, Luis Garicano era un dels principals economistes de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). Entre els seus patrons, i, per tant, finançadors, hi ha els cinc grans bancs espanyols —CaixaBank, el Santander, el BBVA, el Sabadell i Bankia—, a més d’empreses energètiques com Iberdrola, Enagás o Red Eléctrica, i altres gegants del selectiu, com Telefónica, ACS o Abertis. Dos homes de La Caixa, com l’expresident Josep Vilarasau i l’actual president del banc, Jordi Gual, n’ocupen la presidència d’honor i la presidència. Els vincles de la Fedea amb C’s van més enllà. L’actual director de la Fedea, l’economista Ángel de la Fuente, va presidir el congrés fundacional del partit, encara que ara ja no hi estigui vinculat.

Per tot plegat no sembla casual que nombroses propostes econòmiques del partit hagin aparegut abans en informes del ‘think tank’ o que bona part de les mesures en ensenyament s’inspiressin en les idees de Florentino Felgueroso, doctor en economia i també integrant de la Fedea. El ‘lobby’ també va criticar fa alguns mesos el blindatge i la prolongació del concert econòmic basc, una llei que va tirar endavant al Congrés amb un notable consens —el PP, el PSOE i Podem van votar-hi a favor. C’s, en canvi, la va rebutjar i va presentar-hi una esmena a la totalitat.

El dolç moment que viu el partit a les enquestes ha tingut diverses conseqüències, com ara les trobades recents que Rivera ha mantingut amb els presidents de tres gegants de l’Ibex: Telefónica, José María Álvarez-Pallete; Endesa, Borja Prado, i Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán.

Trobades amb Felipe González

Poc després que C’s obtingués 25 diputats en les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015 i es convertís en la principal força de l’oposició a Junts pel Sí, Rivera va estrenar-se al fòrum Pont Aeri, el ‘lobby’ que reuneix empresaris i executius de grans companyies de Madrid i de Barcelona. El debut no va ser especialment lluït. Promoguda per Luis Conde, cap de l’agència de caçatalents Seeliger&Conde i també membre de la junta del Círculo Ecuestre, la trobada va fer-se tot just dos mesos abans de les eleccions generals i alguns dels assistents habituals al fòrum van optar per no acudir-hi. No va haver-hi representació de La Caixa, del Banc Sabadell, de Repsol, d’Agbar o del Grup Godó. Significa que les relacions de Rivera amb La Caixa i, sobretot, amb el seu factòtum, Isidre Fainé, no són bones? Segons ‘Alternativa naranja’, un llibre que no és precisament crític amb C’s, no seria precisament així: “Rivera aconsegueix sintonitzar amb Isidre Fainé. […] A Fainé, cervell del negoci bancari a Espanya, el complau la melodia regeneracionista de C’s, així com el fet que Rivera hagi sorgit del ventre de La Caixa“. Abans de fer el salt a la política, el president de C’s treballava al departament jurídic de l’entitat financera, on també hi havia José María Espejo-Saavedra, actual vicepresident segon del Parlament. Dirigent d’absoluta confiança de Rivera, Espejo-Saavedra és des de fa anys un dels homes forts de C’s, on exerceix de secretari d’Acció Institucional.

Tot i que per sota del que preveien la majoria de les enquestes, els 40 diputats obtinguts en les eleccions del 21 de desembre de 2015 van suposar la confirmació de C’s com a partit estatal. Ja aleshores, diverses informacions aprofundien en la bona opinió que la formació liberal despertava al Consell Espanyol de la Competitivitat (CEC), un altre gran ‘lobby’ econòmic. Fundat el 2011, sobretot per l’impuls de l’aleshores president de Telefónica, César Alierta, i desaparegut l’any passat, reunia els principals executius d’una quinzena d’empreses, com La Caixa, Mango, Acciona, El Corte Inglés, el BBVA, Mapfre, Planeta, Mercadona, Inditex o ACS. Clarament contrari a un pacte entre el PSOE i Podem, el CEC hauria contribuït a convèncer Rivera de la necessitat de facilitar la investidura de Rajoy després dels comicis del juny del 2016, en què C’s va perdre vuit escons i el PP va sortir-ne reforçat.

Durant la campanya del 21-D, Arrimadas va fer mítings al Círculo Ecuestre, al Cercle del Liceu o al Cercle d’Economia

La intensificació del conflicte polític català que es va viure el 2017 va permetre a C’s tornar a acaparar elogis i titulars i a capitalitzar el rebuig a l’independentisme, cosa que va desfermar l’actual batalla amb el PP per l’hegemonia de la dreta espanyola. Abans d’arribar aquí, però, cal tenir en compte alguns elements. D’entrada, la bona relació que Rivera manté tant amb José María Aznar com amb Felipe González, que, en canvi, no tenen precisament un bon ‘feeling’ ni amb Mariano Rajoy ni amb Pedro Sánchez, els líders dels partits amb els quals van arribar a la presidència del Govern. González va admetre en una entrevista a ‘El Mundo’ que s’havia trobat amb Rivera “tres o quatre vegades el darrer any i mig“. González també és un home ben connectat amb l’Ibex, ja que al cap i a la fi va ser conseller de Gas Natural Fenosa durant quatre anys i mig.

Projecció internacional i elogis d”El País’

“El que ha passat a Catalunya és molt significatiu, on de cop determinats poders econòmics, com el Cercle d’Economia, han començat a mirar amb molta cura Ciutadans. És evident que hi ha hagut un canvi de cavall amb relació al PP, que en l’àmbit estatal no és igual d’intens”, opina Josep Campabadal. Les principals organitzacions de la burgesia catalana van decantar-se per l’anomenat ‘bloc del 155′ abans de les eleccions del 21-D.

El Círculo Ecuestre, el Cercle del Liceu o el Cercle d’Economia van ser algunes de les tribunes que va tenir la cap de llista del partit, Inés Arrimadas. Al febrer, va ser Rivera qui va tornar a l’Ecuestre, un club elitista i conservador on es relaciona una part significativa de l’elit econòmica catalana. Presidit pel banquer Alfonso Maristany, a la cúpula de l’entitat hi figuren cognoms ben representatius de la gran burgesia catalana, de les famoses 400 famílies: Suqué Mateu, Ferrer-Salat, Trias de Bes, Güell, Sagnier, Vidal-Quadras, Raventós… També hi és Juan Antonio Alcaraz, director general de CaixaBank. Qui també s’ha mostrat proper a C’s ha estat Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, que va afirmar explícitament que la patronal preferia un “Govern unionista” a Catalunya. En l’àmbit estatal, les trobades amb la gran patronal espanyola, la CEOE, i el seu president, Joan Rossell, també han crescut els darrers anys.

Més enllà dels vincles amb el poder econòmic, C’s no ha perdut la connexió amb espais més connectats amb els objectius dels seus inicis, com pot ser Societat Civil Catalana (SCC). La plataforma, organitzadora de les principals mobilitzacions contra la independència que s’han fet a Catalunya té entre els seus vocals José Domingo, exdiputat d’un partit que, al seu torn, té com a parlamentàries una antiga vicepresidenta d’SCC, Susana Beltrán, i una sòcia fundadora de l’entitat, Sonia Sierra.

L’exprimer ministre francès Manuel Valls, a la capçalera de la manifestació “Ara més que mai, seny”, convocada a Barcelona per SCC, acompanyat del president de l’entitat, José Rosiñol, i del president de C’s, Albert Rivera / JORDI BATALLER – ACN

Paral·lelament, el partit no ha deixat de guanyar projecció internacional i el 2016 va aconseguir entrar a l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), malgrat el rebuig de l’antiga Convergència, que també en forma part. Al desembre del mateix any, l’economista Luis Garicano va ser escollit vicepresident de la formació europea. El 2016, Garicano també va assistir a la trobada anual del Club Bilderberg, que des del 1954 reuneix bona part de l’elit econòmica i política occidental. El convidat havia estat Albert Rivera, però va cedir la invitació al seu company del partit. El president taronja sí que va assistir a la cita de l’any passat, que va fer-se a Virgínia (Estats Units). Els altres assistents espanyols van ser la presidenta del Banc Santander, Ana Patricia Botín; l’aleshores ministre d’Economia, Luis de Guindos, i el president de Prisa, Juan Luis Cebrián. Més enllà de càrrecs governamentals, a la trobada hi havia molts representants del poder financer global, entre els quals nombrosos directius de grans fons d’inversió.

També l’any passat, Rivera va aprofitar una gira pels Estats Units per pronunciar una conferència a la Universitat de Georgetown. En la seva projecció internacional també intenta escenificar una connexió amb el president francès, Emmanuel Macron, amb qui comparteix ideari neoliberal. De fet, els darrers mesos els contactes entre tots dos s’han intensificat, tot i que encara no s’han reunit en persona.

La roda no deixa de girar per a Ciutadans, i les portes que se li obren al partit cada cop tenen més poder. Mentrestant, té garantida la complicitat mediàtica de nombrosos mitjans: des dels editorials i els perfils hagiogràfics d”El País’ fins a les  elogioses tribunes de Pedro J. Ramírez a ‘El Español’. I els suports mediàtics no es poden menystenir.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
Un comentari
  • Ramon Salvat Guarque 16 d'abril de 2018 - 10:57

    Bon treball, com sempre, però que el capitalisme realista doni suport a C’s no és noticia, especialment si observem que poc a poc les antigues apostes com PP i el que queda de Convergència i Unió, van quedant superades. En aquest sentit, el partit de Rivera és totalment assimilable a les opcions polítiques de moda a Europa, com Macron. Però el gran problema no és aquest, sinó observar com, dia a dia, grans quantitats de classes subalternes – treballadors, classe mitjana baixa- traslladen la seva preferència electoral cap a C’s, donada la continuada davallada socialdemòcrata i el gran bluff de la pretesa nova esquerra, i a tot això, a Catalunya, cal sumar-hi el tema del separatisme filosupremacista que a marginat –i enrabiat- a amples capes de població, cosa que, al meu parer, explica el milió llarg de vots del 21D

Deixa el teu comentari