• Text: Laura Aznar / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 25/02/2018

El gran aparador mundial de la indústria tecnològica, el Mobile World Congress, torna a Barcelona. Els mitjans de comunicació posaran de nou el focus en les darreres novetats de les grans empreses del sector. Però firmes com Apple, Google, Microsoft, Facebook i Samsung tenen una cara fosca que sovint no gaudeix del mateix ressò. CRÍTIC indaga en les polèmiques que han protagonitzat en els últims anys: explotació laboral, pràctiques masclistes, paradisos fiscals... Us presentem la cara B del capitalisme tecnològic.

L'aparador del Mobile World Congress amaga les contínues denúncies contra els gegants d'Internet

Com els anys anteriors, es preveu que aquesta edició del Mobile World Congress torni a ser un èxit. Algunes de les xifres que ja s’han avançat fan referència al rèdit econòmic que l’esdeveniment reportarà a la ciutat, que es calcula en aproximadament 471 milions d’euros, uns 108.000 assistents i 13.000 llocs de treball temporal. Segons el GSMA, l’associació encarregada d’organitzar el congrés, des del 2006 l’MWC ha generat un impacte de fins a 4.400 milions d’euros i ha creat al voltant de 115.000 treballs a temps parcial. Però aquest macroesdeveniment té llums i ombres. Les edicions anteriors ja van posar en evidència les feines precàries, el masclisme que pateixen les promotores que treballen a la fira o el contrast entre el que gasten els visitants en hotels i restaurants i les males condicions laborals del gremi.

La indústria de la telefonia mòbil representa el 4,4% del PIB mundial i la seva producció es concentra en unes quantes mans que cada any tanquen els seus balanços amb beneficis astronòmics. Al Mobile d’enguany hi participen unes 2.300 empreses, entre les quals destaquen algunes de les més valuoses dins el camp tecnològic. Tindran els seus expositors Google, Microsoft, Huawei, LG o Facebook, i al llarg d’aquesta setmana els seus productes acapararan l’interès mundial del sector. Més enllà de les grans novetats que presentin, CRÍTIC ha volgut fixar-se en les polèmiques que aquests titans de la telefonia han protagonitzat la darrera dècada. Us presentem la cara fosca de les empreses tecnològiques.

Obsolescència programada

Apple, Google, Microsoft, Facebook i Samsung se situen al ‘top 10’ de les empreses tecnològiques més grans del món per capitalització borsària. La firma que va fundar Steve Jobs encapçala aquest rànquing, amb uns beneficis que l’any passat van rondar els 40.000 milions d’euros i amb un valor de mercat que voreja els 775.000 milions. El 2017 li ha estat especialment rendible: amb la venda de productes com l’iPhone X ha ingressat aproximadament 196.000 milions d’euros.

El gegant de Silicon Valley s’ha erigit com a líder indiscutible del sector. Hi ha un exèrcit de fidels consumidors dels seus productes, que any rere any, llançament rere llançament, s’aglutinen a les portes de les botigues per adquirir l’última relíquia. La marca s’associa amb una imatge d’alta qualitat i fiabilitat, però això podria trontollar després que a finals de l’any passat es descobrís que Apple alenteix intencionadament les edicions 6, 6S, SE i 7 de l’iPhone.

Alguns usuaris havien advertit que, amb l’actualització del sistema operatiu iOS 11.2.1, el rendiment dels dispositius començava a caure i això s’explicava pel fet que l’empresa havia introduït un algoritme que fa disminuir la velocitat d’aquests models quan el processador assoleix pics d’alta potència. Apple argumenta que amb la mesura es pretenia evitar que els telèfons vells s’apaguessin de manera abrupta i els proporcionava més temps de “vida útil”, però els consumidors ho han llegit com una estratègia perquè augmentin les compres de les versions més actualitzades del producte. Això ha reobert el debat sobre l’obsolescència programada, que també estarien practicant, segons han denunciat organitzacions de consumidors, altres empreses de telefonia mòbil com Samsung o Microsoft.

Segons un estudi publicat per Greenpeace i iFixit, una web de manuals de reparació de productes electrònics, la tauleta Surface Pro 5 de Microsoft o el Galaxy S8 i la Galaxy Tab S3, de Samsung, són tres dels dispositius pitjor valorats pels usuaris en funció de paràmetres com la impossibilitat de canviar la bateria o la pantalla quan tenen algun desperfecte. També Apple se situa com una de les empreses amb un índex de reparabilitat més baix. Això obliga els consumidors a renovar els seus aparells amb major freqüència, la qual cosa perjudica el medi ambient. Es calcula que, als Estats Units, els ‘smartphones’ són utilitzats només durant 26 mesos.

Explotació laboral, salaris de misèria i suïcidis

Els escàndols relacionats amb les condicions laborals dels treballadors de les fàbriques que produeixen els dispositius mòbils han sortit diverses vegades a la llum. El 2014, la BBC, via càmera oculta, va enregistrar un dels casos més extrems: l’explotació a la qual se sotmetia els treballadors en una de les fàbriques xineses encarregades de construir els models 6 i 6 Plus de l’iPhone. Les imatges constataven el tracte infrahumà envers els empleats de les cadenes de producció, que fins i tot es quedaven adormits a les seves cadires.

No es tracta d’un cas aïllat. Anys enrere, diverses ONG van destapar les condicions lamentables de dues plantes de fabricació d’iPhones i iPads, propietat de l’empresa Foxconn, soci d’Apple i un dels seus proveïdors principals. Segons la investigació de les organitzacions, els treballadors de les fàbriques cobraven 141 euros mensuals per 48 hores de feina la setmana, és a dir, 73 cèntims l’hora. A banda, eren pressionats per demanar-se només un dia de festa després de treballar-ne 13 de seguits, humiliats públicament si cometien algun error i, després d’una onada de suïcidis a les fàbriques, van ser forçats a signar un document on es comprometien a no suïcidar-se.

A finals de l’any passat, novament, les condicions laborals de les factories amb què treballa Apple van ser al centre de l’huracà, quan es va saber que Foxconn havia contractat irregularment estudiants per fabricar el darrer dispositiu de la companyia, l’iPhone X. ‘Financial Times’ va publicar un reportatge on explicava que els estudiants van ser enviats a una fàbrica xinesa on treballaven 11 hores el dia, fet que viola les pròpies lleis laborals locals.

Però aquesta empresa no és l’única que ha estat acusada de passar per alt els drets més elementals dels seus treballadors. El National Labour Comittee, una ONG nord-americana, també ha acusat Microsoft i altres marques tecnològiques, com Dell o Lenovo, de produir els seus complements en una fàbrica que sotmetia els empleats a condicions infrahumanes. L’informe de l’organització destacava que les 2.000 persones que hi treballaven feien torns de 12 hores diàries els 7 dies de la setmana per un salari equivalent a 50 cèntims l’hora. La factoria es regia per normes com la prohibició de parlar amb els companys, aixecar el cap o posar les mans a les butxaques durant l’horari laboral, i els empleats, sempre sota permís, podien abandonar el seu lloc de treball només dos dies el mes. Diversos guàrdies de seguretat els vigilaven i s’asseguraven que només anessin al bany en els seus limitadíssims períodes de descans.

A més, per cada conducta que la companyia considerés una infracció, els treballadors eren penalitzats amb dies de salari. Així, per exemple, col·locar objectes personals al lloc de treball tenia un càstig de quatre hores i mitja de sou, i arribar entre un i cinc minuts tard, una penalització de dues hores de sou. Tot això hauria passat mentre el fundador de Microsoft, Bill Gates, destinava una part del seu capital a ajudar els més desafavorits i a fer publicitat activa de la seva filantropia.

També Samsung ha aparegut als mitjans per raons que van més enllà de les seves innovacions tecnològiques. Segons el testimoni dels treballadors de les fàbriques de Malàisia, les proveïdores principals d’aquesta firma i de Panasonic, les jornades eren de més de 14 hores diàries. Alguns d’ells asseguraven que havien estat reclutats al Nepal, el seu país d’origen, i que la factoria els havia confiscat el passaport perquè no hi poguessin tornar.

Totes les multinacionals s’han compromès a investigar aquestes situacions i en algunes ocasions això ha suposat el trencament del contracte amb les empreses proveïdores.

El capatàs d’una empresa minera sosté un fragment de cobalt a Mpaza, a la República Democràtica del Congo. Foto: Alan Whelan/Trócaire.

Mines de cobalt i abusos als drets humans

L’any 2016, Amnistia Internacional va publicar un informe sobre els abusos contra els drets humans en les cadenes de subministrament de cobalt, el material que s’utilitza en la fabricació de mòbils, de portàtils i de tauletes. El document detallava la mort d’almenys 80 miners treballant en túnels de fins a 30 metres de profunditat, i assenyalava que “més de la meitat del cobalt que s’utilitza al món ve de la República Democràtica del Congo (RDC), on s’extreu en condicions que violen els drets humans”.

Segons l’ONG, hi ha al voltant de 40.000 menors de 7 a 15 anys que treballen en aquestes mines cobrant entre 1 i 2 dòlars el dia i que estan exposats a l’abús físic, l’explotació sexual i la violència. Almenys un 20% de les exportacions del mineral provenen de “miners artesanals”: es calcula que hi ha 150.000 persones que treballen pel seu compte en l’extracció del mineral en explotacions abandonades i sense condicions de seguretat.

Respirar la pols producte de l’extracció del cobalt pot generar greus problemes pulmonars, i molts dels miners treballen sense cap protecció. El mineral passa de mans dels infants a intermediaris en els mercats locals, que després el venen a grans companyies que el processen. La més destacada és la Congo Dongfang Mining International, que, com apunta Amnistia Internacional, pertany íntegrament a Huayou Cobalt Company. Aquesta empresa ven el cobalt processat a fabricadors de bateries, les quals, després, són adquirides per les principals firmes tecnològiques com Apple, Microsoft, Samsung, Sony o Volkswagen. Tot i així, l’organització explica que, arran de la campanya de sensibilització que va iniciar, algunes marques han fet progressos. És el cas d’Apple, que l’any passat va anunciar que deixaria de comprar aquest mineral a l’RDC fins que s’asseguri que s’obté amb “les proteccions apropiades”. Per contra, l’informe critica la manca de transparència de marques com Microsoft, que no ha donat detalls dels seus proveïdors, un fet que Amnistia Internacional interpreta com que “no compleix els estàndards internacionals bàsics”.

Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, durant la seva intervenció a l’MWC 2015 / FOTO: GSMA – ACN

Actituds masclistes

Malgrat que de portes enfora s’esforcin per mostrar una imatge de compromís amb la igualtat, en més d’una ocasió Facebook, Apple i Google han estat sota els focus mediàtics per les pràctiques masclistes que han tingut lloc en el si de les seves companyies. Una de les més recents té a veure amb “l’oferta” que les multinacionals creades per Mark Zuckerberg i Steve Jobs van fer a les seves treballadores. Les empreses van donar-los la possibilitat de posposar la maternitat i mantenir el seu lloc de treball a canvi de costejar un procés de congelació i manteniment d’òvuls, una tècnica que té un cost aproximat d’entre 2.500 i 3.000 euros, que se sumen als 400 euros anuals per emmagatzemar els gàmetes. Quan aquesta oferta es va fer pública, malgrat que les empreses la presentessin només com a opció per a aquelles treballadores que ho desitgessin, va obrir un debat: d’una banda, es donen facilitats a la maternitat; però, de l’altra, es convida les empleades a posposar aquesta decisió. Tot plegat explicita un cop més el dilema de l’opció entre la carrera professional i la maternitat.

Ni Facebook ni Apple no tenen cap clàusula que obligui a acceptar aquesta mesura, i, de fet, les companyies asseguren que era una demanda de les mateixes treballadores, però també es va llegir com un mecanisme de pressió. És a dir, que algunes de les empleades podrien veure’s forçades per l’entorn a acceptar l’oferta o ser estigmatitzades en cas de rebutjar-la. “Encara que sembli que aquestes empreses fan costat a les dones, deslliurant-les de les cadenes que imposa el rellotge biològic, en realitat és una forma d’explotació”, explicava Mònica Navarro Michel, professora i doctora en dret, especialitzada en dret del treball i en bioètica en un article a ‘diario.es‘. Des d’aquesta òptica, Apple o Facebook, en lloc d’escurçar l’escletxa de gènere, podrien generar l’efecte contrari.

Per la seva banda, Google també ha estat protagonista d’una polèmica masclista després que es filtrés un esborrany on un dels seus enginyers justifica l’absència de dones en la indústria tecnològica “perquè les seves capacitats són diferents a causa de diferències biològiques”. Per molt que la multinacional se’n desmarqués, les dades parlen per si soles: el 69% dels empleats de Google són homes i aquesta proporció s’enfila fins al 80% quan es tracta de treballs tecnològics.

L’impacte mediambiental dels residus tecnològics

La manera com es produeixen i s’eliminen els ‘smartphones’ té un impacte greu sobre el planeta. Aquesta és la conclusió d’un informe de Greenpeace, que fa balanç dels darrers 10 anys en què els telèfons intel·ligents s’han massificat. Es calcula que, l’any 2014, 3 milions de tones mètriques de residus electrònics van ser producte de les tecnologies de la informació, però menys del 16% d’aquests residus es van reciclar. El document indica que el subministrament energètic que s’ha utilitzat en la fabricació de mòbils des del 2007 equival al que rep l’Índia en un any.

Malgrat que algunes de les dades són poc esperançadores, l’ONG apunta que en els darrers cinc anys algunes empreses han evolucionat favorablement. És el cas d’Apple, l’única –excepte Fairphone– que recentment s’ha compromès a utilitzar energia renovable en la cadena de subministrament i a reciclar l’estany o l’alumini dels dispositius antics. Aquesta companyia i Google han decidit prescindir d’algunes substàncies químiques, com el PVC, en la fabricació dels seus productes. També Microsoft ha començat a fer passos en aquesta direcció, i ha començat a incrementar el seu compromís ecològic; però, en canvi, Samsung segueix suspenent tant com en el passat. Només l’1% de l’energia elèctrica que va fer servir el 2016 per fabricar els seus dispositius era renovable.

Greenpeace també fa una projecció: s’espera que la possessió de ‘smartphones’ s’incrementi a 6.100 milions de telèfons el 2020. Perquè la seva producció asseguri uns estàndards mínims de sostenibilitat, la principal assignatura pendent de la indústria telefònica segueix sent eliminar els combustibles fòssils i dissenyar aparells reparables, encara que els seus balanços no s’engreixin tant com en anys anteriors.

Foto: MWC

Paradisos fiscals i elusió d’impostos

Les notícies relacionades amb les evasions fiscals de les empreses més grans del món no són anecdòtiques. Apple, Google, Facebook i Microsoft, juntament amb Amazon, disposen d’una enginyeria que els permet reduir al màxim la seva contribució fiscal. A l’Estat espanyol, malgrat acumular una facturació que el 2015 va ser superior als 1.700 milions d’euros, del 2010 al 2016 van pagar només 60 milions d’euros en impostos.

Recentment, Apple ha aparegut als ‘Paradise Papers’, una investigació duta a terme pel Consorci Internacional de Periodisme d’Investigació, com una de les 100 empreses amb comptes en paradisos fiscals. D’acord amb la documentació investigada, la firma hauria desenvolupat estratègies complexes per tal d’evitar o minimitzar el pagament d’impostos a partir de la ubicació dels seus domicilis fiscals o l’obertura de subsidiàries en països amb polítiques impositives favorables.

El 2013, el gegant tecnològic havia de justificar davant el Senat dels Estats Units el fet d’haver esquivat el pagament de milers de milions de dòlars en impostos per les seves pràctiques tributàries a través de subsidiàries a Irlanda. Durant anys s’ha valgut del “doble irlandès”, una estratègia segons la qual la legislació permetia instal·lar una empresa amb seu en un paradís fiscal i una altra amb seu a Irlanda, però la pressió internacional va fer que el país anunciés que les empreses que s’estaven acollint a aquest mecanisme deixessin de fer-ho el 2020.

Per aquesta raó Apple hauria establert el domicili fiscal de les seves operacions estrangeres a l’illa de Jersey, una dependència de la Corona britànica que fa les seves pròpies lleis fiscals i que té un 0% de taxes tributàries corporatives per a les companyies estrangeres. Això hauria permès a l’empresa continuar evadint el pagament de milers de milions d’impostos arreu del món. Respecte a això, un informe d’Oxfam situava el gegant de Silicon Valley en la primera posició de la llista d’empreses que oculten les seves fortunes en paradisos fiscals. Segons l’organització, la firma hauria canalitzat uns 181.000 milions de dòlars a través de tres filials amb seu a l’estranger. Per darrere se situa Microsoft però també la societat matriu de Google, Alphabet, que, per eludir impostos, el 2014 va traslladar 10.700 milions d’euros des de la seva seu europea, a Holanda, cap a les Bermudes, un territori considerat com un paradís fiscal. Amb aquesta estratègia, la major part de l’impost sobre els guanys obtinguts a l’estranger queda sense tributar. Oxfam calcula que l’evasió d’impostos de les grans companyies dels Estats Units té un cost per a l’economia mundial d’uns 111.000 milions de dòlars anuals.

Una imatge del ‘Googleplex’, la seu de Google a Califòrnia. Foto: John Marino

El tràfic de dades privades

La compravenda de dades de Facebook i de Google no és novetat. Les dues multinacionals es nodreixen de la informació dels seus usuaris per fer negoci. Sovint, les persones que apareixen a les bases de dades de les grans empreses desconeixen que són allà, que donen consentiment per cedir la seva informació i que s’està mercadejant amb aquesta informació.

Algunes empreses fan ús de les dades sense tenir en compte les lleis locals, com Google, que ha estat sancionada per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). L’organisme va constatar que la multinacional no informava adequadament els seus usuaris del tipus d’informació que recollia, de la seva finalitat ni de com demanar que les dades es cancel·lin. També va certificar que, del 2008 al 2010, el gegant tecnològic havia captat i emmagatzemat informació relativa a correus electrònics, codis, contrasenyes i adreces IP sense que els usuaris ho sabessin.

Així mateix, l’AEPD va sancionar Facebook amb 1,2 milions després de verificar que recopila, emmagatzema i utilitza informació dels usuaris per a finalitats publicitàries sense autorització. La xarxa social ha obtingut informació sobre la ideologia, el sexe, les creences religioses, els gustos personals o la navegació dels seus internautes sense que aquests hi donin el seu “consentiment inequívoc”. A més, les seves dades personals no es cancel·len del tot quan sol·liciten explícitament la seva eliminació: les reté i les reutilitza posteriorment.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
5 comentaris
  • Subscriptor JOSEP-MIQUEL ALEGRET TEJERO 26 de febrer de 2018 - 10:22

    Gràcies per la feina. Aquest article hauria de ser de lectura obligada a les classes de segon cicle de l’ESO, etc. O sigui que animo als profes que puguin estar llegint això a trobar el moment o l’excusa” per fer-ho. Només un petit comentari sobre una dada que hauríeu de corregir. Allà on diu “s’espera que la possessió de ‘smartphones’ s’incrementi a 6,1 milions de telèfons el 2020” crec que hauria de dir 6,1 milers de milions. Imagino que es tracta d’un típic error de traducció de l’anglès. “Billion” es tradueix per “Mil milions”

    • Laura Aznar 26 de febrer de 2018 - 12:17

      Moltes gràcies per l’aportació! Ja ho hem rectificat, crec que està mal expressat en el mateix informe que enllaço.

      Gràcies!

  • loserkiddo 26 de febrer de 2018 - 15:34

    Orgullós de ser subscriptor del CRÍTIC per peces com aquesta. Felicitats !!

  • Subscriptor Fifontfi 26 de febrer de 2018 - 16:38

    Molt oportú!!!!!

  • Subscriptor DOLORS BOSCH AGUSTÍ 28 de febrer de 2018 - 11:00

    En mig de tanta euforia mundial pel Mobile Wolrld Congres, per les grans innovacions en el terreny teconológic, aquestes informacions contrastades de totes les seves ombres , ho trobo del tot escaient , que cal saber-ne les injustícies que s’hi couen en la seva el.laboració .

Deixa el teu comentari