• Marc Font / @marcfontribas
  • 21/05/2018

Al novembre del 2015, coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Franco, Albert Rivera assegurava que els anys del franquisme havien estat "els més negres" de la història d'Espanya. Però, malgrat la contundència d'aquestes declaracions, Ciutadans ha tingut al llarg de la seva història tota mena de contradiccions i de dificultats per posicionar-se clarament contra la dictadura. Us presentem la "maleïda hemeroteca" de Ciutadans i el franquisme.

La formació d'Albert Rivera ha votat contra la reforma de la Llei de memòria històrica i no sempre ha condemnat la dictadura

Les relacions de Ciutadans amb la memòria històrica i les seves valoracions sobre què va representar el franquisme han estat com a mínim controvertides des que el partit va néixer, ara fa més d’una dècada. D’una banda, trobem les declaracions de Rivera o les del portaveu del partit al Parlament, Carlos Carrizosa, on afirmava que Ciutadans “condemna el franquisme i qualsevol tipus de dictadura”. Però, al mateix temps, una anàlisi al detall de l’hemeroteca dels últims anys demostra que Ciutadans té dificultats per passar comptes amb el franquisme. 

El partit taronja no sempre ha condemnat la dictadura: només cal recordar com el 2013 els seus diputats al Parlament van abandonar l’hemicicle just en el moment que tocava votar una moció de condemna del règim dictatorial. A més, molt sovint s’ha abstingut o ha votat en contra de qüestions com ara demanar l’anul·lació dels judicis franquistes. En tot cas, la memòria no és precisament una de les prioritats polítiques de C’s, fins al punt que, a diferència de la majoria de les formacions, no hi dedicava ni una sola línia als programes electorals per a les eleccions generals del desembre del 2015 i del juny del 2016, ni tampoc al programa per als comicis catalans del passat 21 de desembre. L’argument dominant al partit és no qüestionar el relat de la Transició i no tornar a les “dues Espanyes”.

Què pensa Ciutadans sobre la dictadura? En aquest article us oferim un recull d’hemeroteca detallat sobre Ciutadans i el franquisme.

Al Congrés, contra la reforma de la Llei de memòria històrica i de la Llei d’amnistia

Durant la legislatura present, Ciutadans no s’ha posicionat a favor de cap de les quatre iniciatives més rellevants que hi ha hagut al Congrés en matèria de memòria històrica. Al març del 2018, el partit va refusar al Congrés dues iniciatives en aquest àmbit. Primer, va aliar-se amb el PP a la mesa de la cambra baixa per impedir la tramitació parlamentària de la proposició de llei del PSOE per reformar la Llei de memòria històrica. La proposta plantejava que l’Estat assumís la localització, identificació i exhumació de les restes de les més de 100.000 persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme que es calcula que estan enterrades en fosses comunes i en cunetes. Altres aspectes que abordava eren garantir indemnitzacions a les famílies de les persones mortes en defensa de la democràcia entre l’1 de gener de 1968 i el 31 de desembre de 1978 que encara no han estat compensades, o el rescabalament econòmic a les que van patir confiscacions de béns i sancions econòmiques durant la dictadura. L’argument del Govern de Rajoy per torpedinar la tramitació de la proposició és que implicaria un augment dels crèdits pressupostaris.

També durant el març del 2018, i en aquest cas juntament amb el PP i el PSOE, Ciutadans va tombar la proposta d’Units Podem, d’ERC, del PNB i del Grup Mixt per modificar la Llei d’amnistia, de manera que no fos aplicable als crims comesos pel franquisme durant la Guerra Civil i la dictadura. La proposta havia nascut dels col·lectius i víctimes que integren la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA) i volia posar fi a la impunitat dels crims franquistes. L’argumentari dels tres partits per oposar-s’hi va ser lamentar que s’intentés “demolir” la història de “reconciliació” en la qual es va basar la Transició, alhora que van negar que la Llei d’amnistia del 1977 fos una “llei de punt final”. La decisió va ser durament criticada per entitats com l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), especialment decebuda amb el paper del PSOE.

Al novembre del 2017, C’s va abstenir-se en la proposició de llei presentada pel PDeCAT per aconseguir la reparació jurídica de les víctimes del franquisme, a través de la “declaració de nul·litat i il·legitimitat dels tribunals constituïts durant la Guerra Civil i el franquisme, així com les seves sentències dictades”. El PP va votar en contra d’una proposta que tiraria endavant gràcies als vots de la resta de grups de la cambra. Dos mesos abans, i també al Congrés, C’s s’havia abstingut en una altra proposició de llei que esmenava l’actuació de la dictadura. En aquest cas, i presentada pel PSOE, reclamava anul·lar les sentències contra el president de la Generalitat Lluís Companys. El PP va ser l’únic grup que va votar-hi en contra.

Arrimadas i Carrizosa, a la bancada de Ciutadans al Parlament / JORDI BORRÀS

Marxar del Parlament per no condemnar el franquisme

Pel que fa al Parlament de Catalunya, l’episodi més recordat de C’s en qüestions vinculades a la dictadura és sens dubte el que va protagonitzar en un ple del 10 d’octubre de 2013, quan els seus nou diputats van abandonar l’hemicicle quan es votava una moció de condemna contra el règim de Franco presentada per ICV-EUiA.

Inés Arrimadas, aleshores diputada rasa, va ser l’encarregada de defensar el posicionament del partit que demanava incloure la condemna del terrorisme i de l’enaltiment del terrorisme a la moció. Això va dir: “Lo que uno no puede pretender es que se visualice y se condene únicamente las barbaries y los episodios trágicos y lamentables y condenables que hemos tenido en la historia reciente de nuestro país, porque ha habido de todos los colores, de todos, y no me refiero únicamente a la Guerra Civil, sino que ha habido otros episodios trágicos e, insisto, condenables, en los que la violencia, la persecución o las matanzas las han sufrido personas de otra ideología política”.

Però el posicionament de Ciutadans a l’hora de condemnar el franquisme no sempre ha estat el mateix. Dies abans, el 27 de setembre de 2013, C’s sí que havia votat a favor d’una resolució que condemnava els règims “feixistes i totalitaris” en general. Tres anys més tard, el Parlament va aprovar per primera vegada per unanimitat una moció de condemna a totes les formes de feixisme —incloent-hi el franquisme. La iniciativa, presentada per la CUP, instava la Fiscalia a investigar immediatament i amb caràcter prioritari “els delictes de lesa humanitat i altres de relacionats amb la repressió, la violència o la persecució exercida contra la dissidència política i social durant la Guerra Civil i la dictadura franquista” per establir quines responsabilitats penals poden atribuir-se als seus responsables.

C’s va abstenir-se en la Llei de fosses, mentre que va votar en contra de la creació del Memorial Democràtic

A l’hora d’abordar a nivell legislatiu qüestions de memòria històrica, Ciutadans ha tingut una posició ambivalent. Al juny del 2017, el Parlament va aprovar per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i els consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya per la dictadura. Ciutadans també hi va votar a favor.

En altres ocasions, en canvi, el partit taronja ha preferit inhibir-se del debat sobre el franquisme. El 2009, en la primera legislatura de C’s a la cambra catalana, quan només tenia tres diputats, el grup liderat per Albert Rivera va abstenir-se en la Llei de fosses, que havia rebut el suport de la immensa majoria de l’hemicicle —114 vots a favor— i només el rebuig del PP. Dos anys abans, el 2007, juntament amb el PP, havia estat l’únic grup a votar contra la Llei de creació del Memorial Democràtic, que precisament l’any passat va complir la primera dècada de vida.

Rodolfo Martín Villa en una imatge del 2001. Foto: Pep Parer / Museu d’Història de Catalunya

A Barcelona, contra la retirada de la medalla d’honor a Martín Villa

En l’àmbit municipal també hi ha força votacions en temes de memòria històrica que denoten posicionaments sovint contradictoris dels diferents grups de Ciutadans. Per exemple, al març de l’any passat va abstenir-se en la decisió del ple de Barcelona de retirar la medalla d’honor de la ciutat a l’exgovernador civil franquista Rodolfo Martín Villa. En canvi, a l’abril passat sí que va votar a favor de revocar la mateixa distinció a Miquel Mateu Pla, que va ser el primer alcalde franquista de la ciutat, càrrec que ocuparia fins al 1945. Paral·lelament, el ple va anul·lar els expedients de depuració dels funcionaris que va aplicar el franquisme a partir del febrer del 1939.

Pel que fa a Madrid, al novembre de l’any passat, el ple de l’Ajuntament va aprovar la proposta per interposar una querella contra el franquisme “en el context de crims contra la humanitat”, que permet al consistori demanar als tribunals que identifiquin els “responsables directes i indirectes” de la dictadura franquista i que, “en el seu cas, es procedeixi a la seva imputació, processament, judici i condemna”. La mesura va rebre el vistiplau gràcies als vots d’Ahora Madrid i del PSOE, mentre que el PP s’hi va oposar i C’s s’hi va abstenir. En la línia de l’argumentari oficial del partit, la regidora Sofía Miranda va criticar la utilització “ideològica” de la memòria que, segons ella, fa el govern de Manuela Carmena, per afegir-hi: “Necessiten que hi hagi dues Espanyes”.

‘Si’ a la Llei de fosses de les Illes, abstenció en la Llei de memòria d’Andalusia

En funció del moment, i del territori, l’actuació de C’s ha divergit. Per exemple, al gener del 2017 va donar suport a la proposta de Podem a l’Assemblea d’Extremadura de “condemna” al “cop d’Estat” franquista del 18 de juliol de 1936 i al “règim de dictadura militar que va imposar-se posteriorment”. La moció es va aprovar per unanimitat. El 2016, el Parlament de les illes Balears va aprovar, també per unanimitat, la seva Llei de fosses. Al març d’enguany, el legislatiu autonòmic va donar llum verd a la Llei de memòria democràtica, que va rebre només un suport parcial —a algunes parts— de C’s, del PP i del regionalista El Pi. Just un any abans, tirava endavant la Llei de memòria històrica d’Andalusia. Ho feia gràcies als vots del PSOE, de Podem i d’IU, mentre que tant C’s com el PP van decidir abstenir-s’hi. Entre els arguments que el partit taronja va donar per no votar-la hi ha el fet que, segons la seva versió, la normativa qüestionava la Transició i, sobretot, la Llei d’amnistia que ha impossibilitat jutjar els responsables dels crims de la dictadura.

Al maig del 2016, C’s i el PP van impedir que tirés endavant a l’Assemblea de Madrid la proposta de Podem i del PSOE per col·locar una placa commemorativa a la façana exterior de la Puerta del Sol, seu del Govern regional, per honrar els ciutadans que van ser-hi empresonats i torturats durant la dictadura, quan s’hi ubicava la Direcció General de Seguretat del règim. En concret, la iniciativa defensava posar-hi aquest símbol “en memòria de les persones que van patir violència, vexació, persecució o privació de llibertat per exercir els seus drets fonamentals, per defensar les llibertats polítiques i sindicals, així com per raó d’orientació o identitat sexual i defensa de la democràcia”.

En aplicació de la Llei de memòria històrica d’Andalusia, l’Ajuntament de Còrdova va aprovar al febrer modificar la denominació de 15 carrers que tenien noms vinculats a la repressió franquista i a la Guerra Civil. C’s, com el PP i el partit independent Unión Cordobesa (UCOR), van negar-se a donar suport al canvi en cinc casos concrets, amb l’argument que els noms estaven molt arrelats a la societat. També al febrer, però en aquest cas a Palma, ni C’s ni el PP no van donar suport a la designació del 24 de febrer com a Dia de Record de les Víctimes del Franquisme. Anant més enrere, el 2015 a Calataiud (Saragossa) C’s va refusar la retirada de la medalla d’or que el municipi havia entregat a Franco. Segons Albert Rivera, la raó és que no estaven a favor d’obrir “un debat sobre la memòria històrica” i que la seva intenció era acceptar “la memòria de la Transició”, on, segons ell, va haver-hi “un acord entre els espanyols”, en què “no hi havia vencedors ni vençuts”.

Al desembre del 2016, l’Ajuntament d’Almuradiel (Ciudad Real) va aprovar, gràcies als vots del PP i a l’abstenció de C’s, dedicar un carrer a Juan Navarro Muñoz, mort tres anys abans. Navarro era el propietari del bar de carretera Casa Pepe, famós perquè s’havia convertit en una espècie de museu franquista, amb retrats de Franco i de José Antonio Primo de Rivera inclosos. La decisió va provocar una forta polèmica, fins al punt que C’s va obrir un expedient informatiu als seus regidors. Mesos abans, el partit de Rivera va decidir mantenir al partit el seu regidor a Soto del Real (Madrid), Sergio Luna, després que transcendís que el 2011 havia dedicat elogis a José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange, a través de Twitter. Se li va obrir un expedient que va quedar en res.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari